Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d'ensenyament-aprenentatge

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

En relació a la metodologia docent, el grau en Enginyeria Química incorpora metodologies actives en el procés d'ensenyament/aprenentatge i proposa a l'estudiantat un flux continu de tasques i activitats, algunes de les quals són de caràcter presencial i altres són fonamentalment no presencials.

A continuació es descriuen les principals activitats d'ensenyament-aprenentatge que es proposen.

Ensenyaments teòrics. Classes teoricopràctiques que consisteixen en sessions expositives, explicatives o demostratives de continguts. Les presentacions poden ser a càrrec del professorat o a càrrec de l’estudiantat. Impliquen l'ús de tècniques com ara la lliçó magistral, presentacions, debats i discussions, etc.

Ensenyaments pràctics. Classes pràctiques en les quals l’estudiantat ha d'aplicar els continguts apresos en teoria. Inclou tant classes de problemes, en les quals l’estudiantat aplica els continguts apresos a la resolució de problemes i exercicis, com les classes pràctiques de laboratori, en les quals l’estudiantat ha d'aplicar els continguts apresos en espais especials amb equipament especialitzat. Impliquen l'ús de tècniques com ara:  resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d'eines informàtiques, etc.

Ensenyaments pràctics (pràctiques externes). Consisteixen en estades i pràctiques laborals acadèmicament dirigides i tutelades per professionals en actiu que tenen com a objectiu l'aprenentatge en contextos laborals.

Seminaris-taller. Es tracta d'espais per a la reflexió i aprofundiment per part de l’estudiantat de continguts, teòrics o pràctics, prèviament treballats per l'alumnat, en els quals el professorat actua com a moderador o moderadora. Impliquen l'ús de tècniques com ara lectures facilitades pel professorat, comunes a tot l’alumnat, lectures d'investigació o ampliació seleccionades per l’estudiantat, lectura de textos elaborats per l’estudiantat, etc., i discussió en el seminari. Els tallers consisteixen en sessions supervisades pel professorat en les quals l’estudiantat treballa en tasques individuals o en grups reduïts i rep assistència i guia quan és necessari.

Tutories docents. Consisteixen a realitzar un treball personalitzat amb un alumne o alumna o grup, en l'aula o en un espai reduït. Es tracta de la tutoria com a recurs docent d'ús obligatori per l'alumnat per a seguir un programa d'aprenentatge, per la qual cosa exclou la tutoria assistencial de dubtes, orientació a l'alumnat, etc. Suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar l'ampliació, etc., i implica l'ús de tècniques com ara ensenyament per projectes, supervisió de grups d'investigació, tutoria especialitzada, etc.

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Treball personal. Activitat que recull totes les activitats d'ensenyament/aprenentatge en les quals l'estudiantat no compta amb la presència del professorat, des de l'estudi diari i la preparació d'exàmens fins a la preparació, de forma individual o grupal, de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com a pràctiques.

Cadascuna de les activitats descrites requereix una relació diferent entre professorat i alumnat, de manera que, per a aconseguir els corresponents objectius d'aprenentatge, és necessari adequar la mida del grup d'alumnat. En general, les classes teoricopràctiques i, si escau, l'examen d'avaluació, es desenvoluparan amb el grup complet mentre que la resta d'activitats s'organitzaran en grups reduïts; seran els més reduïts els de pràctiques de laboratori i els de tutories docents que fins i tot podran ser individuals.

Metodologies docents

D'acord amb les activitats anteriors, en el grau en Enginyeria Química es preveu utilitzar les següents estratègies metodològiques.

Lliçó magistral. Mètode expositiu que consisteix en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. És un mètode centrat fonamentalment en l'exposició verbal per part del professorat dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.

Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l'alumne ha de desenvolupar  i interpretar solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d'ensenyament/aprenentatge que té com a punt de partida un problema que ha dissenyat el professorat i que l'estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d'un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual l’estudiantat du a terme la realització d'un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d'una sèrie d'activitats a partir del desenvolupament i aplicació d'aprenentatges adquirits i de l'ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d'organització del treball a l'aula en el qual l’alumnat és responsables del seu aprenentatge i del dels seus companys, en una estratègia de coresponsabilitat.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d'ensenyament/aprenentatge en les quals s'usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d'activitats formatives integrades dins del currículum.

Finalment, en l'àmbit de la docència, les directrius de la Universitat Jaume I estableixen que, com a mínim, el 5% de la docència s’ha d’impartir en llengua estrangera. Per aquest motiu, en el pla d'estudis del grau en Enginyeria Química es preveu que tres ECTS de quatre de les assignatures obligatòries, preferentment de tercer o quart curs, s’impartiran en anglès.

La proposta inicial afecta les assignatures Enginyeria de la Reacció Química i Processos Químics Industrials, de tercer curs, i Experimentació en Enginyeria Química II i Simulació i Optimització de Processos, de quart curs.

Avaluació

En relació amb les proves i els criteris d'avaluació, excepte en el cas de Pràctiques Externes i el Treball de Final de Grau, s'ha considerat important la realització d'una prova individual, un examen escrit, en l'avaluació de les diferents assignatures. Ara bé, d'acord amb la metodologia docent i les activitats d'ensenyament/aprenentatge descrites anteriorment, en totes aquestes es realitzaran altres proves d'avaluació, individuals o grupals. El pes d'aquestes proves en l'avaluació final de les assignatures, oscil·la entre el 20 i el 50%.

Atès que, amb caràcter general, existeixen molts tipus de proves per a avaluar les competències al mateix temps que una mateixa competència pot ser avaluada amb diferents tipus de proves, per a no imposar un sistema d'avaluació tancat que condicione la innovació metodològica en les diferents assignatures, en el pla d'estudis que es proposa, totes les proves d'avaluació diferents a l'examen individual s'han agrupat sota l'epígraf “avaluació contínua”.

L’assignatura Pràctiques Externes i Treball de Final de Grau s'avaluarà considerant tant la presentació i defensa de la memòria com l'avaluació del supervisor o supervisora de l'empresa i del tutor o tutora de la Universitat.

A continuació es descriuen l'examen escrit i algunes de les proves incloses en el concepte d'avaluació contínua.

Examen. Prova individual que pot adoptar diferents formes o ser una combinació d’aquestes.

Desenvolupament o resposta llarga: prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual  l'alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però amb a penes limitacions d'espai.

Resposta curta: prova escrita tancada, en la qual l'alumnat construeix la seua resposta
amb un temps limitat i amb un espai molt restringit.

- Tipus test: prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en els quals l'alumnat no elabora la resposta; només ha d'assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos, per exemple omplir buits.

- Exercicis i problemes: prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l'aplicació de rutines, fórmules o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

- Memòries i informes de pràctiques.Treball estructurat que té la funció d’informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tindre des de format lliure a seguir un guió estructurat o, fins i tot, respondre a un qüestionari pràcticament tancat.

- Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el context d’aprenentatge: execució de tasques, pràctiques, etc. Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d’incidents, llistes de verificació i/o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els indicadors respectius (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l’execució (conductes observables). Pot incloure el control d’assistència i/o participació a l’aula.

- Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències

- Elaboració de treballs. Desenvolupament d'un treball que pot ser des de breu i senzill fins a ampli i complex, fins i tot projectes i memòries propis d'últims cursos.

- Resolució d’exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment

- Resolució de casos. Suposa l'anàlisi i la resolució d'una situació professional amb la finalitat de realitzar una conceptualització experiencial i cercar solucions eficaces.

- Dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant o estudianta que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

- Projectes.Situacions en les quals l’alumnat ha d’explorar i treballar un problema pràctic mitjançant l’aplicació i integració de coneixements interdisciplinaris.

- Entrevista de tutorització. Testimoniatge escrit per un tutor o tutora, sovint sobre la base de qüestionaris, en el qual es valora la competència de l'estudiantat. Pot incloure reunions individuals o grupals per al seguiment i valoració del procés de treball realitzat, a més del resultat/producte.

- Prototips. Elaboracions pràctiques de models o versions inicials del disseny d'un producte que permeten valorar competències professionals (maquetes, programes informàtics, etc.). 

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16