| EXPOSICIÓ | Women in Work. Dona, Art i Treball en la Globalització

Última modificació: 26/10/2017 | Font: SASC

Data: Del 26 d'octubre al 22 de desembre de 2017

Títol: WOMEN IN WORK. Dona, Art i Treball en la Globalització

Lloc: Galeria Octubre. Campus universitari

Hora: Inauguració el 26 d'octubre de 2017, a les 13 hores

Informació addicional: Horari expositiu de la sala: dilluns a divendres de 10.30 a 13:30 hores i de 17 a 20:30 hores. El dia 1 de novembre, i els dies 6, 7 i 8 de desembre, la sala romandrà tancada

L'exposició WOMEN IN WORK. Dona, Art i Treball en la Globalització és una itinerància de l'homònima inaugurada el passat mes de març de 2017 a la Sala d'exposicions de la Universitat Politècnica de València i que es va clausurar al juny d'aquest any.

Per a aquesta ocasió s'ha fet una intensiva selecció de les obres i projectes amb motiu d'adaptar-les de forma orgànica a l'espai de la Galeria octubre, situada a l'Àgora universitària de la Universitat Jaume I de Castelló.

En aquest cas, la comissària Mau Monleón ha seleccionat un total de 15 obres realitzades per 19 artistes i col·lectius que ofereixen una revisió d'algunes pràctiques artístiques que des dels anys 1990 a Espanya i a nivell internacional reflexionen sobre la situació laboral de les dones des d'un punt de vista de gènere en la globalització.

Els projectes exposats, en els quals subjau un caràcter feminista i en alguns casos activista, abasten dispositius i disciplines com la instal·lació, la fotografia, la videocreació, el vídeo documental i l'obra gràfica.

Per això s'ha comptat amb la visió d'artistes consolidats com les nord-americanes Faith Wilding o Guerrilla Girls; la suïssa Ursula Biemann; els col·lectius activistes xilens Ser & Gràfica, Seri-Insurgents i Washas del Sistema; així com amb artistes nacionals de reconegut prestigi, com l'artista bilbaïna Marisa González considerada pionera en l'aplicació de les noves tecnologies de la reproducció i la comunicació en la creació artística; l'artista basca Yolanda Herranz; l'artista gallega Mar Caldas; l'artista catalana Núria Güell; o els i les valencianes Julia Galán, Pedro Ortuño, María Zárraga, Julia Navarro i la fotògrafa Eva Máñez, entre d'altres i altres participants.

A l'exposició es fa palès com la globalització no ha estat capaç de superar l'antiga ordenació de les esferes socioeconòmiques definides per la divisió sexual del treball productiu i reproductiu. Molt al contrari, tot i que la dona s'ha incorporat al mercat laboral productiu de forma massiva, no ha deixat de realitzar les tasques reproductives invisibles (el treball de cures que permet la reproducció de la vida).
 
Les dones accedeixen al mercat laboral de manera asimètrica respecte als homes degut principalment a l' "impost reproductiu", com observa Rosa Cobo en la seva anàlisi sobre la globalització i les noves servituds de les dones. Altres problemes són l'augment del treball gratuït, l'escletxa salarial i la segregació del mercat global de treball, així com la feminització de la pobresa.
 
El referent i precedent fonamental d'aquesta proposta és l'exposició Women and Work (1975), del col·lectiu britànic Hackney Flashers, on es reconeixia la contribució invisible de les dones a l'economia, a la llar i fora d'ella.
 
L'actual exposició Women in Work part del moment de la dissolució d'aquest col·lectiu el 1980, i s'estructura, atenent a qüestions temàtiques i conceptuals, entre les quals destaquem:
 
• La consolidació de l'economia globalitzada postcolonial que produeix noves servituds domèstiques, entre les quals es troben, per exemple, les dones migrants filipines tirades als carrers (Marisa González, Ursula Biemann, Julia Navarro); la deslocalització on les indústries nord-americanes munten els seus equips electrònics i digitals que produeix una sexualització de les regions frontereres a través de la divisió del treball de gènere i que inclou la prostitució, l'expressió de desitjos femenins en la indústria de l'entreteniment i la violència sexual a l'esfera pública, així com el tràfic de dones i les transaccions transfrontereres (Ursula Biemann); la migració de les dones vinculades a les economies il·lícites i a la implementació de noves tecnologies, l'atur, la precarietat laboral i l'explotació de les dones (María Zárraga, Ursula Biemann); l'explotació sexual infantil dins de la creixent indústria del turisme sexual i també la divisió sexual del treball transmigratori (Núria Güell).
 
• Els nous treballs sorgits arran de les tecnologies de la comunicació com el de teleoperadores, la influència de les TIC i de la robòtica en la vida de les dones (Faith Wilding); el sostre de vidre, l'escletxa laboral i els rols adquirits (Mar Caldas, Julia Galán, María Zárraga).
 
• La reivindicació així com la crítica cap a diversos treballs manuals on les dones han desenvolupat un paper important i sustentador de les economies familiars, com són el treball amb el teixit, l'espart, les dones que treballen en l'economia submergida com chaqueteras, o el treball en el camp de les dones rurals (Marga Ferrer, Pedro Ortuño, Eva Máñez).
 
• La crisi de les cures, les maternitats globalitzades, el treball emocional i les noves crisis migratòries de joves dones graduades i fins i tot doctores d'Espanya i de tot Europa; el treball domèstic enfront del treball productiu.

 

Mau Monleón, comissària de l’exposició

Fitxes de les obres exposades.

Per consultar i descarregar el catàleg de l'exposició, punxeu en portada i en interior.

Informació proporcionada per: Servei d'Activitats Socioculturals
Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya
Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16