Universitat Jaume I - UJI - Castello

Servei de Llengües i Terminologia
Serveis

    REE 10/001


    El text predictiu

    El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.

    La forma verbal principal per a l'expressió de les prediccions és el temps futur. Però hi ha també d'altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat:

    • el temps condicional
    • el mode subjuntiu
    • el present d'indicatiu
    • el futur compost, i
    • verbs que suggeresquen per ells mateixos una predicció.

    Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.

    Per expressar les condicions es poden usar:

    • oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.)
    • locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i
    • verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició.
    • La planificació d'una activitat comporta les passes següents:
    • la detecció de les necessitats que es volen satisfer
    • la fixació dels objectius del pla
    • la determinació de les activitats a realitzar
    • la concreció dels responsables i dels costos de les activitats
    • l'execució de les activitats, i
    • l'avaluació dels resultats aconseguits.

    TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS

    • Futur simple: Demà plourà.
    • Futur compost: L'any que ve hauré acabat la carrera.
    • Condicional simple: Si deixares (o deixaves) de fumar, et trobaries més bé.
    • Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguen demà.
    • Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot.
    • Present d'indicatiu: Arribo demà.

    PER INDICAR CONDICIÓ

    siamb quenomés que/de
    posat queen cas que/dea condició que/de

    PER INDICAR POSSIBILITAT

    • és possible que (+present subjuntiu): És possible que demà arribe Laura
    • possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve farà molt de fred.
    • pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n farte de seguida.
    • tal vegada: Aquest és un diagnòstic que tal vegada no compartiran els altres metges.
    • si Déu vol: Si Déu vol trobaré feina abans de l'estiu.

    Referència

    BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 1. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1988.
    BORDONS, G. [et al.] Trèvol text 2. Barcelona: Editorial Empúries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1990.
    BADIA, J. [et al.] Nivell C llengua catalana. Barcelona : Edicions Castellnou S.L. 1996.

    03/03/1997

    Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia
    Data de modificació: 21/01/2002 00:00
    Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16