Procediment, informació i recursos per a l'avaluació de la recerca

24/01/2024 | Biblioteca
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

 

► Recursos d'avaluació de la qualitat de les publicacions científiques: 

A. Dimensions a nivell d'aportació 

⇨ Mètriques de citació: nombre de cites (cites rebudes per part d'autor i autores influents, cites rebudes en publicacions influents, cites rebudes en seccions influents (metodologia, discussió) i cites rebudes l'últim/primer any) que una publicació ha rebut en treballs científics de diversa naturalesa, a través de bases de dades bibliogràfiques que tinguen la major cobertura possible i siguen, preferentment, de caràcter no comercial. 

o Per conèixer quantes cites ha rebut un treball publicat o un autor es poden consultar les següents bases de dades i eines:

o Cites normalitzades: percentatge de citacions respecte a la mitjana mundial, o altres referències (geogràfiques o disciplinares)

o Percentil: posició de l'aportació (decil, tercil, quartil) en el llistat corresponent, indicant la grandària del llistat i/o el prestigi de la font que genera el llistat.

⇨ Mètriques d'ús i lectura: se centren en el volum de descàrregues, visualitzacions o visites que ha registrat una aportació en infraestructures digitals acadèmiques, repositoris científics o plataformes editorials

o Nombre de visualitzacions i descàrregues en Plataformes editorials de publicació en accés obert  

o Nombre de visualitzacions i descàrregues en la pàgina web de la revista o editorial: consultar la pàgina web de la revista

o Nombre de visualitzacions i descàrregues en repositoris

o Nombre de visualitzacions i descàrregues en Scopus

o Inclusió en catàlegs de biblioteques

⇨ Mètriques d'influència o adopció social: s'orienten a esments provinents de fonts externes a l'àmbit acadèmic i als mitjans de publicació tradicionals, oferint una perspectiva sobre la influència, aplicabilitat o adopció d'un resultat d'investigació en contextos culturals, educatius, polítics o socioeconòmics. Per a la seua valoració poden ser pertinents mètriques com el nombre d'esments en mitjans de comunicació o en informes de polítiques públiques i, si fora el cas, beneficis de la seua adopció o ús.

o Nombre d'esments en documents no acadèmics en Agregadores de mètriques alternatives (per exemple, PlumX): mitjançant Scopus

o Nombre d'esments en documents no acadèmics en Fuentes directes dels agents no acadèmics: documents normatius, palesos, informes polítics o d'implementació de polítiques públiques, notícies en mitjans, guies clíniques, etc. 

  • Nombre d'esments en documents no acadèmics en Overton
  • Nombre d'esments en documents no acadèmics en The Lens

⇨ Mètriques de visibilitat social: recopilen informació provinent de diferents plataformes socials en línia, preferentment acadèmiques i especialitzades, incloent els esments o interaccions que les aportacions científiques reben. Aquest tipus de mètriques poden aportar informació complementària significativa sobre la capacitat per a la interacció social de la persona sol·licitant i sobre les audiències específiques, tant acadèmiques com professionals, que han mostrat interès.  

Cal fer Descripció detallada de l'audiència amb la qual s'ha interaccionat, ressaltant varietat geogràfica, lingüística i influència

  • Agregadors de mètriques alternatives:
  1. Altmetric.com: mitjançant Repositori UJI i Dimensions
  2. PlumX a través de Scopus
  • Plataformes socials acadèmiques:
  1. ResearchGate
  2. Academia
  3. Autores Redalyc
  • Llocs web de mitjans de comunicació  
  • Wikipedia 

 

B. Dimensions a nivell de mitjà de difusió 

⇨ Mètriques sobre l'impacte científic del mitjà: avaluen l'impacte d'una revista o editorial dins de la comunitat científica. Aquestes mètriques abasten una varietat d'indicadors que busquen determinar la rellevància i la influència del mitjà en el seu àmbit disciplinari, així com comparar el seu rendiment amb el d'altres publicacions similars.

o Impacte de revistes: posició (decil, tercil, quartil) del mitjà en un llistat de mitjans ordenats per Impacte

o Impacte d'editorials: posición (decil, tercil, cuartil) del medi en un listado de medios ordenats  per impacte

