Marta Miquel Araujo-Salgado, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiología de la Universitat Jaume I, va oferir el passat 13 de gener la conferència «The cerebellar landscape of drug addiction» emmarcada en el cicle de Seminaris de Recerca en Biomedicina SIB UJI.
Segons va explicar Marta Miquel, investigadora principal del grup Addicció i Neuroplasticitat, l'addicció és una malaltia cerebral crònica caracteritzada per un consum compulsiu d'una substància, una descontextualització del consum i una alta probabilitat de recaigudes que poden tenir lloc fins a 30 anys després d'haver deixat les drogues. «Els addictes consumeixen fins i tot a pesar que aquest consum tinga conseqüències molt negatives per a ells i ho fan a més en qualsevol context, siga o no adequat consumir», va apuntar.
Sobre aquest tema, Marta Miquel va exposar que les recerques de les dues últimes dècades mostren que les drogues produeixen canvis en els mecanismes cerebrals de plasticitat amb els quals el cervell emmagatzema informació, concretament en el circuit que controla la conducta dirigida a la supervivència: el circuit estriatal-còrtic-límbic, encara que no tots els consumidors de drogues acaben desenvolupant aquest patró de conducta. «Les drogues modifiquen a escala molecular, cel•lular i estructural aquest circuit i produeixen plasticitat aberrant que, en alguns individus amb susceptibilitat, provoca una alteració dels processos de motivació i presa de decisió, focalitzant així el comportament en l'obtenció de la droga. La conducta es torna automàtica, persistent i inflexible i, a més, s'engega sense control contextual», va explicar.
Així mateix, la investigadora va posar de manifest que, tradicionalment, el cerebel ha sigut exclòs d'aquest circuit perquè es considerava com una estructura dedicada exclusivament al control motor. No obstant això, el cerebel té tantes neurones com el cervell i té funcions que van més enllà de l'esfera motora. En aquest sentit, l'any 2009, el grup de recerca liderat per Marta Miquel va proposar que el cerebel havia de ser pres en compte a l'hora d'entendre els canvis en la plasticitat cerebral responsables de l'addicció, ja que el cerebel conté en els seus circuits totes les dianes moleculars requerides perquè les drogues actuen i a més, té connexions anatòmiques i funcionals amb el sistema estriatal-còrtic-límbic. A més, és una estructura fonamental en la consolidació i automatització dels repertoris de conducta apresos.
Segons les recerques més recents del grup, la cocaïna modifica de manera estable els circuits cerebel·losos activant mecanismes moleculars i cel·lulars de plasticitat a llarg termini. «La cocaïna canvia en el cerebel el que es coneix com metaplasticitat, canvis en les condicions internes dels circuits cerebrals per a facilitar o restringir la probabilitat que l'estimulació ambiental puga modificar-los. Hem observat que la cocaïna imposa en el cerebel condicions de metaplasticitat que restringeixen la plasticitat en activar molècules inhibitòries que envolten les zones de contacte sinàptic», va explicar la investigadora. En aquest sentit, el grup està investigant actualment si l'exposició a estratègies ambientals d'enriquiment és capaç de contrarestar aquestes condicions.
Altres notícies de la FCS:
L’actualitat mèdica arriba a la programació de Vox UJI Ràdio