El documental, de 72 minuts, està dirigit per Sergi Tarín, Óscar Navarro i Katherine Muñoz Tirano. Els dos primers ja van signar en 2012 i 2015 sengles documentals sobre la fosses de Paterna: ‘El Terrer. Un poble emmudit' i ‘Dons de Novembre. Els fosses clandestines del franquisme'. Aquest nou treball ha comptat amb el suport econòmic de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i ha sigut produït per l'ONGD Perifèries del Món, el guatemalenc Centre d'Anàlisi Forense i Ciències Aplicades (CAFCA) i l'Associació de represaliats i replesaliades pel franquisme d'Oliva (ARFO). El Laboratori de Ciències de la Comunicació (LabCom) de la Universitat Jaume I de Castelló també ha col·laborat en la producció del documental. La seua estrena serà el pròxim 6 de maig als cinemes Lys de València, en el marc de la setena edició del festival DocsValència Espai de No Ficció, dins de la categoria Mirades, que premia a la millor pel·lícula valenciana.
¿És possible comparar processos en principi tan dispars com la repressió franquista a Paterna i el genocidi maia a Guatemala? La primera va deixar 2.238 afusellats republicans entre 1939 i 1956. La segona 200.00 assassinats, majoritàriament civils i indígenes maies, a través de 420 massacres entre 1960 i 1996. Malgrat les distàncies històriques, temporals, ètniques i sobre la mena de població, el documental revela punts en comú quant al dolor i el duel de les famílies, així com la lluita per la memòria i el dret a la justícia, a la veritat, a la reparació i a les garanties de no repetició com a drets universals dels éssers humans i dels pobles.
El punt de partida és la investigació d'Erwin Melgar, experimentat antropòleg forense de CAFCA, en la comunitat de Trinitària, Ixcán, Quiché, on, al febrer de 1982, l'exèrcit de Guatemala va arrasar amb tota la població. 250 persones van ser assassinades i llançades a una fossa a la qual es va aplicar foc durant hores. Al poc temps es va construir una escola sobre les restes. A partir d'aquest cas, Melgar inicia un recorregut pels orígens del conflicte armat a Guatemala, cercant respostes a partir d'altres fets luctuosos com la repressió franquista a Espanya, concretament la del Terrer, a Paterna, i el cementeri d'aquesta localitat.
És així com s'aborden, ací i allà, en un viatge constant d'anada i volta, temes tan diversos com coincidents: les dificultats a l'hora d'exhumar i identificar a les víctimes, les traves per a accedir a una justícia efectiva o el poder organitzatiu de les famílies entorn de la memòria i la denúncia de la violència de l'Estat.
Entre els participants en el documental destaquen el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, que va investigar el genocidi guatemalenc; Miguel Ángel Gálvez, ex jutge de Major Risc a Guatemala, impulsor del procés judicial per genocidi a Efraín Ríos Montt i actualment en l'exili; Vicent Gavarda, historiador valencià que va descobrir els llistats dels 2.238 afusellats a Paterna; Miguel Mezquida, arqueòleg i membre fundador d'Arqueoantro; Rosalina Tuyuc, lideresa indígena maia kaqchikel i presidenta de la Coordinadora Nacional de Vídues de Guatemala (CONAVIGUA), entitat impulsora de les exhumacions en aquest país; o Ricardo Falla, sacerdot jesuïta i antropòleg, referent en la denúncia de les massacres de l'exèrcit a Guatemala.