Universitat Jaume I - UJI - Castello

Programa Campus Obert
Servei de Comunicació i Publicacions

    Història de l'edifici

    La història de l’edifici de la Llotja del Cànem va començar el 1604, any en què va finalitzar la construcció del campanar de la ciutat, el Fadrí, quan el Consell municipal es va plantejar comprar la casa situada a la cantonada dels carrers dels Sabaters –actualment carrer de Colom– i dels Cavallers, que es trobava pràcticament en ruïnes. L’objectiu del consistori era ampliar la xicoteta plaça de l’Herba que es trobava delimitada per aquest immoble, l’església de Santa Maria, el Palau de la Vila –construït en el segle xvi– i la casa Abadia, per a tenir així més espai per a les activitats comercials i mercantils que es realitzaven en aquesta zona de la ciutat, on des de 1312 tenia lloc el mercat dels dilluns. El municipi va comprar per aquest motiu la casa coneguda com de Jaume Gombau i al febrer de 1605 es van iniciar els treballs d’enderrocament per a ampliar la plaça. No obstant això, prompte va sorgir la idea d’alçar en aquest solar un porxe per a la venda de fruita, d’acord amb el corrent urbà de construcció de llotges que es portava a terme en altres ciutats espanyoles, com ara València, Saragossa, Granada o Sevilla.

    El 1606 es van iniciar els treballs de construcció de la Llotja de Castelló, que no van finalitzar fins al 1617, a causa, principalment, de les dificultats econòmiques derivades de la crisi produïda arran de l’expulsió dels moriscos el 1609. L’edifici resultant, obra de l’arquitecte Francesc Galiansa, va ser un immoble de base rectangular, d’una sola planta i amb dues façanes obertes de forma semblant, amb dos grans arcs recolzats sobre columnes toscanes i amb un gran escut de la vila entre els arcs del carrer dels Sabaters. Aquesta llotja original, d’estil clarament renaixentista, va començar a usar-se com un espai per al comerç de fruites, però finalment es va destinar al del cànem, activitat fonamental en l’economia castellonenca de l’època i de la qual l’edifici adquireix el seu nom definitiu.  

    El 1792, i davant l’estat ruïnós que presentava l’edifici, l’Ajuntament de Castelló va acordar vendre a Joan de Matheu, comerciant francès, el dret a alçar un pis sobre la llotja en canvi d’encarregar-se a perpetuïtat del manteniment de l’edifici públic i el pagament de 200 lliures. De Matheu havia comprat a Josep Antolí la casa adjacent a la llotja al carrer dels Cavallers i era així mateix propietari de la casa contigua de la dels Sabaters, amb la qual cosa no es va limitar a alçar un pis, sinó que a més va integrar els dos habitatges annexos. L’edifici de la Llotja del Cànem va adquirir d’aquesta manera una característica molt peculiar: els baixos són propietat municipal i d’ús públic, mentre que el pis superior és un habitatge familiar de propietat privada. La nova construcció mostrava unes façanes d’estil barroc tardà amb pintures al·legòriques del morellà Joaquim Oliet Cruella.

    Amb el pas del temps, la part pública de l’edifici que es destinava a la llotja es va quedar petita i el 1867 l’ajuntament va començar a estudiar el seu trasllat a un altre lloc. El 1906, el municipi va vendre la vella llotja, que va passar definitivament a mans particulars. Els nous propietaris van dur a terme, el 1910, la penúltima intervenció arquitectònica de l’edifici, de caràcter eclèctic i estil academicista, i que va comportar el tancament dels arcs i la construcció d’un entresòl per a destinar la planta baixa a una botiga i la resta de l’edifici a un habitatge burgès. Dins d’aquesta reforma es va dur a terme també la remodelació de la decoració pictòrica, a càrrec de Vicent Castells, qui va conservar les al·legories d’Oliet però va reestructurar tota la façana amb la incorporació de motius pompeians. Al llarg del segle xx l’immoble va patir un procés de degradació i abandó, a pesar que el 1984 es va declarar monument historicoartístic, fins al punt que es van destruir en part les pintures d’Oliet.

    La Universitat Jaume I, que es va crear el 1991 com a institució acadèmica hereva del Col·legi Universitari de Castelló i de l’Escola de Magisteri –en funcionament des de 1969 i 1901, respectivament–, va adquirir al novembre de 1999 l’edifici per a recuperar-lo per a la ciutat com a centre de desenvolupament cultural i educatiu. Després d’una primera adequació d’urgència, l’immoble es va destinar entre 2002 i 2005 a sala d’exposicions mentre es resolia el concurs d’idees per a la seua rehabilitació definitiva. El projecte guanyador, obra dels arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, ha buscat recuperar la màxima fidelitat a l’acumulació d’estils i intervencions arquitectòniques que ha viscut l’edifici i que representen el seu principal tret característic. Tot això, garantint el protagonisme de la llotja renaixentista com a espai públic que es recupera per a la ciutadania i que acull ara la Seu de la Ciutat de la Universitat Jaume I i les oficines de la Societat d’Amics i Antics Alumnes de l’UJI (SAUJI). Les obres de rehabilitació es van inaugurar el 27 de febrer del 2007, data del 16 aniversari de la publicació de la Llei de creació de la Universitat Jaume I.


     

    Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions

    Data de modificació: 04/11/2008 10:09
    Informació i consultes: Bústia UJI | Polítiques generals i de campus
    Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16