Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d'ensenyament aprenentatge

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic (Problemes). Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Ensenyament pràctic (Laboratori). Activitat d'ensenyament-aprenentatge en la qual l'alumne realitza activitats específiques d'un laboratori científic-tecnològic o d'un aula informàtica segons el tipus d'assignatura. En el primer cas les activitats realitzades per l'alumne se centren en el maneig d'instrumentació científica i tècnica, en la realització d'experiments, en el muntatge, construcció i prova de sistemes (circuits elèctrics i electrònics, instal·lacions tèrmiques, etc.) i en totes aquelles activitats pròpies d'un laboratori científic o tecnològic. Les classes realitzades en aula informàtica tenen com a objectiu la simulació de sistemes mitjantçant eines informàtiques, l'aprenentatge de programari específic d'aplicació en enginyeria, l'aprenentatge de tècniques de programació, etc. Aquestes activitats s'haurien de realitzar en grups reduïts d'entre 20 i 30 alumnes com a màxim.

Tutories. Treball personalitzat amb un estudiant o estudianta o grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Metodologia docent

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentación d’un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar información organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l’exposició verbal per part del profesor dels continguts sobre la materia objecte d’estudi. 

Resolució d’exercicis i problemas. Situacions on l’alumne ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la información proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Treball de laboratori. Mètode que consisteix en el desenvolupament per part dels alumnes d’un treball específic de laboratori científic-tecnològic sota la supervisió del professor. Aquest tipus de metodología es distingeix per l’elevada autonomía amb la qual ha de treballar l’alumne.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d'ensenyament-aprenentatge el punt de partida del qual és un problema que, dissenyat pel professor, ha de resoldre l'estudiantat per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d'un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual els estudiants duen a terme la realització d'un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d'una sèrie d'activitats i tot això a partir del desenvolupament i aplicació d'aprenentatges adquirits i de l'ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu o en equip. Enfocament interactiu d'organització del treball a l'aula en el qual l’alumnat és responsable del seu aprenentatge i del dels seus companys en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d'ensenyament-aprenentatge en la qual s'usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d'activitats formatives integrades dins del currículum.

Proves d’avaluació

Per a totes les assignatures del grau s'ha definit un sistema d'avaluació que s'estructura en dues parts diferenciades descrites a continuació:

Examen. Realització d'un examen en finalitzar l'assignatura, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 70 % en les assignatures de primers cursos fins a un 40 % en assignatures d'últim curs. Pot admetre diferents formats depenent de l'assignatura: examen de tipus test, resolució de problemes, desenvolupaments teòrics, examen oral, etc.

Avaluació contínua. Realització de diferents proves al llarg del semestre per a poder avaluar el progrés de l'alumnat, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 30 % en assignatures de primers cursos, fins a un 60 % en assignatures d'últim curs. Algunes de les proves que poden realitzar-se són les indicades a continuació:

Avaluació de pràctiques de laboratori a partir de les memòries i informes de pràctiques.

Avaluació de tutoria (entrevista de tutorització, observació, memòries i informes, etc.).

Avaluació de treballs acadèmics (resolució de problemes, prototips, projectes, casos, treballs, etc.).

Avaluació de presentacions orals.

Avaluació de projectes en els quals l'alumne o un grup de diversos alumnes ha d'explorar i treballar un problema pràctic aplicant i integrant coneixements interdisciplinaris.

Avaluació de dossiers d'aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

L'assignatura Pràctiques Externes serà avaluada per un tribunal constituït per professorat del grau. L'avaluació de les pràctiques externes es realitzarà en base als informes que hauran d'emetre el supervisor o supervisora a l’empresa i el tutor o tutora valorant les pràctiques externes, i a la memòria final elaborada per l'estudiantat, i que ha d'incloure els objectius, planificació, mètodes, consecució de resultats i conclusions de les pràctiques externes. Aquest document s'ha de fer arribar al tribunal del treball de final de grau perquè, juntament amb els informes del professorat tutor i del supervisor o supervisora, pose la nota d'avaluació de les pràctiques externes.

El treball de final de grau, que ha de ser defensat oralment. Aquesta exposició oral serà pública i en acabar-la l'alumne quedarà a disposició del tribunal per a contestar les preguntes que aquest considere convenients. La documentació del treball ha d’incloure els següents apartats com a mínim: memòria, càlculs, pressupost, plànols i plec de condicions. Un 80 % de la nota de l'assignatura correspondrà al contingut tècnic del treball de final de grau, i el 20 % restant a la defensa oral del treball de final de grau.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16