Esther Santos critica la situació de «falsa inclusió» que pateixen els alumnes amb diversitat funcional a l’hora de realitzar activitats físiques en els centres educatius 

13/07/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

«És impossible atendre la diversitat de tots els alumnes amb els mitjans que tenim però es poden fer moltes coses». Així ho ha afirmat Esther Santos, llicenciada en Educació Física, professora de secundària, coordinadora esportiva de Cocemfe Maestrat i especialista en activitats físiques per a persones amb diversitat funcional, en la conferència que ha oferit aquest matí en la Universitat Jaume I en el marc del curs d'estiu «Les activitats físiques adaptades al marc escolar i extraescolar.»

Esther Santos ha iniciat la seua intervenció realitzant un repàs a la normativa educativa que ha regulat l'atenció a l'alumnat amb diversitat funcional a Espanya en les últimes dècades. Des de la LOGSE, dels anys 90, en la qual s'incloïa per primera vegada que l'atenció als alumnes amb necessitats especials havia de regir-se per principis de normalització i integració; passant per la LOE, que va anar més enllà i va introduir els termes normalització i inclusió, posant l'accent que aquests alumnes no solament han de compartir espais si no també fer activitats conjuntes i interactuar amb tota la classe; fins a arribar a l'actual LOMCE que estipula que l'alumnat amb dificultats d'aprenentatge es regirà pels principis de normalització i inclusió i assegurarà la no discriminació. 

Santos ha explicat que la llei estipula també que el sistema educatiu ha de disposar dels recursos necessaris perquè aquests alumnes puguen aconseguir els objectius generals de la classe. «Alguna cosa que lamentablement no ocorre» tal com ha denunciat la professora de secundària, qui ha lamentat que «és molt difícil complir el que diu la normativa. És impossible atendre la diversitat de tots els alumnes amb els mitjans que tenim, per a fer-ho els professors hauríem de ser superherois» ha indicat. 

Per açò, segons l'especialista, el que s'està aconseguint és una «falsa inclusió» en la qual l'alumne amb necessitats especials fa acte de presència, però assumeix un rol passiu, s'abusa del treball teòric, s'utilitzen les hores d'educació física per a fisioteràpia o es realitzen activitats individuals al marge dels companys, però no s'aconsegueix una integració i normalització d'aquests alumnes. 

Per a avançar en aquesta situació, Esther Santos ha explicat que s'ha de millorar l'accessibilitat en molts centres educatius de primària i secundària, dotar de material adequat, així com facilitar formació específica al professorat sobre atenció a la diversitat. 

Malgrat aquesta radiografia de la situació, la professora ha volgut concloure la seua intervenció enviant un missatge positiu en afirmar que «malgrat tot, sí que es poden fer moltes coses. És fonamental l'actitud del professorat, dels companys i de la directiva i el claustre dels centres, perquè es pot treballar per a aconseguir millores arquitectòniques i ambientals; canviar l'organització de les activitats per a facilitar la integració d'aquests alumnes; realitzar adaptacions curriculars, i organitzar jornades de sensibilització per a la resta de la societat, ja que la gent no coneix la discapacitat i no està conscienciada», tot açò mesures que donen resultats positius i no lleven oportunitats als alumnes.

Imatges

Video

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions