Història de l’Art i Cultura Visual

El màster universitari en Història de l’Art i Cultura Visual ambiciona transmetre als graduats i graduades en Història de l’Art i altres disciplines afins el llegat de coneixements i habilitats elaborats per la disciplina en el seu segle i mig d’institucionalització acadèmica, l’adquisició de la qual resulta imprescindible per comprendre i avaluar críticament tant l’objecte artístic com el seu procés de creació. Atès que els estudis de llicenciatura (i més encara els de grau) ofereixen una formació generalista, el postgrau és el marc idoni per a aconseguir una formació especialitzada que es definisca amb criteris d’excel·lència acadèmica i interès científic.

Aquest és un màster interuniversitari entre la Universitat Jaume I i la Universitat de València. Modalitat: presencial.

 

Introducció

Presentació

El màster universitari en Història de l’Art i Cultura Visual ambiciona transmetre als graduats i graduades en Història de l’Art i altres disciplines afins el llegat de coneixements i habilitats elaborats per la disciplina en el seu segle i mig d’institucionalització acadèmica, l’adquisició de la qual resulta imprescindible per comprendre i avaluar críticament tant l’objecte artístic com el seu procés de creació. Atès que els estudis de llicenciatura (i més encara els de grau) ofereixen una formació generalista, el postgrau és el marc idoni per a aconseguir una formació especialitzada que es definisca amb criteris d’excel·lència acadèmica i interès científic.

Màster interuniversitari

És un màster interuniversitari entre la Universitat Jaume I i la Universitat de València.

 

Tipus d'ensenyament

Ensenyament presencial.

Què és important conèixer?

Duració i calendari

Duració: un curs acadèmic (octubre 2017 / juny 2018).

Docència presencial (octubre 2017 / juny 2018).

Crèdits i import

60 crèdits ECTS (European Credit Transfer System). Preu en el curs 2017/18: 42,97 €/crèdit.

Objectius

El màster d'Història de l'Art i Cultura Visual proporciona una formació avançada en l'àmbit de les arts visuals, a través de l'especialització acadèmica en l'anàlisi de la producció artística i dels seus processos de creació i recepció a través del temps i les diverses cultures.

Té també per objecte preparar professionals amb un coneixement profund sobre el patrimoni artístic, amb capacitat per intervenir en la seua conservació, difusió i gaudi social, així com per promoure el coneixement crític de les diverses manifestacions artístiques contemporànies relacionades amb el món de la imatge.

Aquesta doble preparació acadèmica i professional faculta per assolir tasques d'investigació en tots els àmbits de la creació artística i capacitar per concebre i desenvolupar una investigació original, concretada en l'elaboració i defensa d'una tesi doctoral.

Aquest postgrau té en compte també un altre objectiu social propi dels estudis d'Humanitats: la realització personal dels estudiants, mitjançant el coneixement en profunditat del valuós llegat cultural que suposa l'art i el seu gaudi i transmissió a altres persones, així com la interpretació de les quantioses representacions icòniques que saturen les societats contemporànies.

Coneixements previs recomanables

L'estudiantat provinent d'àrees de coneixement d'Humanitats i Ciències Socials que haja realitzat estudis superiors de grau, llicenciatura o màster oficial; és d'especial interès per als titulats i titulades superiors amb els següents perfils: Història de l'Art, Història, Belles Arts, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Filosofia, Filologia, Antropologia, Sociologia, Ciències de la Informació i Arquitectura. Igualment pot ser d'interès per als diplomats i diplomades en Conservació i Restauració, Turisme i Biblioteconomia i Documentació.

Orientació

Orientació acadèmica, professional i investigadora.

Eixides professionals

Docència i investigació universitària, i en centres altament qualificats.
Investigació al servici de l'anàlisi, tutela i gestió del patrimoni artístic en administracions públiques i àmbit empresarial.
Documentació, producció i divulgació de continguts en equips professionals que operen en la interpretació del patrimoni artístic, la gestió cultural i el turisme cultural.
Documentació i investigació vinculades a museus, exposicions i grans esdeveniments culturals.
Assessorament tècnic en el mercat i la difusió de l'art en museus, galeries, subhasta, antiquaris, etc.

Beques pròpies i ajudes

Aquest màster no disposa de beques ni ajudes pròpies.

Com accediré?

Requisits d'accés obligatoris

Criteris d'admissió

Finalitzat el procés de preinscripció s’avaluaran les sol·licituds per a l’admissió definitiva en aquest programa de postgrau, d'acord amb el marc establit en l'article 17 del Reial Decret 1393/2007 i la seua modificació en el RD 861/2010. L'òrgan d'admissió serà la Comissió Acadèmica de màster, que s'encarregarà d'establir un barem de selecció de l'alumnat que tindrà en compte els següents criteris:

  • Titulació, tenint en compte l'afinitat del perfil formatiu de l'alumnat d’ingrés amb l'especialitat del màster. Es tindrà en consideració, especialment, si provenen del grau o llicenciatura en Història de l'Art, Història, Comunicació Audiovisual i Belles Arts, així com altres llicenciatures o graus afins: 20%.
  • Nota mitjana de l'expedient acadèmic: 30%.
  • Beques de col·laboració: 3%.
  • Currículum (es valoraran els cursos rebuts, els mèrits d'investigació i l'experiència professional relacionada amb els continguts del màster): 42%.
  • Publicacions: 20%.
  • Coneixement d'idiomes: 12%.
  • Experiència laboral prèvia: 5%.
  • Formació complementària en l'àrea d'estudi del màster o doctorat: 5%.
  • Cartes de presentació: 3%.
  • Carta de motivació en la qual es justifique l’interès o motivació per a cursar el màster: 2%.

