El Consell de Govern ha aprovat el nomenament del lingüista Emilio Ridruejo, catedràtic de la Universidad de Valladolid, com a nou doctor honoris causa de la Universitat Jaume I a proposta del Departament de Filologia i Cultures Europees.
El professor Emilio Ridruejo (Soria, 1949) ha desenvolupat una ampla trajectòria professional vinculada a la docència i la recerca en l’àmbit de les Llengües Romàniques, la Història de l’Espanyol i la Lingüística General. Així mateix, destaca la seua vinculació amb la Universitat Jaume I. Durant la seua etapa com a catedràtic de Llengua Espanyola a la Universitat de València, va formar a molts dels professors i professores actuals de l’UJI que van estudiar la Llicenciatura en Filologia Hispànica, una relació que es va consolidar a través del Seminari Permanent de Filologia Hispànica i la seua participació en moltes tesis i projectes d’investigació de professorat de la Jaume I.
Membre de la Reial Acadèmia Espanyola, els seus estudis dedicats a la gramàtica històrica i a la història de la llengua representen una de les línies d'investigació en les quals les seues contribucions són més reconegudes. Destaquen els seus treballs sobre la llengua medieval i del Segle d'Or i les seues hipòtesis sobre el canvi lingüístic, que exploren tant els factors interns que el determinen, com el paper de la intencionalitat dels parlants en l'evolució de les llengües. També s'inscriuen dins del seu interès per la diacronia aquelles publicacions dedicades a l'anàlisi de problemes lingüístics de la Filologia Romànica.
Ridruejo és considerat un dels fundadors de les investigacions sobre pragmàtica diacrònica pels seus treballs pioners relatius a qüestions metodològiques, així com per les seues teories sobre determinats actes de parla presents en diversos documents històrics.
Ridruejo ha investigat també sobre la gramàtica de l'espanyol actual, ja que per a ell és indissoluble l'evolució i funcionament de les llengües. A partir dels seus treballs sobre la diacronia del verb en espanyol, ha examinat aspectes relatius a la manera i l'oposició modal, entre els quals el més citat és potser el seu treball sobre el funcionament general de la manera en espanyol. En menor mesura, també s'ha ocupat de qüestions relatives a l'espanyol a Amèrica i l'ensenyament de l'espanyol.