Fa tan sols uns dies, el Tribunal Superior de Justícia valencià ha emès una resolució per la qual ordena la Generalitat Valenciana que signe convenis amb la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir, una universitat privada, perquè els seus estudiants de les titulacions sanitàries puguen realitzar les pràctiques en centres de salut públics. La decisió, que afecta fonamentalment la Universitat de València, obri la porta perquè altres universitats privades puguen signar aquests mateixos convenis, la qual cosa afectaria greument la Universitat Jaume I (UJI).
La Facultat de Ciències de la Salut de l’UJI va nàixer com a centre el 18 de setembre de 2011 incloent, a més dels seus màsters, les titulacions de Psicologia, Infermeria i Medicina. Des dels seus inicis no s'ha pogut enfrontar a més adversitats. Nascuda enmig de la gran crisi que ha assolat el nostre país en els últims anys, la Facultat de Ciències de la Salut ha sofert durament les conseqüències de les retallades econòmiques en els àmbits de l'educació i de la sanitat públiques. Aquestes retallades s'han traduït en un infrafinançament de les universitats públiques valencianes i molt especialment de la Universitat Jaume I de Castelló. I pel que fa a la nostra Facultat, es manifesten clarament en l'encara inacabada construcció de l'edifici de Ciències de la Salut i en una plantilla molt escassa de professors a temps complet.
Tot això ha obligat a incrementar els esforços de manera titànica per part dels equips de gestió de la Universitat i de la mateixa Facultat, però també per part del professorat i el personal d'administració i serveis, per fer possible un projecte en el qual tots i totes creiem, la necessitat d'una potent Facultat de Ciències de la Salut en l'única universitat pública de Castelló. És quelcom que necessita i mereix la ciutat de Castelló i tota la seua província. I han estat precisament aquests ingents esforços els que han permès que en aquests moments ja hagen eixit a la societat quatre promocions de Psicologia, altres quatre d'Infermeria i dues de Medicina, a més amb gran èxit. Només cal recordar que el nostre estudiantat de Medicina va quedar el primer a escala nacional en els resultats de les proves MIR.
Sens dubte, una de les dificultats més importants davant la qual ens hem trobat ha estat la realització de les pràctiques sanitàries, i aquesta resolució del Tribunal Superior de Justícia no fa més que empitjorar la nostra situació, que ja és per si mateixa precària. La resolució que va adoptar la Conselleria de Sanitat l'any 2016 perquè l'alumnat de les universitats privades no poguera realitzar les pràctiques en centres públics s'emparava en diferents lleis com la Llei 53/1984 d'Incompatibilitats, per la qual un empleat públic (tutor de l'estudiant) no pot dins de la seua jornada de treball realitzar una activitat privada percebent retribucions; o el Reial decret 420/2015 de creació, reconeixement, autorització i acreditació d'universitats i centres sanitaris, que assenyala que «un hospital universitari solament podrà estar vinculat per concert o conveni a una universitat per a la impartició d'una mateixa titulació».
La impossibilitat que, a partir de l'aplicació de la resolució de la Generalitat Valenciana, l’estudiantat de les universitats privades poguera realitzar les pràctiques en centres públics i l'escassetat, especialment notable a Castelló, de recursos sanitaris privats on poguera realitzar-les, va portar al fet que la Conselleria de Sanitat demanara ajuda a l’UJI per trobar una forma en què l’estudiantat que ja estava cursant en aquell moment els graus d'Infermeria o Medicina poguera acabar els estudis.
L’UJI va fer des del principi un exercici de responsabilitat social i de solidaritat cap a la Universitat CEU San Pablo de Castelló, fent-se càrrec de la situació, i col·laborant amb la solució proposada: l’estudiantat de la universitat privada que ja estava a meitat dels seus estudis realitzaria pràctiques en centres públics, a través de l’UJI, com si es tractara d'estudiants en estada temporal a la nostra universitat (una espècie d'Erasmus locals). La despesa destinada a pagar professors associats assistencials que s'encarregarien dels estudiants de la universitat privada, òbviament, seria a càrrec d'aquesta.
