Quasi mai o mai pensem en qui està pitjor que nosaltres, qui té menys que nosaltres, i no ens fixem en les persones que no tenen absolutament res. L'Executiu ha adoptat una sèrie de mesures per a ajudar a aquest col·lectiu tan desfavorit.

El Consell de Ministres ha adoptat unes normes en favor d'aquest col·lectiu i això és una bona notícia de la qual tots ens hem d'alegrar. La primera de les normes va dirigida a les persones sense llar. Aquesta norma és prioritària, ja que l'accés a l'habitatge és un dels drets fonamentals de la persona.

S'hi ha inclòs el concepte d’«unitat familiar» i un problema que està latent en l'actualitat, la violència masclista. És una bona iniciativa per part de l'Administració, ja que es tracta de polítiques inclusives i amb aquestes polítiques s'atén una bona part de la població.

El salari mínim interprofessional del 2020 era de 950 euros, però la tercera part de la població viu molt per davall d'aquesta xifra, en el llindar de la pobresa i ajudats per institucions que fan un gran paper en la societat.

Les institucions estan demostrant la seua preocupació per tots els ciutadans, també pels més desfavorits, la qual cosa implica un gran esforç i és quelcom que ens ha d'alegrar. Això no vol dir que ens despreocupem del tema com si no anara amb nosaltres.

Qualsevol pot arribar a una situació de pobresa extrema, un empresari pot veure's al carrer per haver fet fallida les seues empreses, o una dona amb els seus fills. Hi ha mil situacions que es poden donar i els Poders Públics estan fent una gran labor amb aquests ciutadans que ho necessiten.

Es pot dir que quasi tenen les seues necessitats cobertes, però no hem d'oblidar-los i deixar-los en mans de l'Administració, cal solidaritzar-se i secundar-los en tot el que estiga a les nostres mans. No es tracta de caritat, cal parlar de solidaritat i posar-se al seu mateix nivell. Només així aconseguirem traure'ls de la seua pobresa extrema.