Esteu accedint a un curs acadèmic que no està actiu. La informació no correspon al curs acadèmic actual.

CA0915 - Models de Representació Cinematogràfica

Curs 2 - Semestre 1

Temari

Temari

Tema 1. Precinema i cinema dels primers temps.
1.1. Els models precinematogràfics.
1.2. La visualitat moderna i els dispositius mecànics.
1.3. Els films dels primers temps: Lumière i Edison. Méliès i Chomón.

Tema 2. Atracció cinematogràfica i integració narrativa.
2.1. L'atracció narrativa en el cinema dels primers temps.
2.2. La integració narrativa a través del treball del muntatge i la posada en escena.
2.3. El model melodramàtic i la construcció d'emocions.
2.4. Els films de D. W. Griffith i el desenvolupament de la narració fílmica.

Tema 3. Models i estils del cinema europeu (I). Expressionisme alemany. Impressionisme francès.
3.1. Claus estilístiques de l'expressionisme alemany i l’impressionisme francès: precedents en el marc d'altres arts.
3.2. Estratègies de posada en escena i recursos expressius principals.
3.3. Anàlisi de les característiques principals d'ambdós moviments: El gabinet del doctor Caligari (Robert Wiene) i La roue (Abel Gance).
3.4. Influència posterior en el cinema de la il·luminació expressionista i el tractament de la imatge dels impressionistes.

Tema 4. Models i estils del cinema europeu (II). El constructivisme. Cinema soviètic. Muntatge i maquinisme.
4.1. El muntatge del cinema soviètic: precedents en el marc d'altres arts, estratègies de posada en escena i recursos expressius principals.
4.2. Anàlisi de les característiques principals del muntatge constructiu: El cuirassat Potemkin (Eisenstein) i L'home de la càmera (Vertov).
4.3. L'extensió del muntatge constructiu en altres models: cinema propagandístic europeu dels anys 30. El collage en el cinema de Hollywood.

Tema 5. L'avantguarda, el cinema experimental i els models de no-ficció (documental) fins a l'arribada del sonor.
5.1. Principals tendències en el cinema d'avantguarda i experimental europeu i nord-americà dels anys 20. El documental.
5.2. Fonts pictòriques i posada en escena d'Un chien andalou (Luis Buñuel i Salvador Dalí).
5.3. La tradició de la modernitat: el concepte de cinema pur de Mitry i la relació del cinema experimental amb altres arts.

Tema 6. El sistema d'estudis a Hollywood i la definició del model clàssic. Organització industrial, gèneres i estrelles.
6.1. L'organització industrial del sistema d'estudis: la importància de l'especialització en gèneres per a l'estandardització de la producció.
6.2. Gèneres cinematogràfics i cultura popular: iconografia i construcció narrativa dels films de gàngsters. Underworld (Sternberg).
6.3. La construcció cultural d'una estrella: recepció i màrqueting. El cas de Rodolfo Valentino.

Tema 7. La implantació del sonor.
7.1. La reorganització industrial i tecnològica relacionada amb l'arribada del sonor. Noves formes de recepció de l'espectacle cinematogràfic.
7.2. Models sonors i nous gèneres: el musical. Golddiggers 1931 (LeRoy).
7.3. El valor de la paraula en la posada en escena i la caracterització narrativa en els inicis del sonor.
7.4. El final de l'esperanto del cinema mut: les dobles versions.
7.5. El desenvolupament de tecnologies de so pròpies a Europa. La recepció del cinema sonor al Japó.
7.6. Recursos expressius del so en relació amb la posada en escena: M (Fritz Lang).
7.7. La música per al cinema: funció narrativa en els anys 30.

Tema 8. Preludis de la modernitat cinematogràfica.
8.1. El neorealisme italià i la consideració de la funció ètica del cinema. Recursos estilístics i funció social: Paisà (Rossellini).
8.2. Verisme, naturalisme, melodrama: límits del model neorealista.
8.3. Desenvolupament del pensament francès sobre cinema posterior a la Segona Guerra mundial.
8.4. Les revistes cinematogràfiques a França i el paper de la crítica cinematogràfica. Els festivals de cinema.
8.5. Tecnologies accessibles i experimentació: càmeres lleugeres, formats assequibles, so directe.