En moltes malalties apareixen símptomes com ara febre, mocs, èczemes, nàusees, dolor… Aquests ens indiquen que el nostre organisme ha entrat en contacte amb bacteris, virus o altres microorganismes, o bé que existeix un mal funcionament d'algun òrgan. Si bé aquesta és una explicació molt simplista del que ocorre durant una malaltia, és indiscutible que aquests símptomes, encara que molestos, formen part d'un sistema d'alarma que permet la detecció d'una patologia i, conseqüentment, mouen la persona a prendre accions per a sanar (anar a especialistes, seguir les preinscripcions mèdiques, modificar la dieta, fer repòs…). En el plànol psicològic, el desajustament emocional són aquesta febre, mocs, èczemes i nàusees, són símptomes que ens indiquen que alguna cosa està ocorrent. Molt bé, l'alarma emocional està sonant, però… ara què?, quins són els següents passos?
El primer pas és aprendre a detectar les emocions. Creu-me, sembla fàcil, però a vegades resulta difícil saber etiquetar correctament el que estem sentint. El segon pas és deixar sonar l'alarma. El nostre primer impuls quan sentim tristesa o enuig és voler deixar de sentir-nos així, de manera que recorrem a activitats com fumar, menjar, veure la TV o connectar-nos a la Xarxa, entre altres, per a distraure'ns del que sentim. Així doncs, en aquest punt és important que, encara que genere malestar o siga incòmode, observem l'emoció per a veure en quin context s'ha donat i la informació que ens aporta. En aquest moment hi ha dues opcions; la primera és que l'emoció siga adaptativa i congruent amb l'ocorregut, per exemple, posar-nos tristes quan acaba una relació amb una parella a la qual volíem. La segona opció és que aquesta no ho siga o que la intensitat amb la qual la sentim siga desproporcionada, per exemple, sentir-me molt culpable per negar-me a anar a una festa a la qual no em ve de gust anar i no tinc cap responsabilitat adquirida. Per descomptat, el camí que seguirem a partir d'ara serà molt diferent: si l'emoció no és congruent, reavaluarem els nostres pensaments perquè s'adapte més a la situació (ex.: en comptes de sentir-me culpable per no anar a la festa, podria sentir orgull per tenir la capacitat de no sotmetre'm a la pressió social d'anar) i ho complementarem amb estratègies com fer esport o escoltar música per a canalitzar aquesta emoció. D'altra banda, si l'emoció és congruent hem d'actuar en funció de la informació que aquesta ens aporta, per exemple, si he danyat algú amb la meua manera d'actuar i em sento culpable, podria demanar perdó i intentar reparar el mal. En aquest punt m'agradaria fer un incís: a vegades, acceptar que ens sentim d'una determinada manera i permetre'ns sentir-nos així és la manera d'actuar en conseqüència, és a dir, si estem tristos per la pèrdua d'un familiar la nostra acció podria ser plorar la pèrdua.
Si bé les emocions que generen malestar poden ser un poc incòmodes, ara que ja coneixes la seua utilitat i la importància d'escoltar-les, prova d'aplicar els passos que et proposem en comptes d'intentar suprimir-les.