Normes de presentació d'originals

Última modificació: 08/03/2017 | Font: SCP

1. Text

  1. Qüestions formals
  2. Contingut

2. Aspectes ortotipogràfics

  1. Versals, versaletes, cursives i negretes
  2. Citacions
  3. Guions
  4. Notes
  5. Referències bibliogràfiques abreujades
  6. Bibliografia
  7. Material gràfic
  8. Escriptura de les xifres

3. Varis


1. Text

 

1.1. Qüestions formals

El text s’ha de presentar en suport informàtic (en primera instància preferentment en pdf, sense identificació autoral quan es tracte d’una monografía que ha de ser avaluada externament pel mètode doble cec) una vegada emplenat el formulari «Proposta de publicació». L’original ha de realitzar-se, preferiblement amb el processador de textos Microsoft Word, LibreOffice o similar.

Per a presentacions alternatives (LaTex, Scientific Word…), convindrà consultar els tècnics de Publicacions de la Universitat Jaume I abans de lliurar el text.

 

1.2. Contingut

Una obra destinada a publicacions ha de comptar amb les parts següents:

  • Preliminars: índex general (els nom dels capítols o de les parts han de coincidir estrictament amb els de l’interior de l’obra), presentació (d’autoria aliena al text), pròleg de l’autor i introducció (els agraïments, si n’hi ha, haurien d’anar al final d’aquest apartat).
  • Obra.
  • Annexos: si l’obra requereix la reproducció de documents específics, aquests aniran agrupats al final de l’obra.
  • Índex temàtic: segons la naturalesa de l’obra, pot incloure a més de l’índex general inicial, un índex de matèries i autors… Per a l’elaboració de l’índex, l’autor o autora ha d’assenyalar sobre les proves maquetades la situació de les paraules. Si hi ha il·lustracions, també se n’ha d’adjuntar un índex, i fer-hi constar el nombre i els peus de les il·lustracions.
  • Bibliografia (veg. 2.6).

 

2. Aspectes ortotipogràfics

 

2.1. Versals, versaletes, cursives i negretes

Les lletres versals o majúscules s’han d’usar d’acord amb la norma lingüística, i només en els casos que siguen estríctament necessàries.

Les versaletes són lletres majúscules però de la mida d’una minúscula. És un criteri estètic i de millora de la legibilitat posar les sigles i els segles han d’anar sempre en versaletes, tret que acompanyen paraules que va en majúscules (com és el cas dels títols; o noms propis –Lluís XIV–; etc.).

L’ús de les cursives també és restrictiu; s’usen especialment per a estrangerismes i si es vol remarcar alguna paraula. Així mateix, a la bibliografia, els títols dels llibres i de les publicacions periòdiques (diaris, revistes...) s’escriuen en cursiva.

La negreta ha quedat destinada més als títols que al text d’un llibre, per tant, cal prescindir d’aquest estil per al cos de l’obra. Així mateix, els usos tipogràfics habituals descarten la utilització de subratllats dins del text, per la qual cosa l’autor/a haurà de descartar aquest sistema i presentar ja l’original sense subratllats de cap tipus.

 

2.2. Citacions

Les citacions de textos s’han d’incorporar al cos del discurs principal entre cometes angulars (« »); quan calga s’han d’emprar d’acord amb la gradació següent: « “ ‘ ‘ ” ».

Quan les citacions siguen extenses (més de tres línies, aproximadament), és convenient copiar- les, sense cometes ni cursiva, en un paràgraf a part, amb el marge més entrat que el text i un cos de lletra menor, o bé, assenyalant clarament que es tracta d’una citació.

Si s’omet part del text de la citació s’ha d’assenyalar amb punts d’elisió entre claudàtors: […]

També s’ha d’escriure entre claudàtors qualsevol incís de la persona que cita.

Com a norma general, les citacions textuals han d’anar precedides de la referència bibliogràfica abreujada (autor/a any, pàgines), cosa que disminuirà notablement el nombre de notes al peu. És convenient inserta la referència en la redacció del text anterior la cita, i no posar-la a continuació, ja que això pot produir la confusió de si la referència forma part de la cita mateixa.

 

2.3. Guions

S’ha d’utilitzar el guió curt per a termes compostos i per a indicar les pàgines de bibliografia..., i el guió mitjà, quan fa funció de parèntesi. En aquest cas, si després de l’incís va un punt, el guió no es tanca.

 

2.4. Notes

Les indicacions de les notes en el cos de l’original s’han de fer mitjançant nombres aràbics, volats, amb la funció “notes” de l’editor de textos emprat –sempre darrere dels signes de puntuació.

Les notes s’han de reduir al màxim, ja que les referències bibliogràfiques van, abreujades, dins del text.

 

2.5. Referències bibliogràfiques abreujades

En les referències bibliogràfiques que apareguen dins del text només s’ha de fer constar el cognom de l’autor/a –si no s’ha mencionat al text– en minúscula, l’any d’edició de l’obra referida i, si escau, les pàgines que interessen, ja que les dades completes seran a la bibliografia. 

(Solà 2008)

(Moro Ipola i Mezquita Guillamón 2015)

(Monlleó Peris, Medall Chiva, i Fornas Pallarés 2014) 

Podem, doncs, consultar […] tarannà
revolucionari. (Agulló 2016, 168-169)

L’any 1995 Marquès (2016a) va entrevistar [...]

Si les pàgines són totes seguides, com hem vist a l’exemple, haurem de posar un guió entre ambdues xifres, si no és el cas, hi haurem de posar comes.

Zurriaga (2016, 58, 67, 109)

Si l’obra té més d’un volum, s’ha de fer constar el volum en números romans i en versaletes:

Alcover i Moll (2006, II, 14)

Per tant, en aquest sistema de referències, convé prescindir, en general, de les abreviatures llatines loc. cit., op. cit., ibídem...

 

2.6. Bibliografia

La bibliografia s’ha de presentar al final de l’obra, ordenada alfabèticament per autors i ajustada als criteris següents:

Llibres

  • Olaria, Carme. 2007. Un passeig per la prehistòria. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • Moro Ipola, Micaela, i Laura Mezquita Guillamón. 2015. Entrena’t les neurones : programa de rehabilitació neurocognitiva per a pacients amb trastorn mental greu. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • Monlleó Peris, Rosa, Iván Medall Peris, i Alfredo Fornas Pallarés. 2014. Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.
  • García Molina, Irene i altres. 2016. Intervención mediante historias complejas de teoría de la mente. Meteduras de pata, juicios morales e ironías. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Llibres electrònics

  • Welch, Kathleen E. 1999. Electric Rhetoric: Classical Rhetoric, Oralism, and a New Literacy. Cambridge: MIT Press. http://www.netlibrary.com.

Articles en publicació periòdica

  • Igual Castelló, Cristina. 2017. «Solimán el Magnífico y Roxolana. El poder del turco en la cultura visual y escrita de Occidente.» Potestas 9: 233-260. 

Parts, capítols... d’un llibre col·lectiu

  • Solà, Joan. 2008. «Castelló 75.» En Les Normes de Castelló fan 75 anys. Homenatge de la premsa, ed. Vicent Pitarch. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. 

Si l’autoria s’adjudica a una institució, se li dóna el mateix tractament tipogràfic.

  • TERMCAT. 2008. Diccionari d’infermeria. LID. Madrid.

Any. Si hi ha més d’una publicació del mateix autor/a i del mateix any, s’ha de marcar amb una lletra minúscula i redona, separada per un espai.

  • Monlleó, Peris, Rosa i altres. 2014a. Biografies rescatades del silenci. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.  
  • —. 2014b. Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Lloc d’edició. El topònim ha d’anar en la llengua de redacció de l’obra en què s’inscriu la referència bibliogràfica.

Casa editorial. S’omet la paraula editorial i semblants sempre que no formen part del nom comercial de l’empresa.

  • Edicions 62, però Taurus

 

2.7. Material gràfic

Quan el text haja d’anar acompanyat de material gràfic, aquest s’ha de presentar a part, convenientment numerat i amb indicació de la situació dins del text. En el supòsit que aquest material porte peus indicatius, aquest s’ha de presentar en relació independent.

Quan el material gràfic es presente digitalitzat caldrà vigilar els aspectes següents:

  1. Les dimensions de la imatge seran les mateixes que tindrà una vegada publicada.
  2. La  resolució d’entrada de l’escàner serà com a mínim de 300 ppp. La imatge escanejada s’ha de guardar amb aquesta resolució i amb una lineatura de 133 lpp (línies per polzada).
  3. Les imatges, cal guardar-les, preferiblement, en els formats TIFF (sense comprimir) o EPS. Són també vàlides les imatges guardades en els formats JPEG (qualitat d’imatge mitjana o alta), PICT i BMP.
  4. El format GIF no és vàlid per a impremta.

 

2.8. Escriptura de les xifres

Sempre que el text no estiga escrit en anglès, en xifres decimals cal posar comes, i no punts o apòstrofs. Cal emprar els punts en quantitats superiors a 1.000.

En nàixer, el xiquet va fer 4.500 grams [...]
El seu rècord en atletisme ha sigut de 3,15 km

 

3. Varis

 

  1. Les normes internacionals de copyright NO PERMETEN la publicació d’il·lustracions, poemes, contes curts... complets sense l’autorització expressa de l’autor/a o de l’editorial. És responsabilitat de l’autor/a que vulga reproduir una obra protegida sol·licitar-hi el permís corresponent. Es demana als responsables de les propostes que revisen, si cal amb eines informàtiques antiplagi, que no es vulneres drets aliens.
  2. Es demana a les autores i autors que revisen ACURADAMENT, fins i tot mitjançant correctors automatitzats, els originals abans de la presentació definitiva. Així mateix, es demana que comproven, TAMBÉ ACURADAMENT, l’onomàstica, molt especialment els cognoms, i la toponímia de l’obra.

 

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16