Universitat Jaume I - UJI - Castello

Servei de Llengües i Terminologia
Serveis

    Vocabulari d'Agrònoms


    Presentació

    Amb aquesta col·lecció de diccionaris, la Generalitat i les universitatsvalencianes volen contribuir a augmentar la presència del valencià en l'àmbituniversitari. Es tracta d'una iniciativa tendent a facilitar a alumnes i professorsl'assimilació del vocabulari bàsic de les diverses disciplines científiques queconstitueixen la matèria curricular dels nivells superiors de l'ensenyament.

    Al recer d'aquesta idea, la col·lecció s'ha dissenyat amb un format de butxaca,perquè siga una eina de consulta fàcil, que puga acompanyar els usuaris en les seuestasques de cada dia, resolent-los alguns dels problemes que es presenten fent classe,prenent apunts, etc.

    Partint de la nostra realitat sociolingüística, i a fi de donar la màximautilitat a aquests llibrets, la selecció de paraules s'ha fet des d'una dobleperspectiva. En primer lloc, s'ha volgut, és clar, que hi estigueren el màxim nombrede paraules que conformen el vocabulari bàsic de cada matèria; i, en segon lloc, s'haintentat també introduir-hi aquells mots que, per les diferències existents entre elcastellà i el valencià, podien aportar una informació particularment profitosa per aevitar les interferències que inevitablement es produeixen pel contacte entre lesllengües.

    Jesús Huguet i Pascual

    Director general de Política Lingüística


    Abreviatures utilitzades

    adj. adjectiu

    Cast. castellà

    f. substantiu femení

    inv. invariable

    m. masculí

    pl. plural


    àcars m. pl. Ordre d'aràcnids integrat per animals generalmentmolt menuts, ambmoltes formes paràsites.

    Cast. ácaros.


    acèrvul m. 1. Glomèrul de les flors. 2. Aparellreproductor d'alguns fongsconstituït per una capa de conidiòfors que arranquen d'un estroma pla i prim.

    Cast. acérvulo.


    actinídia f. 1. Planta enfiladissa originària de la Xinasud-oriental. El seufruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa iamb borrissol. 2. Fruit de l'actinídia, generalment conegut amb el nom dekiwi.

    Cast. actinidia.


    afídids m. pl. Família d'insectes hemípters fitòfags.

    Cast. áfidos.


    agrella f. Planta herbàcia de la família de les poligonàcies, deflors agrupadesen panícula.

    Cast. acedera.


    aladre m. Instrument agrícola que permet obrir solcs a la terra,generalment per acondicionar-la millor per a la sembra.

    Cast. arado.


    àlber m. Arbre caducifoli i dioic de la família de les salicàcies,molt alt, decorfa llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i de fulles blanques i peludesde sota.

    Cast. álamo.


    albercoquer m. Petit arbre d'origen asiàtic de la família de lesrosàcies, deflors blanques o rosades, el fruit del qual és l'albercoc.

    Cast. albaricoquero.


    alberginera f. Planta herbàcia anual de la família de lessolanàcies, de fullesgrosses i de flors blanques o blaves, el fruit de la qual és l'albergina.

    Cast. berenjena.


    alfals m. [inv.] Planta herbàcia perenne de la família de lespapilionàcies,d'inflorescències blavoses i de fruits en llegum.

    Cast. alfalfa f.


    altimetria f. Part de la topografia que s'ocupa de mesurar lesaltures, referidesa un pla de comparació.

    Cast. altimetría.


    alvocat m. Fruit en baia, piriforme o arredonit, de l'alvocater.

    Cast. aguacate.


    alvocater m. Arbre de la família de les lauràcies, de fullescoriàcies i de florsen panícula, el fruit del qual és l'alvocat.

    Cast. aguacate.


    alzina f. Arbre monoic de la família de les fagàcies, de capçadaespessa, defulles d'un color verd fosc, que produeix glans com a fruit.

    Cast. encina.


    all m. 1. Planta herbàcia de la família de les liliàcies, detija culminada peruna umbella de flors blanques o rogenques i de bulb arredonit. 2. Cadascuna delesunitats o grans que formen el bulb de l'all.

    Cast. ajo.


    ametler m. Petit arbre de la família de les rosàcies, de fulleslanceolades identades, de flors blanques o rosadenques i de fruit (l'ametló) amb una llavor(l'ametla).

    Cast. almendro.


    anemone f. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de lesranunculàcies, de flors apètales i de sèpals petaloides de diversos colors.

    Cast. anémona.


    anet m. Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes,fètida, defulles dividides en lacínies capil·lars i de flors disposades en umbelles.

    Cast. eneldo.


    anteridi m. Gametangi masculí, productor dels espermatozoides o elsanterozoides.

    Cast. anteridio.


    anticicló m. Nucli d'altes pressions encerclat per un sistema d'isòbares tancadesd'un radi d'entre 350 i 2.000 km.

    Cast. anticiclón.


    anticlinal m. Plec simple que té la part exterior convexa.

    Cast. anticlinal.


    api m. Planta herbàcia biennal de la família de les umbellíferes,molt olorosa, detija fistulosa, de flors blanquinoses i d'arrel gruixuda.

    Cast. apio.


    aràcnids m. pl. Classe d'artròpodes quelicerats integrada perindividus que tenenel cos dividit en dues regions, en general carnívors i de vida terrestre.

    Cast. arácnidos.


    aranger m. Arbre de la família de les rutàcies, espinós, de fullesverdes totl'any, el fruit del qual és l'aranja.

    Cast. pomelo.


    aranya roja f. Petit aràcnid de l'ordre dels àcars, fitoparàsit, queataca lavinya, arbres fruiters, lleguminoses i plantes ornamentals.

    Cast. araña roja.


    arc de Sant Martí m. Fenomen metereològic consistent en l'apariciód'un o dediversos arcs acolorits, concèntrics al voltant de l'antisol, quan una cortina degotes d'aigua en forma de pluja, de boirina, de ruixada, etc., és illuminada pel sol.

    Cast. arco iris.


    arena f. Nom donat als components minerals del sòl compresos entre0,02 i 2 mm delongitud, i que corresponen a les fraccions d'arena grossa i d'arena fina.

    Cast. arena.


    argila m. Nom comú d'una mena de roques terroses,criptocristallines, formadesessencialment per silicats d'alumini hidratats.

    Cast. arcilla.


    arna f. Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturs leslarves dels qualss'alimenten de teixits d'origen animal (llana, feltre, pell, etc.), de deixalles o deproductes alimentaris emmagatzemats.

    Cast. arna.


    arquimicets m. 1. pl. Quitridials. 2.pl. Grup de fongs primitius de fasevegetativa plasmodial i zoosporangis amb espores mòbils.

    Cast. arquimicetos.


    arrel f. Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, desimetriaradiada, sempre privat de fulles i proveït d'elements conductors, especialitzats enla fixació de la planta i en l'absorció d'aigua i de substàncies químiques que hi sóndissoltes.

    Cast. raíz.


    arròs [pl. -ossos] m. Planta herbàcia anual de la família deles gramínies, defulles linears i espícules uniflores disposades en panícula.

