1. Universitat i desenvolupament sostenible
El 1987 apareix el revolucionari informe Brundtland de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament (CMMAD) que s'ha recollit en forma de llibre "Our Common Future. The Brundtland Report" editat per Oxford University Press i traduït al castellà per Alianza el 1992. Aquest informe pren el nom de G.H. Brundtland, que va presidir la comissió de l'ONU esmentada i encarregada de l'informe. S'entén per DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE aquella dinàmica econòmica que satisfà les necessitats del present sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seues pròpies necessitats. L'informe Brundtland formula quatre condicions necessàries per aconseguir aquest desenvolupament:
- Produir més amb menys: això necessàriament implica el desenvolupament tecnològic, així com l'augment de l'eficiència i del reciclatge. En aquest sentit la crisi del petroli de 1973 ens va obligar a fer catalitzadors de cracking petrolífer i modificar els sistemes de combustió que ens permeteren emprar un 44% menys de petroli per produir el mateix que el 1973. Japó consumeix la mateixa energia que el 1973 i produeix el 81% més. El desenvolupament sostenible és un gran amic de la tecnologia.
- Estabilització demogràfica: aquesta estabilització es necessària tant al primer món dels rics com al tercer món dels pobres, Brundtland reflexiona sobre el fet que el 20% de la població consumeix més del 70% de l'energia mundial; aquest sobreconsum dels rics produeix sobrecontaminació i sobrexplotació de recursos. Com menys rics, menys consum i contaminació global: de fet, 13 dels països industrials ja hem aconseguit el creixement zero. Per altra banda la superpoblació mundial prové del tercer món, on es produeix el 90% del creixement demogràfic, que no s'acompanya del necessari creixement econòmic per a suportar-lo, de manera que el deute extern creix i l'economia encara s'estanca més.
- Redistribució de renda: la sostenibilitat implica el transvasament de renda neta (no almoines ni ajuts per calmar la fam) des del nord sobreconsumista cap al sud famèlic i sense tecnologia. Precisament la transferència de tecnologia sembla ser l'aspecte decisiu per aconseguir aquesta redistribució: un inici d'aquesta distribució és el programa de Nacions Unides per a la transferència de tecnologia neutral en el consum de recursos o Global Environment Facility del PNUMA i el Banc Mundial.
- Desenvolupament sense creixement: és necessària una transició des del creixement quantitatiu en l'ús dels recursos i en l'escala de l'economia (el que es mesura pel PIB que comporta l'augment del volum gràcies a l'assimilació de materials), al desplegament de totes les potencialitats de forma que la realitat canvie no quantitativament sinó qualitativament. De nou és la tecnologia la que ha de permetre aquest procés de millora sense consumir més.
La universitat, en el sentit universal del terme, té un compromís amb el desenvolupament sostenible: a la universitat es formen consumidors i professionals; no pot haver un canvi qualitatiu en el consum ni una predisposició a la necessària globalització, al nostre futur comú, sense una formació en la praxi del comportament ambientalment sostenible. La vida universitària, model de tolerància, ha de ser també un model de sostenibilitat; si demanem la sostenibilitat del món, cal aprendre-la i viure-la al centre de transferència de vida i ciència que és la universitat per a la societat. És per això necessari que la universitat adopte un sistema de gestió ambiental que li permeta assolir la sostenibilitat en el desenvolupament de les seues activitats.
[Següent]
També podeu consultar la fitxa en format PDF (*), publicada en el periòdic universitari VOX-UJI (*)
* Per a obrir i imprimir els documents en format PDF, cal tenir instal·lat a l'ordinador el programa Adobe(R) Acrobat(R) Reader 5
