El dol ve a causa d'un dolor i és la resposta natural davant la ruptura d'un vincle afectiu. Per aquest motiu per prevenir un dol massa llarg en el temps “cal donar informació i educació des de l'escola, al mateix temps que facilitar l'expressió emocional de les persones que ho estan sofrint, deixar-les que participin en els rituals i no rebutjar el suport social”, entre altres mesures. Aquestes són algunes de les normes que ha donat a conèixer avui Amparo Carpi, professora de l’UJI, en el curs d'estiu “Emocions i salut”, codirigit pels professors Francisco Palmero i Cristina Guerrero, del departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia, durant la intervenció que ha realitzat sobre “Emocions i dol”.

La psicòloga ha explicat els canvis que ha experimentat en el temps la forma d'enfrontar-se a un dol, ja que abans del segle XX es vivia com una cosa més natural, però va ser a partir del segle passat quan el dol s'ha intentat ocultar perquè es veu com alguna cosa negativa. Sobre aquest mateix aspecte, Carpi ha afirmat que encara que associem aquesta paraula a la mort d'un ser conegut i volgut, no solament es refereix a això, ja que dol és tota ruptura d'un vincle que ens pot suposar un trauma, com per exemple l'emigració que separa a les famílies, la pèrdua d'un treball, etc. Precisament, la ponent ha posat sobre la taula l'actual crisi destacant que com a conseqüència d'ella s'està detectant un augment de les malalties per la falta de control sobre la salut.

Les fases del procés d'un dol, segons Carpi, no tenen un temps concret, depenen de cada persona, encara que solen passar per un xoc i rebuig, negació, enuig i rebel·lió, por o depressió, tristesa, acceptació, perdó, cerca de sentit i renaixement i serenitat i pau retrobada.