Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria, pretén  formar tècnics i tècniques capaços d’intervindre, reflexivament i responsablement, en tots els processos  implicats en la producció vegetal. [Llegir més]

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

 

INTRODUCCIÓ

Presentació

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria, pretén  formar tècnics i tècniques capaços d’intervindre, reflexivament i responsablement, en tots els processos  implicats en la producció vegetal.

Des de la gestió del material vegetal, base dels cultius, la dotació d’infraestructures necessàries per al cultiu (instal·lacions de reg, hivernacles, etc.), el procés productiu,  així com la conservació i la comercialització dels productes i serveis que s’hi generen.

Aquests professionals han de ser capaços d’entendre la tecnologia que es produeix als centres de  recerca i transferir aquests coneixements al sector agrari per a l’aplicació pràctica. Per  aconseguir-ho, cal formar tècnics amb un bon bagatge en coneixements bàsics, els quals els  permetrà adaptar-se, en el futur, a l’entorn concret on exerciran la seua professió, sense  perdre la flexibilitat i l’adaptabilitat que demana la nostra societat.

L'estructura del grau es basa en l'ordre CIN/323/2009, de 9 de febrer, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió d'Enginyer Tècnic Agrícola. 

El Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural té atribucions professionals regulades ( BOE núm.79 de 2-04-1986 i BOE núm.100 de 26-04-1986).

 

Mónica Asunción Hurtado Ruiz (mhurtado@uji.es)

Vicedirectora del Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

 

Per què estudiar aquest grau a l’UJI?

- El sector agroalimentari és un dels de més importància econòmica. La implicació de l’UJI en l’entorn social del sector agrari de la província es manifesta en l'elevat nombre de convenis i projectes signats amb empreses agràries, indústries i cooperatives i també en els convenis d'investigació amb centres i instituts de recerca agrària de la Comunitat Valenciana.

- Qualificació del professorat. Més de 40 professors i professores doctorats a temps complet dedicats a la docència i la recerca en temes d’actualitat i que estan reconeguts pels indicadors científics internacionals.

- El grau està recolzat per mes de vuit grups d’investigació punters al sector de l’enginyeria agroalimentària, entomologia agrícola, millora genètica, ecofisiologia, patologia i bioquímica.

- Infraestructures específiques. Concretament, es disposa de 10 laboratoris docents, una zona d’hivernacles amb moderns sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció per aigua calenta o aire calent, sistemes de refrigeració, malles d’ombreig i sistemes d’il·luminació artificial). També es disposa d’una parcel·la de pràctiques de camp on, amb finalitats docents, es mantenen col·leccions de conreus llenyosos (17 espècies fruiteres) i hortícoles (en període lectiu es disposa de 22 conreus d’entre els de més importància econòmica).

- Procediments docents innovadors. Durant els estudis, es desenvolupen diversos projectes coordinats entre diferents assignatures, que s'avaluen conjuntament per a aconseguir una formació integral i multidisciplinària dels estudiants, tal com ocorre durant el desenvolupament de l'activitat professional de l'Enginyer Agroalimentari.

- Programa d’acció tutorial universitari (PATU): aquest grau ofereix als estudiants de primer curs un programa específic amb la finalitat d’ajudar-los en l’adaptació a la Universitat Jaume I i d’integrar-los en la vida universitària. 

Què és important conèixer?

Què és?

L’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural és una ciència interdisciplinària l’àmbit d’actuació de la qual són totes les activitats relacionades amb la producció agrària, la transformació i comercialització de productes agroalimentaris i el desenvolupament rural. L’alimentació continua sent una necessitat primordial que fa que el sector agroalimentari tinga una gran importància econòmica en tots els països, especialment en els desenvolupats. A més, el major poder adquisitiu actual comporta que el mercat de consum tinga demandes més sofisticades que requereixen satisfer necessitats nutricionals i estètiques a les quals abans no es prestava tanta atenció i per les quals el consumidor està disposat a pagar un preu més elevat.

Els graduats i graduades en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la Universitat Jaume I en finalitzar la seua formació hauran adquirit competències que els permetran conèixer, desenvolupar i aplicar coneixements científics i tecnològics a la producció agrícola i ramadera, l’obtenció de productes de més qualitat i seguretat alimentària, l’organització i gestió d’empreses agroalimentàries, el disseny, implantació i manteniment de jardins i paisatges, la implantació d’infraestructures agràries i la planificació i desenvolupament rural. Tot això de forma respectuosa amb el medi ambient i econòmicament rendible.

Organització dels estudis

Primer curs:

Formació bàsica (FB): 60 crèdits ECTS

Segon curs:

Formació bàsica (FB): 18 crèdits ECTS      

Obligatòries (OB): 42 crèdits ECTS

Tercer curs:

Obligatòries (OB): 60 crèdits ECTS

Quart curs:

Obligatòries (OB): 24 crèdits ECTS

Optatives (OP): 18 crèdits ECTS

Pràctiques externes (PE): 6 crèdits ECTS   

Treball de final de grau (TFG): 12 crèdits ECTS

Total de crèdits del grau: 240 crèdits ECTS (European Credit Transfer System)

La Universitat Jaume I ha establert que cada crèdit ECTS equival a 25 hores de treball de l'estudiant. D’aquestes, entre 7,5 i 10 hores corresponen a docència presencial (classes, pràctiques, tutories, seminaris, etc.) i la resta són les hores de treball autònom de l’alumne (treballs, projectes, hores d’estudi, etc.).

El preu del crèdit establert per al curs 2017/18 és de 22,18 €. Com que un curs són 60 crèdits, el cost de la matrícula del primer any és de 1.330,80 € més taxes administratives.

Alguns aspectes del grau que és important que conegues:

TREBALL DE FINAL DE GRAU

El treball de final de grau no es pot realitzar fins que no s’ha superat el 79,41% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB), sense considerar les matèries de Pràctiques Externes i Treball de Final de Grau en el còmput d'aquest percentatge.

Consisteix en el desenvolupament d’un treball pràctic aplicat en qualsevol de les línies obertes en la docència del grau, amb aplicació específica dels aspectes de creativitat i memòria addicional en el qual es puga constatar la capacitat relacional, reflexiva i crítica de l’estudiantat. El treball s’ha d’orientar a un producte terminal, és a dir, un projecte que s’ha de desenvolupar i finalitzar.

TÍTOLS I CERTIFICACIONS

En acabar obtindràs:

Títol de graduat o graduada en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural per la Universitat Jaume I.

Suplement europeu al títol (SET). Aquest document acompanya els títols universitaris de caràcter oficial i amb validesa a tot el territori nacional i inclou informació unificada i personalitzada sobre els estudis cursats, els resultats obtinguts, les capacitats professionals adquirides i el nivell de la titulació en el sistema nacional d’educació superior. 

També pots obtenir:

Certificat d’Estudis Universitaris Inicials per la Universitat Jaume I, quan superes 120 crèdits ECTS del pla d’estudis del grau.

Trets d'identitat

Estar a la universitat no és només assistir a classe de les assignatures en què t’has matriculat. La universitat apareix en un període de la teua vida en el qual t’estàs formant acadèmicament, però també desenvolupant com a persona. Aprofita’l!

Per això és fonamental que conegues una sèrie d’aspectes relacionats amb la titulació, però també altres que són generals, i que com a universitari o universitària no sols has de conèixer sinó també utilitzar.

De la titulació...

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’imparteix a l’Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals, que disposa de les següents instal·lacions i recursos tecnològics per al desenvolupament de l’activitat docent:

  • Aules d’informàtica, una aula d’accés lliure per a ús general de l’alumnat amb 72 equips informàtics i aules dedicades a la docència amb ordinadors, excepte una només en té 20. Totes les aules disposen de canó de vídeo.
  • 10 laboratoris docents, específics de l’àmbit de la titulació: de biologia animal, de química analítica, de física aplicada, de cristal·lografia-mineralogia, de producció vegetal, de geodinàmica externa i d’enginyeria mecànica.
  • Zona d’hivernacles amb 500 m2 d’instal·lacions. Es disposa de diferents tipus d’hivernacles amb sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció per aigua calenta o aire calent, sistemes de refrigeració, malles d’ombreig i sistemes d’il·luminació artificial).
  • Parcel·la de 1.200 m2 de pràctiques de camp en la qual amb finalitats docents es mantenen col·leccions de cultius llenyosos (17 espècies fruiteres) i hortícoles (en període lectiu hi ha 22 cultius entre els de més importància econòmica).
  • Dues aules de dibuix amb taules multimèdia amb accés a Internet, megafonia i projector de vídeo.
  • Línies d’investigació:  al Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural es desenvolupen els següents programes d’investigació:
    • Bioquímica i biotecnología: estrès biòtic, abiòtic, resistència induïda, metabolòmica, reguladors del desenvolupament, expressió de gens, metabolisme del nitrogen, agricultura sostenible, cítrics, tomata, arabidopsis.
    • Ecofisiologia i biotecnologia: agricultura, estrès abiòtic, metabolòmica, hormones vegetals, reguladors del desenvolupament vegetal, cultiu in vitro, biotecnologia vegetal, cítrics, pebreres, arabidopsis.
    • Integració metabòlica i senyalització cel·lular: interacció planta-patogen, metabolisme del nitrogen, resistència induïda, estrès biòtic, senyalització hormonal, biologia molecular de plantes.
    • Maneig integrat de plagues agrícoles: entomologia de cítrics, maneig integrat de plagues, control biològic, efectes secundaris de plaguicides, quarantena, aplicació de tècniques de biologia molecular al control biològic de plagues.
    • Millora de la qualitat agroalimentària: avaluació instrumental, qualitat organolèptica, avaluació de la qualitat nutritiva, millora de la qualitat, control de qualitat, optimització de sistemes de producció, selecció de material vegetal.
    • Institut Universitari de Plaguicides i Aigües. Impacte dels plaguicides sobre la qualitat de les aigües; investigació sobre nous contaminants en aigües naturals i residuals; fàrmacs, hormones i drogues il·legals d’abús; aplicacions tècniques híbrides cromatografia/espectrometria de masses en la quantificació, confirmació i elucidació de contaminants orgànics en mostres d’interès ambiental, alimentari i toxicològic; determinació de xenoestrògens en matrius biològiques humanes; estudis sobre el comportament de compostos orgànics persistents en xarxes tròfiques marines, incloent-hi les activitats de l’aqüicultura; toxicitat, bioacumulació i biomagnificació en organismes marins; gestió de recursos hídrics; hidrogeologia; contaminació d’aigües subterrànies.
    • Mineralogia aplicada i ambiental: contaminació atmosfèrica i mineralotècnia de roques i minerals industrials.

