30 anys donen per a moltes anècdotes

22/03/2021 | UADTI, SI i OITAI
Compartir

Compartir

Facebook
Twitter
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Moltes coses han canviat en la programació i la informàtica. En aquest gran salt, el protagonisme és de tots i cadascun dels i les professionals que han dedicat el seu esforç i treball a cobrir les necessitats tecnològiques de la Universitat Jaume I. Aquest últim article retrospectiu és un homenatge a tots ells.

La velocitat de la xarxa, els servidors, la connexió a Internet, els sistemes i els dispositius... són moltes les coses que han canviat en aquests 30 anys en la programació i en la informàtica. En aquest gran salt, el protagonisme és de tots i cadascun dels i les professionals que han dedicat el seu esforç i treball a cobrir les necessitats tecnològiques de la Universitat Jaume I. Aquest últim article retrospectiu és un homenatge a tots ells.

30 anys donen per a molt i, com heu pogut llegir en aquests últims articles, la forma en què treballaven els primers informàtics poc té a veure amb la d'ara i els sistemes i equips que s'utilitzaven han evolucionat de manera espectacular. En definitiva, les tecnologies de la informació (TI) s'han demostrat estratègiques per al desenvolupament i funcionament de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Des dels seus inicis, els i les professionals de la informàtica s'han convertit en un element clau de l'engranatge de la Universitat. Ho han demostrat en nombroses ocasions, l'última i més recent durant la crisi de la COVID-19, amb el confinament, el teletreball i la docència en línia.

D’usuaris poc familiaritzats amb la tecnologia

En aquestes tres dècades la tecnologia ha canviat i evolucionat, però també el tracte amb els usuaris. Abans, pràcticament ningú tenia un ordinador a casa i estaven poc acostumats a asseure's davant d'una pantalla. Tot això ha fet que durant aquests 30 anys els informàtics i informàtiques de l'UJI s'hagen trobat amb situacions inversemblants, curioses i, a vegades, una miqueta gracioses. Els primers ratolins, per exemple, van provocar alguna queixa perquè alguns usuaris no aconseguien fer-se amb el seu maneig. Alguns informàtics han vist «literalment passar el ratolí per davant de la pantalla o intentar que seguira per la paret» quan acudien a un despatx perquè el ratolí no funcionava. En aquesta època, a les sales d'ordinadors, els ratolins estaven lligats amb brides i les tapes de la base pegades perquè ningú s'emportara les típiques boles que hi havia dins dels ratolins.

Els usuaris no tenien els coneixements informàtics que tenen ara. «En els anys 90 la informàtica era una cosa estranya per als usuaris i no sabien com reaccionar». Amb els primers Mac, molts usuaris tenien por a l'hora d'expulsar els disquets perquè havien de seleccionar la paperera i això els creava molta confusió. Amb els fax, també, es van generar situacions xocants. Hi havia qui demanava fer una còpia abans d'enviar un fax, perquè pensava que la màquina destruiria el paper o li ho engoliria.

Equipo en que se ve en primer plano el logo de la manzana de Apple de colores

Fotografia de Julian Hochgesang en Unsplash.

«No utilitzaré l'email en la meua vida», es queixaven alguns usuaris

La gent estava acostumada a escriure a mà, a utilitzar el llapis i el paper i, com a molt, la màquina d'escriure. Així que quan va arribar el correu electrònic, alguns usuaris van mostrar el seu descontentament i asseguraven que no entenien per a què servia si podien continuar enviant-se cartes. Algun es va atrevir a cridar que mai en la seua vida utilitzarien l'email. La realitat és tossuda i «ha demostrat que ara no pots deixar ni cinc minuts als usuaris sense aquest servei».

A usuaris que saben més que el o la professional

Amb els anys, «la informàtica s'ha convertit en una utility com ho és l'electricitat o l'aigua», assegura un dels informàtics més veterans de l'equip TI de la Universitat. Aquesta dependència inicial quasi total del professional tècnic ha quedat totalment enrere. «Ara hi ha qui sap o creu saber més que nosaltres i qui directament passa de nosaltres». Encara que no ho veuen amb mals ulls, aquests professionals adverteixen dels riscos que pot comportar aquesta «informàtica en l'ombra» que pot provocar «pèrdues de dades o falles de seguretat» de les quals molts usuaris no són conscients.

Baralles per les primeres News

Els mateixos informàtics també van protagonitzar algun d'aquests episodis curiosos. Al principi, la connexió a Internet era molt lenta i la informació viatjava per un mecanisme que denominaven News amb diferents canals d'informació que recollien notícies. Com que el trànsit era superior a la capacitat que tenien, es configurava el sistema per a decidir quin tipus de News arribaven i quines no. Llavors, «perseguíem a la persona que s'encarregava de la configuració perquè posara uns o altres temes. Ara ens sembla surrealista», diu un dels veterans. Per a fer-nos una idea, «un parell de vídeos de Youtube consumirien la capacitat que teníem llavors. L'UJI era l'únic punt de la província on hi havia connexió a Internet i perquè no es col·lapsara havíem de regular-ho».

Primer dispositiu intel·ligent

Alguns potser ni ho recordeu, i a uns altres igual us sona una mica això d'un conill intel·ligent. Es deia Nabaztag (conill en armeni) i es va convertir en company del Servei d'Informàtica durant uns anys. Va ser un dels primers gadgets de la Internet de les coses (IoT) i, connectat a la xarxa Wi-Fi, es comunicava amb missatges de veu, lluminosos o movent les orelles. Es podia configurar l'hora, el temps o, fins i tot, missatges directes. A finals de la primera dècada dels anys 2000, alguns membres del servei el van comprar de segona mà. «En el Servei l'usàvem en aplicacions, perquè avisara d'alertes quan queia un servidor o hi havia file systems plens», explica un dels informàtics que l'utilitzava i que recorda com el van integrar al programari d'alarmes Icinga. La història és que la companyia que hi havia darrere del conill lluminós va fer fallida i va deixar centenars d'usuaris penjats. Ara el projecte sobreviu a base de voluntaris.

Nabaztag, un dels primers gadgets

Imatge de Nabaztag, un dels primers gadgets d’IoT. Foto: Enrique Galdú.

La força de l’equip

Però les anècdotes no són només amb la informàtica i els usuaris. Els esmorzars, les paelles, les bromes amb cartells publicitaris o les desfilades amb tambors i dolçaines per a celebrar la boda d'un company, formen part de la memòria col·lectiva de l'equip TI de l'UJI. Els més veterans recorden les primeres jornades interminables, per a posar-ho tot a punt. Va haver-hi qui es va oblidar del rellotge i la seua colla d'amics va haver de plantar-se en el seu despatx per a endur-se’l de festa. Els primers sopars de Nadal eren molt familiars i reunien a tots els treballadors de la Universitat. La institució ha anat creixent i també els equips dels serveis. Just en aquest aniversari i en uns temps tan atípics, no hi ha ningú que, amb certa nostàlgia, no anhele aquelles reunions de companys i amics.

Blog de l'UADTI

Informació proporcionada per: Unitat d'Anàlisi i Desenvolupament TI