Barry Jordan, professor de la Montfort University de Regne Unit, ha inaugurat el curs d'estiu de la Universitat Jaume I “Un futur per al cinema espanyol’” amb la conferencia “Cinema espanyol: en cerca de l'espectador perdut”, en la qual ha analitzat la pèrdua d'espectadors que ha patit el cinema espanyol en l'última dècada, entre altres aspectes.
Jordan ha realitzat un repàs a les dades del cinema espanyol des de 2001 fins a 2010/11, anàlisi que ha llançat dades “molt preocupants” com l’enfonsament del nombre d'espectadors des de 2005, quan el públic que va anar a veure pel·lícules espanyoles va aconseguir els 26,2 milions, fins a 2010, quan van ser 21,5 milions d'espectadors. “En cinc anys s'han perdut 7 milions d'espectadors i 38 milions d'euros en la taquilla” ha explicat el professor de Montfort, qui ha enumerat algunes de les causes que han portat a aquesta situació: uns nivells astronòmics de producció que no es justifiquen en un mercat tan xicotet (l'any 2010 es van fer 200 pel·lícules, quasi el doble que en 2001), un excés de subvencions i ajudes públiques que provoquen que es produïsquen moltes pel·lícules que no són rendibles (en 2001 el cinema espanyol va rebre 31 milions d'euros en subvencions públiques i en 2008 ja s'havien duplicat fins als 67 milions), la desconnexió amb els gustos del públic (el cinema espanyol no resulta atractiu a l'espectador que quan va al cinema cerca una experiència cinematogràfica que no puga veure a casa), la falta de guions de qualitat, i l'escassa inversió que es fa a l'hora de promocionar i vendre les pel·lícules, tant fóra com dins d'Espanya.
Per tot açò, Barry Jordan ha assegurat que “el cinema espanyol està en una situació molt difícil a curt termini, els nombres no quadren, les pel·lícules no es veuen i l'espectador no sent interès per les produccions espanyoles. Ha arribat el moment de replantejar-se el sector, eliminar el que no funciona i fer millor i de forma més econòmica el que sí funciona”. En aquest sentit ha afegit que “ja s'ha anunciat que les ajudes públiques al cinema van a patir una retallada de prop del 40% i davant aquesta situació només hi ha dues opcions: replantejar el model de negoci o contemplar l'enfonsament total de la indústria cinematogràfica espanyola”. En la seua opinió, si el cinema espanyol vol tenir futur ha de replantejar-se quin tipus de producte ha de fer per a atraure al públic, tant espanyol com de fora; ha d'implantar altres models de negoci basats en el capital privat i no en les subvencions; ha de començar a funcionar com una indústria de debò, amb menys atomització del sector en petites productores, i, sobretot ha d'apostar per les coproduccions i la promoció de les pel·lícules a Europa, “perquè el cinema espanyol no podrà sobreviure només amb el que ven en el país”.
Fotografies: http://www.uji.es/noticies/foto/num&id_a=29395528.