L'admissió en el Màster de titulats/des que no responguen al perfil d'ingrés recomanat, és a dir que provinguen de titulacions que no contenen cap matèria relacionada amb la Història de l'art, és viable, si són admesos en el procés de selecció. En aquests casos la Comissió de Coordinació Acadèmica ho considera convenient, aconsellarà a l'estudiant la realització d'estudis complementaris que li permeten millorar el seu nivell i un adequat seguiment del Màster. Concretament hauran de cursar 12 crèdits de les següents assignatures del grau d'Història de l'Art de contingut transversal: 

Introducció a la Història de l'Art (1er curs-Formació Bàsica-6 crèdits)
Anàlisi i Interpretació de la imatge (1er curs- Formació Bàsica-6 crèdits)

Normativa de permanència

L’estudiantat  ha de conèixer la normativa de permanència.

Normativa de permanència de la Universitat de València

Normativa de permanència de la Universitat Jaume I

- Matrícula en el Màster Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual

L’estudiantat pot matricular-se en els estudis universitaris oficials que s’imparteixen a la Universitat Jaume I amb una dedicació a l’estudi a temps complet o a temps parcial, encara que el règim de dedicació ordinari de l’estudiantat de la Universitat Jaume I és a temps complet.
L’estudiantat de nou ingrés pot matricular-se, amb una dedicació a l’estudi a temps complet, entre 41 i el nombre de crèdits necessaris per a completar el pla d’estudis, o amb una dedicació a l’estudi a temps parcial, entre 6 i 40 crèdits. 
En segon i posteriors cursos, temps complet i temps parcial, s’ha de matricular entre 12 i el nombre de crèdits necessaris per a completar el pla d’estudis, excepte en el cas que li quede un nombre inferior de crèdits per a finalitzar els estudis. 
Es pot autoritzar la modificació del regim de dedicació als estudis durant el mateix curs acadèmic de matrícula a temps parcial a matrícula a temps complet.

Normativa de reconeixement i transferència de crèdits

L’estudiantat  ha de conèixer la normativa de reconeixement i transferència de crèdits.

Normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universidad de València

Normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universitat Jaume I

 


 

Oferta de places

25 places

Què aprendré?

Competències genèriques i específiques

Competències bàsiques:

  • CB1: Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seua capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seua àrea d´estudi.
  • CB2: Que els estudiants siguen capaços d´integrar coneixements i afrontar la complexitat de formular judicis a partir d´una informació que, sent incompleta o limitada, incloga reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l´aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • CB3: Que els estudiants sàpiguen comunicar les conclusions (i els coneixements i les raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d´una manera clara i sense ambigüitats.
  • CB4: Que els estudiants posseïsquen les habilitats d´aprenentatge que els permeten continuar estudiant d´una forma que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.
  • CB5: Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Competències generals:

  • CG1: Saber aplicar els mètodes historiogràfics més adequats per a l'estudi de nous problemes o la revisió de qüestions clàssiques des d'altres punts de vista, amb l'eeventual auxili d'altres disciplines humanístiques.
  • CG2: Identificar i analitzar l'estat dels coneixements en els àmbits específics de la Història de l'art i tindre capacitat per a desenrotllar noves línies d'investigació que contribuïsquen a la seua ampliació amb aportacions científiques originals.
  • CG3: Saber aplicar bones pràctiques en la investigació científica i en la pràctica professional, respectant els valors democràtics, la diversitat humana, la igualtat entre hòmens i dones i la multiculturalitat.
  • CG4: Conéixer l'entorn sociocultural per a estimular una investigació compromesa amb el benestar comunitari sostenible, especialment en tot allò que s'ha relacionat amb la protecció, coneixement i gaudi social del patrimoni historicoartístic i de la creativitat contemporània.
  • CG5: Saber definir l'estat dels coneixements en els àmbits específics de la Història de l'art i ser capaços de desenrotllar noves línies d'investigació que contribuïsquen a la seua ampliació amb aportacions científiques originals.

Competències transversals:

  • CT1: Ser capaços d'accedir a ferramentes d'informació en altres àrees del coneixement i utilitzar-les apropiadament.
  • CT2: Ser capaços de valorar la necessitat de completar la seva formació científica, històrica, en llengües, en informàtica, en literatura, en ètica, social i humana en general, assistint a conferències o cursos i / o realitzant activitats complementàries, autoavaluant l'aportació que la realització d'aquestes activitats suposa per a la seva formació integral.

Competències específiques:

  • CE1: Assimilació dels procediments heurístics i metodològics de construcció del saber historicoartístic i de la seua institucionalització acadèmica.
  • CE2: Coneixement de la bibliografia de referència, les bases de dades i els bancs d'imatges i habilitat per al seu maneig en la investigació.
  • CE3: Aprenentatge pràctic de la metodologia científica per a la manipulació, la conservació i la interpretació historicoartística dels materials arqueològics.
  • CE4: Capacitat per concebre, dissenyar i desenvolupar amb autonomia, competència i creativitat una investigació original que contribuïsca a l'avanç de la disciplina mitjançant un corpus de coneixements nous que meresquen ser coneguts per la comunitat científica.
  • CE5: Saber avaluar d'una forma realista i honesta el grau d'originalitat dels resultats de la pròpia investigació.
  • CE6: Comprendre i aplicar les últimes perspectives metodològiques o teòriques sobre creació artística i cultura visual, i ser capaços d'aplicar-les en la revisió de la historiografia acadèmica.
  • CE7: Conéixer i saber aplicar els mètodes i tècniques d'investigació propis de la Història de l'art.
  • CE8: Saber interpretar i editar fonts documentals i elaborar catàlegs raonats d'artistes i col·leccions.
  • CE9: Saber aplicar els coneixements i tècniques desenrotllades per les ciències i tècniques historiogràfiques que siguen d'utilitat per al coneixement i valoració dels fets artístics o estètics.
  • CE10: Saber llegir i interpretar textos escrits sobre qualsevol suport, que continguen informació relativa a la producció o recepció d'obres artístiques.
  • CE11: Conéixer les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) adequades per a les arts i les humanitats, i saber aplicar-les en l'elaboració de continguts audiovisuals.
  • CE12: Respondre a les exigencfias dels treballs científics, aplicant una metodologia pròpia de la Història de l'Art en la investigació: estat de la qüestió, hipòtesi de treball, busca de fonts, estudi del corpus d'obres, exposició raonada d'arguments i formulació de conclusions.

Pla d'estudis

Per a completar els 60 crèdits que donen lloc al títol de màster universitari en Història de l'Art i Cultura Visual l'alumnat ha de cursar 15 crèdits obligatoris, 30 crèdits optatius i, obligatòriament, l'assignatura Treball de Final de Màster, de 15 crèdits.

BLOC A: ESPECIALITZACIÓ DISCIPLINÀRIA (24 crèdits ECTS)

  • Mòdul 1: «Èpoques i cultures». (OP) (12 crèdits)
  • Mòdul 2: «Cultura visual contemporània». (OP) (12 crèdits)
  • Mòdul 3. «Enfocaments i temes». (OP) (12 crèdits)

BLOC B: FORMACIÓ INVESTIGADORA (15 crèdits  ECTS)

  • Mòdul 4: «Formació investigadora» (OB) (15 crèdits)

BLOC C: APLICACIONS PROFESSIONALS DE LA INVESTIGACIÓ (6 crèdits ECTS)

  • Mòdul 5: «Aplicacions professionals de la investigació històricoartística» (OP) (6 crèdits)
  • Mòdul 6: «Pràctiques externes». (OP) (6 crèdits)

BLOC D: TREBALL DE FINAL DE MÀSTER (15 crèdits ECTS)

  • Mòdul 7: «Treball de final de màster» (TFM) (15 crèdits)

Guies docents de les assignatures

Es poden consultar les guies docents al següent enllaç.

Horaris

Es poden consultar els horaris i aules al següent enllaç. (Pendent d'actualització)

Continuar la meua formació

El Màster de “Història de l'art i cultura visual” proporciona una formació avançada en l'àmbit de les arts visuals, a través de l'especialització acadèmica en l'anàlisi de la producció artística i dels seus processos de creació i recepció a través del temps i les diverses cultures.

Té també per objecte preparar professionals amb un coneixement profund sobre el patrimoni artístic, amb capacitat per a intervindre en la seua conservació, difusió i gaudi social, així com per a promoure el coneixement crític de les diverses manifestacions artístiques contemporànies relacionades amb el món de la imatge.

Esta doble preparació acadèmica i professional s'adquirix a través del domini de la metodologia investigadora que faculte per a escometre tasques d'investigació en tots els àmbits de l'activitat artística, capacitant per a concebre i desenvolupar una investigació original, concretada en l'elaboració i defensa d'una tesi doctoral.

Programa de doctorat vinculat amb aquest màster: Història de l'Art.

Coordinació docent

5.1.3 Procediments de coordinació docent horitzontal i vertical del pla d’estudis

1. Coordinació general del títol

A més de les responsabilitats pròpies del director o directora del màster, la coordinació de les diferents activitats formatives que constitueixen cada mòdul i dels seus responsables docents és a càrrec d’un coordinador o coordinadora que s’ha d’ocupar també de vetllar perquè els seus respectius objectius i continguts siguen coherents amb els generals del mòdul.

En concret, aquest professor o professora ha de ser l’immediat responsable de la programació, coordinació i supervisió del mòdul, especialment en allò relacionat amb la programació d’activitats formatives puntuals (visites, conferències, seminaris extraordinaris…) i amb els sistemes d’avaluació. Tot això, òbviament, segons les directrius generals emanades de la Comissió Acadèmica del Màster.

Els coordinadors o coordinares dels set mòduls i el director o directora del màster han de formar la Comissió Acadèmica del Màster. Els Estatuts de la Universitat de València, en concret l’article 34.c estableix que aquestes comissions tenen com a funció organitzar la docència, coordinar-la i supervisar-la d’acord amb els plans d’estudi. Per tant, s’entén que la Comissió Acadèmica de màster universitari en Història de l’Art i Cultura Visual ha de ser l’òrgan ordinari de coordinació dels processos d’ensenyament-aprenentatge, que han de traslladar al coordinador o coordinadora de cada mòdul.

La Comissió Acadèmica de Màster ha d’atendre la programació, coordinació i supervisió.

- S’entén per programació docent el conjunt d’activitats mitjançant les quals s’estableix el pla d’actuació en cada curs acadèmic concret per a dur a terme els objectius del títol.

- S’entén per coordinació el conjunt d’activitats mitjançant les quals es concerta i harmonitza la intervenció de les diferents universitats, els diferents departaments, àrees de coneixement, professorat, conferenciants convidats, professionals i qualssevol altres agents que participen en el procés formatiu.

- S’entén per supervisió el conjunt d’activitats mitjançant les quals s’assegura la qualitat de la titulació.

D’altra banda, el treball de programació, coordinació i supervisió de la citada Comissió Acadèmica de Màster ha de ser sotmès a la Comissió de Qualitat, segons el sistema que es desenvolupa en l’apartat 9 d’aquest formulari.

2. Coordinació de pràctiques externes

Les pràctiques externes han de ser coordinades per un professor professora, que ha de ser l’immediat responsable de la programació, coordinació i supervisió del mòdul, especialment en allò relacionat amb les relacions entre el Departament i els centres de pràctiques, l’orientació de l’estudiantat que opta per aquest mòdul i l’atenció als tutors o tutores. Tot això, òbviament, atenent les directrius generals emanades de la Comissió Acadèmica del Màster.

En concret, la coordinació en la gestió de les pràctiques es mostra fonamental per al seu bon funcionament i representativitat dels diferents àmbits de la disciplina. Així doncs, les pràctiques es realitzen en sectors i centres afins a la titulació. La política de selecció d’aquests contempla que siguen representatius de la pluralitat de camps que abasta el títol, la diversitat geogràfica de procedència de l’alumnat i la qualitat del programa d’activitats programat en cadascun d’aquests.

En una reunió informativa l’alumnat rep informació sobre l’especificitat del mòdul, aspectes administratius, etc. Posteriorment, es fa una presentació en el centre de pràctiques, on amb presència del tutor o tutora d’aquest, el tutor o tutora acadèmic i l’alumnat, per tal d’especificar les característiques de la pràctica. En aquesta presentació es lliura el calendari d’activitats complementàries que l’alumnat pot rebre en el centre.

El tutor o tutora acadèmic estableix un calendari d’entrevistes periòdiques amb l’alumnat, que pot vincular-se a l’ús de l’aula virtual, on aquest ha d’informar sobre l’evolució de la pràctica. Aproximadament, cada alumne pot entrevistar-se una o dues vegades al mes, i sempre té la possibilitat de fer-ho si hi ha algun problema en el desenvolupament de la pràctica.

De la mateixa manera, el tutor o tutora acadèmic està en constant relació amb el tutor o tutora de l’empresa o institució per a garantir el correcte desenvolupament de la pràctica, i compliment dels compromisos formatius i competències que ha d’adquirir l’alumnat.

3. Coordinació treball fi de màster

Com en la resta dels mòduls, aquest té també un professor coordinador o professora coordinadora, que és membre de la Comissió Acadèmica del Màster, òrgan al qual correspon la supervisió general del títol. Els Estatuts de la Universitat de València, i en concret en l’article 34.c, estableixen que aquestes comissions tenen com a funció organitzar la docència, coordinar-la i supervisar-la d’acord amb els plans d’estudi. Per tant, s’entén que la Comissió de Títol de màster universitari en Història de l’Art i Cultura Visual ha de ser l’òrgan ordinari de coordinació dels processos d’ensenyament-aprenentatge. No obstant això, és oportú exposar de manera més detallada els agents que participen en aquest mòdul dedicat al Treball de Final de Màster, fixant requeriments i obligacions:

a) Estudiantat: ha d’haver cursat o estar cursant 45 crèdits del màster. Han de triar el seu tutor o tutora entre el personal docent doctor que cada curs acadèmic fixe la Comissió Acadèmica de Màster.

b) Professorat tutor: per a exercir la funció de tutor o tutora es requereix estar en possessió del títol de doctor o doctora i formar part del cos docent del màster. A ells correspon:

- Valorar i acceptar, si escau, la proposta de tema de treball realitzada per l’estudiantat o realitzar una nova proposta.

- Orientar el treball, donant indicacions clares sobre els aspectes formals, els recursos que ha d’obtenir i utilitzar l’estudiantat, sense oblidar les recomanacions heurístiques i ètiques pertinents.

- Supervisar el procés d’elaboració del treball, dins del termini i en la forma escaient i, si escau, proposar les correccions oportunes.

- Donar el vistiplau a la presentació i defensa del treball, a través d’un informe escrit davant la Comissió d’Avaluació.

c) La Comissió Acadèmica de Màster, a través de les seues competències de programació, coordinació i supervisió del màster, assenyalades en el punt 1 (coordinació general del títol), atenent a les investigacions realitzades o en curs, ha d’aprovar, si escau, la inscripció de treballs de final de màster, els tutors i tutores proposats i el tribunal per a la seua avaluació (Comissió Avaluadora).

d) Comissió Avaluadora: està integrada per tres professors o professores doctors del cos docent del màster, d’acord amb els criteris establerts per la Comissió Acadèmica del Títol. Les seues funcions són:

- Revisió i control de les propostes dels treballs de final de màster.

- Avaluació final dels treballs en un acte públic. Finalment, el treball de programació, coordinació i supervisió de la citada Comissió del Títol de Màster ha de ser sotmès a la Comissió de Qualitat del Centre, com un element de qualitat, que es desenvolupa en l’apartat 9 del formulari per a la verificació d’aquest màster.

Com aprendré?

Metodologia docent i sistema d'avaluació

ACTIVITATS FORMATIVES

  • Classes teòriques participatives
  • Classes pràctiques o seminaris
  • Tutories Reglades
  • Altres
  • Treball autònom de l'estudiant
  • Redacció i presentació del Treball Final de Màster
  • Exposició oral del Treball Final de Màster

METODOLOGIES DOCENTS

  • Classes teòric/pràctiques. Inclouen seminaris, activitats pràctiques amb el seguiment i suport del professor i realització de treballs de mòdul
  • Lectures i anàlisi crítica de la bibliografia específica
  • Assistència a conferències i seminaris i altres activitats que es programen en el mòdul
  • Pràctiques en empreses tutoritzades
  • Treball Final de Màster

SISTEMES D'AVALUACIÓ

  • Seminaris i debats
  • Treball pràctic individual o en grup, escrit o oral
  • Portafoli. Recopilació dels treballs de l'estudiant al llarg del curs
  • Tutories Reglades
  • Redacció i presentació del Treball final de Màster
  • Exposició oral del Treball Final de Màster
  • Informe del centre de pràctiques

La distribució general de les activitats formatives (i la seua correspondència en hores de treball de l'estudiant) obeirà al següent patró:


ACTIVITATS PRESENCIALS (30% de la dedicació = 90 h.)
a) Classes teòriques participatives: entre el 15 i 25% de la dedicació de l'estudiant, en funció del caràcter de l'assignatura. Exposició dels continguts per part del professor/a amb la participació de l'estudiant. (Entre 1,8 i 3 crèdits).
b) Classes pràctiques o seminaris: fins a un 10% de la dedicació de l'estudiant, en funció del caràcter de l'assignatura. S'aspira a establir una relació efectiva entre els coneixements teòrics i la seua aplicació pràctica (descripció, anàlisi i interpretació cultural de les manifestacions artístiques, estudi de casos, aplicació de la terminologia específica, anàlisi i comentari de la historiografia i fonts). (Fins a 1,2 crèdits).
c) Tutories personalitzades i altres activitats: el 5% de la dedicació. El professor/a dirigeix el treball autònom de l'estudiant i resol les dificultats que aquest li plantege. (0,6 crèdits).

TREBALL AUTÒNOM DE L'ESTUDIANT (70% de la dedicació = 210 h.)
Cerca i selecció de la bibliografia i altres fonts, preparació de les classes i activitats, lectures recomanades, estudi dels continguts per a les proves escrites, redacció de les memòries i treballs pràctics, confecció del *portafolios, etc. (8,4 crèdits).

Els ensenyaments de postgrau en la Universitat de València i de la Universitat Jaume I estan integrades en la plataforma d'ensenyament a distància denominada "Aula virtual" en la respectiva Universitat, que constitueix un recurs de primer ordre per a la formació dels estudiants, complementari de les classes teòriques o pràctiques, els seminaris i la resta d'activitats complementàries. A través d'ella, docents i estudiants poden mantenir una comunicació permanent, programar activitats acadèmiques i disposar de materials, documents i tota classe d'informació referida als respectius cursos, així com revisar i qualificar les tasques formatives dels estudiants.

Pràctiques externes

En aquesta titulació l'assignatura de pràctiques externes és: SAU006 Pràctiques externes

Guia docent

Mobilitat i programes d'intercanvi

Planificació i gestió de la mobilitat d'estudiants propis i d'acolliment 

El màster proposat és un títol conjunt de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, a tenor del corresponent conveni en el qual es fixen les responsabilitats mútues. 

En aquest conveni es regulen els drets dels estudiants d'ambdues universitats (clàusula 8) i s'estableix que l'alumnat matriculat podrà accedir als serveis centrals d'ambdós campus, sense cost algun. La docència s'impartirà en la seu de la Universitat de València, d'acord amb la seua aportació majoritària en recursos docents i en alumnat. Per açò, s'establiran mesures econòmiques per a afavorir la mobilitat dels estudiants que s'hagen de desplaçar de la Universitat Jaume I de Castelló a la Universitat de València. Per a açò l'alumne/a disposarà igualment de la convocatòria ministerial de beques de mobilitat d'estudiants aprovades per als actuals doctorats amb esment de qualitat. 

Respecte al professorat, es preveu igualment la seua mobilitat des de la Universitat Jaume I de Castelló a la seu de la Universitat de València. Les despeses derivades d'aquests desplaçaments entre les dues universitats vinculades per conveni es cobrirà per mitjà dels ingressos de matricula (clàusula 9), amb el compromís de presentar anualment davant la comissió mixta del postgrau interuniversitari una memòria econòmica d'execució del pressupost. Igualment es comptarà amb les beques ministerials de mobilitat del professorat convocades a aquest efecte. 

D'altra banda, el màster preveu l'intercanvi d'estudiants dins dels programes de mobilitat establits mitjançant conveni per la Universitat de València (explicats en l'apartat 4.3.4). La internacionalització i la mobilitat formen part del Pla Estratègic de la UVEG, que declara com a objectiu “Aconseguir la Internacionalització de la Universitat de València en tots els àmbits, potenciant l'intercanvi i la mobilitat i participant especialment en la construcció dels espais d'educació superior i investigació europeu i iberoamericà”. De fet, la Universitat de València participa activament en tots els programes d'intercanvi existents, i és la segona universitat de la Unió Europea en recepció d'estudiants i la quarta en enviament. Té una llarga experiència en mobilitat i disposa d'una estructura organitzativa adequada, dedicada a realitzar accions diferenciades per als estudiants sortints (que es traslladen a altres universitats) i els estudiants entrants (els que, provinents d'altres universitats, acudeixen a la UVEG). 

- Estudiants sortints: es preveuen diferents accions de suport i orientació a l'inici del curs. En la pàgina web del Departament s'oferirà tota la informació oportuna sobre l'oferta acadèmica d'altres títols homòlegs i les ajudes econòmiques per a assistir als mateixos. 

- Estudiants entrants: la primera acció que es realitza consisteix a enviar informació detallada a la universitat d'origen perquè la transmeta als estudiants. Una vegada incorporats a la UVEG, se'ls lliura material informatiu i se'ls expliquen els passos que deuen realitzar a partir d'aqueix moment. Usualment, a principis del mes d'octubre es realitzen jornades de benvinguda en les quals se'ls proporcionen dades pràctiques sobre la ciutat, la universitat i els seus estudis. Al llarg de tot el curs es realitzen diferents accions socioculturals, des d'excursions guiades per professors universitaris fins a visites a museus, institucions, etc. 

Tots els programes de mobilitat s'acullen al sistema de transferència de crèdits (ECTS), per la qual cosa existeix un compromís de reconeixement dels crèdits realitzats en la universitat de destinació i la seua incorporació en l'expedient de l'estudiant. Aquest sistema es regula mitjançant un acord del Consell de Govern d'aquesta Universitat. Els estudiants d'intercanvi de la UVEG han de formalitzar el contracte d'estudis o el seu equivalent, segons les convocatòries dels programes d'intercanvi, com a condició per a formalitzar la matrícula en la UVEG. Aquest document ha d'estar signat pel coordinador/a del centre o el coordinador/a de titulació i l'estudiant, amb el vistiplau del director/a de el programa de màster. 

En l'actualitat Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València té convenis Erasmus-Sicue (explicats en l'apartat 4.3.4) amb diferents universitats europees i espanyoles en les quals ja, en major o menor mesura, es troba implantat el sistema d'estudis del Pla Europeu d'Ensenyament Superior. És per açò que en el futur es preveu que els actuals acords d'intercanvi d'estudiants contemplen la mobilitat d'alumnes en estudis de màsters, amb la fi realitzar assignatures o mòduls d'interès per a la seua formació investigadora. 

En relació a les convocatòries de mobilitat d'estudiants, aquesta és una línia prioritària per a la Universitat de València, que ve desenvolupant a través de diferents programes d'actuació, per a afavorir la promoció, la internacionalització, la qualitat i l'excel·lència dels recursos humans, contribuint a la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior. Per a facilitar l'impuls d'aquests objectius, la Universitat de València considera imprescindible gestionar amb la màxima dedicació les ajudes que convoca el Ministeri de Ciència i Innovació, per a cada curs acadèmic. Aquestes ajudes tenen per objecte facilitar la realització d'estades de mobilitat dels estudiants matriculats en el curs acadèmic corresponent en màsters oficials de les universitats espanyoles, per a la realització d'aquelles activitats acadèmiques del màster que es desenvolupen en una província diferent a la de la seu de la universitat de matrícula o, si escau, en uns altres de països de l'Espai Europeu d'Educació Superior, implicant un canvi de residència de l'alumne/a. Una vegada finalitzat el termini de matrícula en els estudis de màster, el Vicerectorat de Postgrau de la Universitat de València estableix el termini de presentació de les sol·licituds d'estades de mobilitat per als estudiants matriculats en els estudis de màster, assegurant la deguda difusió del procediment de concurrència competitiva, aquesta informació és publicada en la pàgina WEB de la Universitat de València. Els estudiants interessats presenten la sol·licitud d'ajuda de mobilitat acompanyada de la documentació requerida d'acord amb la convocatòria en el lloc, termini i forma establit per la Universitat de València, on van a seguir-se els estudis de màster. A aquests efectes, el Servei General de Postgrau una vegada rebudes les sol·licituds pels estudiants interessats, comprova que els candidats compleixen els requisits i, amb posterioritat, que han destinat les ajudes a la finalitat per a les quals li va ser concedida. La selecció d'estudiants i la proposta de setmanes de mobilitat per a cadascun d'ells, es realitza en el si de cada màster per una comissió acadèmica de selecció nomenada pel Vicerector de Postgrau i constituïda per cinc membres. La comissió acadèmica de selecció comprova que les sol·licituds presentades compleixen els requisits generals i acadèmics exigibles, denegant les sol·licituds que no les reuneixen o acrediten. En la proposta de denegació es fa constar la causa que la motiva. La Comissió acadèmica de selecció, considerant els resultats de l'avaluació dels criteris establits en la convocatòria, elabora la proposta de concessió de les setmanes de mobilitat a concedir als candidats que reuneixen els requisits. Aquesta Comissió estén acta de la proposta de concessió que conté les dades identificatives dels sol·licitants. 

Una vegada realitzada la valoració per la comissió, els responsables de cada màster remeten les sol·licituds amb la documentació adjunta a les unitats de suport del Servei General de Postgrau, on es comprova la documentació i s'envia al Ministeri de Ciència i Innovació en el termini establit. Prèviament a l'abonament de l'import de les estades de mobilitat als estudiants que hagen obtingut resolució favorable per part del Ministeri de Ciència i Innovació, el Servei General de Postgrau sol·licita a l'estudiant, uns documents amb la finalitat d'acreditar l'estada realitzada, i es procedeix al pagament de l'ajuda. El procediment finalitza amb la justificació per part de la Universitat de València, mitjançant la presentació d'una memòria sobre les activitats desenvolupada. Aquesta memòria va acompanyada d'un certificat del responsable del màster en què s'acredita l'aprofitament acadèmic per part dels alumnes/as als quals s'ha concedit.  

Més informació:

http://ujiapps.uji.es/sia/rest/publicacion/2017/estudio/42145/intercambio

Treball final de màster

Amb qui aprendré?

Professorat

Nom Departament Categoria
Mínguez Cornelles, Víctor Manuel Dep. d'Història, Geografia i Art Catedràtic d'Universitat
Rodríguez Moya, María Inmaculada Dep. d'Història, Geografia i Art Professora Titular d'Universitat

Coordinació del màster

Dr. Víctor Manuel Mínguez Cornelles, Departament d´Història, Geografia i Art. UJI

Altres membres de la Comissió de titulació:

Xesqui Castañer, Amadeo Serra, José Martí Martínez, Mercedes Gómez-Ferrer

INFORMACIÓ ACADÈMICA:
Víctor Mínguez
Telèfon: 964 729 631
minguez@his.uji.es

Departaments implicats

Departament d´Història, Geografia i Art, Universitat Jaume I

Departament d´Història de l´Art, Universitat de València-Estudi General

Coordinació de pràctiques en empresa, itinerari professional

Luis Arciniega (U.V.)

Coordinació del treball final de màster

Felipe Jerez (U.V.)

Sistema de qualitat del títol

Sistema de garantia de qualitat

Es pot consultar la informació en aquesta adreça http://ujiapps.uji.es/serveis/opaq/base/gestio-qualitat/sgiq/

Indicadors del títol

Es poden consultar els resultats dels indicadors en el següent enllaç.

 

Informes de les agències de qualitat

Satisfacció dels grups d'interès

Es pot consultar la informació en aquesta adreça https://e-ujier.uji.es/pls/www/euji22702pi.evidencias_avap?&est=42145

Altres

Preguntes més freqüents

Màster Universitari en Història de l'Art i Cultura Visual

DELS ESTUDIS

Com es pot accedir al màster?

Per a accedir al màster heu d’estar en possessió, en el moment de la preinscripció, d’algun dels títols següents:

  • Llicenciatura, enginyeria o arquitectura.
  • Diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica.
  • Grau.
  • Títol superior no universitari.
  • Títol estranger d’una institució d’educació superior pertanyent a l’espai europeu d’educació superior (EEES).
  • Títol estranger d’una institució d’educació superior no pertanyent a l’espai europeu d’educació superior (EEES). 
  • Títol d’educació superior estranger homologat.

No obstant això, a criteri de la comissió de titulació del màster, les persones que es troben finalitzant els estudis d’accés al màster s’hi podran preinscriure encara que en el moment de presentació de la sol·licitud no hagen realitzat el dipòsit del títol. Si són admeses per acord de la comissió de titulació, ho seran amb caràcter condicional, ja que hauran d’acreditar la finalització dels estudis d’accés al màster, mitjançant el certificat de dipòsit del títol, quan es matriculen dins del període establit a l’efecte. Haver finalitzat els estudis és un requisit imprescindible per a formalitzar la matrícula.

Els estudiants i estudiantes amb titulació d´accés estrangera han de tenir finalitzats els estudis per a poder formalitzar la preinscripció.

 

Hi ha requisits específics d’accés?

A més dels requisits d’accés generals per a tots els ensenyaments universitaris de màster, cada títol pot determinar condicions específiques d’admissió. Aquesta informació es pot consultar en el web de cada màster. Consulteu l'apartat Màsters Universitaris.

 

Què és la permanència? i el rendiment acadèmic? 

L’estudiantat matriculat en un estudi de màster de la Universitat Jaume I ha de superar, cada curs acadèmic, almenys el 40 % del total de crèdits matriculats.

No s’aplicaran aquestes normes de permanència a l’estudiantat que haja superat el 80 % dels crèdits del pla d’estudis.

L’estudiantat que no supere aquest mínim pot matricular-se, després d’efectuar la preinscripció, en un estudi de màster diferent. Si no supera aquest mínim en el nou màster, només podrà continuar en aquest màster, en la modalitat d’estudi a temps parcial, el curs acadèmic següent.

A aquest efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

 

Hi ha establert un nombre màxim i mínim de crèdits de  matrícula?

 L’estudiantat de màster de nou ingrés, independentment del règim de dedicació, ha d’ajustar la seua matrícula al que dispose la legislació autonòmica.

En segon i cursos posteriors l’estudiantat, independentment del règim de dedicació, s’ha de matricular d’entre 12 i 60 crèdits, excepte en el cas que li queden un nombre inferior de crèdits per a finalitzar els estudis.

 

Quan pagaré el màster?

Quan formalitzeu la matrícula no heu d’abonar cap quantitat. Les taxes, tant les administratives com les acadèmiques, es generen en un termini mínim de 60 dies després de finalitzat el període de matrícula.

 

A quines beques puc optar ?

Les beques per a cursar un màster es poden consultar ací

http://www.uji.es/perfils/estudiantat/beques-ajudes/master/

 

On puc consultar la normativa que regula el Treball de Final de Màster?

Ací

 

Una vegada finalitzats els estudis, quines possibilitats ofereix l'UJI per a continuar la meua formació?

Podeu completar la formació mitjançant la realització d’un programa de doctorat. Oferta de cursos de doctorat.

 

LEGALITZACIONS DE DOCUMENTS

Què és legalitzar un document?

La legalització és un acte administratiu pel qual s'atorga validesa a un document públic estranger, es comprova l'autenticitat de la signatura posada en un document i la qualitat en què l'autoritat signatària del document ha actuat.

Excepte que hi haja algun instrument jurídic que eximisca d'aquesta obligació, qualsevol document públic estranger ha de ser legalitzat per a tindre validesa a Espanya, i qualsevol document públic espanyol requereix ser legalitzat per a ser vàlid a l'estranger.

 

En quins casos no és necessària la legalització?

Atès el creixent intercanvi entre els diferents països del món, molts Estats han signat convenis destinats a facilitar aquest tipus de tràmits als seus ciutadans, entre els quals es troba Espanya.

L'acord més rellevant en aquesta matèria vigent en l'actualitat és el Conveni de la Haia núm. XII, de 5 d'octubre de 1961, de supressió de l'exigència de legalització en els documents públics estrangers més comunament anomenat Conveni de la Postil·la de la Haia.

Nombrosos països s'han adherit a aquest tractat que simplifica els tràmits per a l'emissor i el receptor. Aquest text prescriu que entre Estats membres no serà necessària la legalització per al reconeixement mutu de documents, encara que sí un segell o postil·la. Qui necessite obtindre’l, ha d'informar-se en el Ministeri de Justícia (C/ de la Bolsa, 8. 28071 Madrid Tel.: 902 007 214). Aquesta és la llista completa de països que han signat l'acord.

Per a tots els casos no recollits en algun dels acords anteriors haurà de portar-se a terme la legalització.

 

Quins documents poden legalitzar-se?

Poden legalitzar-se tant els originals dels documents com les còpies autèntiques expedides per les autoritats de l'administració pública que els hagen emès, així com els testimoniatges d'autenticitat per exhibició realitzats davant notaria.

 

Quant costa legalitzar un document?

La legalització és gratuïta si la realitza la Secció de Legalitzacions del Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació (C/ Juan de Mena, 4 – 28071 Madrid. Tel.: 913 791 655). Si s’efectua en una ambaixada o consolat d'Espanya, comporta el pagament d'una taxa. Per a informació més específica es recomana contactar directament amb la representació d'Espanya a l'estranger que corresponga.

 

Caduquen les legalitzacions?

No. La legalització no té data de caducitat. Ara bé, si el document expedit té una durada limitada, la legalització que s'efectue sobre aquest també la tindrà. Tampoc hi ha cap límit de temps per a sol·licitar la legalització d'un document. Aquesta podrà realitzar-se en qualsevol moment en què la sol·licite la persona interessada.

 

Quins documents emesos per les autoritats espanyoles estan destinats a utilitzar-se a l'estranger?

De tots els documents elaborats per les autoritats del nostre país, els següents poden tenir efecte en l'exterior:

  • Notarials

Són aquells en els quals una notaria actua com a encarregada de donar fe: escriptures, actes, legitimacions, compulses, certificacions i un llarg etcètera.

Han de ser legalitzats per via notarial, en el següent ordre: notaries, col·legis notarials (consulteu el següent llistat dels que hi ha a Espanya), Ministeri de Justícia-Legalitzacions (C/ de la Bolsa, 8 - 28071 Madrid Tel.: 902 007 214), Secció de Legalitzacions del Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació (c/ Juan de Mena, 4 – 28071 Madrid. Tel.: 913 791 655) i, en últim lloc, a la representació diplomàtica o consular acreditada a Espanya del país en el qual vaja a tindre efectes el document.

  • Traduccions jurades d'espanyol a altres idiomes

Aquestes hauran d'haver estat realitzades per un traductor o traductora o intèrpret jurat nomenat pel Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació. Ha de consultar-se en cada cas a l'ambaixada o consolat del país on el document vaja a causar efecte si la traducció oficial espanyola és vàlida allí per si mateixa. En cas contrari, haurà de ser legalitzada en el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació.

  • Els documents oficials d'ensenyament superior.

Són aquells vàlids en tot el territori nacional. Els títols universitaris han de ser legalitzats per la:

Sotsdirecció General de Títols i Reconeixement de Qualificacions. Divisió del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport.
C/ Torrelaguna, 58
28027 Madrid


Què és la taxa d’equivalència per a titulacions de fora de l’EEES?

Estudi d’equivalència de títols estrangers per a l’accés als estudis de màster o doctorat per a titulats i titulades estrangers sense títol homologat 155,22 € (Decret 97/2016, de 4 d’agost, del Consell pel qual es fixen les taxes que s’han de satisfer per la prestació de serveis acadèmics universitaris per al curs 2016/17).

 

On es pot fer l’equivalència de les notes del meu país estranger al sistema educatiu espanyol?

Al web del Ministeri

 

NOM D’USUARI I CONTRASENYA

Com puc recuperar la  meua contrasenya?

Ací

 

On puc informar-me si tinc algun dubte?

En InfoCampus, que és el servei d'informació de la Universitat Jaume I especialitzat en ensenyament superior.

L'horari d'atenció personalitzada és, de dilluns a divendres, de 9 h a 14 h, i de 16 h a 20 h.

Està situat al local 15 de l'Àgora de la Universitat.
Telèfon d'atenció al públic: 964 387 777.
https://infocampus.uji.es
info@uji.es

Normatives

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16