La nova tècnica biomètrica té en compte la manera de caminar d’una persona i la seua silueta.
Reconèixer persones per la seua forma de caminar pot tenir nombroses aplicacions en el camp de la seguretat, l’oci o la medicina. Ramón Mollineda, professor del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Jaume I, treballa amb el seu equip en el desenvolupament d’aquesta nova tècnica biomètrica que té en compte la manera de caminar d’una persona i la seua silueta, el que ofereix importants avantatges com ara que el reconeixement es puga realitzar a distància i que no requerisca la col·laboració del subjecte. La detecció de comportaments sospitosos (videovigilància), el control d’accessos a edificis o a àrees restringides i l’anàlisi demogràfica d’una població en termes de gènere i rang d’edat són tan sols algunes de les possibles aplicacions d’aquesta tecnologia.
La funció de la biometria com a camp de la intel·ligència artificial és la identificació d’un individu segons certs paràmetres del seu cos, físics i intransferibles, com són l’empremta dactilar o el reconeixement facial. Aquestes són precisament dues de les fonts biomètriques més emprades i desenvolupades actualment perquè, com explica l’investigador, «resulten molt fiables i difícils de falsejar, encara que totes dues requereixen que l’usuari es trobe prop del sensor i que col·labore en el procés de reconeixement, i no sempre podem comptar amb això». D’ací la importància d’avançar en tècniques complementàries.
Tots tenim una manera molt personal de caminar. «Tot i que és fàcil de manipular i de canviar conscientment, cadascú ho fa d’una forma», assegura Mollineda. «Hi ha experiments en els quals una persona ha de reconèixer gent coneguda només observant la seua silueta en moviment, i el percentatge d’encert és molt alt», afegeix. Cal tenir en compte que hi ha diversos factors que influeixen perquè cada persona tinga una forma única de caminar. A partir d’un vídeo del subjecte caminant, el sistema desenvolupat distingeix la silueta del fons (background) i es converteix en una seqüència de siluetes que, posades les unes sobre les altres, donen lloc a una imatge resum. Aquesta representació final emmagatzema tota l’aparença física i el moviment de la persona que camina i s'obté així una marca única per a cadascuna d’elles.
Tot i que aquesta tecnologia està en fase experimental, Mollineda explica que al principi calen dues o tres seqüències de diverses persones caminant per a crear models. El sistema, a partir d’ací, té una base per a reconèixer i diferenciar els individus. A mesura que s’introdueixen persones, el sistema aprèn a distingir-les. «Tenim un desavantatge clar, i és que hi ha molts factors que alteren la manera de caminar, així com la percepció de la manera de caminar. Hem de comptar que la persona pot portar roba molt ampla o llarga que modifique la seua silueta, que la mateixa persona s’haja enregistrat amb un calçat i després aparega amb un altre... Fins i tot l’estat d’ànim contribueix a canviar la forma de caminar. No podem demanar-li a una persona que s'enregistre caminant amb totes les combinacions de factors possibles, perquè són infinites», reconeix Mollineda. El que es pot fer, afirma l’investigador, és introduir en la base de dades del sistema la diversitat més gran possible de situacions –diferents tipus de roba, si la persona porta pes o no, etc.–, encara que aquestes ocórreguen en distintes persones. Fins i tot es pot arribar al punt en què la màquina aïlle els diferents factors que trobe en les persones sota anàlisi i així afavorir el seu reconeixement.
Entre les aplicacions reals que podria tenir el desenvolupament eficaç del reconeixement biomètric a partir de la manera de caminar es troba la videovigilància, ja que aquest sistema podria, per exemple, ajudar a detectar persones que passaren diverses vegades per un mateix lloc i que, aparentment, no tindrien per què fer-ho. «Per exemple, si una persona passa diferents vegades per la porta d’una joieria en poc temps, el sistema podria detectar-la i enviar una alarma a un operador humà que podria revisar els fragments de vídeo relacionats. Potser l’individu identificat no constitueix una amenaça. Aqueixa és una decisió que ha de prendre la persona que està a càrrec del sistema, i que no podria estar constantment pendent de diferents càmeres a l’hora», explica Mollineda. Una altra utilitat és en estacions de tren o en aeroports i, en general, en llocs on hi ha un trànsit constant de persones. El sistema biomètric podria reconèixer un subjecte amb una discapacitat física que està tenint dificultats per a pujar unes escales i, ràpidament, avisar un treballador perquè acudisca a ajudar-lo. Pel que fa a l’oci, aquesta tecnologia podria tenir aplicacions en l’esfera dels videojocs millorant el moviment dels personatges i fent-lo més realista. També la medicina es pot beneficiar d’aquests avanços: l’estudi de la manera de caminar pot ajudar a desenvolupar pròtesis més efectives, així com a corregir defectes de la mobilitat de les persones que afecten la seua salut. Per últim, els delinqüents i fugitius seran més detectables si es compta amb vídeos en els quals apareguen caminant i que es puguen comparar amb possibles aparicions dels subjectes en llocs públics.
Mollineda alerta que, de moment, pel marge d’error que comporta el reconeixement de la manera de caminar en escenaris reals, no controlats, aquesta tècnica seria més efectiva si es combinara amb el reconeixement facial. «Són mètodes complementaris: la forma de caminar es pot detectar des de lluny i no necessita una imatge d’alta resolució –es pot fer a contrallum i amb poca il·luminació–, mentre que el reconeixement facial es realitza a prop i amb una imatge d’alta resolució. D’aquesta forma, es podrien realitzar reconeixements en un rang major de condicions o, si tots dos mètodes són aplicables, obtenir resultats més fiables contrastant hipòtesis sobre la identitat d’un individu generades per dos sistemes biomètrics».
Més notícies d'investigació:
"Nature Communications" publica dos articles d’investigació de l’UJI sobre pigments solars sòlids