⇨ Mètriques sobre qualitat en la gestió del mitjà: ofereixen informació sobre la qualitat en la gestió i en els processos editorials d'un mitjà. Aquestes mètriques poden incloure aspectes com a taxes d'acceptació, tipus de revisió per parells (oberta o no) i internacionalització, i es verifiquen mitjançant certificacions acreditatives que asseguren el compliment de bones pràctiques editorials estandarditzades.  

o Segell de qualitat editorial

o Grau d'internacionalització: rellevància de les persones pertanyents a un comitè editorial i percentatge de persones afiliades a institucions estrangeres:

  • Pàgina web de la revista o editorial

 

C. Dimensions relacionades amb la contribució científica en obert

⇨ Depòsit o publicació en repositoris digitals d'accés obert: es valorarà la difusió de les aportacions en accés obert i sense restriccions a través de repositoris institucionals, temàtics o generalistes. Es valorarà també la publicació en revistes i plataformes d'accés obert sense imposició de taxes a les/us autores/és ni a les/us lectores/és (modalitat “accés obert diamant"), especialment en plataformes de legitimada qualitat, com és el cas de Open Research Europe o altres plataformes impulsades per altres agències de finançament. En cap cas, la publicació en revistes d'accés obert, gold, diamant o en revistes híbrides eximeix el depòsit de les publicacions en un repositori; si bé, sent la primera vegada que s'inclou aquest requisit, els comités assessors tindran flexibilitat referent a això.  

  1. Tipus de llicència de l'aportació
  2. Les aportacions que estiguen en el Repositori UJI es difonen també en: Recolecta, OpenAIRE, BASE i La Referencia
  3. Open Research Europe
  4. REDALYC (Red de Revistas Científicas de Acceso Abierto Diamante) 
  5. Guia de la Biblioteca Universidad Complutense: aportacions en els diferents repositoris temàtics, institucionals, centralitzats i directoris i agregadors de repositoris.

⇨ Compartició de dades, metodologies, programes d'ordinador i models d'aprenentatge automàtic: es valorarà la publicació, sempre que siga possible, de manera oberta i transparent de les dades d'investigació, metodologies i programes d'ordinador, a través infraestructures especialitzades o repositoris que complisquen amb estàndards de metadades i conservació a llarg termini, facilitant la seua replicabilidad, reproducibilidad, accessibilitat, reutilització i perdurabilitat, així com l'escrutini científic. És rellevant que en el cas dels resultats d'investigació el depòsit i/o publicació en obert es realitze en infraestructures i/o repositoris agregats o de confiança, que garantisquen el compliment d'estàndards internacionals (per exemple, Zenodo, GitHub o qualsevol dels repositoris presents en RECOLECTA). Per a una adequada descripció és necessari especificar els repositoris o infraestructures on es troben depositades les aportacions, així com el seu identificador únic persistent (per exemple, DOI, Handle, ARK, SWHID o, en general, una URI/URL única permanent). En aquest apartat es podran utilitzar evidències mètriques d'ús, lectura i reutilització, degudament contextualitzades. Es recomana així mateix oferir detalls sobre el nivell de compliment dels principis FAIR dels conjunts de dades presentades (fàcils de trobar, accessibles, interoperables i reutilitzables). Així mateix, es considera rellevant esmentar, en el seu cas, la reutilització efectiva d'aquests productes per altres projectes o equips d'investigació. Finalment, serà necessari consignar la data d'inclusió de la contribució en els respectius repositoris o infraestructures per a fomentar el rastreig cronològic de la seua difusió.

⇨ Ciència Oberta a la Societat: es valoraran les aportacions fruit de la generació de coneixement realitzada en col·laboració i amb la implicació activa de la ciutadania en tot o part de procés d'investigació (ciència ciutadana, ciència participativa, ciència comunitària, etc.) i/o en diàleg amb altres sistemes i agents socials (administracions públiques, comunitats locals, col·lectius, entitats, organitzacions del tercer sector, etc.). En aquest apartat podrien estar les aportacions realitzades sobre la base de projectes d'investigació (nom del projecte).