El Grup de recerca de Dret del Treball, Seguretat Social i Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat Jaume I va celebrar el passat 6 de novembre una jornada sobre Ocupació i Seguretat Social, emmarcada en un projecte de recerca del grup, amb l'objectiu d'analitzar els canvis que s'estan produint en matèria d'ocupació, amb treballadors que presenten carreres de segur discontínues i a temps parcial, i les conseqüències que té en la generació de drets de Seguretat Social tant actuals com futurs, com són les pensions de jubilació.

En la inauguració de la jornada, Arántzazu Vicente Palacio, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de l'UJI, va explicar que «ens trobem amb una inadequació del sistema de Seguretat Social a la realitat de les formes d'ocupació actuals. A més, ha coincidit amb uns problemes de sostenibilitat del sistema de caràcter econòmic». Així, la catedràtica va destacar la necessitat de trobar solucions posat que «s'estan adoptant reformes que incidiran en tots els treballadors però s'encebaran especialment en treballadors amb carreres irregulars de segur. Cada vegada serà més difícil accedir a les prestacions i a més la quantia de les prestacions es veurà reduïda».

A continuació, Francisca Moreno, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Complutense de Madrid, va analitzar la política institucional de la Unió Europea respecte a la situació de l'ocupació i les pensions per als treballadors de major edat.

Moreno va posar de manifest que les polítiques de la Unió Europea anteriors a l'arribada de la crisi en matèria de pensió i ocupació, centrades en l'augment de les taxes d'activitat dels treballadors de major edat, eren les que aportaven una solució més idònia al problema de sostenibilitat dels sistemes de pensions i no les polítiques promogudes arran de l'estratègia Europa 2020 que focalitzen en l'elevació legal de l'edat de jubilació. Així mateix, va afegir que també és molt important el manteniment d'un determinat nivell adequat de vida per a els qui reben pensions del sistema. «Aquesta qüestió de l'adequació sembla que s'ha oblidat en els últims anys» va apuntar.

En aquesta línia, va fer una crítica a com la Unió Europea ha utilitzat el període de crisi per a «ressuscitar» la implementació d'un model amb base fonamental en pilars privats de pensions. «La crisi s'ha utilitzat com a excusa per a introduir un canvi ideològic en la matèria de l'estat de benestar posat que les retallades s'han imposat a les solucions idònies» va afirmar la catedràtica. Així mateix, va posar en relleu que la implementació dels nous objectius de la Unió en les legislacions nacionals dels estats membres ha sigut cridanerament ràpida i eficient i que cap de les mesures està relacionada amb el manteniment dels drets de pensió sinó amb les seues retallades. 

«Després d'anys de treball en una solució basada en les millors pràctiques, amb participació de tots els agents socials en el procés d'elaboració i seguiment de les polítiques, el propòsit fonamental de les quals era el de millorar la cobertura i la viabilitat de l'estat de benestar europeu, la Unió Europea ha optat per sotmetre la seua elaborada planificació a uns interessos econòmics i financers que està portant amb si una reculada en els drets dels treballadors». Així, va explicar que les polítiques incorporades pels estats membres a les seues legislacions fonamentalment han perseguit i aconseguit la viabilitat de les pensions en termes econòmics deixant a un costat la seua adequació, és a dir, les condicions de vida d'els qui es jubilen una vegada accedeixen a la prestació. «No hi ha ni s'espera a mitjà termini no ja una millora sinó ni tan sols un manteniment del que ja teníem» va concloure.

La jornada es va completar amb les conferències de José Luis Tortuero, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, sobre la incidència del factor demogràfic en l'ocupació i jubilació, i d'Ignacio García Ninet, catedràtic de la Universitat de Barcelona, que va abordar el compliment del contracte de treball, les incapacitats laborals i l'absentisme laboral.

Fotografies