La Universitat Jaume I va celebrar del 15 al 17 d’abril el XIII Congrés de Comunicació Local amb el lema «Els mitjans de comunicació públics de proximitat a Europa. El tancament de RTVV com a paradigma» amb l’objectiu d’analitzar el futur dels models públics de comunicació, així com la seua necessitat per a la societat.

Al llarg de les tres jornades de congrés es van celebrar ponències, debats, taules redones i comunicacions científiques que van aprofundir en els reptes del servei públic tant a Europa com a Espanya i la Comunitat Valenciana. Així mateix, es van abordar altres aspectes com ara el futur dels mitjans en l’era digital o els reptes de la governança de les radiotelevisions públiques.

En l’acte d’inauguració, el rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, va afirmar que «l’existència d’una radiotelevisió pública de proximitat és una condició necessària per a tenir un sector audiovisual fort, que siga motor de la innovació i un suport ferm per al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement». Així mateix, va posar de relleu la importància dels mitjans de comunicació públics per a la cohesió social del territori i la identitat, per la qual cosa va reivindicar la creació d’una nova Radiotelevisió Valenciana de qualitat i en valencià.

Pel que fa a les ponències, el congrés va comptar amb expertes internacionals com Katharine Sarikakis, professora de la Universitat de Viena, qui va abordar la crisi que han sofert els mitjans de servei públic a tota Europa amb reduccions pressupostàries, tancament de canals o la transferència de la producció cultural a mitjans privats; o Jeanette Steemers, catedràtica de la Universitat de Westminster, qui va donar una visió acadèmica de la situació actual de perill dels sistemes públics britànics de comunicació.

Pel que fa als debats, en la primera jornada es van tractar els «Reptes de futur del servei públic a Espanya» amb Fran Llorente, director d'Informatius en TVE des del 2004 al 2012, i Eugeni Sallent, director de TV3. Llorente va qualificar el model de l’actual Govern com «un evident retrocés democràtic» i va afirmar que després dels casos com el tancament de RTVV o les pressions a la redacció de RTVE «són els ciutadans els que han de defensar al periodista». Per la seua part, Sallent va afirmar que «el mercat no pot garantir un servei públic de qualitat» i, per tant, els mitjans públics es converteixen en una assegurança democràtica. En aquest sentit, va afegir que «els mitjans de proximitat són essencials».

D’altra banda, el debat de la segona jornada va estar centrat en «Els reptes del futur dels mitjans de comunicació de proximitat en l'era digital» amb Lola Bañon, experiodista de RTVV i professora de la Universitat de València, i Alejandro Perales, president de l’Associació d'Usuaris de Comunicació. Bañón va subratllar que les noves tecnologies poden suposar un «renaixement per a la televisió ja que ofereixen a l'usuari la possibilitat d’intervenir». A més, va destacar que a aquesta digitalització li farà falta un ampli debat entorn dels marcs normatius i temes com la participació o el periodisme ciutadà. Per la seua part, Perales va destacar que «la televisió pública en el context digital té encara més sentit que abans» per les possibilitats d'atendre les necessitats dels ciutadans.

Finalment, en l’última jornada de congrés es va celebrar una taula redona entre els principals partits polítics els quals van explicar les seues propostes respecte al sector audiovisual valencià, en concret una radiotelevisió valenciana.

La candidata a la presidència de la Generalitat Valenciana per part de UPyD, Alicia Andújar, va denunciar l'ús que se li va donar a RTVV i la seua gestió abans del seu tancament. A més, va declarar que «mentre hi haja barracons o famílies sense calefacció els valencians no podem permetre'ns obrir una televisió pública».

Per la seua banda, Antonio Montiel, candidat a la presidència de la Generalitat per part de Podemos, va denunciar el tancament «pràcticament militar» de RTVV i va assenyalar que, a més del cost econòmic, «el tancament de RTVV ha tingut i té un cost social, professional i cultural». En aquesta línia, Vicent Marzà, cap de llista per part de la província de Castelló en les llistes de Coalició Compromís, va manifestar que amb aquest tema els valencians «ens estem jugant molt» i va reclamar una nova radiotelevisió valenciana íntegrament en valencià.

D’altra banda, el candidat a la presidència de la Generalitat per part d'EUPV, Ignacio Blanco, va assenyalar que una radiotelevisió valenciana és una «necessitat» i va reclamar «un gran pacte polític, social i sindical». Per la seua part, Eva Alcón, segona en la llista del PSPV-PSOE per la província de Castelló, va manifestar el compromís del seu partit a reobrir la radiotelevisió valenciana i va declarar que «igual que amb l'educació o la sanitat, hauria d'haver-hi mitjans de comunicació públics».

Finalment, el portaveu adjunt en les Corts Valencianes del PP, Rubén Ibáñez va assenyalar que el seu partit ha hagut de «prendre decisions molt complicades» i que no es planteja una reobertura sense abans resoldre tots els problemes legals. A més, va defensar que la llibertat d'informació pot donar-se per mitjans privats.

Després d'aquest debat el rector de l’UJI, Vicent Climent, i el director acadèmic del congrés, Javier Marzal, van procedir a la clausura de l'acte, durant la qual Marzal va afirmar que «el tancament de RTVV ens ha portat a una paralització i enfonsament del sector audiovisual valencià que ha arrossegat la indústria cultural i creativa del nostre territori» i va defensar el paper de les institucions públiques, la seua utilitat i sentit.

Fotografies