UJI
  • UJI
  • Competències i Habilitats a Avaluar en l'ACOE

Competències i Habilitats a Avaluar en l'ACOE

Última modificació: 22/05/2017 | Font: FCS

La idea fonamental del sistema de Bolonya és aplicar un model basat en l'aprenentatge. Per a açò, es pretén centrar l'aprenentatge per competències per a millorar la formació de l'estudiantat. Des de la Conferència nacional de Degans de Facultats de Medicina (CND-Medicina) d'Espanya s'ha treball per a aconseguir un espai comú en el qual totes les facultats de medicina espanyoles valoren les mateixes característiques però mantenint la llibertat o l'autonomia en cadascuna d'elles.

L'avaluació que es realitza de les habilitats clíniques i comunicatives, es basen d'acord amb el que estableix l'article 22.2 de l'Ordenació de Professions Sanitàries. Per tant, no pretén mesurar els coneixements biomèdics sinó valorar la qualitat de la seua pràctica clínica. Amb aquesta finalitat, s'ha d'afrontar i resoldre un conjunt de casos clínics que s'han seleccionat i dissenyat per a aquesta prova. El mapa competencial que es valora en l'ACOE és:

L'anamnesi consisteix en una conversa entre el metge i el pacient, durant la qual el metge realitza preguntes sobre la història clínica, els hàbits de vida, els antecedents familiars, els factors ambientals, la situació social i basal, la malaltia actual, la simptomatologia i el tractament habitual del pacient, tot açò amb l'objectiu d'establir un diagnòstic.

L'exploració clínica comença des del moment que arriba el pacient a consulta, consta d'inspecció, auscultació, palpació i percussió. En un primer moment, es comprova l'estat general del pacient i seguidament es realitza una exploració en sentit descendent.

En habilitats tècniques i professionals és la capacitat per a realitzar procediments i tècniques especials en l'estudi i maneig dels problemes del pacient. Per tant, es refereix al fet de “mostrar com” fer-ho mitjançant procediments diagnòstics i/o terapèutics.

En relació a les habilitats de comunicació, es tenen en compte aquests aspectes:

  • Aparença: Aparença cuidada, bona higiene, postura corporal correcta.
  • Escolta: Escolta adequada, no interromp, està atent, mira mentre parla.
  • Cordialitat: Realitza una bona rebuda, somriu. Respecte: En cap moment critica o fa judicis pejoratius.
  • Tranquil·litat: Es manté serè amb control emocional
  • Optimisme: Veu els aspectes positius de les situacions i intenta donar ànims al pacient.
  • Contacte: El contacte físic en l'exploració física o salutació és acurat i amable.
  • Interès: S'interessa per opinions, creences, valors, preocupacions i emocions.
  • Expressió: S'expressa de manera que se li entén clarament tota l'estona.
  • Empatia: Davant les emocions intenses del malalt (dolor, ansietat, alegria) participa i se solidaritza o les entén per a reconvertir-les.

Pel que fa al judici clínic, pla de maneig diagnòstic i terapèutic tracta de la capacitació que mostra l'alumnat en els processos d'aproximació al diagnòstic, al diagnòstic diferencial, al pronòstic i a l'estratègia terapèutica. Per a açò, es processa, se sintetitza i s'interpreta la informació obtinguda i s'afina amb la utilització racional de recursos addicionals per a prendre les decisions adequades i oportunes.

Quant a la prevenció i promoció de salut es refereix a com l'alumnat facilita totes aquelles accions, procediments i intervencions integrals, orientades al pacient per a millorar les seues condicions de vida prevenint o retardant l'aparició de simptomatologia, i promocionant un estil de vida saludable.

Les relacions interpersonals s'entenen com la capacitat que té l'alumnat per a establir una adequada relació mèdic-pacient, per a assumir i demostrar actituds ètiques apropiades cap al pacient, la seua família, l'equip de salut i la seua comunitat, per a comprendre la importància de la situació psicosocial en la gènesi de la malaltia i la seua modificació favorable com a recurs potencial de prevenció.

En els aspectes ètics, legals i de professionals s'engloba dins del “saber ser”, on es destaca el reconèixer els elements essencials de la professió mèdica, incloent els principis ètics i les responsabilitats legals. El comprendre la importància de tals principis per al benefici del pacient, de la societat i de la professió, amb especial atenció al secret professional. El saber aplicar el principi de justícia social a la pràctica professional. El desenvolupar la pràctica professional amb respecte a l'autonomia del pacient, a les seues creences i cultura. El reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la seua competència professional, prestant especial importància a l'aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat. I el desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals de la salut.

Finalment, cal assenyalar la utilització d'instruments per a avaluar aquesta sèrie de competències de manera efectiva. Per tant, és necessari emprar recursos com: pacients estandarditzats, informes clínics, maniquís, preguntes obertes de resposta curta, imatges clíniques “pictorials” i un examen oral estructurat.

Informació proporcionada per: Facultat de Ciències de la Salut