Metodologia docent i sistema d'avaluació

Metodologia a utilitzar per a l'ensenyament-aprenentatge

La forma d'impartir la matèria d'una assignatura és una faceta molt important i, encara que una mateixa disciplina es pot ensenyar adequadament de diverses maneres, cada professor, tenint en compte les seues aptituds i formació, ha d'organitzar l'ensenyament de forma adequada a les característiques i peculiaritats de l'alumnat al fet que va dirigida i d'acord amb el tipus d'assignatura que s'imparteix.

Per tant, resulta evident la importància d'establir la metodologia que s'estime més adequada per a aconseguir els objectius formatius proposats, analitzant tots els aspectes implicats en el procés ensenyament-aprenentatge i establint els mecanismes d'avaluació que permeten avançar i complir uns criteris de qualitat irrenunciables.

En el cas concret del Màster en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics els alumnes, amb un grau de formació en Enginyeria Química adquirit durant el primer nivell del cicle universitari o a través del mòdul d'harmonització del propi programa de màster, disposen dels coneixements teòrics previs necessaris per a la comprensió dels continguts del pla d'estudis, han après les tècniques elementals de treball en el laboratori, les possibilitats de treball en equip i coneixen les eines i mètodes de càlcul necessaris per a la resolució dels problemes numèrics que es plantegen en aquest programa.

Programació docent

En matèries de l'àrea de coneixement de l'Enginyeria Química, cal tenir en compte a més, el caràcter aplicat de l'Enginyeria Química que determina que els objectius contemplen tant el tipus d'activitat a desenvolupar pels enginyers químics com les característiques de la indústria i la societat en la qual desenvoluparan la seua labor.

A grans trets, els objectius generals que determinen la docència de les matèries del màster podrien ser:

• L'adquisició, per part de l'alumne, d'una base científica que li permeta abordar per si mateix els problemes que se li plateen amb posterioritat, alhora que s'aprofundeix en l'estudi d'aspectes concrets, propis d'una especialització. Aquesta formació bàsica s'aconseguirà orientant i formant a l'alumne mitjançant el raonament crític i l'abstracció.

• La preparació per al desenvolupament de la seua activitat professional, per a això és essencial inculcar en l'alumne el criteri adequat per a abordar i resoldre problemes futurs, criteri que ha d'anar acompanyat del rigor científic i la responsabilitat que permeten a l'alumne adquirir confiança en els seus propis resultats.

Les característiques del Màster en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics, fa necessari considerar, tant en la selecció de coneixements com en l'etapa de comunicació, una sèrie de condicionants, particulars uns i generals uns altres, com són:

• Delimitar aquells temes que, pel seu caràcter general o bàsic, requereixen una atenció especial, la qual cosa exigeix del professor una anàlisi més detallada i continu de les fonts bibliogràfiques, procurant separar els mètodes i teories generals dels casos particulars i de les elucubraciones teòriques.

• Aconseguir que l'alumne manege diferents fonts, les compare entre si, traga les seues pròpies conclusions i les contrast amb els ensenyaments del professor, corregint errors de concepte, interpretació o plantejament, i familiaritzar-ho amb el mètode a seguir i amb les fonts permanents.

• El professor ha d'inculcar en l'alumne la limitació que, forçosament, té l'ensenyament que imparteix, fent-li comprendre que els límits del curs no coincideixen amb els límits de la disciplina, i que els de aquesta tampoc són prou amplis com per a abastar amb exactitud els problemes que han de resoldre's en la pràctica industrial.

Comunicació dels coneixements

Entre els principis bàsics per a la comunicació dels coneixements, cap assenyalar, per estimar-los especialment importants en relació amb la docència del Màster de Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics, els següents:

• Enfocament pràctic per tractar-se d'un àrea de coneixement fonamentalment aplicat. Amb açò s'entén el predomini d'exercicis en classe, problemes, pràctiques, etc., sustentat, naturalment, en uns adequats fonaments teòrics.

• Treball personal. L'aprenentatge d'una matèria es realitza sempre sobre la base d'un treball personal i continuat per part de l'estudiant.
• Integració teoria-problemes-pràctiques. L'Enginyeria Química és una ciència experimental en l'aprenentatge de la qual l'alumne ha de desenvolupar la capacitat d'observar, mesurar, predir, interpretar i prendre decisions pròpies. Els tres elements, teoria, problemes i pràctiques, hauran de constituir un únic bloc didàctic.

• Ús de la bibliografia. És necessari fomentar en l'alumne la utilització de la bibliografia a fi de millorar i ampliar la informació rebuda en classe i els seus coneixements o bé per a preparar algun tema específic.

La transmissió del saber a l'alumne, d'acord amb unes directrius prèviament elaborades, pugues, en principi, dur-se a terme per diferents procediments. No obstant això, és clar que el desenvolupament d'aquest aspecte de la labor docent a través de classes o sessions expositives que permeten un contacte directe amb l'alumne, constitueix el mètode més eficaç des del punt de vista pedagògic, puix que permet captar les inquietuds i dificultats del col·lectiu docent i seguir la seua evolució al llarg del curs. Les seues diverses modalitats (teòriques, seminaris, problemes i pràctiques experimentals i d'ordinador) es diferencien més en la forma que en el fons. Unes i unes altres tenen la mateixa missió, aconseguir la comunicació d'uns mateixos coneixements, diferenciant-se fonamentalment en la forma en què aquests es transmeten. La coordinació entre aquestes classes haurà de ser total, evitant desfasaments de temps i qualitat. Així mateix és interessant la realització d'activitats complementàries, com són visites a fàbriques i organització de conferències i debats amb professionals de la indústria.

Activitats d'ensenyament/aprenentatge

La metodologia general de cada matèria es dividirà en una sèrie de sessions teòriques i pràctiques, pròpies de cadascuna de les assignatures que componen el pla d'estudis del Màster.

Les activitats d'ensenyament/aprenentatge contemplades en l'actual Màster són les següents:

Ensenyaments teòrics: Exposició de la teoria per part del professor i alumne que pren anotacions o bé amb participació de l'alumne (implica l'ús de tècniques com: lliçó magistral, etc.).

Ensenyaments pràctics: Classes on l'alumne ha d'aplicar continguts apresos en teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com a pràctiques de laboratori (implica l'ús de tècniques com: resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d'eines informàtiques, etc.).

Seminaris: Es tracta d'un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l'alumne amb anterioritat (teòrics i/o pràctics)

Tutories: Treball personalitzat amb un alumne o grup, en l'aula o en espai reduït. Es tracta de la tutoria com a recurs docent de "ús obligatori" per l'alumne per a seguir un programa d'aprenentatge (s'exclou la tutoria "assistencial" de dubtes, orientació a l'alumne, etc.). Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial (negociar/orientar treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc.) (implica l'ús de tècniques com: Ensenyament per projectes, Supervisió de Grups d'investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Avaluació: Activitat consistent en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc. utilitzats en l'avaluació del progrés de l'estudiant.

Treball personal: Preparació per part de l'estudiant de forma individual o grupal de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, etc. per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com a pràctiques.

Existeix l'opció que els professors decidisquen incloure, alguna sessió puntual basada en les metodologies pròpies dels seminaris i/o tutories, quedant a consideració de la Comissió Gestora aquesta possibilitat.

Recursos i materials didàctics

A continuació s'exposen els diferents mitjans o estratègies que el professor pot utilitzar en la impartició de docència en el Màster en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics, que es resumeixen en la taula següent.

Pissarra: és un element pràcticament indispensable en l'aula. S'empra per a aclarir els conceptes exposats en la lliçó magistral, i serveix com a suport per a la mateixa, destacant de forma escrita (visual) els conceptes fonamentals exposats verbalment (oral). També permet donar cabuda a les improvisacions que sorgeixen al llarg d'una exposició, especialment les qüestions i dubtes plantejats pels alumnes.

Bibliografia i material imprès: la bibliografia ha exercit i exerceix en l'actualitat, un paper important en la formació de l'alumne, encara que l'estructura general del material bibliogràfic s'ha vist alterada en els últims anys com a conseqüència de les modificacions aparegudes en el camp de l'ensenyament.

En un programa de màster ha de treballar-se amb diversos textos de referència i, a més, recomanar alguns llibres específics sobre aspectes concrets del programa a desenvolupar. També és recomanable l'ús de revistes científiques com a font bibliogràfica, tant en l'àmbit dels coneixements científics generals, com en l'àmbit de coneixements especialitzats.

És convenient que tota aquesta informació bibliogràfica se li subministre a l'alumne a principis de curs, perquè aquest tinga la referència d'on puga aclarir, ampliar i completar els conceptes que anirà rebent en classe.

Transparències, diapositives i videoproyección: les tècniques de projecció (transparències, diapositives i videoproyección) constitueixen avui dia una important ajuda per al professor universitari. La imatge fotogràfica, fixa o en moviment, i si pot ser en el seu color natural, és un suport inestimable per al qual ensenya i per al qual aprèn.

Aquestes tècniques permeten explicar esquemes o desenvolupaments complexos amb una bona ordenació i en un curt espai de temps. La presentació d'equips o instal·lacions reals mitjançant projecció fixa permeten la visualització dels mateixos sense necessitat d'acudir a les instal·lacions industrials a cada moment. També són especialment útils per a ensenyar l'ús de taules i diagrames.

Cal procurar no incloure massa informació en cada imatge i presentar aquesta de manera clara i concisa. És convenient també que l'alumne dispose de fotocòpies del material presentat (almenys del més complex) perquè pare esment a les explicacions i no se senta atabalat per la necessitat de copiar el que s'exposa.

No obstant això el seu elevat preu, la videoproyección facilita una ràpida i econòmica actualització dels continguts del material impartit i fins i tot, els últims models, ja permeten no enfosquir massa la sala, així com, mitjançant les oportunes connexions, projectar amb el mateix equipe pantalles fixes i videos, i sobretot, visualitzar la pantalla d'un ordinador, la qual cosa és un gran avantatge per a demostracions de programes d'ordinador. Totes les aules de la Universitat Jaume I de Castelló disposen en l'actualitat de sistema de videoproyección.

Ordinadors: en els últims anys, els ordinadors han irromput amb enorme força en tots els àmbits de la vida, inclòs el de l'ensenyament. L'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I de Castelló disposa de diverses aules equipades amb material informàtic per a ser utilitzades pels estudiants.

Internet: la utilització d'internet com a recurs didàctic no ha fet més que començar. Es pronostica que internet serà, sens dubte, un dels principals recursos que s'utilitzen en un futur no gaire llunyà i que modificarà substancialment el sistema educatiu en els pròxims cinc anys, arribant fins i tot a crear una nova cultura de l'aprenentatge.

La tendència general és a complementar i no a substituir el tradicional ensenyament presencial, però les alternatives són molt variades: videoconferències, formació a distància, tutorización a distància, etc.

Per exemple, la videoconferència permet impartir una classe en diferents aules situades en llocs molt allunyats uns d'uns altres i sense perdre la interactivitat entre el professor i l'alumne. Aquest sistema permet no solament optimitzar recursos en el si d'una mateixa universitat sinó plantejar col·laboracions entre diferents universitats sense necessitat de desplaçament físic de les persones implicades. El que done de si aquest i altres recursos tecnològics està encara per veure.

Com a recurs didàctic posseeix les mateixes característiques que l'ordinador, a les quals cal afegir la gran quantitat de fonts d'informació que posa a l'abast dels usuaris. Permet, en major mesura que altres recursos didàctics, l'ensenyament individualitzat des del moment en què cada alumne pot desplaçar-se per la xarxa d'acord amb les seues necessitats i localitzar la informació concreta que precise.

És un mitjà idoni per a l'intercanvi d'informació entre el professor i els alumnes ja que qualsevol document digitalitzat pot ser transportat per la xarxa. Podria pensar-se, fins i tot, a establir fòrums de discussió per a cada assignatura dedicats a l'intercanvi d'informació entre alumnes o entre aquests i el professor.
Finalment, l'oferta formativa a través d'internet creix cada dia de manera que cada vegada són més nombroses les aules i fins i tot els campus virtuals.

És difícil pronosticar el model d'universitat i de mètode docent que s'adopte en el futur, però el que sí sembla clar és que internet tindrà un paper important en aquest model.

Criteris per a l'aplicació dels crèdits ECTS en el Màster en Ciència, Tecnologia i Aplicacions dels Materials Ceràmics

Els criteris per a l'aplicació dels crèdits ECTS al llarg del programa del màster són els següents:

• 1 crèdit ECTS = 25 hores totals (presencials, tutoria, treballs, estudi, exàmens, etc)

• D'acord amb l'equivalència anterior, els 60 crèdits ECTS que hauran de cursar els alumnes equivaldran a 1500 hores totals

• 1 crèdit ECTS = 7.5 hores presencials (aula+laboratori), la qual cosa equival a un 30% del total

Com pot deduir-se de l'anterior, els criteris aplicats posen de manifest l'enorme importància que s'atorga a l'ensenyament-aprenentatge no presencial, ja que suposa un 70% del total. Encara que el principal component d'aquesta part no presencial ve representat per les hores d'estudi del propi alumne, és obvi que amb aquest criteri els altres components de l'ensenyament no presencial com a tutories, treballs, visites a empreses, etc, adquireixen una gran transcendència en el desenvolupament del master.

Proves d'avaluació

Pel que fa a les tasques/proves d'avaluació a desenvolupar al llarg de les diferents matèries del Màster, convé resumir les mateixes, com fem a continuació:

Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes): Es pot subdividir en diversos tipus: Desenvolupament o resposta llarga (prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l'alumne construeix la seua resposta amb un temps limitat però sense amb prou faenes limitacions d'espai); i Resposta curta (prova escrita tancada, en la qual l'alumne construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit.

Resolució d'exercicis i problemes: Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

Observació/execució de tasques i pràctiques: Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el propi context d'aprenentatge: execució de tasques, pràctiques... Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d'incidents, llistes de verificació i /o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptores de l'execució (conductes observables). Pot incloure el control d'assistència i/o participació en l'aula.

Presentacions orals i pòsters: Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.

Projectes: Situacions en les quals l'alumne ha d'explorar i treballar un problema pràctic aplicant i integrant coneixements interdisciplinaris.

Entrevista de tutorización: Testimoniatge escrit per un tutor, sovint sobre la base de qüestionaris, en el qual es valora la competència de l'estudiant. Pot incloure reunions individuals o grupales per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat, a més del resultat/producte.

Elaboració de treballs: Desenvolupament d'un treball que pot ser des de breu i senzill fins a ampli i complex, fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos.

Examen oral: Prova d'avaluació per a mesurar, a més dels coneixements i comprensió, en les quals l'alumnat ha de posar de manifest habilitats relacionades amb l'expressió oral.

 

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16