Amb la pandèmia, moltes empreses van optar per eliminar els anomenats «xecs de menjar». A conseqüència d’això, els treballadors van eixir perjudicats davant aquesta decisió injusta, emparada per les circumstàncies del moment.

Els sindicats han preparat un escrit per a demandar una empresa per no complir el que s'estableix en el contracte laboral. Aquesta tenia estipulat concedir un plus d'alimentació, cosa que ha de continuar fent, encara que els seus empleats i empleades treballen a les seues cases. Si el contracte de treball ho diu, s'ha de complir.

Les circumstàncies han sigut difícils per a tots i també per al món empresarial, però no per això s'ha de negar un dret que figura en el contracte dels empleats. És una forma d'abusar, d'aprofitar-se dels altres i de les circumstàncies que estem vivint. És un fet que es pot considerar perfectament un delicte, atesa la greu situació que hem viscut i que encara estem patint. És molt reprotxable i es pot denunciar per part dels treballadors.

El fet es va produir en un període crític per a tots, d'ací la mala fe de l'empresa que, coneixent que hi havia una crisi, es va fer la «despistada» i va actuar de mala fe a propòsit. Aquest acte raneja en el delicte per les circumstàncies viscudes en aquell moment. Els empleats comptaven amb aqueixos diners per a subsistir i no els van tindre.

És un exemple negatiu del que no pot fer una empresa. Aquesta ha de cenyir-se al que estipula el contracte laboral. Com es diu en Dret, «és llei la voluntat entre les parts», i els contractes són acords entre els treballadors i l'empresa.

Ningú podrà fer res que no s'haja estipulat amb anterioritat al que s’ha pactat. Si no està tot en regla, s'ha de denunciar amb la finalitat que el fet no es torne a produir, però potser hi haurà altres empreses que actuen fora de la llei. Tal vegada els contractes de treball no estan de conformitat amb dret, i aquests problemes podrien evitar-se amb una inspecció de treball periòdica.