    Cast. arroz.


    artell m. Cadascuna de les peces articulades que componen elsapèndixs delsartròpodes.

    Cast. artejo.


    ascomicets m. pl. Classe de fongs desproveïts de cèl·lulesflagel·lades icaracteritzats per la producció d'espores a l'interior d'ascs.

    Cast. ascomicetos.


    assutzena f. Lliri blanc.


    avellaner m. Arbret caducifoli de la família de les batulàcies,d'aspectearbustiu, de fulles grosses i arredonides, el fruit del qual és l'avellana.

    Cast. avellano.


    avena f. Civada.


    azalea f. Gènere de plantes arbustives de la família de lesericàcies, de fullesordinàriament caduques i piloses i de flors agrupades en inflorescències.

    Cast. azalea.


    azimut m. Angle comprés en un pla horitzontal, format pel pla visualque passa perun punt i una direcció fixa.

    Cast. acimut.


    bacteri m. 1. Nom amb què es designa qualsevol delsrepresentants de la classe delsbacteris o esquizomicets. 2. pl. Classe de microorganismes unicel·lularsd'estructuraprotocariòtica.

    Cast. bacteria f.


    bajoca f. 1. Tavella d'algunes papilionàcies cultivades.2. Fesol, sobretot quanés menjat amb tavella.

    Cast. 1. vaina. 2. judía verde.


    baladre m. Arbust de la família de les apocinàcies, de fulles verdestot l'any,flors predominantment roses disposades en corimbes terminals i fruits en follicle.

    Cast. adelfa.


    bananer m. Planta herbàcia de la família de les musàcies,constituïda per unplomall de grans fulles oblongues, amb una sola inflorescència racemosa, els fruitsde la qual són les bananes.

    Cast. platanero, bananero.


    barbeta f. Planta biennal de la família de les compostes, amb granscapítols deflors grogues i fruits en aqueni amb un bec acabat en plomall.

    Cast. salsifí m.


    basalt m. Roca ígnia efusiva de composició similar a la d'un gabre,d'estructuramicrocristal·lina, densitat elevada i coloració fosca.

    Cast. basalto.


    basidiomicets m. pl. Classe de bolets caracteritzats per laproducció de basidis,formadors de basidiòspores externes.

    Cast. basidiomicetos.


    blat m. Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de lesgramínies, defulles linears, de tija erecta i flors agrupades en espigues terminals.

    Cast. trigo.


    boix m. Arbre de la família de les buxàcies, de fulles verdes totl'any, florsblanquinoses i fruit en càpsula.

    Cast. boj.


    borratja f. Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies,de fullesgrosses, ovades i molt rugoses, de flors blaves, agrupades en cimes terminals.

    Cast. borraja.


    bresquillera f. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, defulleslanceolades i serrades, i flors rosades i solitàries i fruits globosos, vellutats,groguencs o rogencs (les bresquilles).

    Cast. melocotonero.


    bròquil m. Varietat de la col, de la família de les crucíferes, detija moltcurta, amb una inflorescència que en constitueix la part comestible.

    Cast. brécol.


    bruc m. Gènere d'arbustos de la família de les ericàcies, integratper plantes defulles verdes tot l'any i flors menudes.

    Cast. brezo.


    bulb m. Òrgan ordinàriament subterrani constituït per una tija curtai engruixida,amb una gemma destinada a originar la tija aèria envoltada de fulles carnoses iriques en reserves.

    Cast. bulbo.


    cacauet m. Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies,de fullespinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma debeines amb diversos grans.

    Cast. cacahuete.


    cànem m. Planta herbàcia anual de la família de les cannabàcies, detija erecta,fistulosa, i de fulles grosses, aspres, de color verd fosc i d'una olor penetrant.

    Cast. cáñamo.


    canya de sucre f. Planta perenne de la família de les gramínies, detija plenad'un teixit sucós i dolç i amb panícula terminal de flors rogenques.

    Cast. caña de azúcar.


    canyamel f. Canya de sucre.


    capítol m. Inflorescència d'eix molt curt i eixamplat queconstitueix unreceptacle on s'insereixen les flors.

    Cast. capítulo.


    carabassera f. Gènere de plantes anuals herbàcies de la família delescucurbitàcies, de tija prostrada, gruixuda i escabrosa, i de fruit en pepònide (lacarabassa).

    Cast. calabacera.


    carabassonera f. Varietat de carabassera de la família de lescucurbitàcies, queforma una mata erecta, amb fruits allargats (els carabassons o carabassetes).

    Cast. calabacín.


    càrtam m. Gènere de plantes herbàcies anuals de la família de lescompostes, defulles alternes i de flors generalment grogues agrupades en capítols profusamentbracteats.

    Cast. cártamo.


    carxofa f. Capítol immatur de la carxofera, carnós, cobert debràctees imbricadesi carnoses a la base.

    Cast. alcachofa.


    cascall m. 1. a. Planta herbàcia anual de la famíliade les papaveràcies, de tijafistulosa, de flors roses, blaves o violàcies i de fruits en càpsula globulosa.b.Fruit del cascall. 2. Terra arenosa, saulosa o pedregosa.

    Cast. 1. adormidera. 2. tierra arenosa.


    castanyer m. Arbre corpulent de la família de les fagàcies, decapçada frondosa,de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grupsmàxims de tres.

    Cast. castaño.


    ceba f. 1. Planta herbàcia bulbosa de la família de lesliliàcies, de fullescilíndriques fistuloses i de tija florífera fistulosa, fusiforme, que duu a l'àpexuna umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades. 2. Bulb dela ceba.

    Cast. cebolla.


    cicló m. 1. Sistema de vent en rotació de caràctertempestuós. 2. Àrea de baixapressió.

    Cast. ciclón.


    cigró m. 1. Cigronera. 2. Llavor de la cigronera.

    Cast. garbanzo.


    cigronera f. Planta herbàcia anual de la família de lespapilionàcies, de florsblavoses, purpúries o blanques solitàries i de llegums inflats que contenen una odues llavors globuloses (els cigrons).

    Cast. garbanzo.


    cirerer m. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fullesovatooblongues, acuminades i serrades, de flors blanques agrupades en umbellessèssils i de fruits drupacis (les cireres).

    Cast. cerezo.


    civada f. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, ambfulles decolor verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o unilateral.

    Cast. avena.


    clamidòspora f. Tallòspora grossa, arredonida i de paret císticagruixuda i sovintpigmentada, que representa la fase resistent durant l'època desfavorable.

    Cast. clamidospora.


    clavellina f. Planta herbàcia perenne de la família de lescariofil·làcies, defulles oposades glauques i de flors grosses (els clavells) de calze tubulós.

    Cast. clavellina, clavel.


    clorosi f. Síntesi deficient de clorofil·la, patent especialment enles fulles pelseu color groc clar.

    Cast. clorosis.


    còccids m. pl. Família d'hemípters homòpters, generalmentfitoparàsits fixos, queviuen sobre les tiges, les fulles, els troncs i els fruits dels arbres, arbusts iplantes herbàcies.

    Cast. cóccidos.


    cocoter m. Palmera monoica de la família de les palmes, d'estípitacabat en unplomall d'una trentena de fulles o palmes pinnatipartides i de fruits (els cocos)reunits en règims.

    Cast. cocotero.


    codonyer m. Arbre o arbust de la família de les rosàcies, de fullescaduques, deflors de color rosa clar, i de fruits (els codonys) globosos o piriformes i fragants.

    Cast. membrillero.


    cogombre m. 1. Planta herbàcia de la família de lescucurbitàcies, ajaguda,proveïda de cicells, de flors grogues axillars i de fruits en pepònide. 2.Fruit delcogombre.

    Cast. pepino.


    col f. Planta herbàcia de la família de les crucíferes, de tijagruixuda (elcaluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i deflors groques o blanques disposades en raïms llargs.

    Cast. col.


    col-i-flor f. Varietat botrytis, subvarietat cauliflora, de conreude la col,molt semblant al bròquil.

    Cast. coliflor.


    coleòpters m. pl. Ordre d'insectes pterigots integrat perindividus amb aparellbucal mastegador, amb les ales anteriors transformades en èlitres i les posteriorsmembranoses i replegades sota els èlitres.

    Cast. coleópteros.


    col-i-nap f. Planta herbàcia biennal de la família de lescrucíferes, glauca, ambun gros tubercle carnós, d'on ixen les fulles.

    Cast. colinabo.


    col-rave f. Planta de la família de les crucíferes, de caluix moltcurt, moltsemblant a la col, moltes vegades considerada com una varietat seua.

    Cast. colirrábano.


    conidiòfor m. 1. Cadascun dels filaments de miceli portadorsde qualsevol mena decèl·lules conidiògenes (fiàlds, ràdules, etc). 2. Entre els líquens, cèllulesdelsconidiangis sobre les quals es formen els picnoconidis o els seus esterigmesformadors.

    Cast. conidióforo.


    corm m. Cos esporofític de les plantes superiors (cormobionts),constituït perarrel, tija i fulles.

    Cast. cormo.


    cotxinilla f. 1. Nom de diferents gèneres i espèciesd'insectes homòpters de lafamília dels còccids. 2. Panerola.

    Cast. cochinilla.


    creïlla f. Tubercle de la creïllera, nutritiu i molt feculent, ricen midó i envitamina C.

    Cast. patata.


    créixens pl. Planta perenne de la família de les crucíferes, de flors blanquesarranjades en raïms i fruits en síliqua.

    Cast. berro.


    cretaci m. Darrer període i sistema de l'era secundària, situat persobre deljuràssic i per sota del paleocé.

    Cast. cretácico.


    crisàlide f. Nimfa dels insectes lepidòpters que, contràriament ales d'altresinsectes, té les potes, les antenes i les ales estretament aplicades contra el cos.

    Cast. crisálida.


    crisantem m. Gènere de plantes perennes de la família de lescompostes, de fullesalternes i de flors abundants, solitàries, pedunculades i de color morat, groc,daurat o blanc.

    Cast. crisantemo.


    cristall m. Cos format per solidificació amb els àtoms disposatssegons un modelrepetit periòdicament en les tres dimensions de l'espai.

    Cast. cristal.


    cristal·lografia f. Ciència que estudia la matèria cristal·lina.

    Cast. cristalografía.


    crosta f. Escorça.


    crustacis m. pl. Classe d'artròpodes mandibulats proveïtsd'apèndixs i d'unacutícula quitinosa sovint impregnada de sals càlciques, que comprén dos grups: elsentomostracis i els malacostracis.

    Cast. crustáceos.


    dacsa f. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, de tijadreta i nuosaacabada en un plomall, i de fulles alternes lanceolades d'un verd intens.

    Cast. maíz m.


    dàlia f. Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de lescompostes, derizoma amb arrels tuberoses, de fruits en aquenis oblongs i de capítols floralsterminals o axillars molt vistosos.

    Cast. dalia.


    dent de lleó f. Planta herbàcia de la família de les compostes, defulles totesbasals en roseta i de capítols grocs solitaris i aquenis termi- nats en plomall.

    Cast. diente de león.


    detrit m. Producte resultant de la desintegració d'un cos sòlid.

    Cast. detrito.


    dípters m. pl. Ordre d'insectes només amb un parell d'alesfuncionals i un parellde balancins, que es divideix en els subordres dels nematòcers i dels braquícers.

    Cast. dípteros.


    drenatge m. Operació de llevar d'un terreny humit l'excés d'aiguafent ques'escórrega per canals, canonades, etc.

    Cast. drenaje.


    emparrat m. Parral.


    empelt m. 1. Acció d'unir dues o més parts de plantesdiferents de manera que elconjunt es comporte com una sola planta. 2. Part d'una planta amb una o mésgemmesque s'insereix sobre una altra, anomenada patró. 3. Planta resultant de launió dedues o més parts de plantes diferents.

    Cast. injerto.


    encisam m. Lletuga.


    enclova f. Planta herbàcia perenne de la família de lespapilionàcies, de fullesamb folíols ellíptics, raïms en flors de color roig i fruits en llegum.

    Cast. zulla.


    endívia f. 1. Escarola. 2. Varietat de xicoira, de lafamília de les compostes, defulles imbricades i apinyades, de color blanquinós.

    Cast. endibia.


    erb m. Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, ambfullescompostes que tenen de vuit a divuit folíols linears.

    Cast. yero.


    erm -a adj. 1. Dit del lloc àrid i amb vegetacióesclarissada. 2. Sector delpaisatge agrari que no produeix.

    Cast. yermo -ma.


    eruga f. Fase larval dels insectes lepidòpters de vida generalmentterrestre, cosvermiforme, tres parells de potes toràciques i alguns parells de potes abdominalsespúries.

    Cast. oruga.


    eruptiu -iva adj. Dit de les roques ígnies que han eixit al'exterior de l'escorçaterrestre per mitjà de les erupcions volcàniques i que, per tant, s'han consolidatràpidament.

    Cast. eruptivo -va.


    escaiola f. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies,d'arrel fibrosai fulles linears amples.

    Cast. alpiste.


    escarabat m. Nom donat a qualsevol insecte de l'ordre delscoleòpters.

    Cast. escarabajo.


    escarola f. Planta herbàcia anual o biennal de la família de lescompostes, defulles basals arrissades i retallades.

    Cast. escarola, endibia.


    escleroci m. Conjunt d'hifes densament entrellaçades, generalmentembolcallat peruna coberta protectora.

    Cast. esclerocio.


    escorça terrestre f. Conjunt de roques que formen la part mésexterna del globusterraqüi, anomenada també litosfera.

    Cast. corteza terrestre.


    esparcet f. Trepadella.


    esparraguera f. 1. Planta herbàcia de la família de lesliliàcies, de rizomasubterrani, del qual naixen turions engruixits, els espàrrecs. 2. Gènere deplantesd'herbàcies a arbustives, rizomatoses, de la família de les liliàcies.

    Cast. espárrago m.


    espàrrec m. Turió de l'esparraguera.

    Cast. espárrago.


    espinac m. Planta herbàcia anual de la família de lesquenopodiàcies, de tijadreta i ramificada, amb fulles sagitades.

    Cast. espinaca f.


    espiritrompa f. Peça bucal enrotllada en espiral plana, pròpia delslepidòpters,que serveix per a libar el nèctar de les flors.

    Cast. espiritrompa.


    espora f. Element reproductor dels vegetals, en general unicellular,no implicaten la reproducció sexual.

    Cast. espora.


    esporangi m. Òrgan on es produeixen i on resten emmagatzemades lesespores.

    Cast. esporangio.


    estoló m. 1. Brot lateral més o menys prim que naix a la basede la tija de certesplantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.2.Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entreells.

    Cast. estolón.


    eucaliptus m. Gènere d'arbres de la família de les mirtàcies quecomprén arbres defulles alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes, de florsagrupades en umbelles o glomèruls i de fruits en càpsula de dehiscència valvar.

    Cast. eucalipto.


    evapo-transpiració f. Per a una àrea de terreny determinada,quantitat d'aigua quepassa a l'atmosfera, suma de l'aigua evaporada pel sòl i de la transpirada de lesplantes.

    Cast. evapotranspiración.


    fajol m. Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies,de fullessagitades, flors hermafrodites, pentàmeres en raïms corimbiformes, i aquenis trígons.

    Cast. alforfón.


    falla f. Fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'haproduït undesplaçament.

    Cast. falla.


    farigola f. Timó.


    favera f. Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies,de tigeserectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells defoliols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum.

    Cast. haba.


    fem m. Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d'unaexplotacióagrícola, barrejats amb el seu jaç, una vegada han sofert una fermentació més o menyscompleta.

    Cast. estiércol.


    fenc m. Planta herbàcia anual de la família de les papilonàcies, detija dreta,amb fulles trifoliades i flors roges en glomèruls terminals solitaris.

    Cast. heno.


    fenoll m. Planta herbàcia perenne de la família de lesumbel·líferes, amb fullesdividides en lacínies, flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbelles, i fruitsque són aquenis ovoides i costats.

    Cast. hinojo.


    fesol m. Fruit de la fesolera.

    Cast. judía.


    fesolera f. Planta herbàcia anual de fruits en llegum de la famíliade lespapilionàcies, de fulles trifoliades, de flors blanques o purpúries en raïms i defruits en llegum.

    Cast. judía.


    festuc m. Arbre caducifoli subtropical de la família de lesanacardiàcies, defulles imparipinnades i drupes ovoides rogenques.

    Cast. alfóncigo, pistachero.


    fertirrigació f. Tècnica d'aplicació de fertilitzants químics endissolució aquosaper mitjà de l'aigua de reg.

    Cast. fertirrigación.

    figuera f. Arbre de la família de les moràcies, de capçada ampla,làtex lletós,fulles caduques palmatilobulades i fruits (les figues) en siconi.

    Cast. higuera.


    fongs m. pl. Divisió del regne vegetal constituïda per individusunicellulars opluricel·lulars, amb el cos constituït per hifes que formen un miceli, senseclorofil·la, de vida sapròfita, paràsita o simbiont.

    Cast. hongos.


    forment m. Blat.


    fraula f. Maduixa.


    fruit m. Ovari desenvolupat que conté la les llavors formades.

    Cast. fruto.


    fulla f. Òrgan laminar decreixement limitat que apareixlateralment a la tija oa les branques.

    Cast. hoja.


    garrofer m. Arbre perennifoli de la família de les cesalpiniàcies,de fullesimparipinnades i fruits en llegum (garrofa).

    Cast. algarrobo.


    garrofó m. Fesol de la garrofa, prim i ample.

    Cast. garrofó.


    gelada f. Congelació de l'aigua dels recs, de les basses, etc., enproduir-se undescens de la temperatura ambient per sota dels 0°C.

    Cast. helada.


    gemma f. Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que solser protegitper catafilles.

    Cast. yema.


    geodèsia f. Branca de la geofísica que estudia la forma i lesdimensions de lasuperfície de la Terra.

    Cast. geodesia.


    gerani m. Gènere de plantes herbàcies de la família de lesgeraniàcies, de fullesde contorn orbicular i més o menys lobulades i d'inflorescències cimoses de florsactinomorfes.

    Cast. geranio.


    gespa f. Herba menuda, atapeïda i en gran part graminoide, quecobreix totalmentel sòl.

    Cast. césped m.


    gira-sol m. Planta herbàcia anual de la família de les compostes,amb arrelfibrosa, fulles alternes, cordiformes i dentades, i capítols de fins a 40 cm dediàmetre, amb les lígules grogues.

    Cast. girasol.


    glaçada f. Gelada.


    glacera f. Massa de glaç en moviment.

    Cast. glaciar m.


    glaciació f. Conjunt de fenòmens de glacialisme que s'han presentat,des delpre-cambrià, en diversos períodes geològics.

    Cast. glaciación.


    gomosi f. Nom de diverses malures de les plantes, i especialmentdels arbresfruiters, caracteritzada per la presència de nòduls gomosos a l'escorça i als fruits.

    Cast. gomosis.


    gra m. 1. Fruit o llavor dels cereals. 2. Llavor decerts fruits carnosos, com elmel. 3.Cadascuna de les baies del raïm.

    Cast. 1. grano. 2. pepita. 3. grano.


    gram m. Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies, derizomaserpentejant, tiges postrades, amb fulles planes, estretes i acuminades.

    Cast. grama f.


    granís [pl. -issos] m. Grans petits de gel,transparents o translúcids, procedentsde la condensació del vapor d'aigua atmosfèric.

    Cast. granizo.


    granit m. Roca ígnia intrusiva d'estructura granítica.

    Cast. granito.


    guaret m. Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un anysí i un any noun terreny empobrit perquè torne a adquirir fertilitat.

    Cast. barbecho.


    haustori m. Òrgan propi d'una planta paràsita, capaç d'absorbirsubstàncies nutríciesde l'hoste.

    Cast. haustorio.


    himenòpters m. pl. Ordre de la classe dels insectespterigògens, amb alesmembranoses i la femella proveïda d'oviscapte o agulló.

    Cast. himenópteros.


    homòpters m. pl. Ordre d'insectes pterigògens amb ales membranoses obé àpters, quees nodreixen de sucs vegetals.

    Cast. homópteros.


    hortènsia f. Planta arbustiva de la família de les saxifragàcies, defullesoposades, ovals i serrades, i de flors rosades o blavoses, en corimbe.

    Cast. hortensia.


    insectes m. pl. Classe de l'embrancament dels artròpodes antenats,amb el cos dividit en cap, tòrax i abdomen i proveïts de tres parelles de potes, doso un parell d'ales,o bé cap, i amb metamorfosi durant el desenvolupament.

    Cast. insectos.


    insolació f. Interval de temps, en un període de temps determinat,en què brillael Sol.

    Cast. insolación.


    iuca f. Gènere de plantes perennes arborescents de la família de lesliliàcies, defulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l'extrem de les tiges i de florsblanques i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.

    Cast. yuca.


    jacint m. Planta herbàcia bulbosa de la família de les liliàcies, defulles amples iflors diversament acolorides, oloroses, aplegades en raïms densos.

    Cast. jacinto.


    julivert m. Planta herbàcia biennal de la família de lesumbellíferes, de fullestripinnades, flors d'un verd groguenc i fruits en diaqueni.

    Cast. perejil.


    jute m. Gènere de plantes herbàcies o fructicoses de la família deles tiliàcies,de fulles simples alternes, amb estípules de flors solitàries, grogues i de fruitscapsulars.

    Cast. yute.


    larva f. Estadi del desenvolupament embrionari d'un animal que télloc fora de l'ou odel cos dels progenitors i en el qual assoleix l'estat adult.

    Cast. larva.


    latitud f. Distància que hi ha des d'un punt qualsevol de l'esferaterrestre al'equador.

    Cast. latitud.


    lepidòpter -a adj. 1. D'ales escatoses. 2. pl.Ordre d'insectes de la subclassedels pterigògens.

    Cast. lepidóptero -ra.


    llagosta f. Nom donat a diversos insectes de l'ordre dels ortòpters.

    Cast. langosta, saltamontes.


    llavor f. Embrió en estat de vida latent, acompanyat o nod'endosperma i deperisperma i protegit per l'episperma.

    Cast. semilla.


    lledoner m. Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, decapçada arredonidai densa, fulles asimètriques i fruits drupacis, els lledons.

    Cast. almez, aligonero.


    llentilla f. Planta herbàcia anual de la família de lespapilionàcies, de fullesparipinnades, flors blanques o violàcies, fruits en llegum i llavors lenticulars.

    Cast. lenteja.


    lletsó m. 1. Gènere de plantes herbàcies de la família de lescompostes, de fullessimples pinnatisectes i amb aurícules i flors en capítols liguliflors. 2.lletsód'ase Dent de lleó.

    Cast. 1. cerraja. 2. diente de león.


    lletuga f. Planta herbàcia anual de la família de les compostes, ambfulles basalsgrosses, blanes, enteres o dentades.

    Cast. lechuga.


    llim m. Fracció de sòl integrada per les partícules compreses entre0,02 i 0,002mm.

    Cast. limo.


    llimera f. Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, defulles ellíptiques,amb el pecíol alat o marginat, de flors blanquinoses i de fruits en hesperidi,oblongs, de color groc, les llimes.

    Cast. limonero m.


    lliri m. 1. Gènere de plantes herbàcies de la família de lesiridàcies, de fullesallargades i flors amb el periant amb tres divisions externes esteses o reflexes itres divisions internes dretes. 2. lliri blanc Planta herbàcia de la famíliade lesliliàcies, de fulles lanceolades i flors grosses, blanques i oloroses. 3.lliri demaig Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de rizoma repent, amb duesfulles radicals oblongues i flors blanques.

    Cast. 1. lirio. 2. azucena f. 3.muguet.


    longitud f. Distància, en graus mesurats sobre l'equador, que hi had'un llocrespecte a un meridià origen (Greenwich).

    Cast. longitud.


    maduixa f. Infructescència de la maduixera, constituïda pelreceptacle floral, carnósi aromàtic, sobre el qual s'insereixen els fruits, petits i aqueniformes.

    Cast. fresa.


    maduixot m. Infructescència de la fraga, com una maduixa, però mésgrossa.

    Cast. fresón.


    magraner m. Arbre de la família de les punicàcies, de fulles simplesoposades,oblongues, lluents i caduques, i de fruits (magranes) en balàustia.

    Cast. granado.


    majorana f. Marduix.


    mandariner m. Arbre baix de la família de les rutàcies, de fullesalternes,coriàcies i ellíptiques, flors blanques i fruits (les mandarines) en hesperidi.

    Cast. mandarino.


    margalló m. Arbre dioic de la família de les palmes, de fullesgrosses, en formade ventall, amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, de flors en raïms densos ifruits semblants als dàtils.

    Cast. palmito.


    melca f. Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies, defulles linearspunxegudes i d'inflorescències paniculars.

    Cast. sorgo m.


    meló m. 1. Fruit de la melonera. 2. meló d'Alger Fruitde la sindriera, gros,redó, de carn dolça.

    Cast. 1. melón. 2. sandía.


    meridià m. 1. Qualsevol dels cercles màxims de la Terra quepassen pels pols. 2.Qualsevol semicercle de la Terra que va de pol a pol.

    Cast. meridiano.


    miceli m. Conjunt d'hifes que constitueix el tallus d'un fong i eld'algunsbacteris.

    Cast. micelio.


    micoriza f. Unió d'una arrel amb un fong.

    Cast. micorriza.


    míldiu m. 1. Nom donat a diverses malalties de les plantes,produïdes per fongsficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies que ataquen els òrgansverds. 2. Per extensió, nom donat als diversos fongs que produeixen lamalaltia delmíldiu.

    Cast. mildiu.


    miriàpodes m. pl. Classe de l'embrancament dels artròpodesmandibulats amb el capamb un parell d'antenes, un de mandíbules i un o dos de maxilles, amb el cos amb unrevestiment quitinós i anatòmicament semblants als insectes.

    Cast. miriápodos.


    mixomicets m. pl. Grup de protits, anomenat també micetozous, quehabiten sobrefusta, i formats per masses protoplasmàtiques, que després es fragmenten i esdiferencien en esporangis.

    Cast. mixomicetos.


    moniato m. Planta herbàcia amb tubercles subterranis, oblongs ofusiformes, de lafamília de les convolvulàcies, amb les flors blanques i els fruits en càpsula.

    Cast. batata f., boniato, moniato.


    muguet m. Lliri de maig.


    nap m. 1. Planta herbàcia anual o biennal de la família deles crucíferes, d'arrelcarnosa, flors grogues en inflorescències racemoses i fruits en síliqua. 2.Arrel denap. 3. nap redó Nap-i-col.

    Cast. 1. nabo. 2. nabo. 3. nabicol, naba.


    nard m. Planta herbàcia alta de la família de les amarillidàcies, debulbtuberiforme bru, flors blanques o rosades.

    Cast. nardo.


    nematodes m. pl. Classe de l'embrancament delsnematohelmints, d'organitzacióinterna molt simplificada, sense aparell respiratori ni circulatori.

    Cast. nematodos.


    nesprer m. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fulleslanceolades,flors blanques i solitàries i de fruits bruns, els nespres.

    Cast. níspero.


    nimfa f. Forma que es presenta en la metamorfosi dels insectesholometàbols entrel'última muda larval i l'estat adult.

    Cast. ninfa.


    noguera f. Arbre caducifoli monoic de la família de lesjuglandàcies, d'escorçallisa i grisa, flors en grups o solitàries i fruits, les nous.

    Cast. nogal m.


    olivera f. Arbre perennifoli de la família de les oleàcies, de socai tronc gruixuts,flors blanques en ramells i fruits en drupa, les olives.

    Cast. olivo m.


    ona f. Moviment oscillatori de les aigües de la mar en sentitascendent idescendent.

    Cast. ola.


    oogoni m. 1. Cèllula on es formen òvuls immòbils o ovocèl·lules. 2.En certs fongs,cèl·lula femenina que, després d'haver sigut fecundada per un anteridi, produeixoòspores.

