Tema 1. Pre-cinema i cinema dels primers temps.

1.1.Els models precinematográficos.

1.2.La visualitat moderna i els dispositius mecànics.

1.3.Els films dels primers temps: Lumière i Edison. Méliès i Chomón.

Tema 2. Atracció cinematogràfica i integració narrativa.

2.1. L'atracció narrativa en el cinema dels primers temps.

2.2. La integració narrativa a través del treball del muntatge i la posada en escena.

2.3. El model melodramático i la construcció d'emocions.

2.4. Els films de D. W. Griffith i el desenvolupament de la narració fílmica.

Tema 3. Models i estils del cinema europeu (I). Expressionisme alemany. Impresionismo francès.

3.1. Claus estilístiques de l'expressionisme alemany i el impresionismo francès: precedents en el marc d'altres arts,

3.2. Estratègies de posada en escena i recursos expressius principals.

3.3. Anàlisis de les característiques principals d'ambdós moviments: El Gabinet del Dr Caligari (Robert Wiene) i La Roue (Abel Gance).

3.4. Influència posterior en el cinema de la il·luminació expressionista i el tractament de la imatge dels impressionistes.

Tema 4. Models i estils del cinema europeu (II). El constructivismo. Cinema soviètic. Muntatge i maquinismo.

4.1. El muntatge del cinema soviètic: precedents en el marc d'altres arts, estratègies de posada en escena i recursos expressius principals.

4.2. Anàlisis de les característiques principals del muntatge constructiu: El cuirassat Potemkin (Eisenstein) i L'home de la càmera (Vertov).

4.3. L'extensió del muntatge constructiu en altres models: cinema propagandístic europeu dels anys 30. El collage en el cinema d'Hollywood.

Tema 5. L'avantguarda, el cinema experimental i els models de no ficció (documental) fins a l'arribada del sonor.

5.1. Principals tendències en el cinema d'avantguarda i experimental europeu i nord-americà dels anys 20. El documental.

5.2. Fonts pictòriques i posada en escena de Uni chien andalou (Luis Buñuel i Salvador Dalí).

5.3. La tradició de la modernitat: el concepte de cinema pur de Mitry i la relació del cinema experimental amb altres arts.

Tema 6. El sistema d'estudis a Hollywood i la definició del model clàssic. Organització industrial, gèneres i estrelles.

6.1. L'organització industrial del sistema d'estudis: la importància de l'especialització en gèneres per a l'estandardització de la producció.

6.2. Gèneres cinematogràfics i cultura popular: iconografia i construcció narrativa dels films de gangsters. Underworld (Sternberg).

6.3. La construcció cultural d'una estrella: recepció i màrqueting. El cas de Rudolf Valentino.

Tema 7. La implantació del sonor.

7.1. La reorganització industrial i tecnològica relacionada amb l'arribada del sonor. Noves formes de recepció de l'espectacle cinematogràfic.

7.2. Models sonors i nous gèneres: el musical. Golddiggers 1931 (LeRoy).

7.3. El valor de la paraula en la posada en escena i la caracterització narrativa en els inicis del sonor.

7.4. El final de l'esperanto del cinema mut: les dobles versions.

7.5. El desenvolupament de tecnologies de so pròpies a Europa. La recepció del cinema sonor a Japó

7.6. Recursos expressius del so en relació amb la posada en escena: M (Fritz Lang).

7.7. La música per al cinema: funció narrativa en els anys 30.

Tema 8. Preludis de la modernitat cinematogràfica.

8.1. El neorrealismo italià i la consideració de la funció ètica del cinema. Recursos estilístics i funció social: Paisà (Rossellini).

8.2. Verismo, naturalismo, melodrama: límits del model neorrealista.

8.3. Desenvolupament del pensament francès sobre cinema posterior a la Segona Guerra mundial.

8.4. Les revistes cinematogràfiques a França i el paper de la crítica cinematogràfica. Els festivals de cinema.

8.5. Tecnologies accessibles i experimentació: càmeres lleugeres, formats assequibles, so directe