Els mites de l’amor romàntic es defineixen com el conjunt de creences sobre la suposada naturalesa de l'amor, i aquestes solen ser fictícies, poc fonamentades i difícils d’acomplir, ja que defineixen el tipus de relació ideal, les expectatives de futur i les característiques de l’amor. Exemples d’aquestes creences són:

- L’amor ho pot tot i està per damunt de qualsevol conflicte.

- L’amor vertader està predestinat, i farà a l’individu sentir-se complet i enamorat per sempre.

- L’amor requereix entrega total, ja que és el més important.

- L’amor és possessió i exclusivitat, de manera que la gelosia és normal.

Aquests mites estan implícits en l’imaginari col·lectiu, i tenen la seua base en les relacions desiguals de parella i els rols de gènere tradicionals, de manera que la interiorització d’aquests implica relacions de submissió i dependència. Les relacions afectives d’aquesta índole tenen implícit un cert grau de violència, fet que genera que els mites romàntics precipiten o sostinguen la violència de gènere, o inclús aboquen l’individu a altre tipus de conductes de risc, com la no utilització del preservatiu en les relacions sexuals, pràctica que s’interpreta erròniament com una expressió de confiança.

En definitiva, les relacions afectives que se sustenten en creences mitificades sobre l’amor són més susceptibles a entrar en cicles de violència masclista, de la mateixa manera que influeixen negativament en la salut sexual.

Per això, és molt important fomentar relacions equitatives que promoguen la qualitat de vida afectiva i sexual de totes les persones, perquè els drets sexuals són drets universals i fonamentals.