JaumeI va ser el primer servidor de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Era una màquina HP amb sistema operatiu UNIX. Aquest primer servidor va permetre posar en marxa el sistema informàtic de la Universitat fa 30 anys. Des d'aleshores s'han realitzat diversos canvis profunds per a continuar cobrint les necessitats tecnològiques del campus, el més important fa més de quatre anys migrant tot l'entorn de gestió al núvol.
Seguint amb aquesta retrospectiva particular de la programació i la informàtica en l'UJI, posem el focus en els servidors que han permès a la Universitat cobrir les necessitats tecnològiques de la institució durant aquestes últimes tres dècades. Com ja expliquem en l'article «Com treballaven els primers informàtics a l'UJI?», la tecnologia ha fet passos de gegant en aquests 30 anys. Una mostra d'això són els equips informàtics que formaven una xarxa i que permetien donar servei a tota la comunitat universitària.
El servidor més antic que es conserva a l’UJI és un HP900 s800 amb CPU: PA-RISC PA-7000, RAM: 1 GB, discos SCSI externs, unitat de cinta de backup DDS o DLT i consola de fòsfor verd. Foto: Enric Navarro.
El primer servidor de l'UJI era una màquina HP-UX amb sistema operatiu UNIX. La van batejar com a JaumeI, relacionant-ho amb el nom de la Universitat. Era l'equip de producció. Més tard, va arribar un altre servidor, també HP UNIX, que es va utilitzar per a l'entorn de desenvolupament i al qual van anomenar PereIII. El tercer i últim va ser un HP MPE, amb sistema propi per a la gestió i la catalogació de la Biblioteca i al qual van decidir sobrenomenar com a Violant. Les tres màquines estaven en la mateixa sala on treballava l'equip informàtic, en Penyeta, així que «el nostre centre de càlcul cabia en un despatx amb aire condicionat, i tot això era una cosa estranya, perquè veníem de llocs on tot aquests equips eren edificis sencers», recorda un dels primers informàtics de la Universitat, Toni Bellver.
Un dels equips de producció, al qual van batejar «JaumeI», es troba exposat a l’edifici Rectorat. Foto: UADTI.
A banda d’aquests tres servidors, hi havia una sala gran per a processar càlculs científics. No hi havia servidors de càlcul i es van adquirir unes estacions de treball (workstations) que tenien unes pantalles gràfiques enormes. En concret, eren 14 servidors HP batejats amb noms de vents. Llevant era el que manava. Es posaven en marxa i es deixaven processant. Més tard, es van adquirir altres màquines sota el sistema operatiu IRIX de Silicon Graphics. Francesc Altet era el programador de càlcul científic que ajudava al professorat investigador a compilar i a fer processos de càlcul. Aquesta figura informàtica ha desaparegut, ja que ara el professorat ja té uns coneixements per a fer aquests càlculs.
«Qualsevol equip i ordinador havia d'estar connectat a la xarxa», assegura un altre dels informàtics més veterans, José Miguel Castellet, qui defensa que va ser un requisit estratègic. Explica que els primers PC no tenien targeta de xarxa i una podia costar unes 60.000 pessetes (uns 360 euros) i el preu d’un PC podia arribar a les 300.000 pessetes (1.800 euros). Ara, afegeix Castellet, «qualsevol mòbil té molta més potència i és molt més barat».
Connector T per a cable coaxial. Foto: UADTI.
«La primera xarxa era de 9,6 kilobytes per segon (Kbps), no estava segmentada i era amb un cable coaxial»
Una dada que ens dona una idea de com han canviat les coses en 30 anys és la velocitat de l'amplada de banda. La programadora més veterana, Pilar Belenguer, explica que «quan vaig agafar el tema de la xarxa, en 1993, estàvem a punt de migrar de 9,6 megabytes per segon (Mbps) a 64». La primera xarxa no estava segmentada, era bastant plana i amb cable coaxial. «No té res a veure amb el que hi ha ara, que tenim una amplada de banda de 40 gigabytes per segon (Gbps) i està previst que aquest 2021 passem a 100», conclou. En aquesta època el temps per a fer una operació era més o menys igual perquè la cerca de la fitxa d'una persona també era instantània. «El que ha canviat», puntualitza un altre dels informàtics més veterans, Juan Padilla, «és la quantitat de dades i el programari que utilitzem, ara hi ha 25 o 30 aplicatius més funcionant».
