Disseny i Desenvolupament de Videojocs

La Universitat Jaume I té una trajectòria de 20 anys impartint titulacions relacionades amb l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, del disseny i de la comunicació audiovisual. En aquestes titulacions s’imparteixen assignatures relacionades amb els processos de disseny i desenvolupament de videojocs. L’experiència docent junt amb els diferents projectes d’investigació orientats al desenvolupament de videojocs, a la visualització interactiva de mons virtuals i a la producció audiovisual, fa que l’UJI dispose de professorat altament qualificat per a impartir aquest grau. [Llegir més]

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

INTRODUCCIÓ

Presentació

La Universitat Jaume I té una trajectòria de 20 anys impartint titulacions relacionades amb l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, del disseny i de la comunicació audiovisual. En aquestes titulacions s’imparteixen assignatures relacionades amb els processos de disseny i desenvolupament de videojocs. L’experiència docent junt amb els diferents projectes d’investigació orientats al desenvolupament de videojocs, a la visualització interactiva de mons virtuals i a la producció audiovisual, fa que l’UJI dispose de professorat altament qualificat per a impartir aquest grau.

Els videojocs, i en general les aplicacions on l’usuari o usuària pot interactuar, han d’entendre’s no sols com a productes comercials, sinó com a objectes estètics, contextos d’aprenentatge, construccions tècniques, simuladors d’entorns o fenòmens culturals. En aquest sentit, pel fet que les persones usuàries poden interrelacionar-se amb els continguts de l’aplicació, els videojocs es converteixen en una part important dels sistemes d’entreteniment digital i tenen una forta relació amb les xarxes socials, els entorns virtuals o els dispositius mòbils, entre altres;  i s’amplia l’espectre de jugadors i jugadores a grups demogràfics diferents dels xiquets i xiquetes i joves, tradicionalment més associats als jocs.

 

Miguel Chover Selles

Vicedirector del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs

chover@uji.es

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

  • Pel professorat, amb àmplia experiència docent en titulacions relacionades fàcilment accessible i amb una excel·lent formació en investigació.
  • Per les classes: metodologies docents centrades en l’alumnat, ús de noves tecnologies i grups reduïts que permeten una major interacció professorat-alumnat.
  • Instal·lacions capdavanteres. El Laboratori de Ciències de la Comunicació (LABCOM) de l’UJI disposa d’unes modernes instal·lacions dotades amb els últims equipaments tecnològics i que són una referència a la universitat espanyola en el camp de les ciències de la comunicació. El LABCOM (www.labcom.uji.es) disposa d'un plató de televisió, sis estudis de ràdio, un plató i un laboratori de fotografia, tres aules multimèdia dotades amb ordinadors iMac i nombrosos punts d’edició de vídeo no lineal.
  • Programa d’acció tutorial universitari (PATU): aquest grau ofereix als estudiants de primer curs un programa específic amb la finalitat d’ajudar-los en l’adaptació a la Universitat Jaume I i d’integrar-los en la vida universitària.  

Què és important conèixer?

Què és?

El grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs es concep com una formació per al disseny i desenvolupament de noves aplicacions d’oci interactiu digital.

L’egressat o egressada en aquest nou grau té una formació bàsica en competències pròpies de la tecnologia de la informació i la comunicació. Al mateix temps, aquesta formació es combina amb coneixements teòrics i pràctics per al disseny dels continguts digitals interactius. Tot això fa possible que els graduats i graduades, a més d’una formació bàsica pròpia de les TIC, obtinguen un perfil que complete aquests coneixements tecnològics amb continguts d’art, disseny conceptual, comunicació, narrativa i producció, necessaris per al disseny i desenvolupament de videojocs.

Les oportunitats de creixement del sector de desenvolupament de videojocs i els sistemes interactius són inimaginables: noves tecnologies i dispositius disponibles, hàbits d’ús i consum de jocs en augment, nous models de negoci i connexió amb les xarxes socials, són només alguns dels aspectes que es tracten en aquest grau.

Per tant, la finalitat d’aquest grau és impulsar la creació de professionals en l’àmbit de les indústries de creació de continguts digitals, de manera que en la possible comercialització dels productes aparega un valor afegit que els faça competitius en un mercat cada dia més pendent de les noves tecnologies.

Organització dels estudis

Primer curs:    

Formació bàsica (FB): 42 crèdits ECTS      

Obligatòries (OB): 18 crèdits ECTS

Segon curs:

Formació básica (FB): 18 crèdits ECTS

Obligatòries (OB): 42 crèdits ECTS

Tercer curs:

Obligatòries (OB): 60 crèdits ECTS

Quart curs:

Obligatòries (OB): 18 crèdits ECTS

Optatives (OP): 18 crèdits ECTS

Pràctiques externes (PE): 12 crèdits ECTS

Treball de final de grau (TFG): 12 crèdits ECTS 

Total de crèdits del grau: 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System)

La Universitat Jaume I ha establert que cada crèdit ECTS equival a 25 hores de treball de l'estudiant. D’aquestes, entre 7,5 i 10 hores corresponen a docència presencial (classes, pràctiques, tutories, seminaris, etc.) i la resta són les hores de treball autònom de l’alumne (treballs, projectes, hores d’estudi, etc.).

El preu del crèdit establert per al curs 2017/18 és de 22,18 €. Com que un curs són 60 crèdits, el cost de la matrícula del primer any és de 1.330,80 € més taxes administratives.

Alguns aspectes del grau que és important que conegues:

 TREBALL DE FINAL DE GRAU

El treball de final de grau no es pot realitzar fins que no s’ha superat el 70% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB) del grau, sense comptar les pràctiques externes.

La matèria Treball de Final de Grau, de 12 crèdits ECTS, té com a únic objectiu que l’alumne elabore individualment un projecte original de naturalesa professional de l’àmbit de la tecnologia específica dels videojocs. El treball desenvolupat es completarà amb una memòria i s'ha de defensar davant un tribunal universitari.

TÍTOLS I CERTIFICACIONS

En acabar obtindràs:

Títol de graduat o graduada en Disseny i Desenvolupament de Videojocs per la Universitat Jaume I.

Suplement europeu al títol (SET). Aquest document acompanya els títols universitaris de caràcter oficial i amb validesa a tot el territori nacional i inclou informació unificada i personalitzada sobre els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals adquirides i el nivell de la titulació en el sistema nacional d’educació superior.

Trets d'identitat

Estar a la universitat no és només assistir a classe de les assignatures en què t’has matriculat. La universitat apareix en un període de la teua vida en el qual t’estàs formant acadèmicament, però també desenvolupant com a persona. Aprofita’l!

Per això és fonamental que conegues una sèrie d’aspectes relacionats amb la titulació, però també altres que són generals, i que com a universitari o universitària no sols has de conèixer sinó també utilitzar.

De la titulació...

El grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs s’imparteix a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, que disposa de les següents instal·lacions i recursos tecnològics per al desenvolupament de l’activitat docent.

Aules ordinàries amb taula multimèdia i accés a Internet, megafonia i projector de vídeo.

Aules d’informàtica.

Laboratoris específics de la titulació: laboratoris d’arquitectura de computadores, electrònica i automàtica, enginyeria de computadores i projectes informàtics.

Aquest grau també compta amb el laboratori de comunicació (LABCOM):

El LABCOM disposa de les instal·lacions següents:

  • Taller de fotografia. 
  • Taller de ràdio, doblatge i producció musical.
  • Taller de vídeo i televisió.
  • Taller de producció multimèdia.

 

Les línies d’investigació afins a aquest grau són:

  • CeVI – Centre de Visualització Interactiva
    Grup d’investigació que desenvolupa la seua activitat en l’àmbit de la informàtica gràfica, els videojocs i la realitat virtual i augmentada.
  • Evis – Enginyeria Visual
    El grup té entre les seues línies d’investigació la visió per computador, el reconeixement de formes i l’autoestereoscopia.
  • Geotec – Geospatial Technologies Research Group
    Grup d’investigació que destaca per la seua experiència en cloud computing i en el desenvolupament d’aplicacions mòbils.
  • HPCA – High Performance Computing and Arquitectures
    Grup d’investigació que ha treballat al camp del maquinari gràfic (GPU), tan important en l’avanç del realisme al camp dels videojocs. En l’actualitat està treballant en projectes relacionats amb l’accés remot a GPU per a càlcul de propòsit general.
  • Grups d’investigació de l’àrea de Ciències de la Computació
    Línies de treball sobre agents i intel·ligència artificial per les seues aplicacions al camp dels videojocs i els projectes relacionats amb tecnologies 3D aplicades a la simulació en robòtica.
  • ITACA – Investigació en Tecnologies Aplicades a la Comunicació Audiovisual
    Treballs d’investigació al camp dels videojocs i dels continguts digitals.
  • Grup d’investigació en Tendències de Disseny i Art Contemporani
    Aquest grup d’investigació inclou una línia sobre disseny i art al camp dels videojocs. 
  • TRAMA – Traducció i Comunicació en els Mitjans Audiovisuals
    Grup d’investigació en el camp de la traducció i localització de videojocs.

 

Finalment, per a saber més sobre els estudis universitaris

Webs d’interès general

Díptic informatiu del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs

Què puc estudiar i on

Guia oficial de titulacions i postgraus de les universitats espanyoles (RUCT)

Llibres blancs de les titulacions

Bolonya en secundària

Guia Preocupa’t

 

Webs específiques

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

Departament d’Enginyeria i Ciència dels Computadors

 

Vídeos

Vídeo “De mayor quiero ser TICnólog@”

 

De la universitat

La informació i suport que et proporciona la Universitat Jaume I s’agrupa en dos grans àmbits, la vessant acadèmica —informació relacionada amb els estudis, etc.— i la vessant personal —informació relacionada amb el propi desenvolupament.

Vessant acadèmica

Unitat de Suport Educatiu (USE). S’ocupa de l’assessorament personalitzat a l’estudiantat sobre temes acadèmics i professionals (elecció d’assignatures, tècniques d’estudi, eixides laborals, etc.) i de l’atenció a les persones amb algun tipus de discapacitat o que presenten alguna problemàtica que afecte la seua integració acadèmica, social i laboral.

Programes que desenvolupa:

Jornada d’acollidaEs porta a terme amb la finalitat de facilitar l’adaptació i la integració de l’estudiantat de nou ingrés.

Estudia i investiga a l’UJI. Des de l’USE s’està treballant perquè els millors estudiants i estudiantes de les olimpíades de secundària que després es matriculen a l’UJI, tinguen, a més d’una formació acadèmica, una formació amb vessant investigadora.

Assessorament personalitzat. Atenció individual sobre qualsevol tema d’orientació acadèmica: elecció d’assignatures, continuació d’estudis, canvi de titulació...

Programa d’acció tutorial universitari (PATU). El Programa d’acció tutorial universitari pretén facilitar la incorporació i adaptació de l’estudiantat a la Universitat Jaume I i comprèn diferents accions en funció de les necessitats de les titulacions i/o centres.

Infocampus. Ubicat en el local nº 15 de l'àgora universitària. Forma part de la Unitat de Suport Educatiu. A Infocampus es pot consultar tota la informació acadèmica relacionada amb els estudis universitaris. A més, també ofereix altres serveis:

  • Canal Futur Estudiantat. És el canal de referència informativa per al futur estudiantat universitari.
  • Canal InfoCampus. És el canal de referència informativa per l’estudiantat de l’UJI.
  • El Rodador. És una aplicació que et dóna accés a la base de dades d’Infocampus, podràs consultar-la o rebre-la al correu o al telèfon (beques, cursos, congressos...).
  • Borsa d’habitatge. És un servei de recerca d’habitatges que t’ofereix la Universitat.
  • Tauler d’anuncis. Per a publicar anuncis classificats, d’acord amb les categories que s’assenyalen: audiovisuals, compra-venda, esports, informàtica, intercanvis, llibres i apunts, oci, treball i altres.
  • Bústia UJI. És el canal obert de comunicació de la Universitat Jaume I. Mitjançant la Bústia UJI i a través d’Internet qualsevol persona, siga membre de la comunitat universitària o no, pot fer consultes o plantejar queixes, suggeriments o felicitacions als serveis i departaments de l’UJI.

Normativa d’avaluació. Tota la informació relacionada amb la normativa d’avaluació i els exàmens de l’UJI.

Estatut de l’estudiantat universitari. L’objectiu d’aquest document és el desenvolupament dels drets i deures de l’estudiantat universitari de les universitats públiques i privades espanyoles.

- Sindicatura de Greuges. És l’òrgan que defensa i protegeix els drets i els interessos dels membres de la comunitat universitària. La seua funció és tramitar les queixes, les observacions i els suggeriments que no han pogut ser atesos per les vies habituals. Si necessites aquest servei pots enviar un missatge electrònic a l’adreça: sindicatura-greuges@uji.es.

Biblioteca-Centre de Documentació. Disposa d’un fons bibliogràfic i documental que comprèn totes les matèries que s’imparteixen a la Universitat Jaume I, al qual podeu recórrer per completar els apunts de la titulació.

A la biblioteca pots estudiar en grup, ja que disposa d'aules condicionades. En període d’exàmens la biblioteca és oberta les 24 hores.

A la biblioteca també hi ha diferents serveis de suport a la formació acadèmica que són de gran utilitat, com ara:

- Mediateca. Dissenyada per a l’ús de la informació electrònica i audiovisual, d’evident rellevància per als graduats i graduades en Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual.

- Hemeroteca. Per a consultar revistes.

- Centre de Documentació Europea. Presta serveis de documentació comunitària.

- Centre d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL). El CAL és un espai d’aprenentatge on, de manera autònoma, es pot començar l’aprenentatge d’un idioma sense coneixements previs o s’hi pot ampliar els que ja es tenen d’una altra llengua. Al CAL de la Universitat Jaume I es pot aprendre alemanyanglèscatalàcatalà i espanyol llengües estrangeresfrancès i italià de manera integrada o per habilitats, segons les pròpies necessitats. El CAL disposa de recursos i materials classificats per habilitats, aspectes lingüístics i nivells, i també d’un equip d’assessors que orienten i guien l’aprenent de manera personalitzada. Cada persona pot fixar-se els objectius i les activitats més idònies per assolir-los, i treballar segons el seu ritme i la seua disponibilitat.

Registre General. Per a deixar constància oficial de qualsevol document de la Universitat. Està situat a la planta baixa de l’edifici del Rectorat.

 

Vessant de desenvolupament personal

Oficina de Relacions Internacionals (ORI). Gestiona els programes internacionals i nacionals d’àmbit educatiu i els programes d’intercanvi. També s’ocupa del foment de l’ocupació i dels programes d’inserció laboral.

Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP). Desenvolupa accions dirigides al foment de l’ocupabilitat que faciliten la inserció professional de l’estudiantat i dels titulats i titulades, mitjançant la cooperació amb altres institucions i empreses: gestió de pràctiques en empresa, jornades i fires d’ocupació, programes d’inserció laboral i mobilitat internacional, i seguiment de les trajectòries laborals dels titulats a través de l’Observatori Ocupacional.

Servei d’Activitats Socioculturals (SASC). A la universitat, a més d’estudiar, podeu gaudir d’altres activitats: culturals, lúdiques, esportives...

Servei d’Esports. Té com a objectiu contribuir a la formació integral de l’estudiantat i del personal i oferir la possibilitat de realitzar activitats esportives. El Servei d’Esports ofereix actualment més de 100 activitats diferents. Tens moltes opcions, des de mantindre’t en forma amb la pràctica d’exercicis físics i de millora de la salut, fins a participar en competicions oficials amb altres universitats representant la Universitat.

- Centre sanitari. Proporciona assistència sanitària i psicològica.

Servei d’Assistència Psicològica (SAP). Ofereix a totes aquelles persones que ho requereixen els avanços en el tractament que es deriven del coneixement de les últimes investigacions en la psicopatologia i tractament dels trastorns d’ansietat.

L’UJI és més...

  • Estil UJI: formació en llengües estrangeres, en noves tecnologies, en humanitarisme, en ciutadania europea i en foment de l’esperit emprenedor.
  • Situada a Castelló, una ciutat mediterrània i còmoda, amb facilitats d’allotjament.
  • Un campus modern i ben comunicat a cinc minuts de l'estació de trens i autobusos i  a 15 minuts en bicicleta del centre de la ciutat.
  • 100 % d’aules amb equipament multimèdia i laboratoris amb l’última tecnologia.
  • Biblioteca oberta les 24 hores en període d’exàmens.
  • Àmplies instal·lacions esportives amb una oferta de més de 100 activitats.
  • Professorat altament qualificat amb formació pedagògica permanent i nombrosos professionals externs implicats en la docència.
  • Grups reduïts que permeten un tracte personalitzat a l’estudiantat.
  • Aula virtual de suport tecnològic a la docència.
  • Estades en pràctiques per a tot l’estudiantat amb una oferta de 2.700 entitats.
  • Alta inserció professional dels titulats i titulades de l’UJI.

Eixides professionals

Les eixides professionals són tan variades que es poden adequar tant al disseny i al desenvolupament de videojocs, com a tasques més pròpies d’informàtics o auditors de la qualitat dels jocs.

Algunes possibles eixides agrupades en categories són:

Analista / Programació

  • Director/a tècnic/a.
  • Programador/a de sistemes de programari.
  • Programador/a de motors gràfics.
  • Programador/a de motors de físiques.
  • Enginyer/a de programari.
  • Programador/a en intel·ligència artificial.

Dissenyador/a i desenvolupador/a de programari de disseny

  • Director/a creatiu/iva.
  • Dissenyador/a de nivells de joc.
  • Dissenyador/a d’escenaris.
  • Gestor/a de la planificació de sistemes interactius.
  • Gestor/a del disseny conceptual.
  • Dissenyador/a d’interfícies.
  • Dissenyador/a / gestor/a del guió gràfic de jocs.

Producció

  • Productor/a.
  • Coordinador/a de projectes.
  • Director/a de projectes.

Disseny, modelatge i animació en 3D

  • Dissenyador/a gràfic/a.
  • Director/a artístic/a.
  • Director/a tècnic/a artístic/a.
  • Director/a d’animació.
  • Artista.
  • Modelador/a d’objectes 3D.
  • Dissenyador/a de textures.
  • Modelador/a de personatges.
  • Dissenyador/a de personatges.
  • Supervisor/a d’animacions.
  • Animador/a.

Guionista de jocs

  • Guionista de la trama del joc.
  • Guionista del text associat al joc.
  • Guionista de diàlegs.
  • Editor/a de còpies del joc.

Auditor/a de la qualitat del joc

  • Director/a de proves.
  • Verificador/a / Tester.

Altres perfils

  • Consultor/a tecnològic.
  • Operador/a de xarxa i comunicacions.
  • Dissenyador/a de sistemes hàptics.
  • Dissenyador/a de sistemes de realitat augmentada.

En definitiva, el sector de videojocs té presència en altres sectors com ara la telefonia mòbil, la publicitat o l’educació, i s’obrin també horitzons en sectors com la medicina, la refineria, la defensa o l’educació. L’àmbit dels videojocs i l’animació aporta una àmplia experiència en el desenvolupament d’aplicacions (jocs seriosos), sistemes i, en general, tecnologia 3D i TIC que pot arribar a ser molt útil en alguns sectors com, per exemple, el petrolier per a la recerca de jaciments. En el terreny de la defensa, els sistemes interactius tenen un paper important en la formació de soldats gràcies a les tecnologies de simulació o als jocs d’estratègia i acció de guerra.

 

RESUM

• Programació de videojocs
• Grafisme per a videojocs
• Guionista de jocs
• Disseny i desenvolupament multimèdia
• Disseny i desenvolupament de webs
• Programació d'aplicaciones per a mòbils
• Modelatge i animació 3D
• Operació de xarxa i comunicacions
• Administració de bases de dades
• Consultoria tecnològica
• Producció de projectes
• Indústries creatives
 

 

Com accediré?

Perfil d’ingrés

Àdhuc no existint proves d'accés especials, el perfil d'ingrés recomanat dels/les estudiants que vulguin accedir a aquest grau és de persones a les quals els agradin les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, amb capacitat de treball en equip i d'analitzar i resoldre problemes. En general, tenen una formació adequada aquelles persones que han cursat el batxillerat de la modalitat Científic-Tecnològic

Vies d’accés

L’accés a la universitat es pot dur a terme per diferents vies:

  • Batxillerat+ PAU
  • Cicles formatius de grau superior
  • PAU Persones majors de 25 anys
  • Persones majors de 40 anys que acrediten experiència laboral o professional
  • PAU Persones majors de 45 anys
  • Estudiantat amb titulació universitària
  • Estudiantat amb estudis cursats a l’estranger

BATXILLERAT+PAU

Per a l'accés i admissió a la Universitat en el curs 2017/2018 dels estudiants que cursen 2n de batxillerat, es considerarà la qualificació de Batxillerat més la de la Prova d'Avaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat: PAU.

La prova consistirà en una fase obligatòria i una fase voluntària.

Les persones que han cursat el batxillerat s’han de presentar i superar  la fase obligatòria de la prova d’accés a la universitat (PAU). Per a superar la PAU s’han de complir dues condicions:

a)  La qualificació de la fase obligatòria, com a mínim, ha de ser de 4,000.

b)  La  nota d’accés ha de ser igual o superior a 5,000. Per a calcular-la es tenen en compte: la qualificació de la fase obligatòria, que equival al 40% de la nota, i la nota mitjana del batxillerat (que s’expressava amb dos decimals), que equival al 60% de la nota. La puntuació màxima que es pot obtindré és 10,000.

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de 4) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

 Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat

Més informació

Estudiants amb PAU aprovada segons el Reial Decret 1892/2008 o normatives anteriors

Aquests estudiants accediran amb les qualificacions de la fase general i de la fase específica obtingudes amb anterioritat, considerant la caducitat de la fase específica establida per la normativa.

Les assignatures que se'ls ponderaran així com els valors de les ponderacions, seran les del curs en què van aprovar les assinatures de la fase específica.

Si aquests estudiants desitgen millorar la seua nota d'admissió podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la fase voluntària de l'actual PAU. També podran presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però examinant-se de la fase completa.

Estudiants que van iniciar els estudis de batxillerat d'acord amb el sistema educatiu anterior

Els estudiants que van iniciar estudis de batxillerat amb el sistema educatiu anterior, i que no els van finalitzar o no van superar la PAU amb anterioritat, no hauran de realitzar l'avaluació final de batxillerat i la seua qualificació d'accés a la Universitat serà la qualificació obtinguda en el seu batxillerat. S'aplicarà el mateix criteri a l'alumnat que va obtindre el títol de batxiller en el curs 2015-2016 i no va accedir a la universitat en finalitzar aquest curs.

L'exempció de la Fase Obligatòria de les PAU vindrà donada pel fet que el seu títol de batxillerat siga LOE i no LOMCE.

Els estudiants amb el batxillerat anterior a curs 2015-2016 no estan exempts de realitzar la Fase Obligatòria de les PAU.

Si aquests estudiants desitgen millorar la seua nota d'admissió podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la Fase Voluntària de l'actual PAU. També podran presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però examinant-se de la fase completa.

 

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els tècnics i les tècniques de formació professional tenen accés a la universitat sense haver de fer cap prova obligatòria. I la seua nota d’accés a la universitat és la nota mitjana del cicle formatiu (s’expressa amb tres decimals i ha d’estar compresa entre 5,000 i 10,000).

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de 4) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat 

L’adjudicació de plaça es porta a terme en funció de la nota d’accés obtinguda.

(Només en el cas d’empat tindran preferència els estudiants o estudiantes que tinguen el títol adscrit a la branca de coneixement en la qual es troba el grau que es vol cursar. Vinculacions:

Tècnic Superior de Formació Professional (PDF)
Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny (PDF)
Tècnic Esportiu Superior (PDF))

Més informació

 

PAU PERSONES MAJORS DE 25 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 25 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de dues fases, una general i una altra específica.

La fase general comprèn quatre exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat.

2. Llengua: castellà.

3. Llengua: valencià.

4. Llengua estrangera (cal elegir entre francès, anglès, alemany, italià i portuguès).

La fase específica consta de dos exercicis que s’han d’elegir segons la branca de coneixement a la qual pertany cada títol de grau. Atès que el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs pertany a la branca d’enginyeria i arquitectura, els exercicis són:

1. Obligatori: Matemàtiques

2. A elegir entre Física o Dibuix Tècnic

Si tens interès en diversos títols de grau que pertanyen a branques diferents, pots presentar-te a la prova de més d’una branca de coneixement.

Més informació

 

PERSONES MAJORS DE 40 ANYS QUE ACREDITEN EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESSIONAL

Per a accedir al grau per la via de persones majors de 40 anys s’ha  de superar un procediment de selecció que s’estructura en dues fases:

1a. Fase de valoració on es valora:

a) Experiència laboral i professional

b) Formació

c) Coneixements de valencià

d) Coneixements d’idiomes comunitaris

e) Coneixements d’informàtica

2a. Fase d’entrevista personal.

En aquesta fase es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

PAU PERSONES MAJORS DE 45 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 45 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de tres exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat;

2. Llengua: castellà;

3. Llengua: valencià;

i d’una entrevista personal on es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

ESTUDIANTAT AMB TITULACIÓ UNIVERSITÀRIA

Per a accedir al grau per aquesta via s’ha d’estar en possessió d’un títol universitari de grau o d’una titulació oficial de diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.

 

ESTUDIANTAT AMB ESTUDIS ESTRANGERS

Els estudiants amb batxillerat internacional i els estudiants estrangers amb conveni d'accés amb l'estat espanyol, presentaran la informació de la credencial on constarà la seua qualificació d'accés a la universitat. Els estudiants estrangers de països sense conveni d'accés amb l'estat espanyol hauran de realitzar una prova per a obtindre la nota d'accés.

Aquests estudiants entraran en la mateixa reserva de places dels estudiants de batxillerat i els de CFGS, i podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la Fase Voluntària de l'actual PAU, per poder augmentar la qualificació d'admissió fins a un màxim de 14 punts.

La UNED serà l'encarregada de certificar les qualificacions de tots els estudiants estrangers, emetre la credenciali, si escau, de realitzar les proves pertinents.

Més informació

 

 

PERSONES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS  (NEE)

L’UJI intenta facilitar a l’estudiantat amb necessitats educatives especials (NEE) la plena integració i normalització en la vida acadèmica mitjançant el Programa d’atenció a la diversitat (PAD) i l’adaptació de les normatives acadèmiques. Si tens necessitat d’aquest servei pots dirigir-te a la Unitat de Suport Educatiu (USE) o enviar un missatge electrònic a suport@uji.es.

Oferta de places i procediment d’admissió

Per a accedir a la universitat és important que tingues en compte una sèrie d’aspectes referents al procediment d’admissió a una determinada titulació:

Oferta de places...

En el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs s’ofereixen 60 places.

La nota de tall o d’accés...

-  És la nota de l’última persona que ha accedit a la titulació.

-  No està predeterminada, ja que depèn de l’oferta de places i de la demanda per part de l’estudiantat que la sol·licita.

-  Si una titulació està molt sol·licitada la nota d’accés tendeix a ser alta.

-  S’ha de considerar com un referent, ja que varia cada any.

Per exemple, si en Disseny i Desenvolupament de Videojocs s’han oferit 60 places, i la nota de tall per a un determinat any ha sigut 8,497, això significa que la persona que va accedir en l’últim lloc (el número 60) tenia aquesta qualificació.

Notes de tall curs 2017/2018

Preinscripció

- S’han d’indicar les carreres que vols cursar per ordre de preferència.

- La sol·licitud per a cursar una determinada carrera ha de fer-se d’acord amb els procediments, els impresos i els terminis de la comunitat autònoma on es vol accedir.

- Encara que es tinga una nota inferior a la nota de tall de l’últim any també es pot sol·licitar.

Més informació

Llistes d’espera

-  Cada universitat estableix un determinat procediment per a l’adjudicació de les places que queden vacants.

Més informació

Matrícula

-  Cada universitat té un procediment i un període de matrícula (a l’UJI sol ser la segona quinzena de juliol).

-   A l’UJI es pot formalitzar la matrícula de forma presencial o no presencial per Internet.

Més informació

 

Permanència

L’estudiantat ha de conèixer la normativa de permanència, d’aquesta destaquem:

- Permanència en primer curs

1. L’estudiantat matriculat per primera vegada en el primer curs d’un estudi de grau a la Universitat Jaume I ha de superar un mínim del 20% del total de crèdits matriculats.

2. L’estudiantat que no supere aquest mínim pot continuar el curs següent en el mateix estudi en la modalitat de matrícula a temps parcial o fer la preinscripció a un estudi de grau diferent.

3. A aquest efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

- Rendiment acadèmic

1. L’estudiantat, a temps complet que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50% dels crèdits matriculats, haurà de matricular-se a temps parcial en els dos cursos acadèmics següents en què no va superar el 50% dels crèdits matriculats, i se li exigirà la superació del 75% per a poder matricular-se novament en el mateix grau, en qualsevol modalitat de dedicació a l’ estudi.  Si no compleix aquest requisit no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l’últim en què es va matricular a temps parcial. En tot cas, l’estudiantat pot matricular-se en un altre grau després d’efectuar la preinscripció.

2. L’estudiant a temps parcial que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50% dels crèdits matriculats, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l’últim en què no va superar el 50% dels crèdits matriculats. En tot cas, l’estudiantat pot matricular-se en un altre grau després d’efectuar la preinscripció.

3. No s’aplicaran aquestes normes de permanència a l’estudiantat que haja superat el 80% dels crèdits del pla d’estudis.

4. A aquests efectes, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

Què aprendré?

Competències MECES, genèriques i específiques

En el Graduat o Graduada en Disseny i Desenvolupament de Videojocs per la Universitat Jaume I, es garantirà el desenvolupament per part dels estudiants de les competències bàsiques recollides en el RD1393/2007:

  • Que els estudiants hagen demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi;
  • Que els estudiants sàpien aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseïsquen les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seua àrea d'estudi;
  • Que els estudiants tinguen la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
  • Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
  • Que els estudiants hagen desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Aquestes competències bàsiques es concreten en les següents competències genèriques i/o específiques avaluables corresponents als objectius genèrics i exigibles per a obtenir el títol.

G - COMPETÈNCIES GENÈRIQUES

G01 - Capacitat d'anàlisi i síntesi
G02 - Capacitat d'organització i planificació
G03 - Comunicació oral i escrita en llengua nativa
G04 - Coneixement d'una llengua estrangera
G05 - Capacitat de gestió de la informació
G06 - Resolució de problemes
G07 - Treball en equip
G08 - Raonament crític
G09 - Aprenentatge autònom
G10 - Creativitat
G11 - Iniciativa i esperit emprenedor

E - COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

E01 - Capacitat per a manejar tècniques i eines d'expressió i representació artística.
E02 - Capacitat de visió espacial i coneixement de les tècniques de representació gràfica, tant per mètodes tradicionals de geometria mètrica i geometria descriptiva, com mitjançant les aplicacions de disseny assistit per ordinador.
E03 - Comprensió i domini dels conceptes bàsics sobre les lleis generals de la mecànica clàssica i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis del desenvolupament de videojocs.
E04 - Capacitat per al disseny i la creació d'elements gràfics.
E05 - Capacitat per a desenvolupar jocs en xarxa per a múltiples jugadors/as.
E06 - Capacitat per al disseny i la creació de personatges animats.
E07 - Coneixement i aplicació dels mètodes per a la creació i preservació d'imatges sintètiques.
E08 - Capacitat per a dissenyar i construir models que representen la informació necessària per a la creació i visualització d'imatges interactives.
E09 - Capacitat per a realitzar l'art dels videojocs, crear personatges i ambients.
E10 - Capacitat per a dissenyar i crear sons i entorns sonors.
E11 - Capacitat per a generar i analitzar recursos expressius i narratius aplicats a discursos audiovisuals, amb especial èmfasi en el multimèdia, hipermèdia i videojocs.
E12 - Capacitat per a avaluar, usar i estendre motors de jocs.
E13 - Capacitat per a elaborar desenvolupaments de producció en diversos formats, essencialment en el camp de la fotografia i la videografia.
E14 - Capacitat per a elaborar desenvolupaments de producció en diversos formats, essencialment en el camp de la multimèdia i els videojocs, així com en el de la televisió interactiva.
E15 - Capacitat per a crear i analitzar jocs en els seus elements fonamentals i desenvolupar la compressió de quins són les claus que determinen el seu funcionament i desenvolupament.
E16 -Capacitat per a comprendre tant la conformació de l'estructura de mitjans de comunicació com les seues múltiples interaccions, dependències i evolució actual.
E17 - Coneixement de la complexitat de la imatge i els seus contextos històrics i socials, que habilite per a la formulació d'interpretacions i anàlisis crítiques en la cultura mediàtica contemporània.

IB01 - Capacitat per a la resolució dels problemes matemàtics que puguen plantejar-se en l'enginyeria. Aptitud per a aplicar els coneixements sobre: àlgebra lineal; càlcul diferencial i integral; mètodes numèrics; algorítmica numèrica; estadística i optimització.
IB02 - Comprensió i domini dels conceptes bàsics de camps i ones i electromagnetisme, teoria de circuits elèctrics, circuits electrònics, principi físic dels semiconductors i famílies lògiques, dispositius electrònics i fotònics, i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria.
IB03 - Capacitat per a comprendre i dominar els conceptes bàsics de matemàtica discreta, lògica, algorítmica i complexitat computacional, i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria.
IB04 - Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria.
IB05 - Coneixement de l'estructura, organització, funcionament i interconnexió dels sistemes informàtics, els fonaments de la seua programació, i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria.
IB06 - Coneixement adequat del concepte d'empresa, marc institucional i jurídic de l'empresa. Organització i gestió d'empreses.

IR01 - Capacitat per a dissenyar, desenvolupar, seleccionar i avaluar aplicacions i sistemes informàtics, assegurant la seua fiabilitat, seguretat i qualitat, conforme a principis ètics i a la legislació i normativa vigent.
IR02 - Capacitat per a planificar, concebre, desplegar i dirigir projectes, serveis i sistemes informàtics en l'àmbit dels videojocs, liderant la seua engegada i la seua millora contínua i valorant el seu impacte econòmic i social.
IR03 - Capacitat per a comprendre la importància de la negociació, els hàbits de treball efectius, el lideratge i les habilitats de comunicació en tots els entorns de desenvolupament de programari.
IR04 - Capacitat per a elaborar el plec de condicions tècniques d'una instal·lació informàtica que complisca els estàndards i normatives vigents.
IR05 - Coneixement, administració i manteniment de sistemes, serveis i aplicacions informàtiques en l'àmbit dels videojocs.
IR06 - Coneixement i aplicació dels procediments algorítmics bàsics de les tecnologies informàtiques per a dissenyar solucions a problemes, analitzant la idoneïtat i complexitat dels algorismes proposats.
IR07 - Coneixement, disseny i utilització de forma eficient els tipus i estructures de dades més adequades a la resolució d'un problema.
IR08 - Capacitat per a analitzar, dissenyar, construir i mantenir videojocs de forma robusta, segura i eficient, triant el paradigma i els llenguatges de programació més adequats.
IR09 - Capacitat de conèixer, comprendre i avaluar l'estructura i arquitectura dels computadors, així com els components bàsics que els conformen.
IR10 - Coneixement de les característiques, funcionalitats i estructura dels Sistemes Operatius i dissenyar i implementar aplicacions basades en els seus serveis.
IR11 - Coneixement i aplicació de les característiques, funcionalitats i estructura dels Sistemes Distribuïts, les Xarxes de Computadors i Internet i dissenyar i implementar aplicacions basades en elles.
IR12 - Coneixement i aplicació de les característiques, funcionalitats i estructura de les bases de dades, que permeten el seu adequat ús, i el disseny i l'anàlisi i implementació d'aplicacions basades en ells.
IR13 - Coneixement i aplicació de les eines necessàries per a l'emmagatzematge, processament i accés als Sistemes d'informació, inclosos els basats en web.
IR14 - Coneixement i aplicació dels principis fonamentals i tècniques bàsiques de la programació paral·lela, concurrent, distribuïda i de temps real.
IR15 - Coneixement i aplicació dels principis fonamentals i tècniques bàsiques dels sistemes intel·ligents i la seua aplicació pràctica.
IR16 - Coneixement i aplicació dels principis, metodologies i cicles de vida de l'enginyeria de programari en l'àmbit dels videojocs.
IR17 - Capacitat per a dissenyar i avaluar interfícies persona computador que garantisquen l'accessibilitat i usabilidad als sistemes, serveis i aplicacions informàtiques.
IR18 - Coneixement de la normativa i la regulació de la informàtica en els àmbits nacional, europeu i internacional.

EP - Coneixement d'una empresa real i capacitat per a integrar-se en l'estructura d'aquesta empresa per a desenvolupar en ella una tasca professional de l'àmbit dels videojocs.

TFG - Capacitat per a realitzar individualment i presentar i defensar davant un tribunal universitari un exercici original, consistent en un projecte en l'àmbit del disseny i desenvolupament de videojocs de naturalesa professional en el qual se sintetitzen i integren les competències adquirides en els ensenyaments.


 

Pla d’estudis

Primer curs:

Expressió Artística (FB)

Anglès (FB)*

Programació I (FBB)

Informàtica Bàsica (FBB)

Matemàtiques I (FBB)

Disseny 2D (OB)

Cultura Visual i Mitjans de Masses (OB)

Programació II (FBB)

Tecnologia de Computadors (OB)

Física (FBB)

Segon curs:

Expressió Gràfica (FBB)

Matemàtiques II (FBB)

Algoritmes i Estructures de Dades (OB)

Consoles i Dispositius de Videojocs (OB)

Empreses de Videojocs (FBB)

Disseny 3D (OB)

Narrativa Hipermèdia i Anàlisi de Videojocs (OB)

Estadística i Optimització (OB)

Bases de Dades (OB)**

Disseny i Desenvolupament de Jocs Web (OB)**

Tercer curs:

Art del Videojoc (OB)

Disseny Conceptual de Videojocs (OB)**

Sistemes Operatius (OB) 

Informàtica Gràfica (OB)

Enginyeria del Programari (OB)

Disseny de Personatges i Animació (OB)

Teoria i Pràctica de la Producció Audiovisual (OB)

Motors de Jocs (OB)

Xarxes i Sistemes Multijugador (OB)

Aplicacions per a Dispositius Mòbils (OB)**

Quart curs:

Iniciativa Empresarial (OB)

Intel·ligència Artificial (OB)

Optativa 1 (OP)

Optativa 2 (OP)

Optativa 3 (OP)

Aspectes Legals dels Videojocs (OB)

Pràctiques Externes (PE)1

Treball de Final de Grau (TFG)1**

OPTATIVES

Tècniques d’Interacció Avançada (OP)

Estructura de la Comunicació i Indústries Culturals (OP)

Tècniques de Producció i Realització Sonora (OP)

Localització de Videojocs (OP)**

Fonaments per al Disseny de Videojocs Didàctics (OP)

Models Audiovisuals Contemporanis (OP)

Consulta l'oferta d'assignatures optatives de cada curs acadèmic en http://sia.uji.es.

 1Per a cursar les assignatures Pràctiques Externes (PE) i Treball de Final de Grau (TFG) cal haver superat  almenys el 70% dels crèdits ECTS de formació bàsica (FB) / formació bàsica de branca (FBB) i obligatòria (OB), sense tenir en compte en el còmput de crèdits obligatoris els de l’assignatura Pràctiques Externes.

*Docència en llengua estrangera.

**Docència parcial en llengua estrangera.

Assignatures, guia docent i horaris

En el Sistema d'Informació Acadèmica (SIA), trobaràs tota la informació relacionada amb cada assignatura del grau (horaris, aules, professorat, temaris, dates d'examen, sistema d'avaluació, guies docents, ....): Consulta SIA.

Continuar la meua formació

Màster

Què és?

Els estudis de màster tenen com a objectiu la formació avançada, especialitzada o multidisciplinària, dirigida a una especialització acadèmica o professional o a la iniciació en activitats investigadores.

Quina és la diferència entre màster oficial i màster propi?

Els màsters oficials tenen una càrrega lectiva de 60 a 120 crèdits europeus (1 o 2 cursos acadèmics) i han de disposar d’una acreditació oficial per part del Ministeri d’Educació.

El màster oficial és reconegut en tota la Unió Europea sense haver de realitzar cap tràmit de reconeixement i, per això, garanteix la mobilitat entre països.

El màster propi acredita un cicle universitari de formació de postgrau no doctoral, i reconeix un nivell qualificat de formació superior a la de grau.

El màster propi de la universitat comprèn, com a mínim, 50 crèdits (un
crèdit correspon a 10 hores d’ensenyament teòric, pràctic o de les seues equivalències).

Quins màsters pots cursar a l’UJI relacionats amb el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs?

-Màsters Oficials:

  • Màster Universitari en Sistemes Intel·ligents
  • Màster Universitari  en Noves Tendències i Processos d’Innovació en Comunicació
  • Màster Universitari en Tecnologia Geoespacial
  • Màster Universitari en Matemàtica Computacional

Així mateix, amb el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs també pots accedir a altres màsters.

 

Doctorat

Els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiantat en les tècniques d'investigació. Poden incorporar cursos, seminaris o altres activitats orientades a la formació investigadora i inclouen l'elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, que consisteix en un treball original d'investigació.   

 

Més informació sobre Estudis de Postgrau a l'UJI:  https://www.uji.es/serveis/cepfc/

 

Per a continuar la teua formació professional

Consulta els programes per a titulats/des en la guia PROMOTE your International Career elaborada per la OIPEP

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/?urlRedirect=http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/&url=/societat/laboral/promote/

Consulta la Guia PREOCUPA’T: Com millorar l’empleabilitat?

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/preocupat/preocupat/millora/

Més informació:

www.uji.es/serveis/oipep

 

Coordinació docent

Per coordinar cadascun dels nous graus de la Universitat Jaume I, es va a crear una comissió gestora de grau (CGG). La comissió estarà formada per la persona responsable del grau, que la presidirà, el responsable de pràctiques externes, projecte de finalització de grau, programes d'intercanvis, un representant de l'estudiantat, un coordinador per cadascun dels cursos i les persones que determine la Junta de Centre. 


Els membres de la CGG mantindran reunions de coordinació amb el professorat i representants de l'alumnat dels seus respectius àmbits d'actuació. L'objecte d'aquestes reunions és planificar la coordinació, informar formalment als agents implicats dels acords aconseguits i supervisar la seua execució. La CGG és el lloc apropiat perquè els responsables informen periòdicament de la marxa de la titulació en els dos aspectes: planificació de la dedicació del/de l'estudiant i coordinació de continguts. Per acabar, a continuació es detalla la llista de funcions de la comissió gestora de grau tal com apareix en les directrius generals aprovades pel Consell de Govern de l’UJI el 13 de juliol de 2009:


a) Coordinar els ensenyaments de les matèries impartides en el títol, especialment en aspectes com: competències que s'han de treballar, modalitats organitzatives, tècniques d'avaluació i distribució del volum de treball de l'estudiantat entre les assignatures de cada curs acadèmic.
b) Coordinar-se amb altres comissions gestores de grau implicades en la docència de les assignatures bàsiques de branca o assignatures compartides per diferents títols.
c) Supervisar acadèmicament la realització de les pràctiques externes i els intercanvis d'estudiants amb títols equivalents d'altres universitats. 
d) Proposar i gestionar la planificació docent, vetllar per la seua correcta execució i resoldre les incidències i reclamacions en el desenvolupament de l'activitat docent de la seua titulació.
e) Revisar i analitzar la informació sobre els resultats del títol, transmesa pels coordinadors de curs i la direcció de la titulació i proposar, si escau, accions de millora.
f) Vetllar pel manteniment del Sistema de Garantia Interna de Qualitat en el títol que li corresponga. 
g) Proposar a la Junta de Centre les modificacions tècniques necessàries del títol corresponent. 
h) Qualsevol altra competència que li delegue la direcció del centre o li confereixen els Estatuts i les normes de desenvolupament i totes les funcions que possibiliten la coordinació del pla d'estudis.

Com aprendré?

Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d’aprenentatge  

Per aconseguir les competències marcades i definides en aquest pla d’estudis s’han previst les activitats d’aprenentatge que es descriuen a continuació i que es divideixen en dos grups: activitats presencials (que ocupen aproximadament el 40% de la dedicació total de l’alumnat) i activitats no presencials (aproximadament el 60%).

Activitats presencials

  • Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i alumnat que pren apunts o amb participació de l’alumnat (implica l’ús de tècniques com ara: lliçó magistral, debats i discussions, etc.).
  • Ensenyament pràctic. Ensenyament/aprenentatge on l’alumnat ha d’aplicar continguts apresos en teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori i pràctiques externes en contextos laborals.
  • Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’alumnat amb anterioritat (teòrics i/o pràctics) (implica l’ús de tècniques com: tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, invitació de personal expert, etc.).
  • Tutories. Treball personalitzat amb un alumne o alumna o grup, a l’aula o en un espai reduït. Es tracta de la tutoria com a recurs docent d’"ús obligatori" per part de l’alumnat per a seguir un programa d’aprenentatge (s’exclou la tutoria "assistencial" de dubtes, orientació a l’alumnat, etc.). Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial (negociar/orientar treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc.) (implica l’ús de tècniques com ara: ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).
  • Avaluació. Activitat consistent en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc. S’utilitzen per a la qualificació del progrés de l’alumnat.

Activitats no presencials

  • Treball personal. Preparació per part de l’alumnat de forma individual o grupal de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, etc. per a exposar o entregar a les classes tant teòriques com pràctiques.
  • Preparar exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d’estudi: estudiar per a l’examen, lectures complementàries, practicar problemes i exercicis, etcètera.

Grandàries de grup de les activitats presencials

Cada una d’aquestes activitats d’aprenentatge implica una relació diferent entre el professorat i l’alumnat, la qual cosa requereix diferents grandàries de grup per a la consecució dels objectius. Per a les activitats presencials s’han disposat dos tipus de grup: grup complet i grup reduït.

Metodologies docents: d’acord amb les activitats anteriors, per a la docència d’aquest grau es preveuen les estratègies metodològiques següents:

  • Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d’un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l’exposició verbal per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.
  • Resolució d’exercicis i problemes. Situacions on l’alumnat ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.
  • Aprenentatge basat en problemes. Mètode d’ensenyament-aprenentatge el punt de partida del qual és un problema que, dissenyat pel professorat, l’alumnat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.
  • Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, de vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.
  • Aprenentatge per projectes. Mètode d’ensenyament-aprenentatge en el qual l’alumnat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot això a partir del desplegament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.
  • Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual l’alumnat és responsable del seu aprenentatge i del dels seus companys i companyes en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals, amb especial èmfasi en un treball d’equip desenvolupat de manera igualitària i no discriminatòria, incloent la perspectiva de gènere.
  • Aprenentatge a través de l’aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en el qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del currículum.
  • Avaluació contínua. La majoria de les assignatures del grau plantegen més d’un itinerari d’avaluació, de manera que l’alumnat pot acollir-se a un sistema d’avaluació contínua. Aquesta avaluació contínua es realitza de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; carpetes d’aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l’avaluació contínua es realitze per la combinació de diverses de les formes descrites.

Activitats d’avaluació de l’aprenentatge

A l’hora d’establir el sistema d’avaluació de cada matèria s’ha considerat que triar algunes activitats d’avaluació i posar un pes relatiu a cada una d’elles resulta massa restrictiu, ja que dificulta la possibilitat d’ajustar, en cada moment, els mecanismes d’avaluació a les necessitats d’un determinat curs. En lloc d’això, s’ha decidit establir set sistemes d’avaluació, cada un dels quals proporciona un grup de possibles activitats d’avaluació. D’aquesta manera, abans de l’inici de cada curs, el professor o professora d’una assignatura tindrà un cert grau de llibertat per a poder determinar quines activitats d’avaluació prefereix aplicar.

A continuació, es detallen els quatre sistemes d'avaluació que s'han definit. Més endavant es descriu en què consisteix cadascuna de les activitats d'avaluació indicades.

Sistema d'avaluació

  • Avaluació contínua: Control periòdic, carpeta d'aprenentatge, contracte d'aprenentatge, observació/execució de tasques i pràctiques, presentació oral, resolució d'exercicis i problemes, treballs escrits, estudi de casos i procés d'avaluació entre estudiants, informes de pràctiques, avaluacio del projecte.
  • Examen: Examen escrit, examen oral i examen en laboratori.
  • Avaluació de pràctiques externes: Informe de pràctiques, entrevista de tutorització o informe d'experts/es i avaluació de la memòria.
  • Avaluació del Treball de Final de Grau: Avaluació de la memòria i presentació oral.

Descripció de les activitats d’avaluació

  • Carpeta d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant o estudianta que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.
  • Contracte d’aprenentatge. Alumnat i professorat de forma explícita intercanvien opinions, necessitats, projectes i decideixen en col·laboració la forma de dur a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge i ho reflecteixen oralment o per escrit. El professor o professora oferta unes activitats d’aprenentatge, resultats i criteris d’avaluació; i negocia amb l’alumne o alumna el seu pla d’aprenentatge.
  • Control periòdic. Proves d’avaluació parcial que es realitzen durant el desenvolupament de l’assignatura.
  • Entrevista de tutorització o informe de personal expert. Testimoni escrit per un professional o tutor o tutora, sovint basant-se en qüestionaris, on es valora la competència de l’alumnat. Pot incloure reunions individuals o grupals per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat (a més del resultat/producte).
  • Estudi de casos. Suposa l’anàlisi i la resolució d’una situació professional per tal de realitzar la conceptualització d’una experiència i de cercar solucions eficaces.
  • Examen en laboratori. Prova consistent en la resolució d’un o més problemes pràctics amb la utilització de les eines de maquinari o programari d’un laboratori.
  • Examen escrit. Pot ser de qualsevol dels tipus següents:
  • De desenvolupament o resposta llarga. Prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però sense a penes limitacions d’espai.
  • De resposta curta. Prova escrita tancada, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit.
  • Tipus test. Prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en què l’alumnat no elabora la resposta, només ha d’assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos.
  • De problemes. Prova escrita per a mesurar que l’alumnat sap resoldre els problemes plantejats en l’assignatura.
  • Examen oral. Prova d’avaluació per a mesurar, a més dels coneixements i comprensió, competències relacionades amb l’expressió oral.
  • Informe de pràctiques.  Treball estructurat la funció del qual és informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtenir els resultats. Pot tenir des de format lliure, a seguir un guió estructurat o fins i tot respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de les pràctiques externes.
  • Treball escrit. Desenvolupament d’un treball escrit que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d’últims cursos.
  • Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el propi context d’aprenentatge: execució de tasques, pràctiques… Pot ser basant-se en qüestionaris i escales de valoració, registre d’incidents, llistes de verificació o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els seus respectius indicadors (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l’execució (conductes observables). Pot incloure el control d’assistència i la participació a l’aula.
  • Presentació oral. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar experiències obtingudes.
  • Procés d’avaluació entre estudiantat. Situació en la qual l’alumnat valora la quantitat, nivell, valor, qualitat o èxit del producte o resultat de l’aprenentatge dels companys i companyes de la seua classe (avaluació entre iguals). Especialment indicat per al treball en equip.
  • Avaluació del projecte. Situacions en què l’alumnat ha d’explorar i treballar un problema pràctic amb l’aplicació i integració de coneixements multidisciplinaris. Pot requerir l’elaboració d’una memòria escrita l’estructura de la qual pot estar predefinida o deixar-se lliure.
  • Resolució d’exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

Pràctiques externes

Consulta guia docent de l'assignatura

Fitxa assignatura

Cal haver superat almenys el 70% dels crèdits ECTS de formació bàsica i obligatòria, sense tenir en compte en el còmput de crèdits obligatoris els de l’assignatura Pràctiques Externes.

Realització de pràctiques mitjançant un sistema de permanència reglada en organitzacions administratives, econòmiques o professionals dels sectors públics o privats, o de qualsevol altra forma que s’establisca, mitjançant la col·laboració o formació en l’àmbit dels videojocs.

Tenint en compte el perfil del graduat o graduada del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs, les entitats i empreses receptores més habituals són:

  • Empreses de disseny i desenvolupament de videojocs.
  • Empreses de desenvolupament d'aplicacions i jocs per a dispositius mòbils multiplataforma Android, iOS, Windows Phone...
  • Empreses de control de qualitat per a videojocs.
  • Empreses de creació d'experiències interactives.
  • Empreses dedicades a la realitat virtual i la realitat augmentada.
  • Empreses dedicades a la creació de videos 360º.
  • Empreses dedicades al modelatge 2D i 3D de personatges, objectes, escenes, ...
  • Empreses dedicades a l'animació i la producció audiovisual.

Consulta les entitats cooperadores.

Consulta el llistat de tutors de les pràctiques externes.

També hi ha la possibilitat de realitzar les pràctiques a l’estranger amb el programa Erasmus Pràctiques:

Aquesta nova acció Erasmus Pràctiques té com a finalitat la realització de pràctiques en empreses, centres de formació, centres d’investigació i altres organitzacions. Els principals objectius d’aquesta acció són:

  1. Adaptar-se a les exigències del mercat de treball a escala europea i millorar les competències professionals.
  2. Millorar la comprensió de l’entorn econòmic i social del país de destinació, en el context de l’adquisició d’experiència laboral.
  3. Adquirir aptituds específiques.

Aquest programa està emparat pels principis del compromís de qualitat de l’European Quality Charter for Mobility i està finançat per l’Organisme Autònom de Programes Europeus, que depèn del Ministeri d’Educació espanyol, a través de fons europeus http://www.uji.es/serveis/oipep/base/programes/pi/convocatories/erasmus-plus/erplus2016/

La guia  “PROMOTE Your International Career” elaborada per la OIPEP recull tots els programes de pràctiques internacionals.

Mobilitat i programes d’intercanvi

Es pot cursar part dels estudis del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs en altres universitats, tant espanyoles com estrangeres, mitjançant els programes d’intercanvi en els quals participa l’UJI. Es gestionen des de l’Oficina de Relacions Internacionals i cobreixen un ampli ventall d’opcions i països. Al web de l’ORI pots trobar informació sobre els requisits i criteris de selecció (acadèmics, lingüístics, etc.) per a participar en els diferents programes.

Mobilitat en universitats estrangeres

PROGRAMA ERASMUS+

El programa Erasmus+ contempla la mobilitat de l’estudiantat que cursa els últims anys dels estudis de grau amb la finalitat d’oferir una experiència d’aprenentatge a Europa. Les estades poden tindre una durada des d’un semestre fins a un curs acadèmic (24 mesos en el cas d’estudiantat de Medicina), amb les finalitats següents:

  • Fomentar l'adquisició de competències (coneixements, habilitats i aptituds) de l'estudiantat, per a la millora del seu desenvolupament personal i ocupabilitat.
  • Contribuir a la creació d’una comunitat de joves i futurs professionals ben qualificats, amb ments obertes i amb experiència internacional.
  • Adquirir major consciència i comprensió d’altres cultures i països per tal de desenvolupar un sentit de la ciutadania i la identitat europea.
  • Millorar notablement la competència en llengües estrangeres.
  • Cursar estudis reconeguts relacionats amb el seu programa d’estudis.

Saxion Hogescholen
Apeldoorn (Holanda)

Hanzehogeschool Groningen
Groningen (Holanda)

University of Salford
Salford (Regne Unit)

University of Bremen

Bremen (Alemania)

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA DEL NORD

Aquest programa promou la mobilitat de l’estudiantat de grau durant un semestre acadèmic a alguna de les universitats sòcies amb les quals s’ha establert conveni als Estats Units.

Shawnee State University
Portsmouth, Ohio (Estats Units)

Western Illinois University
Macomb (Estats Units)

Algoma University

Sault Ste. Marie, Ontario (Canadá)

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB ÀSIA I OCEANIA

L’objectiu del programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau en universitats d’Àsia i Oceania durant un semestre acadèmic (generalment les estades es realitzen al segon semestre del curs acadèmic).

Sookmyung Women’s University
Seoul (Corea)

La Trobe University (LTU)
(Austràlia)

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA LLATINA

L’objectiu d’aquest programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau a universitats sòcies d’Amèrica Llatina per a realitzar estades d’un semestre acadèmic (generalment durant el segon semestre del curs acadèmic).

Universidad de Costa Rica
San Jose (Costa Rica)

Universidad de la República
Montevideo (Uruguai)

Universidad Mayor
Santiago (Xile)

Universidad de Santiago de Chile
Santiago (Xile)

Universidad Diego Portales
Santiago (Xile)

Universidade de Brasilia
Brasilia (Brasil)

Universidade Positivo
Curitiba (Brasil)

Universidade Federal de Santa Catarina
Santa Catarina (Brasil)

Universidade Sao Paulo
São Paulo (Brasil)

Universidad del Estado de Rio de Janeiro
Rio de Janeiro (Brasil)

Universidad Nacional del Litoral
Santa Fe (Argentina)

Universidad Nacional del Sur
Buenos Aires (Argentina)

Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (UNICEN)
Tandil (Argentina)

Universidad de la Cuenca de la Plata
Corrientes (Argentina)

Universidad de Belgrano
Buenos Aires (Argentina)

Universidade Federal Fluminense
(Brasil)

Universidad del Museo Social Argentino
(Argentina)

Mobilitat en universitats espanyoles

SICUE

El programa SICUE té com a objectiu la mobilitat de l’estudiantat que cursa estudis de grau de realitzar part dels seus estudis (estades d’un mínim de cinc mesos i d’un màxim de nou) en qualsevol altra universitat pública o privada de l’Estat espanyol amb la qual hi haja un conveni signat, amb la garantia de reconeixement acadèmic i d’aprofitament així com d’adequació al seu perfil curricular. Es pretén aconseguir que l’estudiantat experimente sistemes docents diferents i que conega la societat i cultura d’altres autonomies, amb la finalitat, sobretot, de formació curricular i de projecció professional.

 

Més informació:
Oficina de Relacions Internacionals (ORI)

http://ujiapps.uji.es/serveis/ori/

 

Treball de final de grau

Haver superat almenys el 70% dels crèdits ECTS de formació bàsica i obligatòria, excloent-hi del còmput de crèdits obligatoris els de la pròpia assignatura Treball de final de grau.

Realització individual per part de l’estudiant d’un treball de final de grau original de naturalesa professional sobre un tema relacionat amb l’àmbit dels videojocs. El treball estarà dirigit per un professor i documentat amb una memòria redactada en anglès per l’estudiant. El treball desenvolupat deurà ser presentat i defensat en anglès davant un tribunal universitari.

Consulta la guia docent de l'assignatura

La Universitat Jaume I ha elaborat una normativa que conté les directrius bàsiques relacionades amb la definició, organització, elaboració, tutela, presentació, defensa, avaluació i gestió administrativa dels TFG a la Universitat Jaume I.

La tipologia de professors/es tutors/es és la de doctors, en la qual preval la dedicació a temps complet, de la majoria de departaments implicats en la docència en el grau.

La temàtica és àmplia i variada en implicar les diverses àrees de coneixement. Els alumnes poden desenvolupar una idea proposada per un professor o una idea pròpia. En l'últim cas, un professor, que serà el seu tutor, haurá de recolzar la idea proposada.

Per a la defensa del TFG s'exigeix com a requisit previ un informe del tutor/a en el qual autoritza la defensa. D'acord al termini establit per la Comissió de Titulació del Grau, per a la defensa l'estudiant ha de realitzar el dipòsit del TFG. La Comissió de Titulació del Grau publicarà el lloc i hora, i la composició dels tribunals de defenses. La defensa es realitzarà de manera presencial, davant un tribunal de tres membres, en el qual l'estudiant disposarà de 15 minuts per a exposar la defensa del seu TFG.

Amb qui aprendré?

Direcció del títol

Miguel Chover Sellés (chover@uji.es)

Vicedirector del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs

 

Coordinació de curs

1r curs: Diego Díaz García (daz@uji.es)

2n curs: Marta Martín Núñez (mnunez@uji.es)

3r curs: Raúl Montoliu Colás (montoliu@uji.es)

4t curs: Cristina Rebollo Santamaría (rebollo@uji.es)

Coordinació de pràctiques

Cristina Rebollo Santamaría

rebollo@uji.es

Coordinació d’intercanvi/mobilitat

Antonio Morales Escrig

morales@uji.es

 

 

Coordinació de treball de final de grau

Raúl Montoliu Colás (montoliu@uji.es)

Delegats i delegades

Curs 2016 - 2017

Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs

  • 1A Delegat Matias Palacio, Marco Pablo
  • 1A Subdelegada Parlatore, Sabina
  • 2A Delegada Sanchis Albert, Anna
  • 2A Subdelegada Benito Fuentes, Andrea
  • 3A Delegada Varea García, Rebeca
  • 3A Subdelegat Nebot Dominguez, Israel
  • 4A Delegada Cazorla González, Araceli
  • 4A Subdelegat Alisandra Senabre, Luis

Proclamació definitiva de resultats delegats/des i subdelegats/des (.pdf)

Sistema de qualitat del títol

Sistema de garantia de qualitat

Indicadors del títol

Els membres de la comunitat universitària de la Universitat Jaume I poden consultar els indicadors en:
https://e-ujier.uji.es/pls/www/euji22702pi.indicadores_avap?est=231

Satisfacció dels grups d'interès

Es pot consultar la informació en aquesta adreça https://e-ujier.uji.es/pls/www/euji22702pi.evidencias_avap?&est=231

Altres

Valora la teua elecció

Ara pensem que ja pots tindre una idea real del que implica aquesta titulació i d’algunes coses que ofereix l’UJI, per la qual cosa ja et trobes en condicions de prendre una decisió.

Per tal d’ajudar-te a decidir, llig i reflexiona sobre tot el que t’exposem en els apartats següents.

Com sóc?

De manera orientativa, per a fer-te una idea d’aquells aspectes que es consideren més adients que un estudiant o estudianta d’Enginyeria Informàtica ha de tindre, et presentem el següent qüestionari. Respon a les qüestions d’acord amb la següent escala:

 

1 Molt en desacord
2 En desacord
3 Ni d’acord ni en desacord
4 D’acord
5 Molt d’acord

 

1. M’interessa tot allò relacionat amb el món de la informàtica i les xarxes de comunicació     1)  2)  3)  4)  5)

2. Tinc uns bons coneixements de matemàtiques    1)  2)  3)  4)  5)

3. Sóc creatiu/iva    1)  2)  3)  4)  5)

4. M’agraden la programació i les tecnologies de la informació i les comunicacions     1)  2)  3)  4)  5)

5. Tinc capacitat d’estudi     1)  2)  3)  4)  5)

6. M’agrada treballar en equips de treball multidisciplinari     1)  2)  3)  4)  5)

7. M’interessa mantenir-me al dia en les noves tecnologies que van sorgint     1)  2)  3)  4)  5)

8. Conec la funcionalitat dels aparells informàtics     1)  2)  3)  4)  5)

9. Tinc una gran capacitat d’abstracció i raonament per a la solució de problemes     1)  2)  3)  4)  5)

10. Sóc una persona innovadora     1)  2)  3)  4)  5)

 

 

Ha arribat el moment de l’autocorrecció:

PUNTUACIÓ OBTINGUDA

 

 

Compta tots els punts que has obtingut:

Si la teua puntuació està entre 40 i 50 tens unes bones característiques per a fer aquest grau. En el cas que no arribes a la puntuació de 40, NO ET PREOCUPES, pots cursar aquests estudis, però has de tindre en compte que seria interessant que desenvolupares i potenciares —entre altres—– la capacitat d’abstracció, el raonament… ja que en definitiva els estudiants i estudiantes que volen cursar aquest grau gaudeixen amb la programació amb ordinador i creant o aplicant nous programes.

Ara toca decidir!

Prompte arribarà el moment d’optar per una carrera universitària. En aquest punt, has de tindre en compte tots els aspectes que poden influir en el teu futur, tant immediat com posterior.

Per això, ara només falta que prengues una decisió. Per a ajudar-te en aquesta elecció, a continuació tens alguns consells que et poden ser útils:

- Madura i reflexiona sobre tota la informació que tens de la titulació i pensa també, a llarg termini, en el teu pla de futur: planteja’t objectius i metes.

- Tingues en compte les diferents variables que hi poden influir, entre les quals poden figurar aquestes:

             - Interès per la carrera.

             - Acceptació de la carrera per part de la teua família.

             - Cost dels estudis en temps.

             - Cost dels estudis en diners.

             - Possibilitats acadèmiques per a accedir a la carrera.

             - Prestigi o estatus professional.

             - Dificultat dels estudis.

             - Influència d’amistats i/o família.

             - Incorporació al món laboral.

             - Disponibilitat per anar-te’n a estudiar fora.

             - Altres.

- Per acabar, pensa que tots aquests factors no tenen el mateix pes a l’hora de decidir-te per una opció determinada. Per tant, et proposem el següent exercici de reflexió:

-Analitza els avantatges i inconvenients del grau en Enginyeria Informàtica.

               -Valora cadascun d’aquests avantatges i inconvenients en una escala d’1 a 5 (1 = molt poca importància, 5 = molta importància).

-Finalment, suma les puntuacions obtingudes en els avantatges i els inconvenients per a aquesta titulació.

                -Contrasta els resultats amb els obtinguts en altres titulacions.

 

GRAU EN DISSENY I DESENVOLUPAMENT DE VIDEOJOCS

Avantatges (Puntuació d’1 a 5)

 

Inconvenients (Puntuació d’1 a 5)

 

TOTAL AVANTATGES

 

TOTAL INCONVENIENTS

 

 Recorda que:

 Ets tu qui va a cursar la carrera.

 Estàs planificant el teu desenvolupament personal i professional.

 La teua elecció ha d’estar basada en una bona informació.

Has de decidir per tu mateix!

Abans de decidir, si penses que encara no ho tens clar i necessites més ajuda per a orientar-te:

 

CONSULTA-HO AMB EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ DEL TEU CENTRE

O ENVIA UN MISSATGE A LA BÚSTIA

 

Bústia de consultes, queixes i suggeriments

http://www.uji.es/CA/infopre/trans/e@/22070/

Recorda que, quan acabes, has d’enviar la petició

Rebràs la resposta en el termini màxim d’una setmana.

Preguntes més freqüents

Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs.

1. Què és el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs?

El grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs és una titulació oficial de grau de quatre anys, dirigida a l'estudiantat a qui li agraden els videojocs. En aquesta titulació s'imparteixen assignatures relacionades amb els processos de disseny i de desenvolupament de videojocs.

Els videojocs i, en general, les aplicacions en què l'usuari o usuària pot interactuar, han d'entendre's no sols com a productes comercials, sinó com a objectes estètics, contextos d'aprenentatge, construccions tècniques, simuladors d'entorns o fenòmens culturals. En aquest sentit, pel fet que les persones usuàries poden interrelacionar-se amb els continguts de l'aplicació, els videojocs es converteixen en una part important dels sistemes d'entreteniment digital i tenen una forta relació amb les xarxes socials, els entorns virtuals o els dispositius mòbils, entre altres; i s'amplia l'espectre de jugadors i jugadores a grups demogràfics diferents dels xiquets i de les xiquetes i dels joves, tradicionalment més associats als jocs.


2. A quina branca de coneixement està adscrit aquest grau? 

Enginyeria i Arquitectura.


3. En quin centre s'imparteixen els estudis? 

El centre en què s'imparteixen aquests estudis és l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE). En concret, per a aquest grau es compta amb les següents instal·lacions i recursos tecnològics per al desenvolupament de l'activitat docent:

- Aules ordinàries amb taula multimèdia amb accés a Internet, megafonia i projector de vídeo. Sis d'aquestes aules tenen disposició mòbil i podrien albergar 350 alumnes. La capacitat de les aules oscil·la entre 35 i 180 persones.
- Aules informàtiques, una aula d'accés lliure per a ús general de l'estudiantat amb 72 equips informàtics i 15 aules dedicades a la docència amb una mitjana aproximada de 35 ordinadors, amb canó de vídeo.
- Laboratoris docents: dos laboratoris per a la realització de treballs i maquetes en grup, dos laboratoris d'assajos fisicoquímics, d'assajos mecànics, de materials, dos laboratoris de física, un laboratori elèctric, un de fluids i quatre laboratoris d'investigació.
- Dues sales d'estudi amb aforament per a 100 persones, a més de dues cabines amb sis places cadascuna.
- Dues aules de dibuix amb capacitat per a 96 persones.
-  Altres recursos d'ús compartit: una aula magna amb un aforament de 150 persones, una sala de graus amb aforament per a 35 persones, una sala de juntes amb 30 seients, i una sala de reunions per a 20 persones. A més, disposa d'espai de trobada, reprografia, vestíbul i cafeteria.


4. Com es pot accedir al grau? 

Les possibles vies d'accés són les següents: 

- Batxillerat amb les PAU superades.
- Cicles formatius de grau superior, o equivalents.
- PAU per a persones majors de 25 anys i PAU per a persones majors de 45 anys (que no tenen via d'accés).
- Persones majors de 40 anys, mitjançant acreditació d'experiència laboral o professional.
- Títol universitari.
- Batxillerats comunitaris i d'altres països amb conveni, amb credencial d'accés.
- Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.


5. Hi ha programes de suport acadèmic per a l'estudiantat? 

Des de la Unitat de Suport Educatiu, s'ofereix a tot l'estudiantat de la Universitat Jaume I, una sèrie d'activitats, programes i accions amb la finalitat que aprofite al màxim el seu pas per la Universitat.

Més informació:


6. Hi ha programes de suport per a estudiantat amb necessitats educatives específiques? 

Des de la Unitat de Suport Educatiu, el Programa d'atenció a la diversitat ofereix suport acadèmic als membres de la comunitat universitària que presenten algun tipus de necessitat educativa específica (NEE) i al seu professorat.

Podem treballar amb l'estudiant o l'estudianta la presa de decisions sobre estudis universitaris (orientació universitària), l'acompanyem durant la realització de les proves d'accés a la universitat i li oferim suport durant tota la trajectòria acadèmica fins a la finalització dels estudis universitaris. 
Considerem necessitats educatives específiques les relacionades amb la discapacitat sensorial auditiva o visual, mobilitat reduïda o discapacitat motora, malalties cròniques, problemàtica psíquica/psicològica, situacions personals difícils, incapacitat temporal (fractures, operacions, rehabilitació, etc.) i necessitats davant de la immigració o la diversitat sociocultural que repercuteixen directament en l'estudi o treball acadèmic.

Més informació:


7. Què és la permanència en els estudis? 

Alumnat matriculat per primera vegada en el primer curs d'un estudi de grau de la Universitat Jaume I:

1. L'estudiantat ha de superar un mínim del 20% del total de crèdits de què consta el curs complet, que es reflecteix en el pla d'estudis corresponent. Almenys la meitat d'aquests crèdits s'han d'obtenir d'assignatures bàsiques o obligatòries.

2. L'alumnat que no supere aquest mínim podrà continuar el curs següent en el mateix grau, en la modalitat de matrícula a temps parcial o fer la preinscripció en un estudi de grau diferent. 

3. A aquests efectes, les assignatures reconegudes no comptabilitzen com a assignatures superades, tret de les cursades en un programa d'intercanvi. 
 

 

8. Què és el rendiment acadèmic? 

1. L'estudiantat que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50% dels crèdits en què es matricule, ha de matricular-se a temps parcial en els dos cursos següents a aquells que no va superar el 50% dels crèdits matriculats i se li exigirà la superació del 75% per a poder-se matricular de nou en el mateix grau, en qualsevol modalitat de dedicació d'estudi. En cas de no ser així, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l'últim en què es va matricular a temps parcial.

En tot cas, l'estudiant o l'estudianta pot matricular-se en un altre grau després d'efectuar la preinscripció. 

2. L'estudiantat a temps parcial que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics no supere almenys el 50% dels crèdits matriculats, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l'últim que no va superar el 50% dels crèdits matriculats.

En tot cas, l'estudiantat podrà matricular-se en un altre grau després d'efectuar la preinscripció.

3. Aquestes normes de permanència no són d'aplicació a l'estudiantat que ha superat el 80% dels crèdits del pla d'estudis.

4. A aquests efectes, les assignatures reconegudes no comptabilitzen com a assignatures superades, tret de les cursades en un programa d'intercanvi.


9. Màxims i mínims de matrícula 

Alumnat matriculat per primera vegada en el primer curs d'un estudi de grau de la Universitat Jaume I:
Matrícula a temps complet de 60 crèdits i matrícula a temps parcial (per necessitats educatives especials, situació laboral de l'estudiantat, funcions de representació estudiantil, esportistes d'alt nivell, conciliació familiar, simultaneïtat d'estudis i altres motius degudament justificats a parer de la Comissió de Permanència) entre 24 i 30 crèdits.

Alumnat matriculat per segona vegada o posterior:
Matrícula a temps complet: mínim 30 crèdits i màxim 72 crèdits (36 crèdits per semestre).
Matrícula a temps parcial: entre 24 i 48 crèdits.


10. Requisits de matrícula 

Cada grau, d'acord amb les característiques dels seus estudis, establirà un quadre de restriccions de matrícula entre assignatures, de manera que per a matricular-se d’una determinada assignatura cal haver superat prèviament, o estar matriculat d’altres assignatures.
En la fitxa de cada assignatura que hi ha al SIA podeu consultar les restriccions de matrícula que té.



11. Nombre màxim de convocatòries 

1. El nombre màxim de convocatòries per assignatura al qual té dret l'alumnat és de quatre. Si exhaureix les quatre convocatòries, l'alumnat només disposarà de dues convocatòries addicionals per a poder superar l'assignatura.
2. L'anul·lació de la convocatòria és automàtica si en l'acta d'avaluació corresponent consta la qualificació "no presentat".


12. Puc cursar part dels meus estudis en altra universitat? Mobilitat nacional i internacional 

Podreu fer part dels estudis d'aquest grau en altres universitats, tant espanyoles com estrangeres. 

Més informació sobre els programes de mobilitat:



13. En què consisteixen les Pràctiques Externes? 


Les Pràctiques Externes en el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs formen part d'una assignatura de caràcter obligatori de quart curs denominada Pràctiques Externes.
Encara que les pràctiques tenen caràcter acadèmic, tot l'estudiantat de la Universitat acaba els estudis de grau amb experiència laboral. Durant les pràctiques, els estudiants i les estudiantes observen la realitat institucional, empresarial i laboral del seu entorn dins de les respectives professions. Els objectius més específics són el desenvolupament de competències (coneixements, habilitats i destreses, actituds) i la transició al mercat de treball.
Al llarg de l'estada, l'alumnat té una doble tutoria: per un professor o professora de la universitat i per un professional o una professional de l'organització a la qual s'incorpora.
La durada de l'estada en l'empresa conjuntament amb el treball no presencial associat equival a 12 crèdits ECTS.
A més a més, s'aprofitarà l'estada per a elaborar individualment un projecte que integre les competències adquirides al llarg de la formació.

El Pla d'Estudis establix com a condicionants per a la matrícula de les Pràctiques Externes haver superat al menys el 70% dels ECTS de l'obligatorietat (matèries de formació bàsica i obligatòries) sense considerar-se les matèries de Pràctiques Externes i Projecte Fi de Grau per al còmput d'este percentatge.

Més informació sobre les estades en pràctiques del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs.

 

14. Què és el Treball de Final de Grau? 


Es tracta de la realització individual, per l’estudiant o l'estudianta, d’un treball de final de grau, original, de naturalesa professional sobre un tema relacionat amb l’àmbit dels videojocs. El treball estarà dirigit per un professor o professora i documentat amb una memòria redactada en anglès per l’estudiant o l'estudianta. El treball desenvolupat ha de ser presentat i defensat, en anglès, davant un tribunal universitari.

El Treball de  Final de Grau no el podreu realitzar fins que no supereu al menys el 70% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB) del grau, excloent-hi les pràctiques externes.
 

 

15. Una vegada finalitzats els estudis, quines possibilitats ofereix l'UJI per a continuar la meua formació? Màsters i doctorat


Els titulats i les titulades en el grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs podran completar la seua formació cursant els màsters que ofereix l'UJI:
- Màster universitari en Sistemes Intel·ligents.
- Màster universitari en Matemàtica Computacional.
- Màster universitari en Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes.

A més, amb el títol es pot accedir a qualsevol màster de l'extensa oferta de la Universitat Jaume I.

Més informació: 


16. Quines són les eixides professionals d'aquest títol? 

Les eixides professionals del graduat o graduada en Disseny i Desenvolupament de Videojocs són tan variades que es poden adequar tant al disseny i al desenvolupament de videojocs, com a tasques més pròpies d'informàtics o auditors de la qualitat dels jocs.

- Programació de videojocs.
- Grafisme per a videojocs.
- Guionista de jocs.
- Disseny i desenvolupament multimèdia.
- Disseny i desenvolupament de webs.
- Programació d'aplicacions per a mòbils.
- Modelatge i animació 3D.
- Operació de xarxa i comunicacions.
- Administració de bases de dades.
- Consultoria tecnològica.
- Producció de projectes.
- Indústries creatives.

Més informació:



17. Qui és el vicedirector del títol? 

Miguel Chover Sellés
Departament  de Llenguatges i Sistemes Informàtics

Institut Universitari de Noves Tecnologies de la Imatge

Despatx: UB1509DD

Telèfon: 964 38 7689
Correu electrònic: chover@uji.es

 

18. On puc informar-me? 

Infocampus és el servei d'informació de la Universitat Jaume I especialitzat en ensenyament superior.
Està situat al local 15 de l'àgora de la Universitat.
L'horari d'atenció personalitzada és de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i de 16 a 20 h.
Telèfon d'atenció: 964 387 777.

Podeu trobar-nos en la web: http://infocampus.uji.es
Podeu enviar-nos consultes a:
info@uji.es

Normatives

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16