El tractament del càncer necessita afinació. Qualsevol mètode per tractar un tumor, des de l’extirpació fins a l’ús de radioteràpia, requereix conèixer amb precisió els límits del teixit cancerós per intervindre-hi de manera que es maximitzen les possibilitats de curació i es minimitzen els efectes sobre teixits sans circumdants. Un grup d’investigadors del Departament de Matemàtiques de la Universitat Jaume I de Castelló ha implementat un mètode matemàtic que, aplicat a l’anàlisi d’imatges mèdiques, permet determinar els límits d’un tumor en pròstata, pulmó i bufeta.

La tasca de delimitar el contorn d’un tumor la realitza, en la majoria dels casos, un especialista de forma manual. Sobre una imatge obtinguda per tomografia computada (TC) o ressonància magnètica, el metge dibuixa el perímetre dins del qual ubica el teixit cancerós d’acord amb la seua experiència. Aqueix perímetre pot variar lleugerament segons el professional que el trace. El mètode desenvolupat pels matemàtics de l’UJI permet posar límit a tanta variabilitat subjectiva i unificar un marge de confiança més objectiu i estandarditzat per a cada tipus de tumor i de pacient segons les seues característiques.

«El que hem fet és, a partir dels contorns realitzats per diversos professionals sobre un mateix tumor, definir un marge de confiança mitjà, el més ajustat possible, de manera que abraça només el teixit que es considera cancerós i posa fora de perill el teixit sa que l’envolta i que no ha de sotmetre’s al tractament», explica Ximo Gual, responsable de la investigació.

Combinant conceptes de geometria, estadística i probabilitat els científics de l’UJI han desenvolupat, en col•laboració amb el Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari La Fe de València, un patró per als casos de càncer de pròstata en pacients d’entre 40 i 60 anys. «Ara només falta integrar aquestes fórmules matemàtiques en el programari que utilitzen els equips mèdics», indica Gual. La idea és que la màquina siga capaç de dibuixar automàticament el marge de confiança sobre el contorn del tumor que l’especialista ha traçat prèviament.

La subjectivitat del professional sanitari no és, però, l’única variable que influeix en la tasca de determinar els límits d’un tumor. El propi moviment intern dels òrgans dificulta la identificació i posterior seguiment del teixit cancerós. Açò és particularment evident en el cas del pulmó. El problema és que les imatges de TC o ressonància magnètica corresponents al mateix pacient, però en dies distints, no encaixen a causa del moviment intern dels òrgans, encara que el punt extern de tall en què es prenen les imatges siga el mateix en cada ocasió.

«La intenció és avançar en la nostra investigació per aconseguir un contornejat del tumor en tres dimensions. La idea és reconstruir en 3D el tumor a partir de les imatges de tall transversal, i definir marges de confiança tridimensionals que recullen la variabilitat deguda al moviment intern dels òrgans», explica Ximo Gual.

La investigació, publicada recentment en la revista Computerized Medical Imaging and Graphics, l’han dut a terme els investigadors Ximo Gual i M. Victòria Ibáñez, ambdós de la Universitat Jaume I, i Françoise Lliso i Susana Roldán, de l’Hospital Universitari La Fe.