Evolució de l’ample de banda a l’UJI. Font: Servei d’Informàtica.
El primer canvi important d'estructura de màquines i de base de dades va tindre lloc en 1997, amb una operació que es va denominar Tempesta del Desert. En el document que encara conserva un dels responsables, Salvador García, es detalla tot el procediment. La intenció era la remodelació del primer servidor que va haver-hi en la Universitat (jaumei). Hi havia un doble objectiu, segons recull el document: «D'una banda, la separació física del sistema operatiu respecte a l'explotació i, d'altra banda, possibilitar la instal·lació de la versió 10 del sistema operatiu». En diverses etapes, es van muntar els discos, es van traslladar els fitxers per a aconseguir la configuració inicial, es va canviar el sistema operatiu i es va reestructurar internament la base de dades.
Imatges de l’informe que explica amb detall el canvi de la máquina de producció (jaumei). Font: Salvador García.
En 2002, l'UJI va ser pionera en la implantació del sistema ERP sobre plataforma Linux. En declaracions a Computer World, el llavors vicerector d'Infraestructures i Serveis de l'UJI, Vicent Cervera, assegurava que «hem apostat per Linux amb coneixement de causa, perquè venim utilitzant aquest entorn en producció des de 1997, i perquè entenem que, ara com ara, és el sistema que ens reporta majors avantatges, tant des del punt de vista de l'eficàcia en els processos, en el cas de l’ERP, com des del punt de vista econòmic en ser substancialment més rendibles que altres sistemes del mercat, a més de ser adequat als valors de la Universitat Jaume I». La solució estava basada en 16 processadors i 40 Gigues de RAM, distribuïts en 4 servidors HP Proliant última generació, connectats mitjançant doble enllaç de 2GFCC a un sistema d'emmagatzematge compartit SANT amb virtualització. Va ser una decisió valenta, segons defensa un dels primers programadors de l'UJI, Salvador García, qui afirma que «ara tothom ho utilitza, però llavors ningú s'atrevia a canviar tots els servidors per Linux». De fet, l'UJI també va ser pionera a compilar la base de dades d’Oracle sobre el sistema operatiu de Linux.
Fotocòpia de l’article que publicà Computer World en 2002. Font: Salvador García.
En aquesta època, els servidors ja eren en format rack, molt més reduïts i en armaris verticals metàl·lics i que permetien concentrar-ho tot en un únic espai amb una millor organització.
«Hem passat de tenir els servidors en la mateixa sala a no veure'ls i tindre'ls al núvol». Així resumeixen el canvi més profund que s'ha produït en els últims anys en l'entorn de gestió. Sens dubte, la migració al cloud ha sigut una de les decisions estratègiques TI de la Universitat.
Imatge de la campanya de la posada en marxa del servei en el núvol de Google.
L'UJI es va convertir en 2016 en la primera universitat a fer el salt al núvol de la mà d'AWS. El primer pas es va produir uns anys abans amb el trasllat del correu electrònic a Google, obtenint així altres serveis en línia de la companyia com l'emmagatzematge d'arxius, calendaris compartits o la creació de documents. Després d'un pilot de la migració de l’ERP corporatiu i dels serveis associats, d’IaaS per a servidors i emmagatzematge i PaaS per a base de dades d’Oracle, va entrar en producció a l'abril de 2016. L'UJI va decidir contractar els serveis de càlcul al núvol, no sols per a reduir costos en equipament informàtic, sinó també per a obtindre també valor afegit com la seguretat o la qualitat del servei. Aquest projecte va ser reconegut en 2018 amb el Premi Sapiens Administració Pública atorgat pel Col·legi Oficial d'Enginyeria de la Comunitat Valenciana. A més, durant aquest últim any, el núvol s'ha mostrat com un element clau en la infraestructura TI de la Universitat. Amb les restriccions que ha imposat la pandèmia, «hem pogut aprofitar les bondats del cloud», ja que és molt més flexible i àgil per a donar resposta a les necessitats que han anat sorgint amb la docència en línia o el teletreball.