On Sherezade parla de com el desconsol es va apoderar de la gent: «Ha arribat a les meues oïdes, oh rei benaventurat, que una jutgessa consternada plorarà en compte de dictar sentència la nit quan les tres llunes s’alineen. Un assassí escapat recorrerà el país durant més de quaranta dies i es teletransportarà per a fugir de la policia mentre somnia amb prostitutes i perdius. Una vaca ferida evocarà una olivera de mil anys mentre diu allò que ha de dir, quelcom d’allò més trist. Els habitants d’un edifici de pisos als afores de la ciutat rescataran els lloros, es pixaran en els ascensors, rodejats de morts i fantasmes; hi haurà un gos que...». En veure que despunta el dia, Sherezade calla.