Joan Antoni Melé, impulsor de la banca ètica a Espanya i Llatinoamèrica. | FOTO: Damián Llorens
Joan Antoni Melé, impulsor de la banca ètica a Espanya i Llatinoamèrica, ha advertit de la crisi que viu la civilització actual que requereix d'una humanització de la societat, inclosa l'economia. L'autor dels llibres Dinero y conciencia i La Economía explicada a los jóvenes ha participat en la V Trobada «Humanitzant l'Economia» organitzat per l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local de la Universitat Jaume I, el grup de recerca FACES i la Xarxa Sostenible i Creativa. En la conferència, celebrada aquest matí en la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Melé ha instat precisament a canviar la forma en la qual s'imparteix l'economia a les universitats. «En les facultats d'economia cal educar no per a guanyar diners sinó per a millorar el món», ha defensat.
Enfront del principi de maximitzar el benefici, Melé planteja el principi del benefici mutu. «L'economia es basa en el principi de la dependència mútua, ens necessitem uns als altres, les meues necessitats les cobreixen els altres amb el seu treball i jo amb el meu cobrisc les d'uns altres. L'objectiu de l'economia ha de ser cobrir les necessitats de tot el món, no maximitzar el benefici», ha argumentat. «L'obsessió per guanyar diners, per seguir creixent i guanyar quota de mercat és demencial. Els xiquets creixen i arriba un moment que deixen de créixer i maduren, però nosaltres ens obstinem que l'economia seguisca creixent i a guanyar més diners». Aquest model ha portat al fet que l'1% de la població acumule la mateixa riquesa que l'altre 99%, ha lamentat.
No obstant això, l'actualment fundador de l'empresa Taller de Conciencia i membre del Consell Assessor de Triodos Bank, es mostra optimista respecte a la possibilitat de canviar la societat. «Diuen que el món no pot canviar, però jo sí que puc canviar i amb això canvie el món», afirma, recordant que quan van engegar els projectes de banca ètica «tots ens deien que anàvem a fracassar. No obstant això, projectes i empreses amb aquests valors estan creixent. Cada vegada hi ha més gent que està fent el canvi, hi ha suficient creixement per a ser optimistes encara que insuficient per a generar el canvi». Enfront del pessimisme i la conformitat, proposa crear «una epidèmia de consciència sobre el que està passant, ho podem canviar tot cooperant, no competint».
Per a produir aquest canvi apel·la a un consum responsable, al fet que la gent diga «amb els meus diners no». En aquest sentit, adverteix que quan alguna cosa és més barata del que correspon «hi ha un preu ocult que algú està pagant per tu a nivell social o ecològic, però ens han educat per a mirar cap a un altre costat»
En la seua conferència, ha instat a abordar aquestes qüestions en els estudis d’Economia, així com a debatre sobre els usos dels diners: «comprar, estalviar i donar-lo». En els tres casos, ha assenyalat que cal fer-se preguntes. «Quan compres has de preguntar-te què és el que estàs comprant, per què i on ho compres, cal triar conscientment». També a l'hora d'estalviar cal plantejar-se quant, per a què i on. En aquest sentit, Melé ha fet referència al fet que hi ha un estalvi assenyat en previsió del futur, però també existeix un estalvi derivat de la por que considera un error. Pel que fa a la pregunta de en quin banc ho dipositem, assenyala que «som els responsables del que fa el banc amb els nostres diners». També en el cas de les donacions entén que s'han de plantejar preguntes davant el que considera «el major acte de llibertat i generositat que es pot fer amb els diners».
Educació i terrorisme
Melé ha fet també referencia als recents atemptats de França i ha assenyalat que «el que cal preguntar-se és com a joves nascuts i educats a París no els importa llevar-se la vida per un ideal. Igual és que en aquesta societat no els hem donat ideals pels quals viure». L'impulsor de la banca ètica ha denunciat la farsa que suposa «dir que estan atacant aquesta societat basada en l'amor i la llibertat quan en realitat està basada en l'egoisme i la manipulació».
Davant la crisi de la civilització en la qual vivim, la corrupció, la destrucció del planeta, el terrorisme,… cal preguntar-se, en opinió de Melé, com estem educant. «Pisa diu que anem malament en matemàtiques però el el que anem malament és en ètica i en valors». «El pensament d'aquesta societat és que si un xiquet és llest triomfarà i guanyarà diners, aquest és el model; però en aquest món no manca la intel·ligència, manca la bondat. La gent intel·ligent no està solucionant els problemes del món», ha assenyalat. Melé lamenta que als xiquets se'ls ensenye des de xicotets a competir per a guanyar-se la vida en el sentit de guanyar diners, «quan en realitat guanyar-se la vida és fer alguna cosa en la vida que tinga sentit» i lamenta que s'haja deixat arrere «allò de ser un home de profit per a la societat».
Enfront d'aquest model, reivindica l'ensenyament de les humanitats en les diferents etapes educatives i en totes les disciplines, com un coneixement transversal. «Les humanitats són el que ens fan humans i les estan eliminant. Quan les lleves et deshumanitzes i això és el que ha enfonsat a aquest país». Reivindica així mateix l'educació emocional, que en la seua opinió està lligada a les arts. I també l'educació de la voluntat, de l'esforç i del sacrifici «que suposa renunciar una mica al jo per a pensar més en nosaltres».
Per a Melé educar ha de suposar ajudar als joves a trobar el seu camí en la vida, a descobrir què volen fer amb el temps que els ha sigut donat. Els joves considera que no s'han d'adaptar a una societat «on tot és producció i consum, en la qual renunciem a viure i ens conformem amb sobreviure». «No s'han d'adaptar perquè emmalaltiran també, han de transformar-la».
Altres notícies de la FCJE: