El Congrés de l’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano aborda l’experiència de les dones en la II República Rosa Mª Capel: «Clara Campoamor és un reflex del convenciment que la igualtat és necessària i possible»

27/04/2015 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  congres-iuefg IUEFG_15DLL18_in

    Inmaculada Badenes-Gasset, Rosa Agost i Dora Sales en la inauguració del congrés. | FOTO: Damián Llorens

L’Institut Universitari d’Estudis Feministes i de Gènere Purificación Escribano de la Universitat Jaume I va celebrar el 23 i 24 d'abril el seu XIX Congrés Internacional que en aquesta edició va portar per títol «Dones públiques, ciutadanes conscients. Una experiència cívica en la Segona República».

L’acte d’inauguració va comptar amb la presència de Rosa Agost, degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials; Dora Sales, directora de l’Institut, i Inmaculada Badenes-Gasset, coordinadora del congrés.

La degana va apuntar que «aquestes dones són un exemple per als xics i xiques d’avui en dia perquè van sortir endavant en uns temps durs amb la consciència de treballar realment per la igualtat i pels drets de les persones». En aquesta línia, Dora Sales va assenyalar que «el congrés vol significar la importància de la labor d’unes dones que van fer que moltes de nosaltres avui puguem no sols votar sinó moltes altres coses a les que no teníem accés no fa tant de temps; un fet que, lamentablement, encara ocorre en molts països».

Rosa Mª Capel, catedràtica de la Universitat Complutense de Madrid, va oferir la conferència inaugural titulada «Ciutadana abans que dona. La veu de Clara Campoamor». La catedràtica va fer referència al discurs de Campoamor en el debat sobre el vot d’octubre de 1931 en el qual va afirmar «jo, senyors diputats, em sent ciutadana abans que dona», una frase que, segons Capel, engloba els seus principis de pensament republicà i feminista i la seua pròpia actuació com a persona i advocada.

«El pensament i acció de Clara Campoamor entronca amb una genealogia de dones nacionals i internacionals que tracta de defensar la qualitat de ciutadana que tenen les dones. Al cap i a la fi, ha passat a la història com la sufragista espanyola però era l’última baula a qui li va tocar protagonitzar la victòria d’una lluita que s’havia iniciat un segle i mig abans» va apuntar.

En aquest sentit, va fer un repàs històric de les arrels ideològiques en les que es basa la postura de Campoamor partint de les reivindicacions que es van produir en el període revolucionari de finals del segle XVIII, analitzant les exclusions que es produïen en els estats lliberals que sorgeixen a principis del XIX i finalitzant amb l’aparició dels moviments feministes posteriors. Així mateix, va assenyalar que «les reivindicacions van estar protagonitzades per grups minoritaris respecte al total de la població però sempre van gaudir d’una gran fortalesa: tenien el convenciment que la igualtat era necessària i possible, un pensament del qual Clara Campoamor és un reflex permanent».

Finalment, va abordar els trets distintius del pensament de Clara Campoamor. «El pensament de Clara part de la idea de l’ésser humà com un subjecte social i amb dret de ciutadania. Per a Clara, l’esperit femení s’havia enfortit amb la negació de les seues capacitats i virtuts; la dona és una realitat futura les possibilitats de la qual s’ignoren perquè no se li ha donat l’oportunitat de demostrar-les» va explicar la catedràtica. En aquest sentit, va afegir que per a Campoamor «la nova dona aspira a la identitat legal i moral amb l’home sense renunciar a les seues qualitats que la caracteritzen sexualment».

Fotografies

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions