Metodologia docent i sistema d'avaluació

REQUISITS ACADÈMICS DEL MÀSTER UNIVERSITARI EN ESTUDIS INTERNACIONALS DE PAU, CONFLICTES I DESENVOLUPAMENT. CURS ACADÈMIC 2016-171

1. INTRODUCCIÓ

El Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament és, junt amb el seu Doctorat, una de les principals activitats de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau i de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Social i Pau (IUDESP) de la Universitat Jaume I de Castelló, Espanya. El Màster començà l’any 1996 com a títol propi i ha anat consolidant-se al llarg de la seua trajectòria. S’imparteix en un context internacional, interdisciplinari i intercultural, combinant estudiantat i professorat del Nord i del Sud.

Aquest Màster Universitari fou aprovat com a Títol Oficial per la Generalitat Valenciana en el Decret 44/2006, de 31 de març (DOGV núm. 5233, de 04.04.2006) i verificat per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i pel Consell de Universitats, així com el seu Doctorat. Aquest últim ha rebut la Menció cap a l’Excel·lència pel Ministeri d’Educació i Ciència a través de la seua Resolució del 6 d’octubre de 2011, de la Secretària General d’Universitats, amb reconeixement a la solvència cientificotècnica i formadora del programa. Segueix els criteris del procés de convergència de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) dins del procés de Bolonya, de la legislació espanyola (Reial Decret 1393/2007 de 29 d’octubre), de les regulacions de la Generalitat Valenciana i dels criteris acadèmics de l’UJI.

A inicis de 2013, el Màster fou verificat favorablement mitjançant el procediment complet de l’ANECA, per tant, ha passat a denominar-se “Màster Universitari en Estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament”. Durant 2014 ha rebut l’avaluació favorable per a la renovació de l’acreditació per l’AVAP (Agencia Valenciana de Avaluació i Prospectiva).

Aquest títol oficial aposta pel rigor acadèmic en un marc internacional, interdisciplinari i intercultural en el que es potencia la participació activa a través de l’intercanvi acadèmic i intercultural.

La complexitat dels Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament requereix una intensa dedicació i esforç per part de l’estudiantat i professorat, a qui s’anima a buscar temes comuns entre les diferents matèries ofertades, de manera que es relacionen els coneixements i competències i puguen, d’aquesta manera, aproximar-se als continguts del Màster des d’una perspectiva global, crítica, dialògica i reflexiva.

(1 Aquesta informació pot estar subjecta a modificacions en cas de canvi en la legalització vigent.)


2. ESTRUCTURA DEL MÀSTER

2.1 Estructura general

Aquest Màster és de 120 crèdits ECTS (European Credit Transfer Sistem), que és el sistema de crèdits vàlid per a tot l’EEES. El programa té una duració de dos cursos acadèmics i està estructurat en quatre semestres: tres semestres de docència i un últim semestre on l’estudiantat opta per la via d’investigació o la via professional i elabora el Treball Final de Màster (TFM), amb orientació acadèmica o professional, dependent de la via escollida.

Els tres semestres de docència s’organitzen al voltant dels tres grans àmbits d’estudi del programa: el primer semestre aborda els temes de Pau i Cultura, el segon semestre versa sobre Pau i Conflictes i el tercer semestre s’organitza en torn a temes de Pau i Desenvolupament.

PRIMER ANY

  • Primer semestre (30 crèdits ECTS): Pau i cultura

  • Segon semestre (30 crèdits ECTS): Pau i conflictes

SEGON ANY

  • Primer semestre (30 crèdits ECTS): Pau i Desenvolupament

  • Segon semestre (30 crèdits ECTS): Via d'investigació o Via professional


 

2.2 Els primers tres semestres de docència

Cada semestre de docència comprèn cinc matèries de 6 ECTS cada una:

  • Una primera matèria introductòria (obligatòria)
  • Tres matèries d’especialització (optatives)
  • Un seminari intercultural setmanal (obligatòria)

2.2.1 Estructura de les matèries dels tres primers semestres

  • En els tres primers semestres de docència, les matèries introductòries i les matèries d’especialització tenen una duració de quatre setmanes, organitzades en mòduls consecutius. Cada matèria es compon de tres setmanes de docència amb classes diàries de tres hores (habitualment, de 10h. a 13h.) de dilluns a divendres, amb un total de 45 hores lectives presencials, i una setmana d’investigació (en la que no hi ha classes) per al treball autònom de l’estudiantat que ha de portar, especialment, a l’elaboració del treball final de la matèria. Els horaris i les dates es poden consultar en el document “Calendari diari de classes”.

  • La metodologia utilitzada seguirà els pressupostos didàctics que es venen proposant des de l’EEES i que tenen en compte els propis sabers de l’estudiantat, així como el seu aprenentatge autònom. En aquest sentit, les classes es centraran en una combinació entre les explicacions magistrals i les dinàmiques participatives. Cada tema constarà de texts de lectura obligatòria diària, de presentacions orals per part de l’estudiantat, debats d’aula, treballs en grup i altres activitats pràctiques. Tot això es complementarà amb les lliçons magistrals.

  • Al llarg dels tres semestres de docència, l’estudiantat cursa també les matèries Seminari Intercultural / Intercultural Seminar I, II i III com a part de la docència obligatòria. Es tracta d’una matèria en la que participen conjuntament tots/es els/les estudiants/es que assisteixen al programa i s’enriqueixen mútuament de les seues experiències i coneixements. El Seminari Intercultural tracta de ser un fòrum de discussió on es combinen xerrades, conferències o col·loquis tant del propi estudiantat com d’especialistes invitats. Els seminaris són matèries bilingües on s’alternen presentacions en anglès i castellà i disposa d’interpretació simultània gratuïta per a qui ho necessite. A més, els seminaris estan oberts al professorat, a tot l’estudiantat de la Universitat i al públic en general. Tenen lloc una vegada a la setmana, normalment tots els dimecres de 14:30 a 16:30h. (tant durant les setmanes de docència de la resta de matèries com en les setmanes d’investigació. Els horaris i les dates es poden consultar en el documento “Calendari diari de classes”).

 

2.3 L'últim semestre

Al finalitzar els tres semestres de docència els/les estudiants optaran en l’últim semestre per la via d’investigació o per la via professional.

L’estudiantat que opte per la via d’investigació:

  • Cursarà la matèria Metodologia i Tècniques d’Investigació I (de 3 ECTS).
  • Cursarà la matèria Metodologia i Tècniques d’Investigació II (de 3 ECTS).
  • Elaborarà un TFM (de 24 ECTS) amb orientació acadèmica. Aquest TFM tindrà una extensió mínima de 150 pàgines i serà defés públicament davant d’un tribunal. Les temàtiques estaran relacionades amb els Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament.

L’estudiantat que opte per la via professional:

  • Cursarà la matèria Metodologia i Tècniques d’Elaboració de Projectes (de 3 ECTS).
  • Cursarà la matèria Metodologia i Tècniques d’Execució de Projectes (de 3 ECTS).
  • Realitzarà una Estància en Pràctiques (de 12 ECTS). Les pràctiques poden ser nacionals o internacionals.
  • Elaborarà un TFM amb orientació professional (de 12 ECTS). Aquest TFM també serà defés públicament davant un tribunal.


2.3.1 Estructura de les matèries de l'últim semestre

Les matèries de l’últim semestre (Metodologia i Tècniques d’Investigació I i II, i Metodologia i Tècniques d’Elaboració/Execució de Projectes) tenen lloc al principi de l’últim semestre del Màster, en el mes de febrer. Cada matèria té 22,5 hores presencials, 20 hores de docència i 2’5 hores de tutories, que es concentren en una setmana. Les dos matèries s’imparteixen de manera consecutiva i les hores presencials es desenvolupen en dos setmanes de classe (els horaris i les dates es poden consultar en el document “Calendari diari de classes”).

Al finalitzar aquestes matèries, l’estudiantat pot dedicar-se al TFM, en el cas de la via acadèmica, o a l’Estància en Pràctiques i el TFM, en el cas de la via professional.


 

3. AVALUACIÓ DE LES ASSIGNATURES2

3.1 Avaluació de les matèries dels tres semestres de docència

Els requisits acadèmics per a la superació de les assignatures compleixen les directrius europees dels ECTS que centren l’aprenentatge en el treball autònom i personal de l’estudiantat. Els ítems d’avaluació de cada matèria són les següents: assistència i participació activa en les classes, presentació oral i elaboració d’un treball acadèmic escrit.

  • Assistència i participació en classe: l’assistència a totes les classes és obligatòria. Així mateix, per al procés d’ensenyança-aprenentatge és fonamental la participació activa en les mateixes. L’estudiantat deurà llegir diàriament les lectures de cada sessió amb la finalitat de discutir i profunditzar el contingut en els debats de classe. El material de lectures serà facilitat pel professorat. L’estudiantat també deurà complir amb possibles activitats indicades per el professorat que poden donar lloc a debats d’aula, treballs en grups i altres tasques pràctiques. Tot això es complementarà amb les explicacions magistrals. “L’Assistència i participació en classe” suposa el 20% de la nota final.
  • Presentació oral: l’estudiantat preparà també una exposició oral sobre un dels temes o continguts de la matèria, seguint les indicacions prèvies del professorat. Cada docent establirà la duració de la presentació així com l’organització i el format (individual, per parelles, en grup, amb o sense suport audiovisual, etc.). La “Presentació oral” suposa el 20% de la nota final.
  • Treball final de matèria: durant les setmanes d’investigació, l’estudiantat elaborarà el treball escrit de cada assignatura, relacionat amb les continguts de la matèria. El treball ha d’estar escrit en espanyol i tenir una extensió entre 12 i 15 pàgines aproximadament (3.000-3.750 paraules), incloent la bibliografia (els annexes no computen en aquesta extensió). En l’annexe a aquest document es poden consultar els criteris d’edició recomanades per a la redacció de texts acadèmics en la Universitat Jaume I.
    Els detalls específics de cada treball escrit, com el tema, el format (assaig, article d’opinió, portafoli, etc.) i altres qüestions s’acordaran amb el professorat de l’assignatura. El treball final s’entregarà mitjançant l’Aula Virtual en format pdf l’últim dia de la setmana d’investigació de cada matèria, abans de les 23:55 hores (les dates d’entrega es poden consultar en el document “Calendari diari de classes”). En cas de qualsevol incidència tècnica hi ha que informar al programa (epd@uji.es) dins del període d’entrega. El “Treball final de matèria” suposa el 60% de la nota final.

Assistència i participació en classe: 20%

Presentació oral: 20%

Treball final de matèria: 60%

3.2 Avaluació de les assignatures de l'últim semestre

En el quart semestre, els criteris d’avaluació varien segons el tipus d’assignatura.

  • Per a les matèries de Metodologies d’Investigació/Projectes (que s’imparteixen durant dos setmanes en el mes de febrer), es segueixen els mateixos criteris d’avaluació que per a les matèries dels primers tres semestres:
    • Assistència i participació a classe: 20% de la nota final.
    • Presentació oral: 20% de la nota final.
    • Treball final de matèria: 60% de la nota final.
  • Per a l’Estància en Pràctiques, l’estudiantat ha de realitzar les pràctiques i elaborar una memòria. La memòria de pràctiques suposarà el 100% de la nota final de l’assignatura.
  • Per al Treball Final de Màster (TFM), tant amb orientació acadèmica com professional, es tindran en compte els següents criteris:
    • Treball escrit: 60% de la nota final.
    • Defensa oral: 40% de la nota final.

Donada l’especificitat de les assignatures del quart semestre, es recomana consultar la normativa detallada en les guies docents i la informació proporcionada pel professorat responsable de la coordinació de cada assignatura.

(2 La informació específica de les matèries (continguts, temari, bibliografia, avaluació, etc.) es troba detallada en la guia docent de cada assignatura. Es poden consultar en el LLEU i en el web del màster (www.epd.uji.es).)


 

4. NOTES, REVISIÓ I CONVOCATÒRIES

4.1 Procediments per a les notes, revisions i convocatòries d'exàmens

Al respecte, la coordinació del programa es regirà per la Normativa d’Avaluació de l’Estudiantat vigent en la Universitat Jaume I i disponible en la pàgina Web de la Universitat (Consell de Direcció núm. 5, del 18 de juliol de 2006 i Consell de Govern núm. 32, del 13 de juliol de 2009). El professorat de cada matèria pujarà les qualificacions i comentaris de cada estudiant en el bolletí de qualificacions de l’Aula Virtual de la seua assignatura. Per a açò, el professorat disposa d’un màxim d’un mes des del dia de l’entrega dels treballs. En el bolletí de qualificacions de l’Aula Virtual apareixen los ítems de les corresponents tasques avaluables i la nota final de la matèria. Cada tasca avaluable (Assistència i Participació activa a classe, Presentació oral i Treball acadèmic) estarà expressada sobre 10. L’aplicació informàtica calcularà automàticament la nota final de l’assignatura, segons les mitges ponderades específiques de cada matèria. Cada estudiant pot veure les seues qualificacions a l’Aula Virtual dels cursos accedint amb l’usuari i contrasenya personals. Després de la recepció de les notes i els comentaris, l’estudiantat té quinze dies per a sol·licitar al seu docent una revisió, en cas de disconformitat o dubte. El professorat atendrà la sol·licitud dins d’aquests quinze dies de revisió i informarà tant a l’estudiantat com a l’administració del programa de possibles canvis en les qualificacions. Posteriorment, una vegada s’hagen generat les actes oficials segons el calendari de l’UJI, les notes seran registrades en les mateixes i immediatament apareixeran també en l’expedient acadèmic de cada estudiant.

Seguint el RD 1393/2007 sobre convocatòries de títols oficials de Màster, l’alumnat té dret a dos convocatòries d’examen en cada curs acadèmic per a aprovar les assignatures:

  1. La primera convocatòria té lloc al finalitzar la docència de cada matèria. Per a presentar-se a aquesta convocatòria és necessari entregar el treball final de matèria dins del termini establert (consultar el calendari de classes amb les dates específiques de les entregues).
  2. La segona convocatòria té lloc durant el mes de juliol. Esta segona convocatòria acull tant a l’estudiantat no presentat (treball no entregat o entregat fora del termini indicat) com qui ha rebut un suspens en la primera.

La data màxima per a que l’estudiantat entregue els seus treballs, en aquesta segona convocatòria, és el 5 de juliol abans de les 23:55 hores. Els treballs s’entregaran, a l’igual que en la primera convocatòria, a través de l’Aula Virtual en format pdf. El professorat tindrà en compte els mateixos criteris d’avaluació que en la primera convocatòria, i, una vegada avaluats els treballs, posarà les notes i els comentaris en l’Aula Virtual.  L’estudiantat disposarà de quinze dies per a sol·licitar una revisió en cas de disconformitat o dubtes.

Cal nombrar que:

La nota mínima per a aprovar les assignatures és 5.

  1. Els criteris d’avaluació són els mateixos per a ambdues convocatòries.
  2. En ambdues convocatòries, l’estudiantat haurà d’entregar necessàriament el treball escrit per a ser avaluat. Si no es presenta el treball, constarà com a “No presentat”.
  3. En l’expedient acadèmic de cada estudiant apareix explícit si la matèria s’ha aprovat en primera o segona convocatòria.
  4. Donat el caràcter internacional del professorat, des del programa es recomana a l’estudiantat fer ús de la primera convocatòria.

 

4.2 Sistema de qualificació

El sistema de notes de la Universitat Jaume I és sobre 10 i segueix el següent barem de puntuació:

  • No presentat: el/la estudiant que no ha participat en la convocatòria (no va entregar el treball en el termini establert).
  • 0 – 4,9 (Suspens): el/la estudiant no ha demostrat haver adquirit les competències bàsiques de la matèria, el treball entregat no té suficient qualitat acadèmica.
  • 5,0 – 6,9 (Aprovat): el/la estudiant s’ha esforçat, ha adquirit les competències bàsiques del curs, però no ha assolit tot l’aprenentatge requerit. No sempre ha demostrat portar les lectures preparades i ha realitzat un treball d’una qualitat mitjana.
  • 7,0 – 8,9 (Notable): el/la estudiant ha demostrat l’aprenentatge requerit i la preparació dels temes corresponents. El treball final de matèria i la participació en classe ha sigut d’una qualitat alta.
  • 9,0 – 10 (Excel·lent): el/la estudiant ha fet un treball final de matèria amb qualitat i nivell acadèmic excel·lent. Ha tingut una participació molt activa en les discussions de classe i ha demostrat estar molt ben preparat/da en les temàtiques requerides.
  • 9,0 – 10 (Matrícula d’Honor): de manera opcional es podrà atorgar una matrícula d’honor a estudiants que hagen obtingut una qualificació igual o superior a 9 i la seua participació i trajectòria acadèmica haja sigut excel·lent i mereix destacar-se de la resta de participants. El nombre de matrícules d’honor no podrà excedir del 5% del número total d’estudiants matriculats en una mateixa matèria. Si el número total d’estudiants matriculats és inferior a 20, es podrà concedir una sola «Matrícula d’Honor».


 

5. NORMES GENERALS DE FUNCIONAMENT

 

  • Assistència: el Màster és un programa presencial i és necessari assistir a totes les hores lectives de les assignatures com a part del procés d’aprenentatge. Si un/a estudiant està malalt/a o no pot assistir a classe per alguna raó extraordinària, deurà notificar la seua absència tant al professorat de la matèria com a l’administració. L’estudiantat deurà informar per escrit a l’administració del programa, a través d’una carta o e-mail (epd@uji.es). El fet de no justificar una absència repercutirà negativament en la qualificació “d’Assistència i participació activa en classe”.
  • Puntualitat: per al correcte desenvolupament de les classes diàries, els seminaris interculturals setmanals i qualsevol activitat programada és fonamental la puntualitat, respectant els horaris indicats.
  • Terminis d’entrega: no serà admès cap treball fora del termini d’entrega, ni per part del professorat ni de l’administració. Els retards en les entregues impliquen constar com “No presentat” en la convocatòria.
  • Aparells electrònics: es prega desconnectar els telèfons mòbils i altres aparells electrònics durant les hores de classe per respecte a les/as companys/eres i al professorat. A més, es prega fer ús correcte dels ordinadors portàtils durant el desenvolupament de les sessions i únicament en cas que sigue necessari. Així mateix, es recomana evitar l’ús indegut d’auriculars.
  • Plagi: finalment, cap ressaltar que el plagi total o parcial en tots els treballs elaborats per l’estudiantat implicarà automàticament suspendre l’assignatura.

 

 

ANNEX: CRITERIS D'EDICIÓ (BASATS EN LES NORMES DE PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT JAUME I)


1. Presentació

  • Treball final de matèria: 12-15 pàgines (aprox. 3.700 – 4.500 paraules)
  • Treball Final de Màster amb orientació acadèmica: mínim 150 pàgines (aprox. 45.000 paraules)
  • Treball Final de Màster amb orientació Professional: consultar la guia docent de l’assignatura.
  • Memòria de l’Estància en Pràctiques: consultar la guia docent de l’assignatura.
  • Interlineat 2
  • Alineació del text: justificat (evitar l’alineació només a l’esquerra)
  • Numeració de pàgines
  • Font i mida de Lletra: Times New Roman 12
  • Organitzar el text en paràgrafs: els paràgrafs començaran amb sangria en la primera línia, així doncs no serà necessari deixar un major espai entre paràgrafs sinó que es deixarà el mateix espai entre paràgrafs que entre línies
  • Per a les entregues a paper es recomana imprimir a doble cara


 

2. Citacions i referències bibliogràfiques

2.1 Citacions textuals/literals

  • Entre cometes angulars « » dins del text (si són menys de tres línies)

  • Paràgraf a part sense « », ni cursiva, amb sagnat i amb un interlineat inferior (si són més de tres línies)

  • [...] per a les omissions

  • Les referències bibliogràfiques s'han d'incorporar en el text i només han de fer constar el cognom o cognoms de l'autor en minúscula, l'any d'edició de l'obra referida i la pàgina o pàgines: (autor, any: pàgines).

  • Evitar les abreviatures llatines: loc. Cit., op. Cit., ibídem,...


 

2.2 Referències a idees o teories

  • Quan no s’està citant textualment sinó que solament estem utilitzant l’idea d’un autor en una determinada obra també es deu indicar la font, encara que en aquest cas no serà prescriptiu concretar la pàgina (Autor, any). Però sempre serà útil explicitar al màxim la localització de l’idea. Per exemple, si l’idea apareix en pàgines consecutives es posarà un guió entre les dos xifres, si no és el cas, es posarà una coma. Exemple: (Shiva, 1999: 17-32), (Sponsel, 1994: 34, 67, 109).

    També pot donar-se el cas de que una mateixa proposta o teoria s’haja consultat en diferents autors. Exemple: (Apel, 1999; Habermas, 2002; Honneth, 2007).

 

3. Notes

  • En xifra i superíndex, correlatives i després dels signes de puntuació. Exemple:   

    [...] segons les últimes teories.1

  • S’han de reduir al màxim, donat que les referències bibliogràfiques van abreviades dins del text; utilitzar les notes només per a xicotets esclariments.

 

4. Tipus de lletra: normal, versaleta, negreta i cursiva

  • Normal: en la composició d'un text acadèmic s'ha d'utilitzar fonamentalment la lletra normal, que excepcionalment es pot combinar amb la cursiva o itàlica (inclinada), amb la negreta (de traç més gros que la normal) i la versaleta (amb aspecte de majúscula però d'una altura mitjana entre la minúscula i la majúscula) per a destacar o diferenciar certs elements del text. Mai se sol utilitzar el subratllat (ni en els títols).

  • versaleta: en la secció de bibliografia, per als autors.

  • Negreta: ha quedat destinada més per als títols que per al text, per tant es recomana prescindir d'aquest estil en el cos de l'obra.

  • Cursiva: l'ús de la cursiva també és restrictiu; s'usa especialment per als estrangerismes (paraules d'un altre idioma, incloent-hi les llatines) i si es vol remarcar alguna paraula. Així mateix, en la bibliografia, els títols dels llibres i de les publicacions periòdiques s'escriuen en cursiva.

 

 

5. Bibliografia

  • Al final de l'obra i per ordre alfabètic dels autors (lletres VERSALES per als noms).
  • Llibres:
    MARTÍNEZ GUZMÁN, VICENT (2005): Podem fer les paus, Reflexions ètiques després de l'11-S i l'11-M, Bilbao, Desclée De Brouwer.
  • Articles en publicació periòdica:
    MARTÍNEZ GUZMÁN, VICENT (2003): «Polítiques per a la Diversitat: Hospitalitat contra Estrangeria», Convergència Revestisca de Ciències Socials, 33, 19-44.
    BURTON, JOHN (1996): «Civilizations in crisi: from adversarial to problem solving processes», International Journal of Peace Studies, 1(1), 5-24.
  • Capítols d'un llibre col·lectiu:
    REI MARCOS, FRANCISCO (2002): «Estat i periodisme en les crisis humanitàries. ¿Qui condiciona a qui?», en ENS ALDÁS, ELOÍSA (ed.): Mitjans periodístics, cooperació i acció humanitària, Barcelona, Icària, 95-101.
  • Fonts d'Internet: el servei de publicació de la UJI no contempla l'ús exprés de fonts d'Internet, encara que s'aplicaria la mateixa normativa que en els llibres o articles (que en aquest cas serien sobre suport informàtic) però afegint l'adreça i la data de consulta del document.
    MARTÍNEZ GUZMÁN, VICENT (2005): «Armes per la pau? Cicle armamentístic i Cultura de Pau», en Centre d'Estudis per a la Pau Delàs, disponible en http://www.justiciaipau.org/centredelas/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=210&mode=thread&order=0&thold=0, Data de consulta, 20-03-06.
  • Dos autors: el segon autor s'introdueix de forma directa, és a dir, es posa primer el nom i després el cognom.
    MOLINA RUEDA, BEATRIZ I FRANCISCO A. MUÑOZ (eds.) (2004): Manual de Paz i Conflictes, Granada, Universitat de Granada/Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia.
  • Més de dos autors: es nomena al primer de la forma indicada, seguit de la construcció «i uns altres»
    ERIKSSON, MIKAEL i uns altres (2003): «Special Data feature: Armed Conflict, 1989-2002», Journal of Peace Research, 40(5), 593-607.
  • Si l'autor és una institució: se li dóna el mateix tractament tipogràfic
    UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (1993): Resums de tesis doctorals, València, Servei de Publicacions.
  • Any. En el cas que dues o més publicacions del mateix autor siguen del mateix any:
    HABERMAS, JÜRGEN (1989a): El discurs filosòfic de la modernitat, Madrid, Taurus.
    HABERMAS, JÜRGEN (1989b): Teoria de l'acció comunicativa: Complements i estudis previs, Madrid, Càtedra.
  • Ciutat d'edició: el topònim ha d'anar en la llengua del text.
  • Si l'obra no té un autor específic es pot citar pel títol
    Nova Bíblia de Jerusalem revisada i augmentada (1999): Bilbao, Desclée de Brouwer. Edició en CD.
    L'Alcorà (Edició bilingüe preparada per Julio Cortés) (1999): Barcelona, Herder.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16