    Cast. oogonio.


    oomicètides f. pl. Subclasse de ficomicets, integrada per fongsparàsits osapròfits, de miceli ben desenvolupat i parets cel·lulars cel·lulòsiques.

    Cast. oomicetos.


    ordi m. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies,d'arrel fibrosa,tiges robustes, fulles allargades i espigues amb llargues arestes, espícules fèrtilsi cereal important.

    Cast. cebada.


    orenga f. Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, defulles ovadesi flors de color violaci rosat en ramells.

    Cast. orégano m.


    orquídia f. Flor de les orquidàcies.

    Cast. orquídea.


    orquidàcies f. pl. Família d'orquidals, constituïda perplantes herbàciesperennes, de fulles enteres, flors disposades en raïm i fruits en càpsules, ambmoltes llavors.

    Cast. orquídea.


    ortòpters m. pl. Ordre d'insectes pterigots hemimetàbols, decos cilíndric, capallargat, potes ben desenvolupades, amb un parell d'ulls composts, ocel·les i òrganstimpànics.

    Cast. ortóptero.


    ozó m. Forma allotròpica de l'oxigen corresponent a la fórmula O3.

    Cast. ozono.


    palmes f. pl. Família d'espadiciflores, constituïda per arbres detronc esvelt,fulles robustes amb un llarg pecíol i fruits en baia o en drupa.

    Cast. palmas, palmeras.


    paloma f. papallona.


    palp m. Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la bocadiversos grupsd'animals, especialment artròpodes, anèllids i molluscos, i que tenen generalmentfuncions tàctils.

    Cast. palpo.


    pàmpol m. Fulla de cep.

    Cast. pámpano, hoja de vid.


    panerola f. 1. Escarabat de cuina. 2. Nom donat adiversos crustacis isòpodes dela família dels oníscids que pertanyen als gèneres Oniscus, Armadillium i Porcellio,que tenen el cos deprimit i habiten en llocs foscos i humits.

    Cast. 1. cucaracha. 2. cochinilla.


    papaier m. Petit arbre dioic de la família de les caricàcies, detronc suculent,fulles grosses i regulars, i fruits bacciformes, anomenats papaies.

    Cast. papayo, papayero.


    papallona f. Qualsevol insecte de l'ordre dels lepidòpters.

    Cast. mariposa.


    paral·lel m. Cadascun dels cercles màxims de la Terra paral·lels al'equador.

    Cast. paralelo.


    paràsit -a adj. i m. Dit de l'organisme que es nodreix,temporalment opermanentment, de substàncies produïdes o ingerides per un altre ésser viu, que repel nom d'hoste.

    Cast. parásito -ta.


    parral m. Emparrat.


    patata f. Creïlla.


    patró m. Arbre que suporta l'empelt.

    Cast. patrón.


    pebre m. Fruit del pebrer (Piper nigrum).

    Cast. pimienta f.


    pebrot m. Pimentó.


    pebrotera f. pimentera.


    pellofa f. Nom donat a la pela de certes fruites i a la tavella delsllegums.

    Cast. piel m., cáscara, vaina.


    perera f. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fullesovades, florsblanques disposades en corimbes i fruits, les peres.

    Cast. peral m.


    pésol m. 1. Llavor de la pesolera. 2. Pesolera.

    Cast. guisante.


    pesolera f. Planta herbàcia anual de la família de lespapilionàcies, de tigesenfiladisses, fulles amb folíols ellíptics, flors blanques o purpúries en raïms,fruits en llegum i llavors redones i verdes, els pésols.

    Cast. guisante.


    petrografia f. Branca de la geologia que estudia les roques des d'unpunt de vistapurament descriptiu.

    Cast. petrografía.


    petrologia f. Ciència que, a més d'incloure l'aspecte descriptiu deles roques,n'estudia l'origen, com s'han format i com han evolucionat a través del temps.

    Cast. petrología.


    pi m. Gènere d'arbres perennifolis de la família de les pinàcies, defullesaciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons oestròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons.

    Cast. pino.


    pícnidi m. En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer enforma decavitat operculada.

    Cast. picnidio.


    pimentó m. fruit de la pimentonera.

    Cast. pimiento.


    pimentonera f. Planta herbàcia de la família deles solanàcies(Capsicum annuum),de fulles ovades i enteres, lors blanques i solitàries i fruits de baia buida,grossos, anomenats pimentons.

    Cast. pimiento m.


    pintacoques m. Cascall.


    pipirigall m. Trepadella.


    pistatxo m. 1. Petit arbre caducifoli subtropical de lafamília de lesanacardiàsies, de fulles imparipinnades i drupes ovoides rogenques. 2. Fruitdelpistatxo.

    Cast. pistacho.


    plançó m. 1. Arbre nou destinat a ser trasplantat. 2.Branca plantada perquèarrele. Cast. plantón.


    plataner m. 1. Planta molt semblant al plataner. 2. Bananer.

    Cast. platanero.


    plec m. Ondulació d'una capa de terreny que havia sigut prèviamenthoritzontal.

    Cast. pliegue.


    poll m. Nom donat a diversos insectes de molt poca grandàriapertanyents alsordres dels homòpters, anoplurs, psocòpters i mallòfags.

    Cast. piojo.


    pol·linització f. Transferència del pol·len des dels estams alspistils.

    Cast. polinización.


    pomera f. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fullesovades,serrades i tomentoses al revers, flors blanques i rosades en umbelles i fruits enpom, les pomes.

    Cast. manzano m.


    porquet de sant Antoni m. Panerola.


    portaempelt m. Planta que serveix de suport a la varietat empeltadao empelt.

    Cast. porta injerto.


    presseguer m. bresquillera.

    Cast. melocotonero.


    prunera f. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies, de fullesellíptiques,flors blanques en petits ramells, i de fruits, les prunes.

    Cast. ciruelero m.


    pugó m. Nom donat a diversos insectes homòpters de la família delsafídids, amb elcos de dimensions molt reduïdes, amb formes àpteres i alades, i paràsits de plantes.

    Cast. pulgón.


    quitina f. Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és elprincipal constituentde les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l'exosquelet delsinsectes i crustacis.

    Cast. quitina.


    raïm m. 1. Inflorescència que consta d'un eix de creixementindefinit sobre el qualsón inserides flors pedicel·lades. 2. Fruita de la vinya, constituïda per unapanículade fruits en baia (els grans), de diversos colors formats per una pellofa, la polpa iunes quantes llavors.

    Cast. 1. racimo. 2. uva f.


    rave m. 1. Ravenera. 2. Arrel de la ravenera.

    Cast. rábano.


    ravenera f. Planta herbàcia anual o biennal de la família de lescrucíferes,d'arrel napiforme carnosa, fulles inferiors lirades i superiors lanceolades, florsblanques o violàcies i fruits en síliqua.

    Cast. rábano m.


    relleu m. Conjunt de formes (muntanya, turó, altiplà, etc.) queaccidenten lasuperfície de la terra.

    Cast. relieve.


    remolatxa f. Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies,biennal, d'arrelcarnosa i grossa, de polpa blanca.

    Cast. remolacha.


    romaní m. Arbust perennifoli de la família de les labiades, moltaromàtic, defulles linears amb els marges revoluts, endurides i tomentoses al revers, florsblavoses en petits ramells i fruits amb quatre núcules.

    Cast. romero.


    romer m. Romaní.


    roure m. Nom donat a les espècies caducifòlies del gènere Quercus,de la famíliade les fagàcies, formades per arbres monoics, de fulles situades i flors femenines engrups menuts i fruits en gla.

    Cast. roble.


    rovell m. Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènerePuccinia, del'ordre de les uredinals.

    Cast. roya.


    rovelló m. Bolet de la família de les russulàcies, de capell convexi desprésdeprimit, lleugerament viscós.

    Cast. níscalo.


    ruibarbre m. Gènere de plantes herbàcies de la família de lespoligonàcies,robustes, de rizomes grossos, fulles simples, amples, enteres o lobulades, flors ambsis divisions periantals i fruits en núcula valvada.

    Cast. ruibarbo.


    safanòria f. 1. Planta herbàcia biennal de la família de lesumbel·líferes, de fullesbipinnatisectes, flors blanques o roses, fruits en diaqueni i d'arrel gruixuda iataronjada.

    Cast. zanahoria.


    saltamartí m. Llagosta verda jove.

    Cast. saltamontes.


    sàlvia f. Mata de la família de les labiades, de fulles oblongues olanceolades iflors blavoses violades.

    Cast. salvia.


    salze m. Arbre caducifoli dioic de la família de les salicàcies, ambl'escorçagrisa, branques dretes flexibles i fulles amb pèls sedosos.

    Cast. sauce.


    saures m. pl. Subordre de rèptils de l'ordre dels escatosos,de cos allargat ambescates còrnies o òssies, amb dos parells de potes pentadàctiles, ovípars.

    Cast. saurios.


    sègol m. Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, defulles linearsi planes i d'espiga llarga.

    Cast. centeno.


    séquia f. Canal de regatge.

    Cast. acequia.


    serralada f. Vast conjunt de muntanyes que forma generalment unsistema més llargque ample.

    Cast. cordillera.


    sílex m. Varietat criptocristal·lina del quars.

    Cast. sílex.


    sinclinal m. Plec en forma còncava que presenten en el nucli lescapes mésrecents.

    Cast. sinclinal.


    sindriera f. Planta herbàcia anual de la famíliade lescucurbitàcies, de tigesasprament peloses, flors grogues i fruit (el meló d'Alger o síndria) en pepònide.

    Cast. sandía.


    soia f. Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies,de fullestrifoliolades, de flors violades i fruits en llegum.

    Cast. soja.


    sorra f. Arena.


    surera f. Arbre perennifoli de la família de les fagàcies, d'escorçaamb molt desuro, de fulles ovals, tomentoses pel sota, fruits en gla, del qual és tret el suro,en pannes.

    Cast. alcornoque m.


    tabac m. Planta herbàcia anual o perenne de la família de lessolanàcies, de fullesellíptiques o lanceolades, de flors de color crema en panícula i fruits en càpsula.

    Cast. tabaco.


    tàpera f. Poncella de la taperera.

    Cast. alcaparra.


    taperera f. Mata de la família de les caparàcies, de flors blanques,gemmesflorals (les tàperes) i fruits en baia.

    Cast. alcaparra.


    taronger m. Arbre de la família de les rutàcies, de capçadaarredonida, fullesagudes, flors blanques i oloroses i de fruits en hesperidi, anomenats taronges.

    Cast. naranjo.


    terratrèmol m. Conjunt de secsejades de la superfície de la Terraque responen ala pertorbació que provoca l'arribada de les ones elàstiques en propagar-se des del'indret on s'ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos.

    Cast. terremoto.


    tija f. Part de l'eix del corm que duu les fulles.

    Cast. tallo m.


    timó m. Mata de la família de les labiades, molt aromàtica, defulles linearsmenudes i flors blanquinoses en inflorescències capituliformes.

    Cast. tomillo.


    tisanòpters m. pl. Ordre d'insectes de la subclasse delspterigots hemimetàbols dereduïdes dimensions, amb el cos allargat, cap quadrangular i potes curtes, amb elsulls, ocelles i antenes ben desenvolupats, i de vida terrestre.

    Cast. tisanópteros.


    tòfona f. Gènere de fongs subterranis de l'ordre de les tuberals, enforma detubercleberrugós o llis.

    Cast. trufa.


    tomaca f. Fruit de la tomaquera, en baia sucosa, de figura globosa,ovoide, deprimidao piriforme.

    Cast. tomate m.


    tomata f. tomaca.


    tramús m. Llavor del llobí, lenticular, groguenca.

    Cast. altramuz.


    tubercle m. Òrgan caulinar subterrani, engruixit i ric ensubstàncies de reserva.

    Cast. tubérculo.


    veça f. Planta herbàcia anual de la família de les papilonàcies,enfiladissa,pubescent, de fulles paripinnades amb els folíols cuneïformes i mucronats, florspurpúries i fruits lleguminosos grossos.

    Cast. algarroba, veza.


    vinagrella f. Agrella.

    Cast. acedera.


    vinya f. Planta de la família de les vitàcies, amb circellsopositifolis, de fulles (pàmpols) palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites enpanícula i fruits(els grans de raïm) en baia arredonida, en panícula.

    Cast. vid.


    viola f. Gènere de plantes herbàcies o subarbustives de la famíliade lesviolàcies, de fulles simples alternes i estupulades, flors zigomorfes i pentàmeres, ifruits capsulars.

    Cast. violeta.


    xampinyó m. Bolet de les agaricàcies, de capell carnós, bombat iblanquinós, de camacurta, amb anell membranós.

    Cast. champiñón.


    xirimoia f. Fruit del xirimoier.

    Cast. chirimoyo m.


    xirimoier m. Arbre de la família de les annonàcies, de fullessimples, alternes iovades, i fruits pluricarpellars i carnosos, les xirimoies, de carn blanquinosa imantegosa.

    Cast. chirimoyo.


    xirivia f. Planta herbàcia biennal, de la família de lesumbellíferes, pubescent, defulles pinnaticompostes i flors grogues disposades en umbelles.

    Cast. chirivía.


    xufa f. Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies, derizomafiliforme, amb tubercles ovoides, de tiges triquetres amb una umbella d'espícules itres o quatre fulles al voltant seu.

    Cast. chufa.


    zigomicètides f. pl. Subclasse de ficomicets integrada per fongssepròfits oparàsits, amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat i sensezoòspores.

    Cast. zigomicetos.


    zoòspora f. Espora nua, mòbil gràcies a un flagel o a uns quants.

    Cast. zoospora.


    VOCABULARI CASTELLÀ-VALENCIÀ

    ácaros àcars.

    acedera agrella.

    acequia séquia.

    acérvulo acèrvul.

    acimut azimut.

    adelfa baladre.

    adormidera cascall.

    áfidos afídids.

    aguacate 1. alvocat. 2. alvocater.

    ajo all.