No obstant això, aquest gest de responsabilitat social i solidaritat de l’UJI li va reportar molts problemes. En primer lloc, la nostra universitat no va haver d'ajudar a gestionar solament uns pocs estudiants de la universitat privada, sinó la gran majoria (tenint en compte que aquesta comptava amb recursos sanitaris gairebé inexistents), en un nombre similar al total d'alumnat d'Infermeria i Medicina de l’UJI, amb el que la gestió de les pràctiques es va duplicar pràcticament. És a dir, per si fos poca la dificultat de gestionar les pràctiques del nostre estudiantat en els diferents departaments de salut de la província de Castelló, l’UJI va haver de gestionar les d'estudiants d'una altra universitat privada. En segon lloc, en establir la universitat privada el nombre de professorat associat assistencial per a les pràctiques, la ràtio tutor/alumne passava a ser diferent per a ambdues universitats (més favorable per a la universitat privada), de manera que es creava un greuge comparatiu que podia generar un malestar entre els i les professionals de l'àmbit de la sanitat pública. En tercer lloc, es mantenia la saturació dels professionals sanitaris, que seguien rebent més estudiants dels que la qualitat assistencial i docent aconsellaven, estudiants de l’UJI i de la universitat privada, però aquesta vegada amb una suposada complicitat de la nostra universitat, amb el que la imatge de l’UJI també va quedar en dubte, especialment entre els facultatius.
Aquesta és la situació actual. I en aquest estat de coses, arriba la sentència del Tribunal Superior de Justícia de què parlàvem al principi. La sentència sembla ignorar en primer lloc quin és la difícil situació de la docència dels graus sanitaris pel que fa a les pràctiques. En segon lloc, ignora els escassos recursos sanitaris de què disposem a Castelló, que fa impossible la cohabitació de titulacions sanitàries de dues universitats —almenys en el moment actual i amb els centres de salut disponibles—, una escassetat que fa que fins i tot els estudiants de l’UJI dels graus de Medicina, Infermeria i Psicologia i del Màster en Psicologia General Sanitària, tinguen importants problemes per trobar plaça per a les pràctiques. I, en tercer lloc, sembla ignorar el fet que amb aquesta resolució no es fa més que facilitar que es continue amb la saturació d'uns professionals sanitaris ja suficientment desmotivats per anys i anys de retallades en la sanitat pública.
Evidentment, tant les institucions acadèmiques i sanitàries com els organismes autonòmics i judicials haurien d'ajudar qualsevol estudiant, siga d'una universitat pública o privada, perquè puga formar-se. No es tracta d'entrar en una guerra, que seria lamentable, entre universitats, i molt menys entre estudiants. De fet, l’UJI té una excel·lent relació amb la universitat privada CEU San Pablo de Castelló, però les coses sempre són més complexes del que sembla i la responsabilitat hauria d'anar més enllà.
Les institucions han de vetllar per un ordenament realista de l'oferta de títols, d'acord amb les necessitats de la societat; han de fer prevaler sempre el criteri d'excel·lència del nostre alumnat de les universitats públiques per damunt de criteris economicistes, protegint els seus drets i vetllant en aquest sentit per la justícia social i l'ètica; haurien de ser molt escrupoloses i evitar, amb tota netedat i transparència, l'ús amb finalitats privades d'uns serveis públics que són patrimoni de tota la ciutadania —i de ningú en particular—, ajudant evidentment al fet que els estudiants de les universitats privades puguen realitzar les pràctiques i formar-se, però en centres també privats; i tot això garantint la qualitat assistencial i docent i evitant una saturació dels professionals sanitaris que pot afectar no només l'atenció al pacient, sinó també els nivells d'estrès dels clínics i l'atenció que puguen prestar a l’estudiantat.
Per motivar els professionals de la salut, fan falta polítiques sanitàries que incentiven de diferents maneres l'esforç que exigeix la docència, sense per això caure en la penosa mercantilització que ha viciat la tutorització de l’estudiantat en pràctiques en els últims anys, una trista dinàmica amb la qual també s'ha hagut d'enfrontar la nostra universitat. No sols hem d'aspirar al fet que el nostre alumnat de ciències de la salut tinga pràctiques als centres sanitaris: hem d'intentar aconseguir que aquestes pràctiques siguen de la màxima qualitat per a un estudiantat que és també de la màxima qualitat i amb els millors expedients acadèmics obtinguts amb gran esforç. I hem d'aspirar a unes pràctiques tutoritzades per professionals coratjosos, motivats i il·lusionats, que vegen la possibilitat de transmetre els seus coneixements i la seua professió com un privilegi i mai com una càrrega. Tots i totes tenim la responsabilitat que això siga així, i per això hauríem de ser capaces d'estar a l'altura de les circumstàncies.
Rafael Ballester Arnal
Degà de la Facultat de Ciències de la Salut
Universitat Jaume I de Castelló