Més de la meitat del que es diu en un judici amb intèrpret no es tradueix a la persona jutjada

17/07/2017 | SCP
Compartir

Compartir

Facebook
X
Linkedin
Whatsapp
Gmail
Imprimir

Un estudi realitzat per investigadores del grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació en l'Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en el qual han col·laborat la professora Anabel Borja de l'UJI i les universitats Pompeu Fabra i Pablo de Olavide, ha constatat greus mancances en la quantitat i la qualitat de la informació interpretada en els judicis a persones de parla estrangera.

«La interpretació judicial és un element clau per a evitar qualsevol estat d'indefensió de la persona jutjada, que té dret per llei a ser informada​ i a un procés públic amb totes les garanties i dret de defensa»​, explica Mariana Orozco, investigadora de la UAB i una de les coordinadores del projecte.

Intervencions no traduïdes i errors greus

Les investigadores han analitzat vistes interpretades en anglès, francès i romanès i han comprovat que, de mitjana, no s'interpreta el 54% de la informació parlada (51% en anglès, 39% en francès i 61% en romanès). Aquest percentatge comprèn tant la interpretació en veu alta, que queda gravada en​ els enregistraments, com la que fa l'intèrpret a l'acusat a cau d'orella, que no queda gravada. Si només es té en compte la part que s'interpreta en veu alta, el percentatge mitjà del ​que no es tradueix arriba fins al 70%.

El nombre mitjà d'intervencions senceres per minut que no es tradueixen és de 2,7 (1,8 en anglès, 1,6 en francès i 3,7 en romanès), una xifra considerada alarmant per les autores de l'estudi. Es produeixen també solapaments freqüents entre els operadors judicials, que dificulten una interpretació precisa i completa, així com una velocitat de parla molt alta (fins a 240 paraules per minut) en alguns fragments importants del judici, com l'informe final o la sentència in voce.

Quant a la qualitat de la interpretació, es cometen una mitjana de 21 errors greus per hora. Aquests errors solen ser addicion​s, falsos sentits i omissions, a pesar que també es produeixen altres relacionats amb el llenguatge judicial, com un registre inadequat o manca de precisió. També han detectat intervencions dels intèrprets per a expressar idees pròpies, aconsellar l'acusat o advertir-ho, amb una mitjana de 45,5 vegades per hora (50,2 en anglès, 11,9 en francès i 65,7 en romanès).

«Els resultats ens confirmen que els intèrprets judicials no entenen quin és el seu rol i mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic i judicial i de les seues conseqüències. Per tant, independentment del nivell lingüístic que tinguen, no poden oferir un servei de qualitat», afirma Carme Bestué, qui també ha coliderat​ l'estudi.

Les autores consideren igualment que els intèrprets i les empreses proveïdores d'aquest servei desconeixen o no apliquen el codi deontològic existent i fan una crida al fet que s'aplique íntegrament la Llei Orgànica del 2015, que reconeix la traducció i la interpretació com a part de nucli essencial dels drets per a obtenir la tutela judicial efectiva. «Tot açò està produint una situació de violació dels drets dels acusats, que són principalment immigrants amb pocs recursos», expliquen les investigadores.

Metodologia pionera amb dades reals

L'estudi ha analitzat un nombre representatiu de processos, en concret 55 vistes amb interpretació de l'anglès, francès i romanès de 10 jutjats penals de Barcelona, celebrades en 2015. Això representa quasi la meitat dels jutjats penals que hi ha en la ciutat. És la primera vegada que s'ha pogut utilitzar informació directa i treballar amb un corpus de dades autèntiques -les transcripcions dels enregistraments en vídeo de les vistes- per a fer un estudi sobre la realitat de la interpretació als jutjats d'Espanya.

Una plataforma web i una app per al mòbil

Arran dels resultats de l'estudi, les investigadores estan desenvolupant una plataforma informàtica i una aplicació per al mòbil. A partir d'una sola interfície, ambdues solucions comprenen diverses eines: un protocol d'actuació en les situacions habituals al fet que s'enfronta l'intèrpret, una guia per a funcionaris de l'administració de justícia sobre el paper de l'intèrpret i la seua interacció amb ells i un tesaurus amb glossaris monolingües que inclouen els termes més habituals dels contextos en què es troba l'intèrpret judicial. A més, han creat cinc bases de dades amb els termes més freqüents, amb comentaris i opcions de traducció entre les llengües que sovint s'empren en els judicis a Espanya: l'àrab, el romanès, el xinès, el francès i l'anglès.

«Les recomanacions són molt concretes i aplicables, perquè es basen, per primera vegada, en dades reals i no en simulacions. Volem que ajuden l'intèrpret judicial a fer la seua tasca amb major rigor i eficàcia i que tinga un impacte als principals usuaris dels seus serveis, que solen trobar-se en situacions de desigualtat, exclusió i pobresa», conclouen les investigadores.

El projecte TIPp, que acaba a la fi d'any, compta amb el finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya. Referència: FFI2014-55029-R. Les investigadores principals són Carme Bestué i Mariana Orozco-Jutorán, de la UAB. En la seua elaboració han participat també les investigadores Marta Arumí i Anna Gil-Bardají (UAB); Anabel Borja (Universitat Jaume I); Mireia Vargas-Urpi (Universitat Pompeu Fabra) i Francisco Vigier (Universitat Pablo de Olavide).

Pàgina web del projecte: http://pagines.uab.cat/tipp

 

Altres notícies d'investigació:

L’UJI aconsegueix posar en marxa un projecte de micromecenatge per a investigar l’Alzheimer amb biotecnologia 

L’UJI promou la identitat digital dels investigadors per a comunicar la ciència

Informació proporcionada per: Servei de Comunicació i Publicacions