Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d’aprenentatge  

Per aconseguir les competències marcades i definides en aquest pla d’estudis s’han previst les activitats d’aprenentatge que es descriuen a continuació i que es divideixen en dos grups: activitats presencials (que ocupen aproximadament el 40% de la dedicació total de l’alumnat) i activitats no presencials (aproximadament el 60%).

Activitats presencials

  • Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i alumnat que pren apunts o amb participació de l’alumnat (implica l’ús de tècniques com ara: lliçó magistral, debats i discussions, etc.).
  • Ensenyament pràctic. Ensenyament/aprenentatge on l’alumnat ha d’aplicar continguts apresos en teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori i pràctiques externes en contextos laborals.
  • Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’alumnat amb anterioritat (teòrics i/o pràctics) (implica l’ús de tècniques com: tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, invitació de personal expert, etc.).
  • Tutories. Treball personalitzat amb un alumne o alumna o grup, a l’aula o en un espai reduït. Es tracta de la tutoria com a recurs docent d’"ús obligatori" per part de l’alumnat per a seguir un programa d’aprenentatge (s’exclou la tutoria "assistencial" de dubtes, orientació a l’alumnat, etc.). Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial (negociar/orientar treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc.) (implica l’ús de tècniques com ara: ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).
  • Avaluació. Activitat consistent en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc. S’utilitzen per a la qualificació del progrés de l’alumnat.

Activitats no presencials

  • Treball personal. Preparació per part de l’alumnat de forma individual o grupal de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, etc. per a exposar o entregar a les classes tant teòriques com pràctiques.
  • Preparar exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d’estudi: estudiar per a l’examen, lectures complementàries, practicar problemes i exercicis, etcètera.

Grandàries de grup de les activitats presencials

Cada una d’aquestes activitats d’aprenentatge implica una relació diferent entre el professorat i l’alumnat, la qual cosa requereix diferents grandàries de grup per a la consecució dels objectius. Per a les activitats presencials s’han disposat dos tipus de grup: grup complet i grup reduït.

Metodologies docents: d’acord amb les activitats anteriors, per a la docència d’aquest grau es preveuen les estratègies metodològiques següents:

  • Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d’un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l’exposició verbal per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.
  • Resolució d’exercicis i problemes. Situacions on l’alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.
  • Aprenentatge basat en problemes. Mètode d’ensenyament-aprenentatge el punt de partida del qual és un problema que, dissenyat pel professorat, l’alumnat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.
  • Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, de vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.
  • Aprenentatge per projectes. Mètode d’ensenyament-aprenentatge en el qual l’alumnat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot això a partir del desplegament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.
  • Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual l’alumnat és responsable del seu aprenentatge i del dels seus companys i companyes en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals, amb especial èmfasi en un treball d’equip desenvolupat de manera igualitària i no discriminatòria, incloent la perspectiva de gènere.
  • Aprenentatge a través de l’aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en el qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del currículum.
  • Avaluació contínua. La majoria de les assignatures del grau plantegen més d’un itinerari d’avaluació, de manera que l’alumnat pot acollir-se a un sistema d’avaluació contínua. Aquesta avaluació contínua es realitza de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; carpetes d’aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l’avaluació contínua es realitze per la combinació de diverses de les formes descrites.

Activitats d’avaluació de l’aprenentatge

A l’hora d’establir el sistema d’avaluació de cada matèria s’ha considerat que triar algunes activitats d’avaluació i posar un pes relatiu a cada una d’elles resulta massa restrictiu, ja que dificulta la possibilitat d’ajustar, en cada moment, els mecanismes d’avaluació a les necessitats d’un determinat curs. En lloc d’això, s’ha decidit establir set sistemes d’avaluació, cada un dels quals proporciona un grup de possibles activitats d’avaluació. D’aquesta manera, abans de l’inici de cada curs, el professor o professora d’una assignatura tindrà un cert grau de llibertat per a poder determinar quines activitats d’avaluació prefereix aplicar.

A continuació, es detallen els quatre sistemes d'avaluació que s'han definit. Més endavant es descriu en què consisteix cadascuna de les activitats d'avaluació indicades.

Sistema d'avaluació

  • Avaluació contínua: Control periòdic, carpeta d'aprenentatge, contracte d'aprenentatge, observació/execució de tasques i pràctiques, presentació oral, resolució d'exercicis i problemes, treballs escrits, estudi de casos i procés d'avaluació entre estudiants, informes de pràctiques, avaluacio del projecte.
  • Examen: Examen escrit, examen oral i examen en laboratori.
  • Avaluació de pràctiques externes: Informe de pràctiques, entrevista de tutorització o informe d'experts/es i avaluació de la memòria.
  • Avaluació del Treball de Final de Grau: Avaluació de la memòria i presentació oral.

Descripció de les activitats d’avaluació

  • Carpeta d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant o estudianta que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.
  • Contracte d’aprenentatge. Alumnat i professorat de forma explícita intercanvien opinions, necessitats, projectes i decideixen en col·laboració la forma de dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge i ho reflecteixen oralment o per escrit. El professor o professora oferta unes activitats d’aprenentatge, resultats i criteris d’avaluació; i negocia amb l’alumne o alumna el seu pla d’aprenentatge.
  • Control periòdic. Proves d’avaluació parcial que es realitzen durant el desenvolupament de l’assignatura.
  • Entrevista de tutorització o informe de personal expert. Testimoni escrit per un professional o tutor o tutora, sovint basant-se en qüestionaris, on es valora la competència de l’alumnat. Pot incloure reunions individuals o grupals per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).
  • Estudi de casos. Suposa l’anàlisi i la resolució d’una situació professional per tal de realitzar la conceptualització d’una experiència i de cercar solucions eficaces.
  • Examen en laboratori. Prova consistent en la resolució d’un o més problemes pràctics amb la utilització de les eines de maquinari o programari d’un laboratori.
  • Examen escrit. Pot ser de qualsevol dels tipus següents:
  • De desenvolupament o resposta llarga. Prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però sense a penes limitacions d’espai.
  • De resposta curta. Prova escrita tancada, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit.
  • Tipus test. Prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en què l’alumnat no elabora la resposta, només ha d’assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos.
  • De problemes. Prova escrita per a mesurar que l’alumnat sap resoldre els problemes plantejats en l’assignatura.
  • Examen oral. Prova d’avaluació per a mesurar, a més dels coneixements i comprensió, competències relacionades amb l’expressió oral.
  • Informe de pràctiques.  Treball estructurat la funció del qual és informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtenir els resultats. Pot tenir des de format lliure, a seguir un guió estructurat o fins i tot respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de les pràctiques externes.
  • Treball escrit. Desenvolupament d’un treball escrit que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d’últims cursos.
  • Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el propi context d’aprenentatge: execució de tasques, pràctiques… Pot ser basant-se en qüestionaris i escales de valoració, registre d’incidents, llistes de verificació o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l’execució (conductes observables). Pot incloure el control d’assistència i la participació a l’aula.
  • Presentació oral. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar experiències obtingudes.
  • Procés d’avaluació entre estudiantat. Situació en la qual l’alumnat valora la quantitat, nivell, valor, qualitat o èxit del producte o resultat de l’aprenentatge dels companys i companyes de la seua classe (avaluació entre iguals). Especialment indicat per al treball en equip.
  • Avaluació del projecte. Situacions en què l’alumnat ha d’explorar i treballar un problema pràctic amb l’aplicació i integració de coneixements multidisciplinaris. Pot requerir l’elaboració d’una memòria escrita l’estructura de la qual pot estar predefinida o deixar-se lliure.
  • Resolució d’exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16