UJI

Una labor titànica de superació i èxit

25/02/2021 | SCP
  • Francisco Toledo toledo francisco_toledo
    Fotografia: Juan Plasencia

Acabat d'incorporar com a professor al Col·legi Universitari de Castelló, vaig viure els greus problemes que originava en el CUC el desenvolupament de la LRU i que van desencadenar un moviment assembleari que va comptar amb gran suport social per a reivindicar una universitat a Castelló. Eren molts els escèptics que preferien continuar formant part de la Universitat de València, perquè veien la creació d'una nova universitat com una labor titànica d'incert futur. Efectivament ha sigut una labor titànica de la comunitat universitària, però gràcies al suport social, econòmic i polític, trenta anys després l'UJI és una gran universitat.

Les claus de l'èxit han sigut diverses: gran consens intern i extern, intens i extens treball realitzat, planificació d'infraestructures que s'adverteix en veure el campus, sostenibilitat del projecte acadèmic, eficiència en les despeses, personal d'administració i serveis molt preparat, innovació en els currículums de l'estudiantat (obligatorietat d'estades en pràctiques, d'idioma estranger, d'informàtica i d'història o pensament europeu) i en diversos elements clau (biblioteca única, una ambiciosa zona esportiva)… I hi ha una cosa més important: l'elevat nivell d'autoexigència en la carrera acadèmica. Es va descartar dotar places fixes de professorat no doctor i es va exigir al professorat novell el doctorat per a poder promocionar. Era molt demanar que alhora que el professorat muntava els projectes docents, els equipaments, els procediments i, en definitiva, anava construint la universitat, s'exigira la tesi doctoral, però era necessari. Una universitat xicoteta, en comparació amb la majoria, no podia permetre's tindre personal que no investigara perquè els grups d'investigació no tindrien una grandària que els fera competitius. Però alhora que es posava el llistó alt, es donaven mitjans per a superar-lo: fons per a fer estades en universitats de prestigi i un programa propi d'investigació que atorgava ajudes per a aconseguir projectes europeus i que concedia projectes amb rigor, després de ser revisats per l'agència estatal que avaluava els projectes de les convocatòries d'R+D oficials.

El resultat dels trenta anys és molt positiu en totes les dimensions i això ens ha d'omplir de satisfacció col·lectiva, perquè és el que la societat necessitava. Encapçalar aquest il·lusionant projecte com a rector durant nou anys ha sigut un honor. Sempre estaré agraït a la comunitat universitària pel seu treball, suport i comprensió i, per descomptat, als meus equips rectorals que es van deixar el millor de si mateixos en l'obstinació.

 

Francisco Toledo

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions