Metodologia docent i sistemes d’avaluació

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE

Per a aconseguir les competències marcades en l'Ordre Ministerial i definides en aquest pla d'estudis s'han previst les següents activitats d'ensenyament aprenentatge:

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb un estudiant o estudianta o grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Preparació d’exàmens. Revisió i estudi per als exàmens. Inclou qualsevol activitat d’estudi: estudiar per a l’examen, lectures complementàries, fer problemes i exercicis, etc.

Mida de grup. Cada una d’aquestes activitats implica una relació diferent entre professorat i alumnat, la qual cosa requereix diferents mides de grup per a la consecució dels objectius.

Per això, de forma genèrica, per als ensenyaments teòrics i l’avaluació es preveuen grups inferiors a 100 alumnes.

 En el cas dels ensenyaments pràctics de problemes i seminaris es preveu l’organització de grups reduïts inferior als 60 alumnes i en els laboratoris inferior als 35 alumnes; això permetrà més proximitat entre l’alumnat i el personal docent.

Finalment, en el cas de les tutories, per tal de realitzar un seguiment personalitzat de l’alumnat es recorre directament a grups de treball de quatre alumnes.

METODOLOGIES DOCENTS

D'acord amb les activitats anteriors, per a la docència d'aquest grau es preveuen les diferents estratègies metodologies:

Lliçó magistral. Mètode expositiu que consisteix en la presentació d’un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Se centra fonamentalment en l’exposició verbal per part del professor dels continguts sobre la matèria objecte d’estudi.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d’ensenyament-aprenentatge que té com a punt de partida un problema que ha dissenyat el professorat i que l’estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides

Estudi de casos. Anàlisi intensiu i complet d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre'l, generar hipòtesis, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar i, de vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d’ensenyament-aprenentatge en què l’estudiantat du a terme la realització d’un projecte, per semestres, per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot això a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual l’alumnat és responsable del seu aprenentatge i del dels seus companys i companyes en una estratègia de coresponsabilitat per assolir fites i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situacions d’ensenyament-aprenentatge en les quals es fa servir un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del currículum.

D’aquestes cal remarcar l’aprenentatge per projectes, que s’anomena «projecte dirigit», en què s’organitza la realització d’un projecte per semestre en el qual intervenen totes les assignatures d’aquest semestre i el realitza l’alumnat en grups reduïts seguint les indicacions del coordinador o coordinadora de curs i del professorat de les diferents assignatures.

En aquest sentit la temàtica dels diferents projectes serà:

- En primer curs: introducció a l’aprenentatge per projectes mitjançant l’estudi d’una construcció tradicional.

- En segon curs: estudi i desenvolupament d’un projecte de construcció d’una edificació residencial. En el primer semestre: l’estudi de l’estructura d’una edificació de formigó armat amb elements accessoris metàl·lics i de fusta. En el segon semestre: l’estudi de l’estructura d’una edificació prefabricada amb elements metàl·lics, de fusta i de formigó.

- En tercer curs: l’estudi i desenvolupament d’un projecte de gestió per a la construcció d’un edifici residencial. En el primer semestre: el voltant i instal·lacions d’un edifici d’habitatges. En el segon semestre l’organització i gestió de la construcció i adequació dels locals d’un edifici.

- En quart curs no es preveu la utilització d’aquesta estratègia conjuntament per a totes les assignatures ja que en un semestre s’ubica l’estada en pràctiques i en l’altre el projecte de final de grau, que ja desenvolupen entre altres aquesta estratègia de manera individual per a l’aprenentatge de l’alumnat.

Per a poder realitzar un adequat seguiment d’aquests projectes es reserva per a tot l’alumnat en grups molt reduïts una dedicació horària destinada a les tutories del projecte.

Així mateix, per a aconseguir una bona coordinació entre les diferents assignatures, una o dues assignatures de cada semestre assumiran la coordinació dels projectes, per a això disposaran d’una major dedicació d’aquestes tutories, que s’ha previst de forma decreixent dels primers cursos als últims, a fi de facilitar la introducció de l’alumnat en aquesta metodologia des dels seus inicis acadèmics.

Així mateix, en l’àmbit de la docència, la Universitat Jaume I estableix que el 5% d’aquesta s’ha d’impartir en anglès, per a això es preveu tant la impartició d’assignatures completes en aquest idioma, com d’alguns dels temes d’assignatures impartides en altres llengües. Les assignatures obligatòries que s'impartiran en anglès són: Construcció I: Fonaments (2 ECTS que corresponen al 50% dels problemes, els laboratoris, el treball personal de l'alumnat i el 50% de l'avaluació), Construcció III: Estructures d'acer i fusta (3,5 ECTS que correspon a la teoria, 50% de l'avaluació i treball de preparació dels exàmens), Projectes tècnics d'edificació I (3,5 ECTS que corresponen als laboratoris, les tutories, el treball personal i el 50% de l'avaluació) i Tecnologies aplicades a projectes de cooperació al desenvolupament (3 ECTS que corresponen al 50% de l'avaluació i el treball personal de l'alumnat), i com a mínim una assignatura optativa amb docència en anglès que actualment es proposa Gestió de projectes europeus en edificació (6 ECTS).

En qualsevol cas, aquells alumnes que no hagen assolit el 5% de docència en anglès hauran de realitzar el projecte de final de grau en aquest idioma. 

SISTEMA D'AVALUACIÓ

A l’hora de fer l’avaluació cada professor o professora pot utilitzar alguna d’aquestes formes:

Dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant o estudianta que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

Elaboració de treballs acadèmics. Desenvolupament d’un treball escrit que pot anar des de treballs breus i senzills fins a treballs amplis i complexos i fins i tot projectes i memòries propis d’últims cursos.

Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes). Inclou proves de desenvolupament o resposta llarga (prova escrita de tipus obert o assaig, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat però quasi sense limitacions d’espai); de resposta curta (prova escrita tancada, en la qual l’alumnat construeix la seua resposta amb un temps limitat i amb un espai molt restringit), i/o tipus test (prova escrita estructurada amb diverses preguntes o ítems en els quals l’alumnat no elabora la resposta, només ha d’assenyalar la correcta o completar-la amb elements molt precisos, com per exemple omplir buits).

Exercicis i problemes. Prova consistent en el desenvolupament i interpretació de solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment.

Memòries i informes de pràctiques. Treball estructurat que té la funció d’informar sobre els coneixements i competències adquirits durant les pràctiques i sobre els procediments seguits per a obtindre els resultats. Pot tindre des de format lliure a seguir un guió estructurat o, fins i tot, respondre a un qüestionari pràcticament tancat. Inclou la memòria de pràctiques externes.

Observació/execució de tasques i pràctiques. Estratègia basada en la recollida sistemàtica de dades en el context d’aprenentatge: execució de tasques, pràctiques, etc. Pot ser sobre la base de qüestionaris i escales de valoració, registre d’incidents, llistes de verificació i/o rúbriques que definisquen els nivells de domini de la competència, amb els indicadors respectius (dimensions o components de la competència) i els descriptors de l’execució (conductes observables). Pot incloure el control d’assistència i/o participació a l’aula.

Presentacions orals i pòsters. Exposició i/o defensa pública de treballs individuals o en grup per a demostrar els resultats del treball realitzat i interpretar les seues pròpies experiències.

Projectes. Situacions en les quals l’alumnat ha d’explorar i treballar un problema pràctic mitjançant l’aplicació i integració de coneixements interdisciplinaris.

Resolució de casos. Suposa l’anàlisi i la resolució d’una situació professional per tal de realitzar una conceptualització d’experiències i buscar solucions eficaces.

Projectes de final de grau. Redacció d’un projecte de final de grau que consisteix en un exercici d’integració dels continguts formatius rebuts i les competències adquirides en el grau. Exposició i defensa davant d’un tribunal.

 Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Informació proporcionada per: Unitat de suport educatiu
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16