El crític d'art Miguel Cereceda assegura que el concepte de sublim excedeix la crítica “perquè desborda l'àmbit de la correcció”

04/09/2016 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

“No hi ha un veritable criteri de valorització del sublim, perquè el sublim no admet criteri i excedeix al judici i també a tota crítica, limitant-la a una correcció formal i política, però que no s'enfronta als esdeveniments d'avui dia, perquè desborda l'àmbit de la correcció que és on es desenvolupa la crítica” ha indicat el professor titular d'Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat Autònoma de Madrid, Miguel Cereceda, en la conferència “Apunts para el sublim” del curs d'estiu “Creació artística i valors” que es va desenvolupar a l'Hotel Bonaire de Benicàssim.

Cereceda ha iniciat el seu viatge d'aproximació al sublim amb la novel·la El cor de les tenebres, “un viatge iniciàtic al cor de l'horror” per argumentar que la crítica té un àmbit reduït de competència dins de la correcció, que excedeix “la fascinació per fets abominables o el gaudi en la contemplació de l'horrorós”, i ha aprofitat per parlar sobre el compositor alemany Karlheinz Stockhausen, qui arran de l'atemptat de les Torres Bessones en 2011 comentava que el que hem vist, i hem de canviar per complet nostra manera de contemplar, és la major obra d'art mai realitzada..., per indicar que “el sublim excedeix a l'àmbit de la raó” i “com el comentari d’Stockhausen, ens posa en el límit”.

El crític s'ha qüestionat si el sublim era objecte de representació artística assegurant que si que existeix un art dramàtic i terrible que representa l'horror de la humanitat en obres pictòriques, musicals o literàries. Cereceda ha introduït després el concepte d'estat com a obra d'art i, a través de la figura d'Hitler, ha explicat que “Hitler es va concebre sempre com un artista i això es plasma en l'III Reich, on va utilitzar l'art com a creador de poder polític”, planificant la seva obra com un tot: les parades militars, els uniformes, etc.

Cereceda ha finalitzat el seu viatge d'acostament al sublim preguntant-se si el sublim era objecte de representació artística i ha manifestat que encara que existien filòsofs com Nitze que pensaven que no, podíem trobar exemples d'això en l'art contemporani com el film de Coppola Apocalypse Now o alguns dels quadres de Goya, que va ser capaç d'apropar-se al terrible en la seva obra. El problema que té la crítica -ha indicat Cereceda- és com establir un límit i quins criteris aplicar.

 
Arxiu sonor en l'epígraf  “Ponències Cursos Estiu 2012” de programes especials: http://www.radio.uji.es/radioteca.php

Imatges del curs: http://www.uji.es/noticies/foto/num&id_a=29371753

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions