«Amb cames que roden»: Dia Mundial de la Vista

15/10/2019 | Mar Dalmau Caselles / Cèsar Gimeno i Nebot. Grup de Treball sobre Discapacitat de la Fundació Isonomia
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

De l’any 2000 ençà, quan el va instituir l’Organització Mundial de la Salut (OMS) conjuntament amb l'Organisme Internacional de Prevenció de la Ceguesa (IAPB, en les sigles en anglès), cada segon dijous d'octubre –enguany va ser el proppassat dia 10– es commemora el Dia Mundial de la Vista, una data que pretén conscienciar sobre els diferents tipus d’afeccions visuals i els tractaments adequats per a prevenir-les o curar-les. Segons l’OMS, hi ha aproximadament 180 milions de persones arreu del món amb alguna deficiència visual, de les quals més de 40 milions són cegues totals.

A l’Estat espanyol, segons les dades de l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència que va realitzar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) en 2008 –la darrera enquesta, amb dades oficials que comprenen tota la població, que s’ha dut a terme–, s’estimava que hi havia més de 979.000 persones (de 6 o més anys) que tenien algun tipus de discapacitat visual, de les quals 58.300 eren cegues. Una altra font amb dades més actuals és el registre d’afiliació de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) corresponen a 2018 que reflexa que l’esmentat any comptava amb 71.834 afiliats, dels quals 37.144 eren dones. També s’indica que el 19% del total (unes 13.648 persones) manifestaven ceguesa total, sense especificar la distribució per sexe. Evidentment, hi ha moltes més persones que no hi veuen i que no estan afiliades a l’ONCE.

A propòsit de l’ONCE, aquesta institució es va crear el 13 de desembre de 1938 per un decret signat pel general Francisco Franco en plena Guerra Civil espanyola, qui, preocupat per la situació de les persones que perdien la visió en el seu bàndol, va atendre les propostes presentades per dirigents d’associacions de persones cegues que, pels avatars del conflicte bèl·lic, havien quedat dins de la zona governada per les forces anomenades nacionals. Entre els dirigents cecs en destaquen dos. Un era Julio Osuna, un home il·lustrat, impulsor d’una de les primeres impremtes en Braille a Espanya i editor d’una revista que es publicava en diversos idiomes sobre qüestions relacionades amb la ceguesa. L’altre, Javier Gutiérrez de Tovar, fisioterapeuta i president de la Federació Bètica de Cecs –en la qual s’havien reunit totes les associacions d’Andalusia–, encarna l’esperit fundacional de l’ONCE i fou nomenat el seu primer jefe nacional, com es designava aleshores al cap de l’organització. D’aquesta manera va poder implantar a tot l’Estat el model de la federació andalusa, basat en una de les rifes més exitoses que hi havia –que pot considerar-se com a antecedent del popular cupó–, que a banda d’ingressos per a oferir serveis permetia crear llocs de treball, tot i que Gutiérrez de Tovar pensava que la venda del cupó era una mesura temporal, que el futur de les persones invidents estaria en la seua integració en el mercat de treball ordinari, o bé en empreses fundades per la mateixa institució.

Un altre moment decisiu per l’ONCE fou la celebració de les primeres eleccions democràtiques dins de l’organització el 1982. Antonio Vicente Mosquete hi va arribar a la presidència d’aquesta transformant-la en una institució democràtica, de serveis i amb autonomia econòmica. Aquests canvis també van contribuir a la millora de les condicions laborals, socials i econòmiques de les persones amb discapacitat visual, així com a transformar el concepte que tenia la societat espanyola d'aquestes. Durant el seu mandat (de 1982 a 1987, quan va morir en un accident d’ascensor encara no aclarit) es va fer la reforma comercial del cupó –concretament en 1984– que es va consolidar com a font fonamental de finançament per a modernitzar els serveis que oferia l’organització i que, aquests, serviren per a facilitar la integració social i laboral. El 1988 es va crear la Fundació ONCE per a la cooperació i inclusió social de les persones amb discapacitat, fet que va eixamplar l’espectre de la ciutadania que podia beneficiar-se de l’activitat de l’ONCE.

El 1993 es va crear la Corporació Empresarial ONCE (CEOSA), l’origen d’ILUNION, el grup d'empreses socials de l’organització establit el 2014. Segons dades facilitades per la mateixa ILUNION en el informe Valor compartido 2018, de les 35.800 persones que integraven la seua plantilla més de 14.798 manifestaven alguna discapacitat (el 41,3%). Una altra xifra significativa és que només el 38,6% dels càrrecs directius estan ocupats per persones amb discapacitat (50,1% són homes i 49,9% dones).

Per tancar aquest article dedicat a les persones amb discapacitat visual, cal recordar que aquelles inscrites al cens electoral que tinguen reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, o estiguen afiliades a l'ONCE, i sàpien utilitzar el sistema Braille, poden sol·licitar el maletí/kit de votació accessible per a exercir el dret al vot en les properes Eleccions Generals del 10 de novembre trucant al telèfon gratuït del Ministeri de l'Interior 900 150 000 fins al 21 d'octubre, de dilluns a divendres de 9 a 17.30 h i dissabtes de 9 a 14 h. D’aquesta manera, el dia de la cita electoral, quan es presenten als llocs de votació se’ls hi lliuraran les paperetes impreses en Braille.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions