Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Quant a la metodologia docent, el títol de Graduat o Graduada en Medicina incorpora metodologies actives per al desenvolupament del procés d'ensenyament-aprenentatge, proporcionant a l'estudiant un flux continu de tasques d'aprenentatge. En les assignatures descrites en el pla d'estudis s'inclouen metodologies en les quals es treballa amb el grup complet com les classes teòriques, en altres en les quals es treballa en grups reduïts com els seminaris, tutories, les classes de problemes i els laboratoris.

Entre les diferents estratègies d'ensenyament-aprenentatge es considera fonamental l'aprenentatge basat en problemes, originat i implementat amb èxit en la docència de la medicina. La finalitat és aconseguir que l'alumne s'involucri integralment en el procés d'aprenentatge per identificar les necessitats d'aprenentatge, facilitar el treball col·laboratiu, desenvolupar habilitats, i observar i reflexionar sobre actituds i valors.

Les metodologies formatives empleades durant l'ensenyament es divideixen en:
- Classes teòriques: Es realitzen amb tots els alumnes matriculats i tenen com a finalitat oferir el contingut teòric de la matèria. Els continguts teòrics de les classes s'han d'ajustar a aquells aspectes del coneixement que han de ser útils per a la formació dels metges.
- Seminaris: Es realitzen en grups reduïts. Tenen com a finalitat que els alumnes apliquin els conceptes teòrics en la resolució i que aprofundeixin en aquells aspectes més rellevants i complexos.
- Activitats virtuals: Són activitats realitzades de forma individual o en grup a través de la plataforma informàtica Aula virtual. A través d'aquesta plataforma els estudiants realitzen diferents activitats en grup o individuals vinculades a la resolució de problemes i aplicant mètodes de treball en equip (aprenentatge col·laboratiu) per a la resolució de problemes.
- Activitats aula informàtica: Es realitzen en grups reduïts. La finalitat és que els estudiants realitzin algunes activitats pràctiques amb programes informàtics de simulació i apliquin aspectes dels seus coneixements teòrics.
- Pràctiques de laboratori: Es realitzen en grups reduïts. La finalitat és que els estudiants es familiaritzin amb la metodologia científica en les ciències bàsiques, aprenguin a reconèixer les estructures macroscòpiques i microscòpiques del cos humà en el seu estat de salut i patològic.
- Tutories: Individuals, en grups reduïts o en grup complet amb la finalitat d'orientar i planificar de forma més personalitzada el treball autònom dels alumnes.
- Pràctiques assistencials clíniques: Es realitzen, amb grups reduïts (en dependència de l'oferta de tutors per part del sistema sanitari), en els centres d'assistència primària i hospitals. Aquestes pràctiques estan destinades a l'adquisició d'habilitats clíniques i de comunicació, utilitzant-se la*tutorizació individual i el portafolio de competències com a eines clau. El *portafolio consta dels següents documents: 
- Fulla en la qual s'estableixen els objectius i el seu seguiment
- Fulla amb una check-list sobre les competències que han d'adquirir els estudiants, a signar per part del tutor una vegada s'hagi comprovat la seva adquisició
- Fulla per avaluar a l'estudiant per part del tutor
- Plantilles de reflexió que s'han usat en les reunions preparatòries amb els tutors
- Fulla perquè l'estudiant avaluï al professor i la rotació
- Totes elles formen part del llibre del rotatori. 
L'avaluació és qualitativa, positiva o negativa, a partir de criteris objectius: 
- Realització de les reunions previstes amb el tutor
- Lliura del *portafolio en el temps previst
- Presència del contingut requerit 

Es requereix una avaluació positiva d'aquest *portafolio per superar el treball previst de finalització de grau. L'avaluació de totes les assignatures del grau està dirigida i coordinada per un organisme tècnic. L'organisme tècnic responsable organitza de forma trimestral els exàmens acreditatius de les assignatures en sessions conjuntes. L'avaluació en sessions conjuntes optimitza els recursos materials i humans. Els responsables de les assignatures són els que decideixen les preguntes en les sessions conjuntes i altres accions d'avaluació. Els tutors dels centres receptors dels estudiants en pràctiques avaluen als estudiants al seu càrrec sobre l'activitat desenvolupada durant les pràctiques.

- Mètode de cas: Aquest mètode s'usa per estimular el raonament clínic i el desenvolupament de competències analítiques en el procés diagnòstic i terapèutic. A més és especialment útil en les matèries contemplades com prioritàriament dedicades a l'anàlisi de situacions (bioètica, sociologia).
- Avaluació per un sistema de ECOE (Avaluació clínica objectiva i estructurada). Aquest sistema d'avaluació s'utilitza per valorar l'adquisició de competències i habilitats de comunicació dels estudiants.
- Activitats a l'aula d'habilitats i de simulació *monitorizadas: Es realitzen amb grups molt reduïts. Aquestes activitats tenen per objectiu que els estudiants realitzin exercicis de simulació i adquireixin habilitats clíniques abans de prendre contacte amb malalts.
- Aprenentatge basat en problemes. Ha de constituir un element important per la seva gran capacitat per estimular l'autoaprenentatge, contextualitzar el coneixement i desenvolupar les competències transversals. El seu lloc ha de definir-se dins d'activitats d'integració.
- Pràctiques en altres centres universitaris. El pla d'estudis contempla la possibilitat que els estudiants puguin realitzar un període de pràctiques fora de la universitat a fi de permetre el contacte amb entorns socials i lingüístics diferents (en el cas del programa Erasmus o acords bilaterals amb països de fora d'Europa). 
- Treballo fi de grau. Per al treball fi de grau l'alumne ha de presentar el seu *portafolio, és a dir, el registre d'evidències d'activitats formatives, experiències, exposicions, treballs en els quals ha participat l'alumne. A més ha de realitzar un treball de recerca o sobre un cas clínic complex sota l'adreça i supervisió per part d'un professor-tutor i exposar-ho en sessió pública davant d'una comissió d'avaluació.


Avaluació


L'última activitat considerada presencial és la que correspon a l'avaluació que es duu a terme mitjançant la realització d'exàmens escrits, de laboratori i/o avaluació de competències en entorns simulats o reals.
Les activitats no presencials tenen a veure amb totes les activitats formatives en les quals l'estudiant no compta amb la presència directa del professor, des de l'estudi diari i preparació d'exàmens fins a la resolució de problemes individuals i preparació de treballs.

Quant a les proves d'avaluació de l'aprenentatge, es consideren diferents tipus de proves: carpetes d'aprenentatge i/o portafolios, elaboració de treballs acadèmics, exàmens escrits, exàmens orals, memòries i informes de pràctiques, avaluació de competències en entorns simulats o reals, presentacions orals, projectes, resolució de casos, ECOE i resolució d'exercicis i problemes.
S'ha de mantenir la coherència entre els objectius d'aprenentatge, les activitats formatives i l'avaluació. L'avaluació, igual que l'aprenentatge, és conjunta i integrada. En matèries en les quals intervenen diverses àrees de coneixement l'avaluació és comuna.

Vinculació de les activitats formatives amb els mètodes d'avaluació

És evident que la relació s'estableix més en funció de les competències i objectius plantejats en cadascuna d'elles que de forma global. Respecte als mètodes, s'han d'utilitzar aquells que poden ser més adequats a cada objectiu d'aprenentatge:
• Per avaluar coneixements principalment s'utilitzen Proves tipus test d'Elecció Múltiple (PEM) i proves d'assaig de format divers i de diferent complexitat. Això permet avaluar activitats tals com a classes teòriques i alguns seminaris.
• Per avaluar l'activitat pràctica s'empren instruments com les memòries de pràctiques, els informes, la realització in situ d'activitats concretes i els *portafolios.
• Les competències clíniques s'avaluen mitjançant l'ús d'Avaluacions Clíniques Objectives i Estructurades (ECOE). Això permet avaluar les pràctiques internes reglades i les pràctiques clíniques.
• Per avaluar les activitats d'aprenentatge basat en problemes i en el mètode del cas clínic s'utilitza l'informe de cada tutor a partir del comportament durant les sessions (avaluació individual) i el resultat final de la resolució del problema (avaluació en grup). En aquest últim cas, el mètode específic d'evolució varia per facilitar l'adquisició de competències genèriques. En aquest sentit s'empren informes de tancament de problema, presentacions orals i redaccions d'articles científics. Això permet avaluar alguns seminaris o el treball en grup.
• Per avaluar el treball individual, l'activitat de tutories, s'empren memòries escrites, presentacions orals i portafolio.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16