    álamo àlber.

    albaricoquero albercoquer.

    alcachofa carxofa.

    alcaparra tàpera, taperera.

    alcornoque surera.

    alfalfa alfals.

    alfóncigo festuc.

    alforfón fajol.

    algarroba veça.

    algarrobo garrofer.

    aligonero lledoner.

    almendro ametler.

    almez lledoner.

    almorta guixa.

    alpiste escaiola.

    altimetría altimetria.

    altramuz tramús.

    anémona anemone.

    anteridio anteridi.

    anticiclón anticicló.

    anticlinal anticlinal.

    apio api.

    arácnidos aràcnids.

    araña roja aranya roja.

    arcilla argila.

    arco iris arc de Sant Martí.

    arena arena.

    arna arna.

    arquimicetos arquimicets.

    arroz arròs.

    artejo artell.

    ascomicetos ascomicets.

    avellano avellaner.

    avena civada.

    azalea azalea.

    azucena lliri blanc.

    barbecho guaret.

    basalto basalt.

    basidiomicetos basidiomicets.

    batata moniato.

    begonia begònia.

    berenjena alberginera.

    berro créixens.

    boj boix.

    boniato moniato.

    borraja borratja.

    brécol bròquil.

    brezo bruc.

    bulbo bulb.

    cacahuete cacauet.

    calabacera carabassera.

    calabacín carabassonera.

    caña de azúcar canya de sucre.

    cáñamo cànem.

    capítulo capítol.

    cártamo càrtam.

    cáscara pellofa.

    castaño castanyer.

    cebada ordi.

    cebolla ceba.

    centeno sègol.

    cerezo cirerer.

    cerraja lletsó.

    césped gespa.

    ciclón cicló.

    ciruelero prunera.

    clamidospora clamidòspora.

    clavel clavellina.

    clavellina clavellina.

    clorosis clorosi.

    cóccidos còccids.

    cocotero cocoter.

    cochimilla panerola, cotxinilla.

    col col.

    coleópteros coleòpters.

    coliflor col-i-flor.

    colinabo col-i-nap.

    colirrábano col-rave.

    conidióforo conidiòfor.

    cordillera serralada.

    cormo corm.

    corteza terrestre escorça terrestre.

    cretácico cretaci.

    crisálida crisàlide.

    crisantemo crisantem.

    cristal cristall.

    cristalografía cristal·lografia.

    crustáceos crustacis.

    cucaracha panerola.

    champiñón xampinyó.

    chirimoyo 1. xirimoier. 2. xirimimoia

    chirivía xirivia.

    chufa xufa.

    dalia dàlia.

    detrito detrit.

    diente de león dent de¿lleó.

    dípteros dípters.

    drenaje drenatge.

    encina alzina.

    endibia endívia, escarola.

    eneldo anet.

    eruptivo -va eruptiu -va.

    escarabajo escarabat.

    escarola escarola.

    esclerocio escleroci.

    espárrago 1. espàrrec. 2. esparraguerra.

    espinaca espinac.

    espiritrompa espiritrompa.

    espora espora.

    esporangio esporangi.

    estiércol fem.

    estolón estoló.

    eucalipto eucaliptus.

    evapotranspiración evapo-transpiració.

    falla falla.

    fertirrigación fertirrigació.

    fresa maduixa.

    fresón maduixot.

    fruto fruit.

    garbanzo 1. cigró. 2. cigronera.

    geodesia geodèsia.

    geranio gerani.

    girasol gira-sol.

    glaciación glaciació.

    glaciar glacera.

    gomosis gomosi.

    grama gram.

    granado magraner.

    granito granit.

    granizo granís.

    grano gra.

    guisante 1. pésol 2. pesolera.

    haba 1. fava. 2. favera.

    haustorio haustori.

    helada gelada.

    heno fenc.

    higuera figuera.

    himenópteros himenòpters.

    hinojo. fenoll.

    hoja fulla.

    hoja de vid pàmpol.

    homópteros homòpters.

    hongos fongs.

    hortensia hortènsia.

    injerto empelt.

    insectos insectes.

    insolación insolació.

    jacinto jacint.

    judía 1. fesol. 2.¿fesolera.

    judía verde bajoca.

    langosta llagosta.

    larva larva.

    latitud latitud.

    lechuga lletuga.

    lenteja llentilla.

    lepidóptero -ra lepidòpter -a.

    limo llim.

    limonero llimera.

    lirio lliri.

    longitud longitud.

    maíz dacsa.

    mandarino mandariner.

    manzano pomera.

    mariposa papllona, paloma.

    melocotonero bresquillera, presseguer.

    melón meló.

    membrillero codonyer.

    meridiano meridià.

    micelio miceli.

    micorriza micoriza.

    mildiu míldiu.

    miriápodos miriàpodes.

    mixomicetos mixomicets.

    moniato moniato.

    muguet lliri de maig.

    naba nap-i-col.

    nabicol nap-i-col.

    nabo nap.

    naranjo taronger.

    narciso narcís.

    nardo nard.

    nematodos nematodes.

    ninfa nimfa.

    níscalo rovelló.

    níspero nesprer.

    nogal noguera.

    ola ona

    olivo olivera.

    oogonio oogoni

    oomicetos oomicètides

    orégano orenga

    orquídea orquídia

    orquídeas orquidàcies

    ortópteros ortòpters

    oruga eruga

    ozono ozó

    palmas palmes

    palmeras palmes

    palmito margalló

    palpo palp

    pámpano pàmpol

    papayero papaier

    papayo papaier

    paralelo paral·lel

    parásito -ta paràsit -a

    patata creïlla, patata

    patrón patró

    pepino cogombre

    pepita gra

    peral perera

    perejil julivert

    petrografía petrografia

    petrología petrologia

    picnidio pícnidi

    piel pellofa

    pimienta pebre

    pimiento 1 pimentonera. 2 pimentó

    pino pi

    piojo poll

    pistachero festuc

    pistacho pistatxo

    plantón plançó

    platanero plataner, bananer

    pliegue plec

    polinización pol·linització

    pomelo aranger

    porta injerto portaempelt

    pulgón pugó

    quitina quitina

    rábano 1 rave. 2 ravenera

    racimo raïm

    raíz arrel

    relieve relleu

    remolacha remolatxa

    roble roure

    romero romaní, romer

    roya rovell

    ruibarbo ruibarbre

    salsifí barbeta

    saltamontes saltamartí, llagosta

    salvia sàlvia

    sandía 1. meló d'Alger 2. sindriera

    sauce salze

    saurios saures

    semilla llavor

    sílex sílex

    sinclinal sinclinal

    soja soia

    sorgo melca

    tabaco tabac

    tallo tija

    terremoto terratrèmol

    tierra arenosa cascall

    tisanópteros tisanòpters

    tomate tomaca, tomata

    tomillo timó

    trigo blat, forment

    trufa tòfona

    tubérculo tubercle

    uva raïm

    vaina 1. bajocat 2. pellofa

    veza veça

    vid vinya

    violeta viola

    yema gemma

    yermo -ma erm -at

    yero erb

    yuca iuca

    yute jute

    zanahoria safanòria

    zigomicetos zigomicètides

    zoospora zoòspora

    zulla enclova


    Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia
    Data de modificació: --
    Informació i consultes: Bústia UJI | Polítiques generals i de campus
    Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16