L'UJI radiografia el doblatge i la subtitulació a Espanya En totes les comunitats es prioritza que els diàlegs s’ajusten als llavis i sonen naturals

24/02/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Les diferències entre territoris espanyols són menors en els processos de subtitulació que en els de doblatge, pràctica que presenta unes convencions més variades. No obstant això, en el doblatge, tots els professionals de totes les comunitats autònomes coincideixen a prioritzar l’adequada sincronització dels diàlegs amb el moviment dels llavis, així com el fet que sonen naturals. Aquestes són algunes de les conclusions de la primera radiografia que es realitza sobre la situació del doblatge als diferents territoris espanyols, i per al desenvolupament del qual els investigadors del grup Traducció i Comunicació en els Mitjans Audiovisuals (TRAMA) de la Universitat Jaume I van entrevistar professionals de 25 estudis de doblatge. Una radiografia que continuarà ara amb l’elaboració del mapa espanyol de la subtitulació. 

«Fins ara, els professors de traducció i els estudis de doblatge hem treballat guiats per la nostra experiència, però no hi havia hagut una investigació que traguera a la llum els processos i convencions que s’utilitzen en la traducció per al doblatge a Espanya», explica el catedràtic de Traducció i Interpretació Frederic Chaume. Els resultats de la investigació, finançada pel Ministeri de Ciència i Innovació, s’han presentat a revistes i congressos amb una gran repercussió entre els professionals del sector i, al llarg de l’any 2014, es publicarà un manual amb les convencions del doblatge a Espanya que busca ser útil per a professionals, estudiantat, professorat i estudis de gravació.

Amb vista a, per exemple, formar els futurs professionals en les universitats, és necessari saber què els demanaran els estudis de traducció per a doblatge, però aquest és un camp en què sempre hi ha hagut molt de secretisme professional, perquè l’activitat del doblatge s’ha considerat quelcom més artístic, per la qual cosa, en cada zona, els estudis han evolucionat de forma diferent. «Aquest ha sigut un dels problemes amb què ens hem trobat a l’hora de realitzar la investigació», explica Chaume.

L’objectiu del manual serà permetre als professionals entregar una traducció que puga arribar directament a la cabina de doblatge, incloent-hi també els símbols que s’utilitzen per a marcar l’actuació del doblador: per exemple, si hi ha un bes, un esternut o qualsevol altre so articulat amb els òrgans de fonació humans. Com més s’ajuste la traducció realitzada pel professional a les necessitats del doblatge, menys canvis sofrirà i més econòmic i ràpid serà el cost de la gravació. «De vegades, el director de doblatge, l’ajustador o els actors, fan els ajustos en la traducció que reben del traductor i això, a vegades, porta problemes de correcció lingüística o canvis substancials respecte asl diàlegs originals. Per això, el que entenem que és més recomanable és que tant la traducció com els ajustos necessaris per al doblatge els faça sempre el traductor», senyala Beatriz Cerezo, investigadora del grup TRAMA.

Pel que fa a les conclusions de l’estudi, Frederic Chaume destaca que «a Espanya, la principal prioritat és que la traducció encaixe bé en els llavis, que hi haja el que es denomina sincronia labial o ajust. També es dóna molta importància que allò que es diu sone natural. Aquests són els aspectes en què hi ha consens a totes les comunitats. No obstant això, en altres països s’enfoca més en altres qüestions, com ara que la traducció siga molt fidel al text original, o bé es prioritza la correcció lingüística, encara que siga a costa del fet que el text final no s’ajuste tan bé o no sone tan natural».

Una vegada traçat el mapa del doblatge, el grup ha iniciat una nova investigació en què dibuixarà el mapa de la subtitulació a Espanya. A priori, avancen que les variacions entre territoris són menors que en la subtitulació, ja que és un camp en què pareix que existeixen unes pautes més unificades, fins i tot a escala internacional. A més a més, la subtitulació compta amb una llarga tradició a molts països i amb menys secretisme professional, atès el seu estatus més tècnic que artístic, per la qual cosa existeixen nombrosos estudis acadèmics sobre el tema, mentre que el doblatge ha sigut un àmbit menys transparent, a més de menys utilitzat respecte a la subtitulació. El fet que hi intervinguen menys persones en els processos de subtitulació també ha afavorit uns protocols de treball més unificats. «És un procés amb menys intermediaris. Normalment, el traductor realitza els subtítols i els sincronitza i, després, ja sols queda que un tècnic els acoble al producte audiovisual», explica Beatriz Cerezo.

La televisió digital terrestre, els DVD i la major preocupació per la realització de continguts accessibles han fet que en les últimes dècades s’haja incrementat de forma exponencial la subtitulació a Espanya, per la qual cosa la radiografia de la situació del sector resulta també de gran interès. En aquest cas, els investigadors confien poder presentar les primeres conclusions aquest any en diferents congressos especialitzats en el sector de la traducció audiovisual.

Una professió invisible

El grup TRAMA, integrat per una desena d’investigadores i investigadors, treballa des de la seua constitució en l’any 2003 per a visualitzar la professió del traductor en el camp audiovisual, «que té fins i tot major repercussió, moltes vegades, que la que es realitza en altres àmbits de la traducció». «Traduir una sèrie o una pel·lícula a través del doblatge o la subtitulació té una repercussió econòmica i social enorme, ja que és l’única forma de poder exportar aquests productes. Les produccions audiovisuals multipliquen els seus beneficis gràcies que es fan entendre en altres llengües. No obstant això, la figura del traductor segueix sent invisible i la inversió econòmica en traducció, per exemple als Estats Units, no supera l’1%, mentre que unes tres quartes parts dels diners que aquesta emborsa prové de països en què la producció s’ha de comercialitzar amb algun tipus de traducció», lamenta Chaume.

Igualment, el catedràtic de l’UJI reivindica la funció del traductor en la producció d’audiovisuals accessibles. «En la BBC, el 100% dels continguts estan subtitulats per a persones sordes i també molts estan audiodescrits per a persones cegues. A Espanya, la nova legislació preveia que, per a finals de l’any 2013, el 90% dels continguts dels canals de servei públic i el 75% dels canals televisius en obert i amb cobertura estatal o autonòmica estigueren subtitulats per a persones sordes. Malgrat que amb la crisi, el compliment d’aquests percentatges es poguera retardar, estem en un punt de no-retorn i les versions accessibles cada vegada estaran més presents», explica.

Com a grup universitari, els membres de TRAMA realitzen també labors docents en el Grau en Traducció i Interpretació i en el Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs. En aquest sentit, Chaume destaca el gran potencial del treball de la traducció que hi ha en el camp dels videojocs.

Més informació: http://www.trama.uji.es/

Vídeo en altres formats: http://www.svideo.uji.es/peli.php?codi=1318&lg=

Articles publicats:

CEREZO MERCHÁN, B. (2013): «La formación de traductores audiovisuales en España. Aspectos curriculares», Trans: Revista de Traductología, 16, Publicaciones de la Universidad de Málaga.

Chaume Varela, F. (2012): Audiovisual Translation: Dubbing, Manchester: St. Jerome (Translation Practices Explained).

Marzà i Ibáñez, A., G. Torralba i Grup Trama (2013): «Las normas profesionales de la traducción para el doblaje en España», Trans: Revista de Traductología, 16, Publicaciones de la Universidad de Málaga.

Altres notícies d'investigació:

Un estudi de l’UJI revela que la consciència pragmàtica en infants a l’hora d’aprendre una llengua és independent del nivell de coneixement d’aquesta

Alumnat de Comunicació Audiovisual de l’UJI contribueix a la divulgació de la ciència amb l'elaboració de vídeos

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions