UJI
  • UJI
  • Notícies
  • Trenta anys d’UJI: el conreu del coneixement

Trenta anys d’UJI: el conreu del coneixement

26/02/2021 | SCP
  • Vicent Climent climent Vicent-Climent
    Fotografia: Carme Ripollés

Tot poble parteix d’un fet, un succés o una història, que inicia, visibilitza i dona sentit a la seua existència i trajecte. Entre la ficció i la realitat, des d’antuvi ens han contat que els nostres avantpassats, assentats a l’antic «Castell Vell», per tal d’adreçar-se cap a un futur més pròsper per a ells i els seus fills, van prendre la decisió d’abandonar-lo, deixar la seua protecció, i traslladar-se a viure a un nou espai, el pla que albiraven des d’allí i que probablement ja conreaven: unes terres menys agrestes, més dòcils i fèrtils, no exemptes de perills, d’incerteses i d’aiguamolls, però certament amb majors possibilitats. La xicoteta comunitat va entendre que el seu futur, eixa vida per vindre, que tots aspirem que siga molt millor, requeria un gran esforç, una ferma voluntat i un alt sacrifici: despullar-se de l'antic i encaminar-se cap a un nou indret, on tot era per fer, sí, però amb majors oportunitats per a tots. I tots a una, van decidir mamprendre eixe èxode, fer eixe canvi de vida. I així se’ns relata el naixement de la nostra vila, del poble de Castelló, i així el rememorem en la nostra memòria i vida col·lectiva.

Però, en el llarg esdevenir dels pobles, de vegades, hi ha més punts crítics i decisius que canvien o determinen la seua existència i futur, així com el de les persones que el conformen. Aquest és el cas de Castelló; i no són fets afectats per la ficció, sinó reals. Parle d’una decisió presa per la societat de Castelló, al principi dels anys noranta, que va constituir una fita, un abans i un després, que va permetre eixamplar, pel bé de totes i de tots, el nostre futur com a societat i la nostra ment com a persones: parle de la creació de la Universitat Jaume I, la primera universitat pública a les comarques del nord del País Valencià.

L’UJI compleix ara tres dècades. Un aniversari sempre és una oportunitat per a reflexionar sobre allò que se celebra o es reviu; per girar la vista enrere i intentar reveure i reviure el passat. I ho ha fet amb una velocitat de vertigen. Doncs bé, ara, amb aquesta celebració, i quan les circumstàncies sanitàries ens ho permeten, pot ser una oportunitat idònia per a valorar tot el bé que va suposar eixa decisió de traslladar «el nostre poble», de cap nou i després de molts segles, a aquest «pla de conreu del coneixement», que representa aquest campus del Riu Sec on s’assenta la Universitat Jaume I. Un «nou trasllat», aquest que vam iniciar el 1991, que ens ha permès transformar el nostre futur, i el de les generacions que vindran, i estendre’l.

Poques vegades una institució ha comptat en el moment de nàixer amb tant de suport i estima com en el cas de l’UJI. Done fe que va ser així: tota la societat es va ajuntar en un únic clam, un únic alè i una sola voluntat per reclamar una universitat del poble i per al poble. L’UJI ha sigut una institució que, al llarg d’aquests 30 anys de vida, ha continuat provocant, cap a ella, una gran estima i un consens ben ampli per part de tota la societat que la va reclamar aleshores i que caminant juntament amb ella l’ha continuat acompanyant al llarg d’aquests anys, des de la data de la seua creació.

Uns anys amb una primera dècada en què es va desenvolupar marcant el seu caràcter de servei públic, la seua estructura participativa i democràtica, definint la seua identitat, la seua voluntat de servei al poble i a la seua llengua i cultura, conformant el seu tarannà i estil, la seua estructura acadèmica i el seu anhel d’excel·lència... Una segona dècada marcant i definint el seu espai i territori, tant el físic, amb un campus modern, com el social, amb el seu compromís per l’entorn. Uns anys mostrant la seua generositat i projecció al territori en el qual s’inseria, mostrant el seu compromís en la formació de les persones amb la modernització de la seua oferta i la reforma dels seus estudis.

Una tercera dècada compromesa amb els àmbits de l’estudi imprescindible en una societat de benestar i avançada –com els de la salut– fonamentals per a un conreu més complet del coneixement. Una dècada, aquesta última, amb un gran impuls per abastar i mantenir un nivell d’excel·lència en la recerca, amb un alt grau de projecció internacional, i posant per damunt de tot, en les crisis i dificultats profundes que han aparegut en aquests temps, els valors i les persones, manifestant sempre una voluntat de proximitat i de servei públic a la societat. Tres dècades que resulten impossibles de resumir, però que han tingut un denominador comú: ajudar al nostre creixement com a individus i com a col·lectivitat.

Les Corts Valencianes, amb la unanimitat de tots els partits polítics, el febrer de 1991 van aprovar crear la més gran finestra d'oportunitats per a Castelló i la seua gent, posant al seu abast un espai nou on conrear el coneixement. El trasllat a eixe nou espai no va estar exempt de dificultats, però el vam fer il·lusionats i convençuts que el conreu del coneixement ens faria més humans i més lliures, en el sentit del nostre lema «Sapientia sola libertas est». Una llibertat i una humanitat que ens ha de conduir, sense cap mena de dubte, cap a una societat de progrés i de valors, més justa i solidària. Així siga.

Bon aniversari!

Vicent Climent

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions