El catedràtic de l’UJI Félix Hernández participa en una expedició a l’Antàrtida per a analitzar els efectes contaminants de l’activitat humana Les mostres preses s’analitzaran en l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l’UJI

09/02/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

El catedràtic Félix Hernández, responsable del grup de recerca Química Analítica i Salut Pública integrat en l’Institut Universitari de Plaguicides i Aigües (IUPA) de la Universitat Jaume I de Castelló, està participant en una expedició antàrtica per a col·laborar en el projecte «Xenobiòtics a les illes Shetland del Sud, Antàrtida» a través del qual se cerca avaluar l’impacte causat per l’activitat humana sobre l’Antàrtida, amb la finalitat de conèixer l’estat actual quant a presència de xenobiòtics i generar un ampli banc de dades que puguen ser preses com a base per a estudis futurs. Això permetrà estudiar les tendències en els nivells de contaminants associats a la presència de l’ésser humà en la regió, vinculada principalment a les bases científiques i l’activitat turística.

En aquest ambiciós projecte, es contempla la presa de nombroses mostres d’aigües residuals de les bases, aigua superficial de llacunes que s’usen per a proveïment, neu, aigua de mar, sediments i liquen. Els estudis analítics es duran a terme al IUPA, que compta amb metodologies avançades capaces d’investigar nombrosos contaminants orgànics, mitjançant l’ús de tècniques acoblades cromatografia-espectrometria de masses, d’alta i baixa resolució.  El ventall de compostos a investigar és molt ampli, i inclou fàrmacs, amb especial èmfasi en antibiòtics, hormones, retardants de flama, bifenils policlorats (PCB) i hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH).

Estudis recents realitzats per investigadors de l’àmbit de la microbiologia han demostrat l’existència de bacteris resistents a antibiòtics a l’Antàrtida, motiu pel qual resulta necessari conèixer si aquests compostos s’estan alliberant al medi ambient, i en quins nivells de concentració, com a conseqüència del consum humà.

L’expedició en què participa Félix Hernández es va iniciar el dia 12 de gener de 2017, partint des de Punta Arenas i prenent com a punt de referència per a l’estada la base xilena Escudero, a l’illa Rei Jordi. Al llarg d’uns 40 dies, l’equip de recerca està mostrejant diversos entorns a l’illa Rei Jordi (bases xilenes d’Escudero, Armada i Fach, i les bases d’Uruguai, Argentina, Corea del Sud i Xina), així com a les illes Nelson i Ardley. A finals de gener l’expedició va embarcar en el buc Aquil·les, de l’Armada Xilena, per a treballar en llocs més allunyats, com ara l’illa Decepció, en la qual es troba la base espanyola Gabriel de Castilla, i les illes Robert, Greenwich i Livingston, arribant finalment fins a la península Antàrtica.

L’expedició científica està composta pels investigadors Mónica Montory, Javier Ferrer i Mariela Gómez, de la Universitat de Concepción, i pel professor Hernández, de l’UJI. Per a la recerca de compostos usats com a retardants de flama es compta també amb la col·laboració d’Adrian Covaci, director del Centre de Toxicologia de la Universitat d’Anvers i reconegut especialista en aquest camp, qui des de fa anys manté una estreta col·laboració amb el grup dirigit per Félix Hernández, incloent-hi un intercanvi d’investigadors entre tots dos centres.

El projecte, que compta amb Mónica Montory i Javier Ferrer com a investigadors principals, està finançat per l’Institut Antàrtic Xilè (INACH). De cara a un futur està prevista la signatura d’un acord marc de col·laboració entre les universitats involucrades en el projecte amb la finalitat de potenciar la seua col·laboració i facilitar la recerca cooperativa en l’àmbit antàrtic. Es pretén així ampliar el conveni de col·laboració, convidant també la Universitat de Magallanes, amb seu a Punta Arenas, a fi d’estendre el camp de treball a altres àmbits, com ara el de la resistència bacteriana a compostos antibiòtics.

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions