Els joves i adolescents sempre busquen la manera d'ocupar el seu temps lliure, i amb les noves tecnologies han trobat el seu aliat perfecte: mai deixen el mòbil, ni encara que estiguen dos o tres amics junts.

El problema que tenen aquests mòbils ultramoderns és que compten amb connexió a Internet. Els joves s’envien missatges entre si i a voltes ni tan sols es parlen, n'hi ha prou amb tenir el seu «preuat mòbil». Ja no hi ha comunicació, aquesta sembla que s'ha perdut i representa una gran pèrdua per a l'ésser humà.

Tot i que els mòbils són una gran ajuda en centenars de casos, en mans immadures poden causar molt de dany. Els pares i tutors no han de permetre que els seus fills tinguen mòbils fins als setze anys, encara que això puga semblar dur.

Cal pensar en els perills que produeix la falta de parlar: què passaria si dins de trenta anys no hi haguera comunicació parlada? Per això, cal tallar d'arrel aqueix costum insà que tenen els joves.

Internet ens ha portat infinitat d'avantatges, però també porta a camins gens recomanables, perquè poden captar persones immadures que no saben on estan els límits.

Les persones tenim el do de la paraula, podem comunicar-nos amb la fluïdesa necessària per a entendre'ns, però la joventut sembla desconèixer el sentit del diàleg: converteixen la paraula en un joc i aqueix joc en un hàbit, i això no es pot consentir.

El pitjor és que alguns adults copien el costum, ho prenen com una cosa normal, ho veuen els seus fills, i així segueix la roda, donant un mal exemple als joves, i ja és un fet normal.

No, no és un delicte, ni una falta penal, però sí que és una falta d'educació, que hem hagut de suportar en més d'una ocasió, no per part d'adolescents precisament, i per educació callem.

Aquest mal costum ha de desaparèixer per a donar pas al diàleg verbal, que les noves generacions tornen a aprendre a parlar cara a cara com tota la vida, i usant els mòbils en la seua justa mesura.