Finalment, per a saber més sobre els estudis universitaris

Webs d’interès general

Díptic informatiu del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Què puc estudiar i on

Guia oficial de titulacions i postgraus de les universitats espanyoles (RUCT)

Llibres blancs de les titulacions

Bolonya en secundària

Guia Preocupa’t

 

Webs específics

Departament de Ciències Agràries  i del Medi Natural

Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Ministeri d'Agricultura,Alimentació i Medi Ambient

Institut Valencià d’Investigacions Agràries

 

De la universitat

La informació i suport que et proporciona la Universitat Jaume I s’agrupa en dos grans àmbits, la vessant acadèmica —informació relacionada amb els estudis, etc.— i la vessant personal —informació relacionada amb el propi desenvolupament.

Vessant acadèmica

Unitat de Suport Educatiu (USE). S’ocupa de l’assessorament personalitzat a l’estudiantat sobre temes acadèmics i professionals (elecció d’assignatures, tècniques d’estudi, eixides laborals, etc.) i de l’atenció a les persones amb algun tipus de discapacitat o que presenten alguna problemàtica que afecte la seua integració acadèmica, social i laboral.

Programes que desenvolupa:

Jornada d’acollidaEs porta a terme amb la finalitat de facilitar l’adaptació i la integració de l’estudiantat de nou ingrés.

Estudia i investiga a l’UJI. Des de l’USE s’està treballant perquè els millors estudiants i estudiantes de les olimpíades de secundària que després es matriculen a l’UJI, tinguen, a més d’una formació acadèmica, una formació amb vessant investigadora.

Assessorament personalitzat. Atenció individual sobre qualsevol tema d’orientació acadèmica: elecció d’assignatures, continuació d’estudis, canvi de titulació...

Programa d’acció tutorial universitari (PATU). El Programa d’acció tutorial universitari pretén facilitar la incorporació i adaptació de l’estudiantat a la Universitat Jaume I i comprèn diferents accions en funció de les necessitats de les titulacions i/o centres.

Infocampus. Ubicat en el local nº 15 de l'àgora universitària. Forma part de la Unitat de Suport Educatiu. A Infocampus es pot consultar tota la informació acadèmica relacionada amb els estudis universitaris. A més, també ofereix altres serveis:

  • Canal Futur Estudiantat. És el canal de referència informativa per al futur estudiantat universitari.
  • Canal InfoCampus. És el canal de referència informativa per l’estudiantat de l’UJI.
  • El Rodador. És una aplicació que et dóna accés a la base de dades d’Infocampus, podràs consultar-la o rebre-la al correu o al telèfon (beques, cursos, congressos...).
  • Borsa d’habitatge. És un servei de recerca d’habitatges que t’ofereix la Universitat.
  • Tauler d’anuncis. Per a publicar anuncis classificats, d’acord amb les categories que s’assenyalen: audiovisuals, compra-venda, esports, informàtica, intercanvis, llibres i apunts, oci, treball i altres.
  • Bústia UJI. És el canal obert de comunicació de la Universitat Jaume I. Mitjançant la Bústia UJI i a través d’Internet qualsevol persona, siga membre de la comunitat universitària o no, pot fer consultes o plantejar queixes, suggeriments o felicitacions als serveis i departaments de l’UJI.

Normativa d’avaluació. Tota la informació relacionada amb la normativa d’avaluació i els exàmens de l’UJI.

Estatut de l’estudiantat universitari. L’objectiu d’aquest document és el desenvolupament dels drets i deures de l’estudiantat universitari de les universitats públiques i privades espanyoles.

- Sindicatura de Greuges. És l’òrgan que defensa i protegeix els drets i els interessos dels membres de la comunitat universitària. La seua funció és tramitar les queixes, les observacions i els suggeriments que no han pogut ser atesos per les vies habituals. Si necessites aquest servei pots enviar un missatge electrònic a l’adreça: sindicatura-greuges@uji.es.

Biblioteca-Centre de Documentació. Disposa d’un fons bibliogràfic i documental que comprèn totes les matèries que s’imparteixen a la Universitat Jaume I, al qual podeu recórrer per completar els apunts de la titulació.

A la biblioteca pots estudiar en grup, ja que disposa d'aules condicionades. En període d’exàmens la biblioteca és oberta les 24 hores.

A la biblioteca també hi ha diferents serveis de suport a la formació acadèmica que són de gran utilitat, com ara:

- Mediateca. Dissenyada per a l’ús de la informació electrònica i audiovisual, d’evident rellevància per als graduats i graduades en Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual.

- Hemeroteca. Per a consultar revistes.

- Centre de Documentació Europea. Presta serveis de documentació comunitària.

- Centre d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL). El CAL és un espai d’aprenentatge on, de manera autònoma, es pot començar l’aprenentatge d’un idioma sense coneixements previs o s’hi pot ampliar els que ja es tenen d’una altra llengua. Al CAL de la Universitat Jaume I es pot aprendre alemanyanglèscatalàcatalà i espanyol llengües estrangeresfrancès i italià de manera integrada o per habilitats, segons les pròpies necessitats. El CAL disposa de recursos i materials classificats per habilitats, aspectes lingüístics i nivells, i també d’un equip d’assessors que orienten i guien l’aprenent de manera personalitzada. Cada persona pot fixar-se els objectius i les activitats més idònies per assolir-los, i treballar segons el seu ritme i la seua disponibilitat.

Registre General. Per a deixar constància oficial de qualsevol document de la Universitat. Està situat a la planta baixa de l’edifici del Rectorat.

 

Vessant de desenvolupament personal

Oficina de Relacions Internacionals (ORI). Gestiona els programes internacionals i nacionals d’àmbit educatiu i els programes d’intercanvi. També s’ocupa del foment de l’ocupació i dels programes d’inserció laboral.

Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP). Desenvolupa accions dirigides al foment de l’ocupabilitat que faciliten la inserció professional de l’estudiantat i dels titulats i titulades, mitjançant la cooperació amb altres institucions i empreses: gestió de pràctiques en empresa, jornades i fires d’ocupació, programes d’inserció laboral i mobilitat internacional, i seguiment de les trajectòries laborals dels titulats a través de l’Observatori Ocupacional.

Servei d’Activitats Socioculturals (SASC). A la universitat, a més d’estudiar, podeu gaudir d’altres activitats: culturals, lúdiques, esportives...

Servei d’Esports. Té com a objectiu contribuir a la formació integral de l’estudiantat i del personal i oferir la possibilitat de realitzar activitats esportives. El Servei d’Esports ofereix actualment més de 100 activitats diferents. Tens moltes opcions, des de mantindre’t en forma amb la pràctica d’exercicis físics i de millora de la salut, fins a participar en competicions oficials amb altres universitats representant la Universitat.

- Centre sanitari. Proporciona assistència sanitària i psicològica.

Servei d’Assistència Psicològica (SAP)Ofereix a totes aquelles persones que ho requereixen els avanços en el tractament que es deriven del coneixement de les últimes investigacions en la psicopatologia i tractament dels trastorns d’ansietat.

L’UJI és més...

  • Estil UJI: formació en llengües estrangeres, en noves tecnologies, en humanitarisme, en ciutadania europea i en foment de l’esperit emprenedor.
  • Situada a Castelló, una ciutat mediterrània i còmoda, amb facilitats d’allotjament.
  • Un campus modern i ben comunicat a cinc minuts de l'estació de trens i autobusos i  a 15 minuts en bicicleta del centre de la ciutat.
  • 100 % d’aules amb equipament multimèdia i laboratoris amb l’última tecnologia.
  • Biblioteca oberta les 24 hores en període d’exàmens.
  • Àmplies instal·lacions esportives amb una oferta de més de 100 activitats.
  • Professorat altament qualificat amb formació pedagògica permanent i nombrosos professionals externs implicats en la docència.
  • Grups reduïts que permeten un tracte personalitzat a l’estudiantat.
  • Aula virtual de suport tecnològic a la docència.
  • Estades en pràctiques per a tot l’estudiantat amb una oferta de 2.700 entitats.
  • Alta inserció professional dels titulats i titulades de l’UJI.

Eixides professionals

Els graduats i graduades en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural posseeixen les atribucions professionals, reconegudes per la Llei 12/1986, de l’enginyer tècnic.

Àmbits de treball

  • Empreses agrícoles: maquinària, adobs, regs, etc.
  • Empreses de manipulació de productes hortofructícoles.
  • Explotacions hortícoles o fructícoles.
  • Cooperativisme agrari.
  • Administració pública. Personal tècnic d’administracions publiques agràries: a la Unió Europea, a l’Estat, a les comunitats autònomes o als ajuntaments.
  • Indústria agroquímica.
  • Indústria agroalimentària.
  • Departaments d’investigació (noves varietats vegetals, tècniques de comercialització).
  • Departaments de medi ambient.
  • Empreses de jardineria.
  • Exercici lliure de la professió: projectes, assessoria, consultoria, valoracions, peritacions, direcció d'obres, estudis d'impacte mediambiental, estudis de seguretat i salut laboral, etc.

 

Tasques professionals

Aquests professionals tenen dues funcions fonamentals en els diferents àmbits de treball:

  • Orientar i assessorar els responsables de les explotacions agràries sobre les tècniques de cultiu més convenients i sobre els adobs i els herbicides per a cada terreny, amb la finalitat de maximitzar la producció i, al mateix temps, millorar la qualitat dels productes.
  • Facilitar la informació científica necessària sobre el tipus de jardins, arboricultura ornamental, gespa, espècies de flors que millor s’adapten al  clima i a la topografia local, formes de reg i qualsevol altre aspecte relacionat amb el manteniment dels espais verds.

Algunes de les tasques que realitzen són:

- Redactar, programar i executar projectes.

- Intervenir o redactar altres documents que poden formar part del projecte o que són conseqüència d’aquest, com ara l’estudi  de seguretat i salut, estudis d’impacte ambiental, projectes d’activitats i avaluació financera de projectes agrícoles S’instrueix l’alumnat en els principals procediments administratius derivats de la  gestió de projectes.

- Assessorar en temes agrícoles.

- Realitzar estudis d’impacte mediambiental.

- Realitzar valoracions o peritatges.

- Analitzar les característiques dels aliments i els motius de la seua degradació.

- Analitzar els mètodes utilitzats en la conservació dels aliments.

- Analitzar els processos d’elaboració de productes d’origen animal i vegetal.

- Aplicar tècniques de producció i de control de plagues i malalties.

- Aplicar tècniques de conreu i de reconeixement de varietats i patrons dels cítrics.

- Treballar amb els conreus hortícoles i fruiters.

- Analitzar el clima, el sòl, la fisiologia del desenvolupament del conreu, les necessitats nutricionals, les operacions de conreu i la recol·lecció.

- Estudiar i tractar les fisiopaties, plagues i malalties que afecten cada conreu.

- Recuperar espais degradats: mines i abocadors.

- Revegetació de riberes.

- Actuar sobre el paisatge: rotondes i mitjanes enjardinades, parcs naturals, itineraris verds, cobertes enjardinades, pèrgoles, urbanitzacions, etc.

- Dissenyar i projectar un jardí (paisatge), conservar-lo i mantenir-lo (gestió).

- Associar programes de fertilització, adobs, etc., amb la fisiologia dels nutrients en les plantes.

- Estudiar l'expressió dels danys provocats per plagues, malalties o males herbes, tenint en compte l'interacció entre el agent causal, el cultiu i el medi ambient.

- Amidar el terreny natural, representar-lo i modificar-lo. El terreny és el principal àmbit de treball i constantment ens trobem amb la necessitat de conèixer la seua geometria i/o realitzar-hi modificacions.

Relació amb la generació de noves ocupacions

  • Serveis de medi ambient
    • Gestió de residus
      • Tractament de residus sòlids, biodegradables, etc.
    • Gestió de l’aigua
      • Gestió de l’aigua residual, consum, eliminació de residus, etc.
    • Protecció de la natura
      • Gestió de conservació d'espècies vegetals.
    • Regulació i control de la contaminació
      • Aplicar tècniques de conservació de medi ambient per a evitar la contaminació.
    • Agricultura ecològica
      • Promoure la transformació de camps on s'aplica la agricultura tradicional.
  • Noves tecnologies
    • Biotecnologia
      • Aplicar tècniques de biotecnologia per a la propagació vegetal, millora genètica, etc.
  • Qualitat i seguretat agroalimentària
    • Producció integrada i certificació de qualitat
      • Implementació de sistemes de producció integrada i traçabilitat segons les noves normatives.
      • Auditories i certificació de l'ús de sistemes de producció integrada segons les normes oficials.
      • Certificació de característiques de qualitat de productes hortofructícoles.

RESUM

 

 

S’estableixen per a aquest títol de grau deu perfils professionals que inclouen des dels purament productius fins als relacionats amb la gestió de la informació, el medi ambient i l’organització territorial. La relació de perfils proposats és la següent:

• Producció vegetal.

• Jardineria i paisatgisme.

• Producció animal.

• Biotecnologia i millora genètica.

• Gestió de recursos hídrics i altres recursos naturals.

• Tecnologia ambiental.

• Projectes d’enginyeria agrària.

• Gestió d’empreses agràries i comercialització.

• Desenvolupament rural.

• Enginyeria rural.

 

 

 

Com accediré?

Perfil d’ingrés

Els estudis del Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural demandaran de l’alumnat que ingresse un alt nivell d’esforç i dedicació a l’estudi. Per això, és important que l’alumnat tinga vocació, habilitat per al raonament abstracte, creativitat i enginy, mentalitat analítica crítica, capacitat d’observació, instint de superació i constància, tant en l’estudi com en el treball.

Així mateix, és desitjable que els i les alumnes de nou ingrés tinguen amplis coneixements de química, matemàtiques, física i biologia, que constitueixen els fonaments de gran part dels coneixements a impartir. També seran convenients nocions de dibuix tècnic. Tot això facilitarà, sens dubte, un progrés adequat en els estudis que es proposen.

Vies d’accés

L’accés a la universitat es pot dur a terme per diferents vies:

  • Batxillerat+ PAU
  • Cicles formatius de grau superior
  • PAU Persones majors de 25 anys
  • Persones majors de 40 anys que acrediten experiència laboral o professional
  • PAU Persones majors de 45 anys
  • Estudiantat amb titulació universitària
  • Estudiantat amb estudis cursats a l’estranger

BATXILLERAT+PAU

Per a l'accés i admissió a la Universitat en el curs 2017/2018 dels estudiants que cursen 2n de batxillerat, es considerarà la qualificació de Batxillerat més la de la Prova d'Avaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat: PAU.

La prova consistirà en una fase obligatòria i una fase voluntària.

Les persones que han cursat el batxillerat s’han de presentar i superar  la fase obligatòria de la prova d’accés a la universitat (PAU). Per a superar la PAU s’han de complir dues condicions:

a)  La qualificació de la fase obligatòria, com a mínim, ha de ser de 4,000.

b)  La  nota d’accés ha de ser igual o superior a 5,000. Per a calcular-la es tenen en compte: la qualificació de la fase obligatòria, que equival al 40% de la nota, i la nota mitjana del batxillerat (que s’expressava amb dos decimals), que equival al 60% de la nota. La puntuació màxima que es pot obtindré és 10,000.

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de 4) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

 Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat

Més informació

Estudiants amb PAU aprovada segons el Reial Decret 1892/2008 o normatives anteriors

Aquests estudiants accediran amb les qualificacions de la fase general i de la fase específica obtingudes amb anterioritat, considerant la caducitat de la fase específica establida per la normativa.

Les assignatures que se'ls ponderaran així com els valors de les ponderacions, seran les del curs en què van aprovar les assinatures de la fase específica.

Si aquests estudiants desitgen millorar la seua nota d'admissió podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la fase voluntària de l'actual PAU. També podran presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però examinant-se de la fase completa.

Estudiants que van iniciar els estudis de batxillerat d'acord amb el sistema educatiu anterior

Els estudiants que van iniciar estudis de batxillerat amb el sistema educatiu anterior, i que no els van finalitzar o no van superar la PAU amb anterioritat, no hauran de realitzar l'avaluació final de batxillerat i la seua qualificació d'accés a la Universitat serà la qualificació obtinguda en el seu batxillerat. S'aplicarà el mateix criteri a l'alumnat que va obtindre el títol de batxiller en el curs 2015-2016 i no va accedir a la universitat en finalitzar aquest curs.

L'exempció de la Fase Obligatòria de les PAU vindrà donada pel fet que el seu títol de batxillerat siga LOE i no LOMCE.

Els estudiants amb el batxillerat anterior a curs 2015-2016 no estan exempts de realitzar la Fase Obligatòria de les PAU.

Si aquests estudiants desitgen millorar la seua nota d'admissió podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la Fase Voluntària de l'actual PAU. També podran presentar-se a la fase obligatòria actual, per millorar la seua nota d'admissió, però examinant-se de la fase completa.

 

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Els tècnics i les tècniques de formació professional tenen accés a la universitat sense haver de fer cap prova obligatòria. I la seua nota d’accés a la universitat és la nota mitjana del cicle formatiu (s’expressa amb tres decimals i ha d’estar compresa entre 5,000 i 10,000).

Per a incrementar aquesta nota (fins a un màxim de 4 punts), de manera voluntària, es pot realitzar la fase voluntària de la PAU. Cada persona ha de triar de quantes (fins a un màxim de 4) i de quines assignatures de modalitat de segon de batxillerat vol examinar-se —la puntuació en aquestes assignatures ha de ser igual o superior a 5,00.

Per a la nota d’admissió a la universitat s’ha de tindre en compte que:

a) La ponderació de les assignatures (0,1-0,2) és diferent en funció del grau i de la universitat.

b) Només es tindran en compte les dues assignatures més favorables després de la ponderació.

c) La nota d’admissió pot variar en funció dels graus i de les universitats que se sol·liciten.

Consulta les ponderacions de les assignatures per a l’accés a la universitat 

L’adjudicació de plaça es porta a terme en funció de la nota d’accés obtinguda.

(Només en el cas d’empat tindran preferència els estudiants o estudiantes que tinguen el títol adscrit a la branca de coneixement en la qual es troba el grau que es vol cursar. Vinculacions:

Tècnic Superior de Formació Professional (PDF)
Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny (PDF)
Tècnic Esportiu Superior (PDF))

Més informació

 

PAU PERSONES MAJORS DE 25 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 25 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de dues fases, una general i una altra específica.

La fase general comprèn quatre exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat.

2. Llengua: castellà.

3. Llengua: valencià.

4. Llengua estrangera (cal elegir entre francès, anglès, alemany, italià i portuguès).

La fase específica consta de dos exercicis que s’han d’elegir segons la branca de coneixement a la qual pertany cada títol de grau. Atès que el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural pertany a la branca d’enginyeria i arquitectura, els exercicis són:

1. Obligatori: Matemàtiques

2. A elegir entre Física o Dibuix Tècnic

Si tens interès en diversos títols de grau que pertanyen a branques diferents, pots presentar-te a la prova de més d’una branca de coneixement.

Més informació

 

PERSONES MAJORS DE 40 ANYS QUE ACREDITEN EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESSIONAL

Per a accedir al grau per la via de persones majors de 40 anys s’ha  de superar un procediment de selecció que s’estructura en dues fases:

1a. Fase de valoració on es valora:

a) Experiència laboral i professional

b) Formació

c) Coneixements de valencià

d) Coneixements d’idiomes comunitaris

e) Coneixements d’informàtica

2a. Fase d’entrevista personal.

En aquesta fase es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

PAU PERSONES MAJORS DE 45 ANYS

Per accedir al grau per la via de persones majors de 45 anys s’ha de realitzar una prova d’accés que consta de tres exercicis:

1. Comentari de text o desenvolupament d’un tema general d’actualitat;

2. Llengua: castellà;

3. Llengua: valencià;

i d’una entrevista personal on es valora i s’aprecia la maduresa i la idoneïtat de les persones que s’examinen per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari oficial del grau triat. És condició indispensable superar la fase de l’entrevista per a poder accedir als estudis de grau.

Més informació 

 

ESTUDIANTAT AMB TITULACIÓ UNIVERSITÀRIA

Per a accedir al grau per aquesta via s’ha d’estar en possessió d’un títol universitari de grau o d’una titulació oficial de diplomatura universitària, arquitectura tècnica, enginyeria tècnica, llicenciatura, arquitectura, enginyeria o equivalent.

 

ESTUDIANTAT AMB ESTUDIS ESTRANGERS

Els estudiants amb batxillerat internacional i els estudiants estrangers amb conveni d'accés amb l'estat espanyol, presentaran la informació de la credencial on constarà la seua qualificació d'accés a la universitat. Els estudiants estrangers de països sense conveni d'accés amb l'estat espanyol hauran de realitzar una prova per a obtindre la nota d'accés.

Aquests estudiants entraran en la mateixa reserva de places dels estudiants de batxillerat i els de CFGS, i podran presentar-se als exàmens d'un màxim de 4 assignatures en la Fase Voluntària de l'actual PAU, per poder augmentar la qualificació d'admissió fins a un màxim de 14 punts.

La UNED serà l'encarregada de certificar les qualificacions de tots els estudiants estrangers, emetre la credenciali, si escau, de realitzar les proves pertinents.

Més informació

 

 

PERSONES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS  (NEE)

L’UJI intenta facilitar a l’estudiantat amb necessitats educatives especials (NEE) la plena integració i normalització en la vida acadèmica mitjançant el Programa d’atenció a la diversitat (PAD) i l’adaptació de les normatives acadèmiques. Si tens necessitat d’aquest servei pots dirigir-te a la Unitat de Suport Educatiu (USE) o enviar un missatge electrònic a suport@uji.es.

Oferta de places i procediment d’admissió

Per a accedir a la universitat és important que tingues en compte una sèrie d’aspectes referents al procediment d’admissió a una determinada titulació:

Oferta de places...

En el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’ofereixen 60 places.

La nota de tall o d’accés...

- És la nota de l’última persona que ha accedit a la titulació.

- No està predeterminada, ja que depèn de l’oferta de places i de la demanda per part de l’estudiantat que la sol·licita.

- Si una titulació està molt sol·licitada la nota d’accés tendeix a ser alta.

- S’ha de considerar com un referent, ja que varia cada any.

Per exemple, si en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural s’han oferit 60 places, i la nota de tall per a un determinat any ha sigut 5,235 això significa que la persona que va accedir en l’últim lloc (el número 60) tenia aquesta qualificació.

Notes de tall curs 2017/2018

Preinscripció

- S’han d’indicar les carreres que vols cursar per ordre de preferència.

- La sol·licitud per a cursar una determinada carrera ha de fer-se d’acord amb els procediments, els impresos i els terminis de la comunitat autònoma on es vol accedir.

  • Encara que es tinga una nota inferior a la nota de tall de l’últim any també es pot sol·licitar.

Més informació

Llistes d’espera

- Cada universitat estableix un determinat procediment per a l’adjudicació de les places que queden vacants.

Més informació

Matrícula

- Cada universitat té un procediment i un període de matrícula (a l’UJI sol ser la segona quinzena de juliol).

- A l’UJI es pot formalitzar la matrícula de forma presencial o no presencial per Internet.

Més informació

 

Permanència

L’estudiantat ha de conèixer la normativa de permanència, d’aquesta destaquem:

- Permanència en primer curs

1. L’estudiantat matriculat per primera vegada en el primer curs d’un estudi de grau a la Universitat Jaume I ha de superar un mínim del 20 % del total de crèdits matriculats.

2. L’estudiantat que no supere aquest mínim pot continuar el curs següent en el mateix estudi en la modalitat de matrícula a temps parcial o fer la preinscripció a un estudi de grau diferent.

3. A aquest efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

- Rendiment acadèmic

1. L’estudiantat, a temps complet que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50 % dels crèdits matriculats, haurà de matricular-se a temps parcial en els dos cursos acadèmics següents en què no va superar el 50% dels crèdits matriculats, i se li exigirà la superació del 75% per a poder matricular-se novament en el mateix grau, en qualsevol modalitat de dedicació a l’ estudi.  Si no compleix aquest requisit no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l’últim en què es va matricular a temps parcial. En tot cas, l’estudiantat pot matricular-se en un altre grau després d’efectuar la preinscripció.

2. L’estudiant a temps parcial que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50 % dels crèdits matriculats, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l’últim en què no va superar el 50% dels crèdits matriculats. En tot cas, l’estudiantat pot matricular-se en un altre grau després d’efectuar la preinscripció.

3. No s’aplicaran aquestes normes de permanència a l’estudiantat que haja superat el 80 % dels crèdits del pla d’estudis.

4. A aquests efectes, les assignatures reconegudes no comptabilitzaran com a assignatures superades, excepte les cursades en un programa d’intercanvi.

Què aprendré?

Competències MECES, genèriques i específiques

En el Graduat o Graduada en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural per la Universitat Jaume I, es garantirà el desenvolupament per part dels estudiants de les competències bàsiques recollides en el RD1393/2007 i l'Ordre CIN/323/2009:

  • Que els estudiants hagen demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi;
  • Que els estudiants sàpien aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseïsquen les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seua àrea d'estudi;
  • Que els estudiants tinguen la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seua àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguen una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
  • Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
  • Que els estudiants hagen desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

Aquestes competències bàsiques es concreten en les següents competències genèriques i/o específiques avaluables corresponents als objectius genèrics i exigibles per a obtenir el títol. Les competències s'han codificat com es descriu a continuació: CB per a les competències bàsiques, CCR per a les competències comunes a la branca i CE per a les competències de tecnologia específica, CET per a les competències del treball de final de grau, CNP per a les competències de les pràctiques externes i COP per a les competències de l'assignatura de Projectes d'enginyeria.

G - COMPETÈNCIES GENÈRIQUES

CG01 - Capacitat d'anàlisi i síntesi
CG02 - Aprenentatge autònom
CG03 - Comunicació oral i escrita en llengua nativa
CG04 - Coneixement d'una llengua estrangera
CG05 - Motivació per la qualitat
CG06 - Resolució de problemes
CG07 - Treball en equip
CG08 - Sensibilitat cap a temes mediambientals
CG09 - Capacitat de gestió de la informació
CG10 - Compromís ètic
CG11 - Capacitat d'organització i planificació
CG12 - Informàtica relativa a l'àmbit d'estudi
CG13 - Presa de decisions
CG14 - Raonament crític
CG15 - Adaptació a noves situacions
CG16 - Creativitat

E - COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

CB01 - Capacitat per a la resolució dels problemes matemàtics que puguen plantejar-se en l'enginyeria. Aptitud per a aplicar els coneixements sobre: àlgebra lineal; geometria; geometria diferencial; càlcul diferencial i integral; equacions diferencials i en derivades parcials; mètodes numèrics; algorítmica numèrica; estadística i optimització.
CB02 - Comprensió i domini dels conceptes bàsics sobre les lleis generals de la mecànica, termodinàmica, camps i ones i electromagnetisme i la seua aplicació per a la resolució de problemes propis de l'enginyeria.
CB03 - Coneixements bàsics sobre l'ús i programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació en enginyeria.
CB04 - Coneixements bàsics de la química general, química orgànica i inorgànica i les seues aplicacions en l'enginyeria.   
CB05 - Capacitat de visió espacial i coneixement de les tècniques de representació gràfica, tant per mètodes tradicionals de geometria mètrica i geometria descriptiva, com mitjançant les aplicacions de disseny assistit per ordinador.
CB06 - Coneixement adequat del concepte d'empresa, marc institucional i jurídic de l'empresa. Organització i gestió d'empreses.
CB07 - Coneixements bàsics de geologia i morfologia del terreny i la seua aplicació en problemes relacionats amb l'enginyeria. Climatologia.
CB08 - Coneixement de les bases i fonaments biològics de l'àmbit vegetal i animal de l'enginyeria.

CCR01 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar les bases de la producció animal; instal·lacions ramaderes.
CCR02 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar les aplicacions de la biotecnologia en l'enginyeria agrícola i ramadera.
CCR03 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de les bases de la producció vegetal, els sistemes de producció, de protecció i d'explotació.
CCR04 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'identificació i caracterització d'espècies vegetals.
CCR05 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'ecologia; estudi d'impacte ambiental: avaluació i correcció; gestió i aprofitament de subproductes agroindustriales.
CCR06 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'aixecaments i replantejos topogràfics; cartografia, fotogrametria; sistemes d'informació geogràfica i teledetecció en agronomia.
CCR07 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: motors i màquines, hidràulica, projectes tècnics.
CCR08 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: càlcul d'estructures i construcció, projectes tècnics.
CCR09 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del mitjà rural: electrotècnia, projectes tècnics.
CCR10 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de valoració d'empreses agràries i comercialització.
CCR11 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de presa de decisions mitjançant l'ús dels recursos disponibles per al treball en grups multidisciplinaris.
CCR12 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de transferència de tecnologia, entendre, interpretar, comunicar i adoptar els avanços en el camp agrari.

CE01 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de genètica i millora vegetal.
CE02 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de material vegetal: producció, ús i manteniment; bases i tecnologia de la propagació i producció hortícola, frutícola i ornamental.
CE03 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de tecnologia de la producció hortofructícola, control de qualitat de productes hortofrutícoles, comercialització i maquinària per a hortofructicultura i jardineria.
CE04 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria de les àrees verdes, espais esportius i explotacions hortofrutícoles; projectes i plans de manteniment de zones verdes; obra civil, instal·lacions i infraestructures de les zones verdes i àrees protegides; electrificació.
CE05 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de gestió i planificació de projectes i obres.
CE06 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'enginyeria del medi ambient i del paisatge; legislació i gestió mediambiental; estratègies de mercat i de l'exercici professional; principis de paisatgisme; ecosistemes i biodiversitat; valoració d'actius ambientals; desenvolupament pràctic d'estudis d'impacte ambiental; eines específiques de disseny i expressió gràfica; projectes de restauració ambiental i paisatgística.
CE07 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis d'hidrologia; erosió, medi físic i canvi climàtic; anàlisi, gestió i Planes d'Ordenació Territorial; projectes de desenvolupament sostenible; instruments per a l'Ordenació del territori i del paisatge.
CE08 - Capacitat per a conéixer, comprendre i utilitzar els principis de regs i drenatges, obra civil i electrificació.

COP - Coneixements i capacitats per a organitzar i gestionar projectes. conéixer l'estructura organitzativa i les funcions d'una oficina de projectes.

CNP - Capacitat d'aplicar coneixements en un entorn professional de l'àmbit de l'Enginyeria Agroalimentària.

CET - Exercici original a realitzar individualment i presentar i defensar davant un tribunal universitari, consistent en un projecte en l'àmbit de les tecnologies específiques de l'Enginyeria Agrícola de naturalesa professional en el qual se sintetitzen i integren les competències adquirides en els ensenyaments.


 

Pla d’estudis

Primer curs:

Càlcul I (FBB)

Física I (FBB)

Química (FBB)

Informàtica (FBB)

Biologia (FB)**

Ampliació de Matemàtiques (FBB)

Física II (FBB)

Expressió Gràfica (FBB)

Geologia, Edafologia i Climatologia (FB)

Història de la Ciència i la Tecnologia (FB)

Segon curs:

Estadística i Optimització (FB)

Anglès Cientificotècnic (FB)*

Ecologia i Impacte Ambiental (OB)

Fitotècnia (OB)

Fonaments de Biotecnologia (OB)

Empresa (FBB)

Topografia (OB)

Botànica (OB)

Protecció de Cultius (OB)**

Fisiologia vegetal (OB)

Tercer curs:

Instal·lacions Electrotècniques (OB)

Zootècnia (OB)

Valoració i Comercialització (OB)**

Propagació i Sanejament de Material Vegetal. Vivers (OB)**

Recursos Hídrics, Gestió Sostenible i Ordenació del Territori (OB)

Fonaments d’Hidràulica i Maquinària (OB)

Estructures i Construccions Rurals (OB)

Millora Genètica Vegetal (OB)

Jardineria, Cultius Ornamentals i Enginyeria de les Àrees Verdes (OB)

Horticultura (OB)

Quart curs:

Projectes d’Enginyeria (OB)

Regs i Drenatges (OB)

Paisatgisme i Projectes de Restauració Ambiental i Paisatgística (OB)

Pràctiques Externes (PE)1

Treball de Final de Grau (TFG)1**

Fructicultura General (OB)

Optativa 1 (OP)

Optativa 2 (OP)

Optativa 3 (OP)

OPTATIVES:

Bioquímica (OP)

Ampliació de Genètica (OP)**

Fructicultura Especial (OP)**

Entomologia Agrícola (OP)**

Fitopatologia (OP)**

Postrecol·lecció i Indústries Agroalimentàries (OP)**

Consulta l'oferta d'assignatures optatives de cada curs acadèmic en http://sia.uji.es.

1Per a cursar les assignatures Pràctiques Externes (PE) i Treball de Final de Grau (TFG) cal d’haver superat el 79,41% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) / formació bàsica de branca (FBB) i obligatòries (OB), sense considerar les matèries de Pràctiques Externes i Treball Final de Grau en el còmput d'aquest percentatge.

*Docència en llengua estrangera.

**Docència parcial en llengua estrangera.

 

Assignatures, guia docent i horaris

En el Sistema d'Informació Acadèmica (SIA), trobaràs tota la informació relacionada amb cada assignatura del grau (horaris, aules, professorat, temaris, dates d'examen, sistema d'avaluació, guies docents, ....): Consulta SIA.

Continuar la meua formació

Màster 

Què és?

Els estudis de màster tenen com a objectiu la formació avançada, especialitzada o multidisciplinària, dirigida a una especialització acadèmica o professional o a la iniciació en activitats investigadores.

Quina és la diferència entre màster oficial i màster propi?

Els màsters oficials tenen una càrrega lectiva de 60 a 120 crèdits europeus (1 o 2 cursos acadèmics) i han de disposar d’una acreditació oficial per part del Ministeri d’Educació.

El màster oficial és reconegut en tota la Unió Europea sense haver de realitzar cap tràmit de reconeixement i, per això, garanteix la mobilitat entre països.

El màster propi acredita un cicle universitari de formació de postgrau no doctoral, i reconeix un nivell qualificat de formació superior a la de grau.

El màster propi de la universitat comprèn, com a mínim, 50 crèdits (un crèdit correspon a 10 hores d’ensenyament teòric, pràctic o de les seues equivalències).

Quins màsters pots cursar a l'UJI relacionats amb aquest grau?

-Màsters Oficials:

  • Màster Universitari en Investigació i Biotecnologia Agràries
  • Màster Universitari de Protecció Integrada de Cultius
  • Màster Universitari en Química Sostenible
  • Màster Universitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades
  • Màster Universitari en Prevenció de Riscos Laborals
  • Màster Universitari en Investigació i Biotecnologia Agràries 
  • Màster Universitari en Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes

Així mateix, amb el títol de grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural també pots accedir a altres màsters.

 

Doctorat

Els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiantat en les tècniques d’investigació. Poden incorporar cursos, seminaris o altres activitats orientades a la formació investigadora i inclouen l’elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, que consisteix en un treball original d’investigació.   

 

Més informació sobre Estudis de Postgrau a l'UJI:  https://www.uji.es/serveis/cepfc/

 

Per a continuar la teua formació professional

Consulta els programes per a titulats/des en la guia PROMOTE your International Career elaborada per la OIPEP

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/?urlRedirect=http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/promote/&url=/societat/laboral/promote/

Consulta la Guia PREOCUPA’T: Com millorar l’empleabilitat?

http://ujiapps.uji.es/societat/laboral/preocupat/preocupat/millora/

Més informació:

www.uji.es/serveis/oipep

 

Coordinació docent

Seguint amb la filosofia de coordinació duta a terme aquests anys en la Universitat Jaume I, es preveu dissenyar un programa de coordinació amb projecció horitzontal, mitjançant la designació d'un responsable de curs, i d'una comissió gestora del grau. A més, s'analitzaran els possibles problemes de cara a una millora contínua.

Com aprendré?

Metodologia docent i sistemes d’avaluació

Activitats d'ensenyament aprenentatge

Per a aconseguir les competències marcades i definides en aquest pla d'estudis s'han previst les següents activitats d'ensenyament aprenentatge:

Ensenyament teòric. Exposició de la teoria per part del professorat i estudiantat que pren els apunts o amb participació de l’estudiantat (implica l’ús de tècniques com ara lliçó magistral, debats i discussions, etc.).

Ensenyament pràctic. Classes on l’estudiantat ha d’aplicar continguts apresos en les sessions de teoria. Inclou tant classes de problemes i exercicis com pràctiques de laboratori (implica l’ús de tècniques com ara la resolució de problemes, casos, simulacions, experiments, ús d’eines informàtiques, etc.).

Tutories. Treball personalitzat amb un estudiant o estudianta o grup, a l’aula o en un espai reduït. Normalment la tutoria suposa un complement al treball no presencial: negociar/orientar el treball autònom, seguir i avaluar el treball, orientar ampliació, etc. (implica l’ús de tècniques com ara l’ensenyament per projectes, supervisió de grups d’investigació, tutoria especialitzada, etc.).

Treball personal. Preparació per part de l’estudiantat, de forma individual o en grup, de seminaris, lectures, investigació, treballs, memòries, etc., per a exposar o lliurar en les classes tant teòriques com pràctiques.

Seminaris. Es tracta d’un espai per a la reflexió i/o aprofundiment dels continguts ja treballats per l’estudiantat amb anterioritat –teòrics i/o pràctics– (implica l’ús de tècniques com ara tallers monogràfics, cinefòrum, taller de lectura, convidar persones expertes, etc.).

Avaluació. Activitat que consisteix en la realització de proves escrites, orals, pràctiques, projectes, treballs, etc., utilitzats en l’avaluació del progrés de l’estudiantat.

Metodologies docents

Cada assignatura té la seua metodologia. El professorat pot utilitzar, entre les següents, aquelles que considere més adients per a la seua assignatura.

Avaluación contínua. La majoria de les assignatures  del grau plantegen més d'un itinerari d'avaluació, de manera que els alumnes poden acollir-se a un sistema d'avaluación contínua. Aquesta avaluació contínua es realitzarà de diverses formes: controls de curta durada al final de cada classe; carpetes d'aprenentatge; en assignatures amb gran càrrega de pràctiques, aquestes avaluen durant tot el curs, etc. En diverses assignatures es preveu que l'avaluació contínua es realitze  per la combinació de diverses de les formes descrites.

Lliçó magistral. Mètode expositiu consistent en la presentació d'un tema lògicament estructurat amb la finalitat de facilitar informació organitzada seguint criteris adequats a la finalitat pretesa. Centrat fonamentalment en l'exposició verbal per part del professor dels continguts sobre la matèria objecte d'estudi.

Resolució d'exercicis i problemes. Situacions on l’alumne ha de desenvolupar i interpretar solucions adequades a partir de l’aplicació de rutines, fórmules, o procediments per a transformar la informació proposada inicialment. Se sol usar com a complement a la lliçó magistral.

Aprenentatge basat en problemes (ABP). Mètode d’ensenyament-aprenentatge que pren com a punt de partida un problema, dissenyat pel professor, que l'estudiantat ha de resoldre per a desenvolupar determinades competències prèviament definides.

Estudi de casos. Anàlisi intensiva i completa d’un fet, problema o succés real amb la finalitat de conèixer-lo, interpretar-lo, resoldre’l, generar hipòtesi, contrastar dades, reflexionar, completar coneixements, diagnosticar-lo i, a vegades, entrenar-se en els possibles procediments alternatius de solució.

Aprenentatge per projectes. Mètode d'ensenyament-aprenentatge en el qual l’estudiantat du a terme la realització d’un projecte en un temps determinat per a resoldre un problema o abordar una tasca mitjançant la planificació, disseny i realització d’una sèrie d’activitats i tot açò a partir del desenvolupament i aplicació d’aprenentatges adquirits i de l’ús efectiu de recursos.

Aprenentatge cooperatiu. Enfocament interactiu d’organització del treball a l’aula en el qual els alumnes són responsables del seu aprenentatge i del dels seus companys en una estratègia de coresponsabilitat per a aconseguir metes i incentius grupals.

Aprenentatge a través de l'aula virtual. Situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual s’usa un ordinador amb connexió a la xarxa com a sistema de comunicació entre professorat-alumnat i es desenvolupa un pla d’activitats formatives integrades dins del curriculum.

Avaluació

Per a totes les assignatures del grau s’ha definit un sistema d’avaluació que s’estructura en dues parts diferenciades i que s’indiquen a continuació:

Examen. Suposa la realització d’un examen en finalitzar l’assignatura, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 30 i el 70 %. Pot admetre diferents formats segons l’assignatura: examen de tipus test, resolució de problemes, desenvolupaments teòrics, examen oral, etc.

Avaluació contínua. Suposa la realització de diferents proves al llarg del semestre per a poder valorar el progrés de l’alumnat, amb un pes en la qualificació final que oscil·la entre el 70 i el 30 %.

Algunes de les proves que poden realitzar-se:

Avaluació de pràctiques de laboratori a partir de les memòries i informes de pràctiques.

Avaluació de tutoria. Entrevista de tutorització, observació, memòries i informes, etc.

Avaluació de treballs acadèmics. Resolució de problemes, prototips, projectes, casos, treballs, etc.

Avaluació de presentacions orals.

Avaluació de projectes en els quals un alumne o un grup de diversos alumnes han d'explorar i treballar un problema pràctic i aplicar-hi i integrar-hi coneixements interdisciplinaris.

Avaluació de dossiers d’aprenentatge. Conjunt documental elaborat per un estudiant que mostra la tasca realitzada durant el curs en una matèria determinada.

L'assignatura Pràctiques Externes l’avaluarà el coordinador o coordinadora, el tutor o tutora i el supervisor o supervisora de les pràctiques. Aquesta avaluació es realitzarà sobre la base dels informes que han de formalitzar el supervisor o supervisora en l'empresa (40 % de la nota final), el tutor o tutora (30 % de la nota final) i l'informe final elaborat per l'estudiant o estudianta (30 % de la nota final).

El treball de final de grau l’avaluarà un tribunal constituït per professorat del grau, i tindrà en compte la redacció i contingut tècnic del treball o projecte (60 % de la nota final), l’avaluació del tutor o tutora del treball de final de grau (10 % de la nota final) i la presentació i defensa pública d’aquest davant el tribunal (30 % de la nota final).

S’admetran tres modalitats de treball de final de grau: projectes d’enginyeria, treballs de recerca o un altre tipus de projectes de l’àmbit agroalimentari i del medi rural. La documentació del projecte d’enginyeria ha d’incloure com a mínim els apartats següents: memòria, annexos, pressupost, plans i plec de condicions.

La documentació dels treballs de recerca ha de constar d'introducció, objectius i pla de treball, materials i mètodes, resultats i discussió, conclusions, bibliografia i, si escau, annexos.

L’última modalitat del treball de final de grau ha de presentar una estructura similar a alguna de les dues anteriors, encara que es poden admetre variacions ateses característiques concretes de cada treball de final de grau.

Fixa’t bé en el programa de l’assignatura on apareix clarament la metodologia i l’avaluació que es durà a terme.

Pràctiques externes

Consulta guia docent de l'assignatura

Durant les pràctiques l’estudiantat observa la realitat institucional, empresarial i laboral del seu entorn dins de les seues respectives professions. Els objectius més específics són el desenvolupament de competències (coneixements, habilitats i destreses, actituds) i la facilitació de la transició al mercat de treball. Al llarg de l’estada, cada estudiant o estudianta comptarà amb una doble tutoria: un professor o professora de la universitat i un o una professional de l’organització a què s’incorpora. La durada de l’estada ve determinada pel pla d’estudis.

Aquestes pràctiques les pots fer quan superes el 79,4% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB), sense comptar l’assignatura Treball de Final de Grau.

Poden ser objecte de les estades en pràctiques i del projecte de final de grau tots els temes que són propis de la professió d’enginyer o enginyera tècnic agrícola. Amb aquesta finalitat, es pren com a referència el Decret sobre atribucions professionals dels enginyers i enginyeres tècnics agrícoles (Llei 12/1986, d’1 d’abril, BOE núm. 79, 2/4/1986). En particular, es consideren temes del treball de final de grau:

- Els projectes de qualsevol tipus d’instal·lacions i explotacions compreses en les branques de l’enginyeria tècnica agrícola.

-  El desenvolupament d’una part específica d’un projecte que, per la seua dificultat, tinga l’entitat i la importància d’un projecte complet.

- El desenvolupament de part o de la totalitat d’un projecte d’investigació i desenvolupament.

Consulta les entitats cooperadores.

També hi ha la possibilitat de realitzar les pràctiques a l’estranger amb el programa Erasmus Pràctiques:

Aquesta nova acció Erasmus Pràctiques té com a finalitat la realització de pràctiques en empreses, centres de formació, centres d’investigació i altres organitzacions. Els principals objectius d’aquesta acció són:

  1. Adaptar-se a les exigències del mercat de treball a escala europea i millorar les competències professionals.
  2. Millorar la comprensió de l’entorn econòmic i social del país de destinació, en el context de l’adquisició d’experiència laboral.
  3. Adquirir aptituds específiques.

Aquest programa està emparat pels principis del compromís de qualitat de l’European Quality Charter for Mobility i està finançat per l’Organisme Autònom de Programes Europeus, que depèn del Ministeri d’Educació espanyol, a través de fons europeus. http://www.uji.es/serveis/oipep/base/programes/pi/convocatories/erasmus-plus/erplus2016/

La guia  “PROMOTE Your International Career” elaborada per la OIPEP recull tots els programes de pràctiques internacionals.

 

Més informació:

Oficina d’Inserció Professional i Estades en Pràctiques (OIPEP)

Mobilitat i programes d’intercanvi

Es pot cursar part dels estudis del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural en altres universitats, tant espanyoles com estrangeres, mitjançant els programes d’intercanvi en els quals participa l’UJI. Es gestionen des de l’Oficina de Relacions Internacionals i cobreixen un ampli ventall d’opcions i països. Al web de l’ORI pots trobar informació sobre els requisits i criteris de selecció (acadèmics, lingüístics, etc.) per a participar en els diferents programes.

 

Mobilitat en universitats estrangeres

PROGRAMA ERASMUS+

El programa Erasmus+ contempla la mobilitat de l’estudiantat que cursa els últims anys dels estudis de grau amb la finalitat d’oferir una experiència d’aprenentatge a Europa. Les estades poden tindre una durada des d’un semestre fins a un curs acadèmic (24 mesos en el cas d’estudiantat de Medicina), amb les finalitats següents:

  • Fomentar l'adquisició de competències (coneixements, habilitats i aptituds) de l'estudiantat, per a la millora del seu desenvolupament personal i ocupabilitat.
  • Contribuir a la creació d’una comunitat de joves i futurs professionals ben qualificats, amb ments obertes i amb experiència internacional.
  • Adquirir major consciència i comprensió d’altres cultures i països per tal de desenvolupar un sentit de la ciutadania i la identitat europea.
  • Millorar notablement la competència en llengües estrangeres.
  • Cursar estudis reconeguts relacionats amb el seu programa d’estudis.

Haute Ecole Charlemagne
Liège (Bèlgica)

Democritus University of Thrace
Xánthi (Grècia)

Károly Róbert College
Gyongyos (Hongria)

Università degli Studi di Cagliari
Cagliari (Itàlia)

Università degli Studi di Teramo
Teramo (Itàlia)

Universita Cattolica del Sacro Cuore
Milà (Itàlia)

Università di Sassari
Sassari (Itàlia)

University of natural resources and life sciences
Viena (Àustria)

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA DEL NORD

Aquest programa promou la mobilitat de l’estudiantat de grau durant un semestre acadèmic a alguna de les universitats sòcies amb les quals s’ha establert conveni als Estats Units.

Murray State University, KY
Murray, Kentucky (Estats Units)

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB ÀSIA I OCEANIA

L’objectiu del programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau en universitats d’Àsia i Oceania durant un semestre acadèmic (generalment les estades es realitzen al segon semestre del curs acadèmic).

Tomsk Polytechnic University
Tomsk (Rússia)

La Trobe University (LTU)
(Australia)

 

PROGRAMA D'INTERCANVI AMB AMÈRICA LLATINA

L’objectiu d’aquest programa és la mobilitat de l’estudiantat de grau a universitats sòcies d’Amèrica Llatina per a realitzar estades d’un semestre acadèmic (generalment durant el segon semestre del curs acadèmic).

Universidade Positivo
Curitiba (Brasil)

Universidad de Costa Rica
San Jose (Costa Rica)

Universidad Mayor
Santiago (Xile)

Universidad Nacional del Litoral
Santa Fe (Argentina)

Universidade Federal de Santa Catarina
Santa Catarina (Brasil)

Universidad de Belgrano
Buenos Aires (Argentina)

Universidad de Santiago de Chile
Santiago (Xile)

Universidade de Brasilia
Brasilia (Brasil)

Universidade Sao Paulo
São Paulo (Brasil)

Universidad Nacional del Sur
Buenos Aires (Argentina)

Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires (UNICEN)
Tandil (Argentina)

Universidad de la República
Montevideo (Uruguai)

Universidade Federal Fluminense
(Brasil)

Universidad del Museo Social Argentino
(Argentina)

 

Mobilitat en universitats espanyoles

SICUE

El programa SICUE té com a objectiu la mobilitat de l’estudiantat que cursa estudis de grau de realitzar part dels seus estudis (estades d’un mínim de cinc mesos i d’un màxim de nou) en qualsevol altra universitat pública o privada de l’Estat espanyol amb la qual hi haja un conveni signat, amb la garantia de reconeixement acadèmic i d’aprofitament així com d’adequació al seu perfil curricular. Es pretén aconseguir que l’estudiantat experimente sistemes docents diferents i que conega la societat i cultura d’altres autonomies, amb la finalitat, sobretot, de formació curricular i de projecció professional.

Universitat Politècnica de Catalunya
Barcelona

Universitat de Lleida
Lleida

Universidad de la Laguna
Santa Cruz de Tenerife

Universidad de Córdoba
Còrdova

Universidade de Santiago de Compostela
Santiago de Compostel·la

Més informació:

Oficina de Relacions Internacionals (ORI)

http://ujiapps.uji.es/serveis/ori/

 

Treball final de grau

Per a poder matricular-se del Treball de Final de Grau és necessari haver superat el 79,41% de los ECTS de les matèries de formació bàsica i obligatòries sense considerar la matèria de Pràctiques Externes i  el Treball de Final de Grau per al còmput d’aquest percentatge.

El treball de final de grau serà avaluat per un tribunal constituït per professors del grau i tindrà en compte la redacció i contingut tècnic del treball o projecte (60% de la nota final), l’ avaluació del tutor del treball de final de grau (10% de la nota final) i la presentació i defensa pública davant el tribunal (30% de la nota final). S’admetran tres modalitats de treball de final de grau: projectes d’enginyeria, treballs d’investigació o un altre tipus de projectes de  l’àmbit agroalimentari i del medi rural. La documentació del projecte d’enginyeria ha d’incloure els següents apartats, com a mínim: memòria, annexos, pressupost, plànols i plec de condicions. La documentació dels treballs d’investigació ha de constar d’introducció, objectius i pla de treball, materials i mètodes, resultats i discussió, conclusions, bibliografia i, si escau, annexos. L’última modalitat del treball de final de grau ha de presentar una estructura similar a alguna de les dues anteriors, encara que es poden admetre variacions ateses les característiques concretes de cada treball.

Si  l’alumnat no ha realitzat un mínim de 12 crèdits ECTS en anglès, o no ha cursat 12 ECTS en un altre idioma estranger a través d’algun intercanvi acadèmic, ha de realitzar els crèdits que li falten dins de l’assignatura Treball de Final de Grau.

Consulta guia docent de l'assignatura

La Universitat Jaume I ha elaborat una normativa que conté les directrius bàsiques relacionades amb la definició, organització, elaboració, tutela, presentació, defensa, avaluació i gestió administrativa dels TFG a la Universitat Jaume I.

 

Amb qui aprendré?

Direcció del títol

Mónica Asunción Hurtado Ruiz (mhurtado@uji.es)

Vicedirectora del Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

Coordinació de curs

1r curs: Víctor Flors Herrero (flors@uji.es)

2n curs: Gemma Camañes Querol (camanes@uji.es)

3r curs: Salvador Roselló Ripollés (rosello@uji.es)

4t curs: Salvador Roselló Ripollés (rosello@uji.es)

 

Coordinació de pràctiques

Vicente Arbona Mengual

arbona@uji.es

Coordinació d’intercanvi mobilitat

Aurelio Gómez Cadenas

aurelio.gomez@uji.es

Coordinació de treball de final de grau

Vicente Arbona Mengual

arbona@uji.es

Delegats i delegades

Curs 2016 - 2017

Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural

  • 2A Delegat Manzaneda Colera, Eric
  • 2A Subdelegada Milián Martínez, Laia Merce
  • 3A Delegat Castro Grattoni, Gabriel Nicolas
  • 3A Subdelegat Porcar Blay, Vicente Ramón
  • 4A Delegada Doblado Vicens, Paula
  • 4A Subdelegada De La Torre López, Paula

Proclamació definitiva de resultats delegats/des i subdelegats/des (.pdf)

Sistema de qualitat del títol

Sistema de garantia de qualitat

Indicadors del títol

Els membres de la comunitat universitària de la Universitat Jaume I poden consultar els indicadors en:
https://e-ujier.uji.es/pls/www/euji22702pi.indicadores_avap?est=227

Satisfacció dels grups d'interès

Es pot consultar la informació en aquesta adreça https://e-ujier.uji.es/pls/www/euji22702pi.evidencias_avap?&est=227

Altres

Valora la teua elecció

Ara pensem que ja pots tindre una idea real del que implica aquesta titulació i d’algunes coses que ofereix l’UJI, per la qual cosa ja et trobes en condicions de prendre una decisió.

Per tal d’ajudar-te a decidir, llig i reflexiona sobre tot el que t’exposem en els apartats següents.

Com sóc?

De manera orientativa, per a fer-te una idea d’aquells aspectes que es consideren més adients que un estudiant o estudianta d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural ha de tindre, et presentem el següent qüestionari. Respon a les qüestions d’acord amb la següent escala:

1 Molt en desacord
2 En desacord
3 Ni d’acord ni en desacord
4 D’acord
5 Molt d’acord

 

1. Em preocupa un futur sostenible    1)  2)  3)  4)  5)

2. Gaudisc eixint al camp o a la muntanya    1)  2)  3)  4)  5)

3. M'agradaria millorar la producció d'aliments sans   1)  2)  3)  4)  5)

4. Vull ajudar a optimitzar els nostres recursos hídrics   1)  2)  3)  4)  5)

5. Em preocupa conservar el medi ambient   1)  2)  3)  4)  5)

6. Sóc bo/bona en matemàtiques     1)  2)  3)  4)  5)

7. M’agrada la física     1)  2)  3)  4)  5)

8. Vull conèixer els processos de la cadena d'aliments i millorar-los     1)  2)  3)  4)  5)

9.  M'agrada conèixer la natura i minimitzar el nostre impacte sobre aquesta    1)  2)  3)  4)  5)

10. M’agradaria treballar en el sector agroalimentari    1)  2)  3)  4)  5)

 

 

Ha arribat el moment de l’autocorrecció:

PUNTUACIÓ OBTINGUDA:

Compta tots els punts que has obtingut:

 

Si la teua puntuació està entre 40 i 50 tens unes bones característiques per a fer aquest grau. En el cas que no arribes a la puntuació de 40, NO ET PREOCUPES, pots cursar aquests estudis, però has de tindre en compte que seria interessant que desenvolupares i potenciares certs aspectes, ja que en definitiva els estudiants i estudiantes que volen cursar aquest grau gaudeixen de l’aire lliure i del contacte amb la natura.

Ara toca decidir!

Prompte arribarà el moment d’optar per una carrera universitària. En aquest punt, has de tindre en compte tots els aspectes que poden influir en el teu futur, tant immediat com posterior.

Per això, ara només falta que prengues una decisió. Per a ajudar-te en aquesta elecció, a continuació tens alguns consells que et poden ser útils:

- Madura i reflexiona sobre tota la informació que tens de la titulació i pensa també, a llarg termini, en el teu pla de futur: planteja’t objectius i metes.

- Tingues en compte les diferents variables que hi poden influir, entre les quals poden figurar aquestes:

             - Interès per la carrera.

             - Acceptació de la carrera per part de la teua família.

             - Cost dels estudis en temps.

             - Cost dels estudis en diners.

             - Possibilitats acadèmiques per a accedir a la carrera.

             - Prestigi o estatus professional.

             - Dificultat dels estudis.

             - Influència d’amistats i/o família.

             - Incorporació al món laboral.

             - Disponibilitat per anar-te’n a estudiar fora.

             - Altres.

- Per acabar, pensa que tots aquests factors no tenen el mateix pes a l’hora de decidir-te per una opció determinada. Per tant, et proposem el següent exercici de reflexió:

- Analitza els avantatges i inconvenients del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural.

           - Valora cadascun d’aquests avantatges i inconvenients en una escala d’1 a 5 (1 = molt poca importància, 5 = molta importància).

           - Finalment, suma les puntuacions obtingudes en els avantatges i els inconvenients per a aquesta titulació.

           - Contrasta els resultats amb els obtinguts en altres titulacions.

 

GRAU EN ENGINYERIA AGROALIMENTÀRIA I DEL MEDI RURAL

Avantatges (Puntuació d’1 a 5)

 

 

Inconvenients (Puntuació d’1 a 5)

 

TOTAL AVANTATGES

 

TOTAL INCONVENIENTS

 

Recorda que:

 Ets tu qui va a cursar la carrera.

 Estàs planificant el teu desenvolupament personal i professional.

 La teua elecció ha d’estar basada en una bona informació.

Has de decidir per tu mateix!

Abans de decidir, si penses que encara no ho tens clar i necessites més ajuda per a orientar-te:

 

CONSULTA-HO AMB EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ DEL TEU CENTRE

O ENVIA UN MISSATGE A LA BÚSTIA

Bústia de consultes, queixes i suggeriments

http://www.uji.es/CA/infopre/trans/e@/22070/

Recorda que, quan acabes, has d’enviar la petició

Rebràs la resposta en el termini màxim d’una setmana.

Preguntes més freqüents

Grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural.

1. Què és el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria? 

El grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, especialitat en Hortofructicultura i Jardineria, pretén formar tècnics i tècniques capaços d'intervenir reflexivament i responsable en tots els processos implicats en la producció vegetal, des de la gestió del material vegetal, base dels cultius, la dotació d'infraestructures necessàries per al cultiu (instal·lacions de reg, hivernacles, etc.), el mateix procés productiu, així com la conservació i la comercialització dels productes i serveis generats. Els tècnics i les tècniques hauran de ser capaços d'entendre la tecnologia que es genera en els centres de recerca, i transferir aquests coneixements al sector agrari per a la seua aplicació pràctica. Per a aconseguir-ho, cal formar tècnics amb un bon bagatge en coneixements bàsics que els permetran adaptar-se en el futur a l'entorn concret on exerciran la seua professió, sense perdre la flexibilitat i l'adaptabilitat que demanda la nostra societat.
 


2. A quina branca de coneixement està adscrit aquest grau? 

Enginyeria i Arquitectura.


3. En quin centre s'imparteixen els estudis? 

El centre on s'imparteixen aquests estudis és l'Escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE). En concret, per a aquest grau es compta amb les següents instal·lacions i recursos tecnològics per al desenvolupament de l'activitat docent:

- Aules ordinàries amb taula multimèdia amb accés a Internet, megafonia i projector de vídeo. Sis d'aquestes aules tenen disposició mòbil i podrien albergar 350 alumnes. La capacitat de les aules oscil·la entre 35 i 180 persones.
- Aules informàtiques, una aula d'accés lliure per a ús general de l'estudiantat amb 72 equips informàtics i 15 aules dedicades a la docència amb una mitjana aproximada de 35 ordinadors, amb canó de vídeo.
- Laboratoris docents: dos laboratoris per a la realització de treballs i maquetes en grup, dos laboratoris d'assajos fisicoquímics, d'assajos mecànics, de materials, dos laboratoris de física, un laboratori elèctric, un de fluids i quatre laboratoris d'investigació.
- Dues sales d'estudi amb aforament per a 100 persones, a més de dues cabines amb sis places cadascuna.
- Dues aules de dibuix amb capacitat per a 96 persones.
- Altres recursos d'ús compartit: una aula magna amb un aforament de 150 persones, una sala de graus amb aforament per a 35 persones, una sala de juntes amb 30 seients, i una sala de reunions per a 20 persones. A més, disposa d'espai d'encontre, reprografia, vestíbul i cafeteria.


4. Com es pot accedir al grau? 

Les possibles vies d'accés són les següents: 

- Batxillerat amb les PAU superades.
- Cicles formatius de grau superior, o equivalents.
- PAU per a persones majors de 25 anys i PAU per a persones majors de 45 anys (que no tenen una via d'accés).
- Persones majors de 40 anys, mitjançant acreditació d'experiència laboral o professional.
- Títol universitari.
- Batxillerats comunitaris i d'altres països amb conveni, amb credencial d'accés.
- Estudis no comunitaris homologats amb les PAU superades.


5. Hi ha programes de suport acadèmic per als estudiants i les estudiantes? 

Des de la Unitat de Suport Educatiu s'ofereix, a tot l'estudiantat de la Universitat Jaume I, una sèrie d'activitats, programes i accions amb la finalitat de què aprofite al màxim el seu pas per la universitat.

Més informació:


6. Hi ha programes de suport per a estudiantat amb necessitats educatives específiques? 

Des de la Unitat de Suport Educatiu, el Programa d'atenció a la diversitat pretén donar suport acadèmic als membres de la comunitat universitària que presenten algun tipus de necessitat educativa específica (NEE) i al seu professorat.

Podem treballar amb l'estudiant o l'estudianta la presa de decisions sobre estudis universitaris (orientació universitària), l'acompanyem durant la realització de les proves d'accés a la Universitat i li donem suport durant tota la trajectòria acadèmica fins a la finalització dels estudis universitaris. 
Considerem necessitats educatives específiques les relacionades amb la discapacitat sensorial auditiva o visual, mobilitat reduïda o discapacitat motora, malalties cròniques, problemàtica psíquica/psicològica, situacions personals difícils, incapacitat temporal (fractures, operacions, rehabilitació, etc.) i necessitats davant de la immigració o la diversitat sociocultural que repercuteixen directament en l'estudi o treball acadèmic.

Més informació:


7. Què és la permanència en els estudis? 

Alumnat matriculat per primera vegada en el primer curs d'un estudi de grau de la Universitat Jaume I:

1. L'estudiantat ha de superar un mínim del 20% del total de crèdits de què consta el curs complet, que es reflecteix en el pla d'estudis corresponent. Almenys la meitat d'aquests crèdits s'han d'obtenir d'assignatures bàsiques o obligatòries.

2. L'alumnat que no supere aquest mínim podrà continuar el curs següent en el mateix grau, en la modalitat de matrícula a temps parcial o fer la preinscripció en un estudi de grau diferent. 

3. A l'efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzen com a assignatures superades, tret de les cursades en un programa d'intercanvi. 
 

8. Què és el rendiment acadèmic? 

1. L'estudiantat que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics consecutius no supere almenys el 50% dels crèdits en què es matricule, haurà de matricular-se a temps parcial en els dos cursos següents als quals no va superar el 50% dels crèdits matriculats, i se li exigirà la superació del 75% per a poder-se matricular de nou en el mateix grau en qualsevol modalitat de dedicació d'estudi. Si és així, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l'últim en què es va matricular a temps parcial.

En tot cas, l'estudiant o l'estudianta pot matricular-se en un altre grau després d'efectuar la preinscripció. 

2. L'estudiantat a temps parcial que es matricule per segona vegada o successivament en un mateix grau de la Universitat i que durant dos anys acadèmics no supere almenys el 50% dels crèdits matriculats, no es podrà matricular en el mateix grau fins que no passe un curs des de l'últim que no va superar el 50% dels crèdits matriculats.

En tot cas, l'estudiantat podrà matricular-se en un altre grau després d'efectual la preinscripció.

3. Aquestes normes de permanència no són d'aplicació a l'estudiantat que ha superat el 80% dels crèdits del pla d'estudis.

4. A l'efecte, les assignatures reconegudes no comptabilitzen com assignatures superades, tret de les cursades en un programa d'intercanvi.


9. Màxims i mínims de matrícula 

Alumnat matriculat per primera vegada en el primer curs d'un estudi de grau de la Universitat Jaume I:
Matrícula a temps complet de 60 crèdits i matrícula a temps parcial (per necessitats educatives especials, situació laboral de l'estudiantat, funcions de representació estudiantil, esportistes d'alt nivell, conciliació familiar, simultaneïtat d'estudis i altres motius degudament justificats a parer de la Comissió de Permanència) entre 24 i 30 crèdits.

Alumnat matriculat per segona vegada o posterior:
Matrícula a temps complet: mínim 30 crèdits i màxim 72 crèdits (36 crèdits per semestre).
Matrícula a temps parcial: entre 24 i 48 crèdits.


10. Requisits de matrícula 

Cada grau, d'acord amb les característiques dels seus estudis, establirà un quadre de restriccions de matrícula entre assignatures, de manera que per a matricular-se d’una determinada assignatura cal haver superat prèviament, o estar matriculat d’altres assignatures.
En la fitxa de cada assignatura que hi ha al SIA poden consultar-se les restriccions de matrícula que té.



11. Nombre màxim de convocatòries 

1. El nombre màxim de convocatòries per assignatura al qual té dret l'alumnat és de quatre. Si exhaureix les quatre convocatòries, l'alumnat només disposarà de dues convocatòries addicionals per a poder superar l'assignatura.
2. L'anul·lació de convocatòria és automàtica si en l'acta d'avaluació corresponent consta la qualificació "no presentat".


12. Puc cursar part dels meus estudis en altra universitat? Mobilitat nacional i internacional 

Podreu fer part dels estudis d'aquest grau en altres universitats, tant espanyoles com estrangeres. 

Més informació sobre els programes de mobilitat:



13. En què consisteixen les pràctiques externes? 

Estades en Pràctiques és una assignatura de caràcter obligatori i encara que les pràctiques tenen caràcter acadèmic, tot l'estudiantat de la Universitat acaba els estudis de grau amb experiència laboral. Durant les pràctiques, els estudiants i les estudiantes observen la realitat institucional, empresarial i laboral del seu entorn dins de les respectives professions. Els objectius més específics són el desenvolupament de competències (coneixements, habilitats i destreses, i actituds) i la transició al mercat de treball. Al llarg de l'estada l'alumnat té una doble tutoria: per un professor o professora de la Universitat i per un professional o una professional de l'organització a la qual s'incorpora. La durada de l'estada la determina el pla d'estudis del grau que es cursa. 

Més informació sobre les Estades en Pràctiques en el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural.

 


14. Què és el Treball de Final de Grau? 


Es tracta del desenvolupament d'un treball que consisteix en un exercici d'integració dels continguts formatius rebuts i les competències adquirides durant els estudis del grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural. El treball s'ha de presentar i defensar davant d'un tribunal universitari de final de grau.

El Treball de Final de Grau no es pot realitzar fins que no se supere el 79,4% dels crèdits ECTS de les assignatures de formació bàsica (FB) i obligatòries (OB) del grau, excloent-hi les pràctiques externes.
 

 

15. Una vegada finalitzats els estudis, quines possibilitats ofereix l'UJI per a continuar la meua formació? Màsters i doctorat

Els titulats i les titulades en el grau en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural poden continuar la seua formació cursant els següents màsters que ofereix l'UJI:

- Màster universitari en Investigació i Biotecnologia Agrària
- Màster universitari de Protecció Integrada de Cultius
- Màster universitari en Química Sostenible
- Màster universitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades
- Màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals
- Màster universitari en Professor o Professora d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes

Si l'estudiantat vol continuar la seua formació en l'UJI amb el doctorat, pot incorporar-se a alguns dels següents grups d'investigació:

- Bioquímica i Biotecnologia: estrès biòtic, abiòtic, resistència induïda, metabolòmica, reguladors del desenvolupament, expressió de gens, metabolisme del nitrogen, agricultura sostenible, cítrics, tomàquet, Arabidopsis.

- Ecofisiologia i Biotecnologia: agricultura, estrès abiòtic, metabolòmica, hormones vegetals, reguladors del desenvolupament vegetal, cultiu in vitro, biotecnologia vegetal, cítrics, pebrot, Arabidopsis.

- Maneig Integrat de Plagues Agrícoles: entomologia de cítrics, maneig integrat de plagues, control biològic, efectes secundaris de plaguicides, quarantena, aplicació de tècniques de biologia molecular al control biològic de plagues.

- Millora de la Qualitat Agroalimentària: avaluació instrumental qualitat organolèptica, avaluació de la qualitat nutritiva, millora de la qualitat, control de la qualitat, optimització dels sistemes de producció, selecció del material vegetal.

- Institut Universitari de Plaguicides i Aigües: impacte dels plaguicides sobre la qualitat de les aigües; investigació sobre nous contaminants en aigües naturals i residuals: fàrmacs, hormones i drogues il·legals d'abús; aplicacions tècniques híbrides cromatografia/espectrometria de masses en la quantificació, confirmació i elucidació de contaminants orgànics en mostres d'interès ambiental, alimentari i toxicològic; determinació de xenoestrògens en matrius biològiques humanes; estudis sobre el comportament de compostos orgànics persistents en xarxes tròfiques marines, incloent-hi les activitats de l'aqüicultura. Toxicitat, bioacumulació i biomagnificació en organismes marins; gestió de recursos hídrics; hidrogeologia; contaminació d'aigües subterrànies.

- Mineralogia Aplicada i Ambiental: contaminació atmosfèrica i mineralotècnia de roques i minerals industrials.
 

- Metabolic Integration and Cell Signaling

A més, amb el títol es pot accedir a qualsevol màster de l'extensa oferta de la Universitat Jaume I.

Més informació:


16. Quines són les eixides professionals d'aquest títol? 

Els àmbits en què poden desenvolupar la seua tasca professional els graduats i les graduades en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural són molt diversos:


- Producció vegetal
- Jardineria i paisatgisme
- Producció animal
- Biotecnologia i millora genètica
- Gestió de recursos hídrics i altres recursos naturals
- Tecnologia ambiental
- Projectes d'enginyeria agrària
- Gestió d'empreses agràries i comercialització
- Desenvolupament rural
- Enginyeria rural


Més informació


17. Qui és el vicedirector del títol? 

Víctor Flors Herrero
Departament de Ciències Agràries i del Medi Natural
Despatx TC1334DD
Telèfon: 964 72 9417
Correu electrònic: flors@uji.es


18. On puc informar-me? 

Infocampus és el servei d'informació de la Universitat Jaume I especialitzat en ensenyament superior.
Es troba al local 15 de l'àgora de la Universitat.
L'horari d'atenció personalitzada és de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, i de 16 a 20 h.
Telèfon d'atenció: 964 387 777


Podeu trobar-nos en la web: http://infocampus.uji.es
Podeu enviar-nos consultes a:
info@uji.es

Normatives

Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16