L’UJI aborda les diferents patologies de l’ull que apareixen amb l’edat amb motiu del Dia Mundial de l'Oftalmòleg

22/12/2014 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir
  •  dia-oftalmoleg _MG_1433in

    Taula redona sobre patologies de l’ull a la Llotja del Cànem. | FOTO: ÀLEX PÉREZ

La Universitat Jaume I, en col·laboració amb la Clínica Baviera, va celebrar el Dia Mundial de l'Oftalmòleg amb una taula redona sobre patologies de l’ull a la Llotja del Cànem. L’acte va ser presidit per Conrado Martínez, vicedegà del Grau de Medicina de l’UJI, i va comptar amb la participació de la doctora Steffi Rohrweek, oftalmòloga de la Clínica Baviera de Castelló; la doctora Lucía Verdejo, oftalmòloga de l’Hospital La Plana de Vila-real, i la doctora Mª Antonia Crespo, geriatra del centre de dia de persones majors de Creu Roja.

La doctora Rohrweek va enfocar la seua ponència en els tres problemes més comuns que sorgeixen en l’ull amb el pas dels anys: l’ull sec, les cataractes i les «mosquetes» de l’ull. La doctora va explicar en primer lloc l’estructura de l’ull per a després explicar en quina part es desenvolupen les diferents enfermetats i els seus tractaments. Pel que fa a l’ull sec, va afirmar que «afecta principalment a dones de més de 50 anys» i que «només en cas d’obstruccions del llagrimall, s’ha d’operar». Pel que fa a les cataractes, va destacar que «és un error esperar a estar completament cecs, no s’ha d’esperar a que la cataracta s’endurisca» perquè després és més difícil d’operar. Sobre les «mosquetes» en l’ull, la doctora va comentar que es tracta d’una enfermetat completament natural de l’ull que surt amb l’edat i que «no té tractament, s’ha d’aprendre a viure amb ella».

Per la seua part, la doctora Verdejo va completar l’exposició de la doctora Rohrweek afegint que als pacients que pateixen les mosques en l’ull «se’ls ha de convèncer de no obsessionar-se, s’han d’ignorar les mosquetes». Verdejo també va abordar la degeneració macular sobre la qual va explicar que «els pacients acudeixen a la consulta i diuen que quan eren joves tenien els ulls més grans que ara. Se’ls ha d’explicar que els ulls no es fan més menuts, són els tendons que es destiben».

Finalment, la doctora Crespo, va comentar els diferents problemes socials, físics, psicològics associats a la pèrdua de visió en les persones majors. També, per a les famílies, va donar unes pautes que ajuden a detectar si una persona major té problemes de visió. «Arrastren els peus, canvien de forma de caminar o d’estar de peu o van amb la roba tacada» ja que, moltes vegades, ells mateixos «no són conscients del problema o no volen dir-lo» va explicar. De fet va fer referència a un estudi realitzat al Regne Unit amb persones d’edat avançada que posava de relleu que un 17% dels participants afirmaven no tindre cap problema de visió i, després de les proves, es confirmava que un 35% si que en tenien.

Altres notícies de la FCS:

L’UJI i la Residencia Azahar del Mediterráneo lliuren el I Premi d’Investigació sobre Alzheimer

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions