Fa pocs mesos va tindre lloc a la Universitat Jaume I de Castelló el II Congrés Nacional sobre Emprenedoria Social, Ocupació i Discapacitat (www.congresoeed.uji.es). Aquests tipus d'iniciatives són una peça clau per a indagar i reflexionar sobre la situació de les persones amb diversitat funcional en el món laboral. És fonamental que en el marc d’aquesta mena d’actes siguen les mateixes dones i homes amb discapacitat qui facen escoltar les seues veus per a explicar les seues inquietuds i necessitats.

Sembla que les administracions públiques, de mica en mica, van prenent consciència de la importància de la labor social de les persones amb discapacitat i per aquest motiu s'han incrementat els pressupostos per a promocionar-la, per la qual cosa les dades reflecteixen un augment de la incorporació al món laboral de les persones amb diversitat funcional. Però, tot i això, les estadístiques demostren que l’índex de desocupació segueix sent alt entre aquest sector de la ciutadania i que sembla evident que està relacionat amb l’escàs nivell educatiu del col·lectiu de persones amb discapacitat si es compara amb aquell que assoleix, en general, la resta de població. Es tracta d’un fet que, com succeeix en tots els àmbits, s’agreuja encara més en el cas de les dones amb diversitat funcional. Un aspecte que es podria millorar si s’implementara l’educació inclusiva des del primer moment en l’escolarització, perquè inserir a les persones amb capacitats diferents en el sistema educatiu des de l’inici és la millor manera de normalitzar la seua quotidianitat. La formació compartida des de la infantesa augmenta el respecte per la diversitat i la igualtat d’oportunitats, i fa possible la inclusió social de les persones amb diversitat funcional. La convivència minimitza el rebuig vers la diferència, perquè allò que no és visible se sol pensar que no existeix i, per això mateix, es refusa.

S’ha de promoure l’emprenedoria empresarial i informar les empreses per a erradicar els prejudicis que segueixen havent-hi a l’hora de contractar persones amb discapacitat. La desinformació, sovint, fa veure més complicada del que en realitat és la inclusió en la societat de les persones que tenen unes necessitats especials. Això fa que els centres especials d'ocupació es consideren com a l’única opció de treball per a aquestes persones. Sí, és fonamental que aquests centres seguisquen existint, però mai no han de representar la meta sinó el punt de partida per a encetar una vida laboral. L’objectiu sempre ha de ser l'ocupació ordinària digna en empreses públiques o privades, i comptar amb el suport que calga per a atendre les necessitats personals de treballadores i treballadors amb algun tipus de discapacitat. Una de les mesures més importants que s’hauria de fer efectiva és la reserva, contemplada per la legislació vigent, del 2% dels llocs de treball existents en les empreses públiques o privades amb 50 o més persones contractades, així com que s'incloga el disseny universal i l'aprenentatge basat en productes i serveis en els estudis. Alhora que s'ha de reivindicar un nou marc legal clarament especificat, l’incompliment del qual tinga greus conseqüències per a qui l’infringisca.

Des de la perspectiva de la Universitat s'intenten dur a terme diferents accions, com ara facilitar l'adaptació curricular formativa i la inclusió social. I perquè això ocórrega és necessari formar equips sensibilitzats i tenir les tècniques de suport necessàries. Així mateix, s’estima molt important la creació de llocs de trobada de persones amb diversitat funcional, personal tècnic i membres del teixit empresarial.

Per a acabar, volem remarcar la importància d’accedir a una educació inclusiva que compte amb les ajudes tecnològiques i humanes imprescindibles per a després poder optar a un treball digne, tenint en compte que el món està canviant i moltes vegades el que importa és mantenir una bona actitud i obrir-se als canvis.